Category Archives: Llatí 4t

Més a prop del temple d’August

Avui s’ha començat a excavar dins la catedral de Tarragona per tal de verificar l’existència del temple d’August, identificat pels electrodes i el georetard. 

A la recerca del temple d’August del blog Sapiens hi trobareu tota la informació actualitzada d’aquesta excavació que esperem que acabi amb la confirmació de les restes arqueològiques del temple d’August.

Gaby

Quo vadis Dysgenics

He descobert una banda musical de Metallica amb el nom de “Quo Vadis?” (On vas? en català), es curiós oi? Qui podria imaginar que fins i tot en el món de la rock hi hauria tants referents clàssics. El nom de la banda sorgeix d’una novel·la que va escriure el Polonès Henryk Sienkiewicz. A quina tradició al·ludeix?
Aquí us deixo un vídeo perquè visioneu això per si no us ho creieu:

Per una altra part, m’ha vingut al cap la pel·lícula Quo vadis de l’entrada corresponent al bloc, pertanyent a l’ antiga Roma, concretament durant el regnat de Neró. La trama es desenvolupa al voltant de l’amor entre el comandant romà Marc Vinici i Lígia després de tres plens anys en camp de batalla. Ella és cristiana, religió que es desenvolupava en la plenitud del paganisme, i a causa d’això havia d’estar oculta, ja que si no ho feia l’assassinarien com van fer amb tots els seguidors del cristianisme i també del judaisme. Lígia fa d’esclava en ser contractada per un general retirat. Marc perdudament enamorat acudeix a Neró perquè ella s’encarregui dels seus serveis i efectivament així serà. Encara que ella no vulgui, finalment amb el temps s’enamorarà d’ ell.

Irena Jagustin
1r batx. llatí

Cabrera de Mar, Ilturo: ciutat o vila romana?

A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d’una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n’ha arribat notícia fins als nostres dies? Tots aquests dubtes en el programa Sota terra que TV3 acaba d’emetre i que tot seguit podeu veure:

Gaby

Epityrum segons Cató


Ingredients:100 g de pasta d’olives negres
1 culleradeta de llavors de coriandre
1/2 culleradeta de comí
Fonoll fresc
Menta fresca

Elaboració:
1. Piqueu el coriandre, el comí, el fonoll i la menta fresca en un morter i afegiu-hi la pasta d’olives negres.
Què us ha semblat aquesta recepta romana de La cuina de la història, dins el programa de TV3 Sota Terra?

Gaby

Antropònims actuals d’origen llatí

El mot antropònim està format per dos radicals grecs άνθρωπος “ésser humà” i ὄνομα “nom”; els antropònims, per tant, són els noms que designen les persones. Els noms de pila catalans han estat heretats dels diferents pobles que han passat per les nostres terres juntament amb d’altres de precedència diversa. En aquest muntatge audiovisual que us he preparat podreu copsar els noms de persona que provenen del llatí i que encara avui estan de moda, alguns designen una família, d’altres fan referència a una situació geogràfica, o a animals, flors i plantes, o a boscos o provenen directament  de subtantius i adjectius llatins o de personatges mitològics.


Coty Ledesma
1r batx. llatí

Projecte de recerca de 4t de clàssiques

L’organització i continguts de la  matèria de l’ESO “Projecte de recerca”, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris d’estudi dirigits als Batxillerats, permet refermar els coneixements adquirits per l’alumnat de l’ESO en les matèries Cultura Clàssica i Llatí, i encoratjar-lo a continuar els seus estudis en el Batxillerat Humanístic.
La sistematització de la nova matèria de l’ESO, “Projecte de recerca” que aquí presento i que ha estat portada a terme durant dos  cursos 2008-2009 i 2009-2010 en el meu institut, ha d’anar molt lligada a l’estructura general del 4t d’ESO en itineraris encaminats al Batxillerat.

ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA “PROJECTE DE RECERCA”

Amb aquestes premisses i, seguint la filosofia que impregna tot el 4t d’ESO de preparar l’alumnat per al Batxillerat, la matèria “Projecte de recerca” s’hauria de fer l’últim trimestre de 4t a raó de 3 hores a la setmana, tot i que la normativa permet altres distribucions diferents. La meva proposta d’organització passa per respectar els agrupaments d’alumnes en tres itineraris, de manera que la matèria tingui tres grups d’alumnes amb un professor o professora diferent al capdavant de cadascú d’ells. D’aquesta forma, també des de “Projecte de recerca” es poden reforçar els coneixements adquirits en el si de les optatives específiques, que – com ja hem vist- són les matèries que després condicionen els itineraris dels Batxillerats.

Davant de cadascú d’aquests grups ha d’haver professorat especialista en cada itinerari: una persona del Departament d’Experimentals per al grup científic; una altra del Departament de Tecnologia per al grup tecnològic; i una tercera de l’àmbit Humanístic per al grup d’Humanitats. Aquests tres membres del professorat s’han de coordinar per preparar el desenvolupament de la matèria, proposant temes de recerca, equips de treball, els criteris d’avaluació, les exposicions orals finals, l’estructura de la memòria escrita pels equips d’alumnes…

GRUP D’ALUMNES DE 4T DE L’ITINERARI HUMANÍSTIC

És evident que el professorat especialista en llengües clàssiques compta amb el perfil òptim per poder dirigir el grup d’Humanitats; cal recordar que aquest alumnat està cursant “Llatí” com a matèria específica -tal i com hem vist abans- i que les seves recerques poden girar al voltant de la cultura clàssica per servir, per una banda, de complement als seus estudis actuals i, per l’altra, d’estímul per continuar-los en el Batxillerat d’Humanitats, cursant Llatí i Grec.
De fet, en la millor de les possibilitats, i gràcies a aquesta distribució, el professor o professora responsable del grup de 4t d’itinerari Humanístic de “Projecte de recerca” hauria de ser la mateixa persona que imparteix la matèria específica de 4t “Llatí”.
Des de la matèria “Projecte de recerca”, utilitzant la cultura clàssica com a generadora de temes de recerca per treballar en equip, podem ajudar l’alumnat a consolidar els aprenentatges assolits a la matèria de “Llatí” i a refermar els seus interessos vers al Batxillerat Humanístic.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

