Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius

Després del tret de sortida, els 59 comentaris del primer article sobre la Magna MMXIV, confirmen un nou èxit de participació, que ens ha obligat, en alguns dels torns, a redistribuir el nombre d’assistents, si més no, dels que podran vestir-se per a l’ocasió.

En el segon article, encara hi ha hagut incorporacions d’última hora i, a més, de la mà d’aquests legionarii tan simpàtics del vídeo promocional, hem comprovat la nostra ubicació al plànol i hem fet un repàs al munt d’activitats interessants de què podem gaudir durant aquesta edició. A partir dels vostres comentaris queda clar que us han cridat l’atenció la incorporació de noves tecnologies com instagram i també es veu confirmada la tendència de tots els anys: alguns nois esteu més expectants de cara a les exhibicions dels milites i els gladiatoresmentre que les ornatrices ocupen un lloc preferent en els gustos d’algunes discipulae. La presentació de la nova cervesa egípcia i la representació de les noces d’August també us han cridat l’atenció. Sigui com sigui, la majoria de comentaris coincideixen a destacar un increment en la quantitat i qualitat de les activitats, tallers i recreacions històriques; si més no, tot l’alumnat sembleu trobar-hi algun aspecte que desperta el vostre interès.

ornatrix

No oblidem, però, que a més d’espectadors, molts de nosaltres en serem part activa i cal que tinguem clar quin és el lloc de cadascú i què cal fer en cada moment. Els professorat us informarem del torn i el lloc que finalment us correspon, a partir dels vostres oferiments, és clar, però en línies generals, l’organització la trobareu en aquest document.

Aprofitem també per recapitular i recordar quina serà la vostra tasca a cadascun dels tallers de què ens encarreguem.

SCHOLA

  • Ludus litterarius: En una taula proveïda d’estris d’escriptura (tauletes de cera i punxons; plomes, tinta, i paper pergamí i papir), ensenyarem al públic que se’ns apropi a escriure coses simples en llatí. S’enduran un tros de papir escrit que podrà servir-los de punt de llibre. Podeu portar escrites expressions llatines, el text que vau fer per al calendarium, frases com Ego sum …, Mihi nomen est…, Meus amicus ……….. est… No us compliqueu i feu-los escriure allò que vosaltres sabeu. Penseu que normalment són nens i nenes.
  • Ludus grammaticus: Es tracta del mateix tipus de taller, però en llengua grega. Té l’al·licient d’ensenyar un nou alfabet i, per tant, estaria bé que mentre prepareu el material, feu mostres de les lletres de l’alfabet, per tal que els assistents al taller les puguin imitar i endur-se a casa un punt de llibre amb el seu nom en caràcters grecs. També podeu incitar-los a escriure el nom d’una divinitat, la que més els agradi, a partir de les vostres explicacions.
  • Ludus rhetoricuscadascú sap el paper que li correspon i l’ha de portar preparat. Ho posarem en comú un dia d’aquesta setmana, però normalment els assajos que feu el mateix dia serveixen per posar-vos d’acord entre els actors i actrius dels dos centres. Aquesta és la distribució definitiva.

schola MMXIII

LUDI ROMANI

Els participants en aquest taller haureu de venir amb moltes ganes d’acompanyar en un viatge en el temps els nens i nenes que ens visiten. Heu d’aconseguir que s’oblidin per una estona dels jocs interactius i les aplicacions digitals, per tal de tornar a gaudir de divertiments més simples, però intemporals. Portarem còpies impreses del dossier de jocs que vau treballar en un article anterior, per tal de consultar dubtes, però enguany, a més, comptarem amb l’assessorament d’una membre del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona especialitzada en aquest tema. Quan ens confirmin amb quins jocs comptem, ja ens organitzarem per distribuir-los per l’espai corresponent, normalment distribuïts per jocs de punteria, jocs d’habilitat, jocs de taula i un espai més gran per a jocs col·lectius o més moguts.

