Category Archives: Llatí 4t

Sherlock Holmes i la deessa Diana

Ahir, llegint un llibre que m’havia comprat, vaig descobrir que la trama feia olor de clàssica. Un historiador d’un museu, expert en cultures antigues, mor assassinat dins el propi edifici. Sherlock Holmes i el seu inseparable amic Watson decideixen investigar el cas. Després de moltes aventures i perills, descobreixen que l’autor del crim és el terrible professor Moriarty, l’etern enemic de Holmes, i que aquest pretén apoderar-se del tresor que constitueixen les ofrenes que feien els romans a Diana al seu temple, que està situat al subsòl de Londres. Al final, la policia fa una batuda contra Moriarty i els seus ajudants, però el professor s’escapa.

Photobucket

A veure qui em respon aquestes preguntes:

De què era deessa Diana?

Quin tipus d’ofrenes es feien als déus?

Com s’anomenava Londres en temps dels romans?

Arnau Lario Devesa

2n d’ESO

El mite d’Ícar a Varekai

Ahir vaig anar a veure al Grand Chapiteau, instal·lat a l’esplanada del futur Zoo Marí al Fòrum de Barcelona, un espectacle del Cirque du Soleil: Varekai que vol dir “a qualsevol lloc” en llengua romaní. Aquest espectacle  de Dominique Champagne està inspirat en el mite d’Ícar que tots vosaltres bé coneixeu (en anglès i en llatí) i que jo ja us vaig explicar a El fil del mite cretenc a Caixafòrum.

 

Un jove alat perd l’equilibri i cau al terra perdent les seves ales blanques. Es troba amb un món amb criatures fantàstiques disfressades amb uns vestits llampants i colorits i amb un maquillatge molt delicat. Els éssers veuen el noi-ocell com el més estrany de tots ells, aquest és el punt de partida per començar l’espectacle que no deixa pràcticament mai els números aeris per recordar el vol d’Ícar fins que al final Ícar torna a volar perquè amb esforç podem aconseguir el que ens proposem.

Varekai es va estrenar l’any 2002 a Montreal i des de llavors ha visitat 55 ciutats de 13 països diferents. Barcelona és l’última ciutat de la gira europea abans d’anar cap a Àsia. Si podeu, no us el perdeu que us agradarà ben molt.

Valèria

5è Educació Primària

Lorem Ipsum

L’altre dia, treballant amb el Power Point, en una petita imatge com a exemple de com quedaria el text si aplicava un canvi, em va semblar veure un text en llatí. M’hi vaig fixar una mica més, i efectivament, era un text en llatí… o aparentment ho era. Vaig buscar una mica per internet, i vaig trobar que és un recurs del disseny gràfic força comú, que utilitza com a exemple per a aplicar canvis un text en llatí:

És curiós, però, que si ens hi fixem, NO és llatí de veritat. Aquí en poso un exemple d’una mostra qualsevol del Lorem Ipsum, que és com es coneix a aquest recurs gràfic:

“Ius id vidit volumus mandamus, vide veritus democritum te nec, ei eos debet libris consulatu. No mei ferri graeco dicunt, ad cum veri accommodare. Sed at malis omnesque delicata, usu et iusto zzril meliore. Dicunt maiorum eloquentiam cum cu, sit summo dolor essent te. Ne quodsi nusquam legendos has, ea dicit voluptua eloquentiam pro, ad sit quas qualisque. Eos vocibus deserunt quaestio ei.”

Tot i que a primera vista ho sembla, en negreta he marcat algunes característiques i paraules que no són llatines, i que ens permet veure-li el llautó! Aquesta eina, tot i que sembli estrany, es va començar a utilitzar al segle XVI, amb la invenció de la imprempta, quan un tipògraf va escampar els caràcters formant paraules llatines aleatòriament. Tot i el seu antic origen, es va començar a popularitzar als anys 60, quan una companyia va començar a utilitzar el seu recurs per a la creació i exemplificació de tipografies. La història de l’aparició d’aquest text, relacionada amb la ignorància del tipògraf que va juntar les tipografies per a crear el text, té certa relació amb el nou traductor de Google de llatí:

La meva casa és maca -> Nice domus meae.

És clar que es troba en una fase alpha, és a dir, en una primera fase de desenvolupament, i que encara queda molt per perfilar. Aquesta traducció (en negreta els errors; Nice és una paraula anglesa, i meae no està en el cas correcte!) és comparable a agafar paraules en llatí aleatòries, i posar-les com a traducció! Així que aneu en compte amb Google si no voleu acabar fent un Lorem Ipsum!