La normativa d’inici de curs 2008-2009 no proposava res en concret sobre el contingut de la matèria, però és evident que els tres professors de “Projecte de recerca” han de dedicar les primeres classes a ensenyar a fer recerca de manera teòrica, és a dir, a mostrar a l’alumnat les eines que li permetran saber discriminar la informació trobada en els diversos entorns (biblioteques, videoteques, hemeroteques, museus, internet…) i saber realitzar possibles treballs de camp (entrevistes, enquestes…). Igualment, com que part del procés de recerca és saber-la comunicar, també li han de dedicar un temps a assajar l’exposició oral amb ajuda de les TIC i a donar pautes per a la memòria escrita.
Una part important del contingut de la matèria són els temes pròpiament de recerca. Crec que, sempre que sigui possible, s’ha d’optar per un tema general comú als tres itineraris, al voltant del qual girin totes les petites recerques que es facin des dels diversos àmbits d’estudis. Això possibilita intercanvis d’informació entre els diversos grups i interès mutu per les recerques fetes des de punts de vista tan diferents.
En aquest sentit, la normativa del curs actual 2009-2010 per a la matèria “Projecte de recerca” és més precisa que la del curs anterior. La proposta que aquí he presentat i que vàrem portar a terme el curs passat en el meu centre s’adapta en la seva totalitat al que recullen les instruccions de principi del curs actual. Pel que fa als temes de les recerques, la nova normativa diu :
“Aquestes situacions inicials proposades a l’alumnat poden tenir un caràcter transversal però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement determinat […] el projecte de recerca es pot focalitzar en un àmbit concret del currículum.”
I més endavant afegeix, a tall d’exemple, alguns temes possibles:
“la preservació del paisatge tradicional de la comarca, el canvi climàtic, el treball infantil, la democràcia electrònica, joc net a l’esport, músiques del món, la casa del futur, publicitat i valors, la història de la localitat, consum i estalvi d’aigua, els residus urbans, creació d’una empresa, la pervivència del món clàssic, etc.”
És a dir, la proposta de la nova normativa –coincidint amb el model que aquí presento- és fer les recerques al voltant de temes generals o transversals que permeten un enfocament dins d’un itinerari d’estudis determinat.
A més a més d’aquests temes transversals que suggereix la normativa, podríem donar d’altres possibles que permeten les recerques des de qualsevol itinerari d’estudis, per exemple: l’alimentació, la salut, els espectacles, la ciutat…o d’altres temes més propers al context dels nostres alumnes, per exemple: les cultures que conviuen a l’institut, els llibres de text, el patrimoni cultural de la meva ciutat…Són, com es pot veure, prou generals com per permetre un enfocament des dels tres grups d’alumnes, segons els seus propis interessos, i, després, una posada en comú entre tots.
Em centraré ara, però, només en les recerques que pot portar a terme el grup d’alumnes de l’itinerari Humanístic que, tot i estar sotmeses a un tema general, com aquí proposo, crec que han de reforçar algun aspecte dels continguts de “Llatí” de 4t i també dels de l’optativa “Cultura Clàssica” que han cursat molts dels alumnes d’aquest grup a 3r d’ESO.
Quan relacionem entre sí els blocs de continguts d’aquestes dues matèries, podem veure que hi ha tres punts d’aspectes bàsicament lingüístics i tres, que toquen temes de cultura i civilització.

En les següents graelles he seleccionat alguns dels temes transversals proposats per la normativa actual de “Projecte de recerca” i hi he afegit d’altres semblants; he suggerit enfocaments possibles per a les recerques fetes pel grup d’alumnes de l’itinerari d’Humanitats, pensant no tant en l’originalitat d’aquestes petites investigacions com en el fet que a 4t l’important és reforçar els blocs de continguts de les matèries de clàssiques de l’ESO: en la primera graella l’enfocament dels temes incideix en aspectes lingüístics; en la segona graella, l’enfocament és sobre aspectes de cultura i civilització.

Per altra banda, hem pogut observar com, en últim lloc, la nova normativa proposava un possible tema per fer recerques que ens toca de ple, “la pervivència del món clàssic”. Això significa que, durant algun curs, la matèria “Projecte de recerca” hauria de treballar – des dels tres itineraris d’estudi- al voltant d’aquest tema transversal que, per una vegada, ens concedeix cert protagonisme, atès que fa que siguin els altres itineraris d’estudis els que hagin d’estar supeditats al nostre i no al revés. Els enfocaments des dels diferents itineraris al voltant d’aquest tema tranversal podrien ser semblants als proposats aquí:

CONCLUSIONS
La meva intenció ha estat presentar l’organització i continguts d’una matèria nova de l’ESO, en el context global d’un 4t desdoblat en tres itineraris per encaminar l’alumnat al Batxillerat, destacant les possibilitats que pot tenir aquesta matèria per confirmar l’interès de l’alumnat pel nostre àmbit de coneixement.
Una matèria com “Projecte de recerca”, interessant per ella mateixa, pot ser el pont que condueixi l’alumnat des de l’itinerari de 4t Humanístic, que ve marcat amb la matèria de “Llatí”, cap a l’estudi del Batxillerat d’Humanitats. Crec que és molt important la implicació del professorat de clàssiques en un nivell tan determinant per decidir la continuïtat dels estudis com és el 4t d’ESO.
Per últim, però, cal no perdre de vista que en aquest nivell d’estudis l’important no és tant l’originalitat de la petita investigació realitzada, sinó el que el tema escollit faciliti l’aprenentatge de les tècniques de recerca, reforci els coneixements adquirits i engresqui l’alumnat a continuar la seva formació amb estudis postobligatoris.