Una bona dosi de paciència, organització i imaginació, i de ben segur que sereu recompensats amb un somriure il·lusionat!

ludi Romani MMX    [Foto: Josep Lario]

Bé, nois i noies, ara només queda esperar que la meteorologia estigui de la nostra banda i el dia ens acompanyi. De moment, això és el que augura els Servei Meteorològic de Catalunya. Estaria més tranquil·la si es tractés d’un vaticini de l’oracle de Delfos, però aquests endevins sovint també l’encerten…

TERESA

La petjada clàssica a Lecce

Aquesta Setmana Santa he visitat Lecce (Lupiae, en llatí i Ἀλήσιον en grec antic), al sud d’Itàlia, l’antiga Magna Grècia, i aquests són, entre d’altres, els referents clàssics que he trobat. Podríeu identificar-los?

Bon acabament de vacances i bona tornada a les aules!

Bernat Ancochea

Professor de matemàtiques i director de l’IPM

El grec a la televisió

El grec no només se’n parla a classe sinó que a vegades podem trobar referents a molts llocs. Un d’aquests llocs pot ser als concursos televisius: l’altre dia a la cadena de Antena 3, el programa anomenat Ahora Caigo van fer la següent pregunta : –De qui era filla Helèna d’Esparta ? El mateix dia, en el programa de Atrapa un millón van tornar a fer una altra pregunta relacionada amb el grec : –Què significa Agapimou en la cançó d’Ana Belén ? La resposta a la primera pregunta és Zeus i a la segona és Estima’m (vid. L’empremta d’Orfeu).

Aquí us deixem la cançó de l’Ana Belén:

[youtube]http://youtu.be/UjbiGNFt81w[/youtube]

Alícia Peracaula i Anna Solà

INS Anton Busquets i Punset, 2n Batxillerat

Visita a la biblioteca de reserva de la UB

L’altre dia, amb la Lida, tal com acostuma a fer, vam anar a la UB (Universitat de Barcelona) a fer una visita a la biblioteca de reserva (blog) on ens van presentar diferents llibres principalment trobats en Catalunya i datats en la Edat Mitjana, el Renaixement etc.

Els diferents llibres que ens van presentar i vam poder veure i tocar de ben a prop són:

– Els Manuscrits, tal com diu el seu nom, són llibres escrits a mà pels clergues. Sovint vénen il·lustrats amb pintures anomenades “miniatures” i els llocs on eren copiats en els monestirs s’anomenaven Scriptorium.

Manuscrit

– Incunables: s’anomena incunables als llibres impresos abans l’1 de gener de 1501. El terme “incunable” prové del llatí incunabŭla, ‘bolquers’, una paraula derivada amb el significat també de ‘al bressol’, per tant, es refereix a l’època en què els llibres es trobaven “al bressol” o “en bolquers”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta.

Incunable

– Impresos: La impremta és un mètode mecànic de reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per transferir-la al paper per pressió. Al principi de la impremta, es feia de manera artesanal, a mà, cosa que era més ràpid que a mà; però a l’hora de canviar les lletres del text era molt pesat.

Impresos

– Gravats: El gravat és una tècnica d’impressió que consisteix a dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després la impregnaran amb tinta i es col·locarà sobre una tela o un paper amb alguna tècnica d’impressió.

Gravats

– Pergamins: és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. L’origen del seu nom prové de la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció d’aquest material i els llibres que van observar en la UB s’anomenaven Còdex, que és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades.

Pergamins

Els llibres que ens van presentar, molts d’ells estaven en condicions delicades a causa del pas del temps, els diferents insectes que han foradat els llibres o a causa de les condicions del medi ambient. Algunes de les pàgines dels llibres estaven fets de la pell de xai encara no nascut, vitella, i també ens van ensenyar que algunes de les caràtules de llibres que pertanyien a gent rica, estaven fetes de pell d’animal, tot i que normalment estaven fetes de materials més barats.

En moltes de les obres, vam poder gaudir de diferents tresors bibliogràfics, que són diferents dibuixos situats principalment en les primeres lletres dels capítols dels llibres, que tenien la funció de decorar els textos i donar un sentit més elegant i gratificant per a la lectura d’aquestes.

– Per acabar, us recomano visitar “La villa de los papiros” i fer-vos dentetes per haver pogut veure, entre d’altres,  un manuscrit de Ciceró amb obres De Oficiis, De Paradoxis, De somno Scipionis…

Ciceró

Xènia Serra
2n Batxillerat C