Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.
Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.
Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.
La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia gregaantiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.
Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.
El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.
Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.
Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.
Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!
Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?
Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.
Després del tret de sortida, els 59 comentaris del primer article sobre la Magna MMXIV, confirmen un nou èxit de participació, que ens ha obligat, en alguns dels torns, a redistribuir el nombre d’assistents, si més no, dels que podran vestir-se per a l’ocasió.
En el segon article, encara hi ha hagut incorporacions d’última hora i, a més, de la mà d’aquests legionarii tan simpàtics del vídeo promocional, hem comprovat la nostra ubicació al plànol i hem fet un repàs al munt d’activitats interessants de què podem gaudir durant aquesta edició. A partir dels vostres comentaris queda clar que us han cridat l’atenció la incorporació de noves tecnologies com instagram i també es veu confirmada la tendència de tots els anys: alguns nois esteu més expectants de cara a les exhibicions dels milites i els gladiatores, mentre que les ornatricesocupen un lloc preferent en els gustos d’algunes discipulae. La presentació de la nova cervesa egípcia i la representació de les noces d’August també us han cridat l’atenció. Sigui com sigui, la majoria de comentaris coincideixen a destacar un increment en la quantitat i qualitat de les activitats, tallers i recreacions històriques; si més no, tot l’alumnat sembleu trobar-hi algun aspecte que desperta el vostre interès.
ornatrix
No oblidem, però, que a més d’espectadors, molts de nosaltres en serem part activa i cal que tinguem clar quin és el lloc de cadascú i què cal fer en cada moment. Els professorat us informarem del torn i el lloc que finalment us correspon, a partir dels vostres oferiments, és clar, però en línies generals, l’organització la trobareu en aquest document.
Aprofitem també per recapitular i recordar quina serà la vostra tasca a cadascun dels tallers de què ens encarreguem.
Ludus litterarius: En una taula proveïda d’estris d’escriptura (tauletes de cera i punxons; plomes, tinta, i paper pergamí i papir), ensenyarem al públic que se’ns apropi a escriure coses simples en llatí. S’enduran un tros de papir escrit que podrà servir-los de punt de llibre. Podeu portar escrites expressions llatines, el text que vau fer per al calendarium, frases com Ego sum …, Mihi nomen est…, Meus amicus ……….. est… No us compliqueu i feu-los escriure allò que vosaltres sabeu. Penseu que normalment són nens i nenes.
Ludus grammaticus: Es tracta del mateix tipus de taller, però en llengua grega. Té l’al·licient d’ensenyar un nou alfabet i, per tant, estaria bé que mentre prepareu el material, feu mostres de les lletres de l’alfabet, per tal que els assistents al taller les puguin imitar i endur-se a casa un punt de llibre amb el seu nom en caràcters grecs. També podeu incitar-los a escriure el nom d’una divinitat, la que més els agradi, a partir de les vostres explicacions.
Ludus rhetoricus: cadascú sap el paper que li correspon i l’ha de portar preparat. Ho posarem en comú un dia d’aquesta setmana, però normalment els assajos que feu el mateix dia serveixen per posar-vos d’acord entre els actors i actrius dels dos centres. Aquesta és la distribució definitiva.
Els participants en aquest taller haureu de venir amb moltes ganes d’acompanyar en un viatge en el temps els nens i nenes que ens visiten. Heu d’aconseguir que s’oblidin per una estona dels jocs interactius i les aplicacions digitals, per tal de tornar a gaudir de divertiments més simples, però intemporals. Portarem còpies impreses del dossier de jocs que vau treballar en un article anterior, per tal de consultar dubtes, però enguany, a més, comptarem amb l’assessorament d’una membre del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona especialitzada en aquest tema. Quan ens confirmin amb quins jocs comptem, ja ens organitzarem per distribuir-los per l’espai corresponent, normalment distribuïts per jocs de punteria, jocs d’habilitat, jocs de taula i un espai més gran per a jocs col·lectius o més moguts.
Una bona dosi de paciència, organització i imaginació, i de ben segur que sereu recompensats amb un somriure il·lusionat!
ludi Romani MMX [Foto: Josep Lario]
Bé, nois i noies, ara només queda esperar que la meteorologia estigui de la nostra banda i el dia ens acompanyi. De moment, això és el que augura els Servei Meteorològic de Catalunya. Estaria més tranquil·la si es tractés d’un vaticini de l’oracle de Delfos, però aquests endevins sovint també l’encerten…