Ana Bistué Guardiola
Coordinadora pedagògica i professora de clàssiques
IES Joan Miró (L’Hospitalet de Llobregat)

LATINE LOQUENDO

Salvete Aràcnids! Us presentem la nostra nova producció: el primer informatiu fet en llatí pels alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Encara que el so no és massa bo a veure si enteneu les notícies dels nostres diurnarii. Si us doneu per vençuts la setmana que ve penjaré la versió amb subtítols.

Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta

Aracne fila i fila premiat a La Mostra 2010

Aracne fila i fila, bloc premiat

Aracne fila i fila ha estat un dels dotze treballs premiats en la primera edició de blocs de La Mostra 2010 que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya convoca anualment per tal d’estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals i, enguany per primera vegada, dels blocs d’aula a Internet als centres educatius de Catalunya (tant d’infantil i primària com de secundària i batxillerat), i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans en quatre modalitats:

i en dues categories:

  • Infantil i Primària
  • Secundària i Batxillerat

Atès que la feina que s’ha fet a Aracne fila i fila (centaure d’or de Chiron 2009, finalista a Edublogs 2010 en la categoria d’alumnes de batxillerat)durant dos cursos escolars reunia, al meu entendre, les bases d’aquests premis l’objectiu dels quals és afavorir l’educació mitjançant la creació artística i crítica dels missatges audiovisuals en els nous formats digitals i l’ús de les eines de la web 2.0 vaig  creure oportú per contribuir al projecte de qualitat i millora de l’institut Cristòfol  Ferrer apuntar el bloc  dels estudiants de clàssiques obert a la col·laboració, bon  exemple de pràctica compartida, Aracne fila i fila amb aquesta memòria i amb aquests mots de presentació a la Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars.

El premi (cent punts de catàleg) és per a l’Institut Cristòfol Ferrer en el camí envers l’excel·lència educativa; però Aracne fila i fila amb més de cinc mil comentaris i 585 articles, és molt més que un bloc de centre és tot un projecte col·laboratiu de clàssiques obert a la participació activa, en forma d’apunts i comentaris, d’estudiants  de llatí i de grec sobretot  del nostre institut i de l’institut Albéniz de Badalona amb Teresa Devesa al capdavant, i també  del Ramon Berenguer IV d’Amposta, de l’Escola Vedruna-Gràcia de Barcelona,  entre altres, i estudiosos i amants del món clàssic d’arreu (Badalona, Amposta, Calaf, Barcelona, l’Hospitalet, Teià, Mallorca, França…)! L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! L’enhorabona aràcnids i aràcnides!  L’enhorabona a Chiron! El MÓN CLÀSSIC un altre cop està d’enhorabona! L’enhorabona a tots els centres participants i a tots els centres guanyadors!…

Sincerament, poc m’ho imaginava quan al setembre del 2008 vaig obrir aquest bloc amb aquests mots: “Aracne fila i fila és un regal de El fil de les clàssiques perquè els alumnes escriviu els posts que vulgueu relacionats amb el que es fa a les classes de llatí, de grec i de cultura clàssica. M’agradaria que plantegéssiu enigmes i que interactuéssiu amb altres alumnes d’altres centres. Ara que ja fileu bé, fileu el vostre bloc i no és cap càstig (mite d’Aracne) sinó tot un plaer per part meva. Bona sort!” !

Moltes gràcies, alumnes, amics i col·laboradors, per haver-ho fet possible! Moltes gràcies també al Departament d’educació per reconèixer i premiar l’esforç i la dedicació! Moltes gràcies per valorar el grec, el llatí i la cultura clàssica!

Margalida Capellà

Les dones d’aigua

Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.

Gabi