Malgrat que és un text inventat i sense cap lògica, gràcies a Richard McClintock, un professor de llatí de Virgínia, podem saber que tot i no tenir lògica, el text original del Lorem Ipsum està basat en unes seccions del llibre De Finibus Bonorum et Malorum, de Ciceró, escrit el 45 a.C. El fragment original en qüestió és:

[32] Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit amet, consectetur, adipisci[ng] velit, sed quia non numquam [do] eius modi tempora inci[di]dunt, ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, qui in ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui dolorem eum fugiat, quo voluptas nulla pariatur?
[33] At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias excepturi sint, obcaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa, qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat…

Ja heu esbrinat d’on prové el nom de Lorem Ipsum? Doncs si encara no ho heu descobert, és que no heu mirat gaire bé les negretes del text!

Antonius Ipse

2n de Batxillerat llatí

Energies alternatives renovables

Què fa un alumne del batxillerat tecnològic, com jo, publicant una entrada en el bloc de Clàssiques de l’institut Cristòfol Ferrer? No he fet mai llatí ni grec, ni tan sols Cultura Clàssica a l’ESO, però tots sabem que de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental i que encara avui el lèxic científic i tecnològic actual no s’entén sense recórrer a una explicació dels ètims grecs i llatins que en la seva major part el forneixen.

Com a alumne de segon de batxillerat he hagut de fer un treball de recerca i ha estat el de les energies alternatives. Tot el treball gira entorn la producció d’energia d’una manera neta, rendible i inesgotable en un futur. Aquest tema és molt important per al futur de tots nosaltres, per això he intentat fer un treball que descriu de manera breu tot el relacionat amb les energies alternatives. Com podreu veure a continuació, s’han aportat conceptes etimològics per poder entendre millor les diferents energies alternatives a partir de l’etimologia grega i llatina de les paraules més importants i per tal que tothom (estudiants de ciències i també de lletres) es puguin familiaritzar amb un tema tan important com és el de la producció d’energia de manera alternativa.

Les energies renovables solucionaran molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, els residus radioactius, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica i seran molt útils per a la crisi dels combustibles fòssils. Però per solucionar aquests problemes cal voluntat política, conscienciació i inversió econòmica. La importància d’aquestes energies és molt gran i per aquests motius he fet un treball que tracta sobre aquest tema, amb l’objectiu de informar a la gent del nostre futur energètic.

He d’agrair a les empreses EMAS i JUWI, i als encarregats del Vaixell de les energies alternatives de Mainz, per l’ajut que m’han proporcionat i l’amabilitat amb la que he estat tractat. També he d’agrair al meu tutor (Joaquín Pèrez) del treball de recerca per els ànims, el bon tracte i les directrius que m’ha donat.
Espero que aquells que estigueu més familiaritzats amb la ciència i la tecnologia que amb les lletres hagueu après conceptes interessants del llatí i del grec i que aquelles persones que estudieu les lletres hagueu après noves idees sobre les energies alternatives.

Marc Díaz Löffelbein

2n Batxillerat Tecnològic

El mite d’Acetes més proper que mai

Fa més o menys un més, la nostra professora de llatí, la Margalida, ens va dir que llegíssim el mite de Acetes i els mariners tirrens. Aquest mite es resumeix en el següent:

Acetes era una mariner de família humil que navegava guiant-se per les constel·lacions.

Un dia, anant cap a Delos, fa escala a Quios. Ell va ordenar als seus mariners que anessin a buscar aigua pel viatge que reprendrien aquell mateix dia. Quan van arribar, Acetes es va trobar amb la sorpresa de que els mariners portaven un noi molt ebri, però d’aspecte peculiar. Acetes, en el mateix moment que el va veure, va notar alguna cosa estranya, i estava segur que en el cos d’aquell noi hi havia un déu, i va proposar de portar-lo on ell volgués. Però els mariners no pensaven com ell, i van decidir que en traurien més profit d’ell si el venien a qualsevol persona.

Acetes s’hi va negar i va rebre un cop que el va estar a punt de tirar a l’aigua. El noi va dir que el portessin cap a Naxos.

En veure el noi que no anava cap a on ell volia, va fer començar a créixer branques de vinyes en tot el vaixell. Els mariners, espantats, van saltar del vaixell, i quan van tocar l’aigua, es van convertir en dofins. (el final de la història us l’haureu de  llegir vosaltres a Narracions de mites clàssics).

I per què aquest mite i quina cabuda té en els nostres dies? Fa poc, vaig veure una imatge que em va fer pensar en aquest mite, precisament en una ampolla de vi. No sé si és casualitat o no, però crec que és una imatge bastant representativa del mite.

Es veu clarament com és el vaixell, i com Bacus el converteix en una vinya: unes branques d’heura de color verd fosc s’emboliquen en els rems i impedeixen de moure’ls, i uns penjolls ven carregats de raïms trepen per les veles. Els mariners, esglaiats, es tiren al mar per la borda, i de cop, veuen com es van convertint amb dofins.

Em van dir que una imatge semblant era el símbol de la denominació d’origen d’algun lloc.


Eric Andreu Carvajal
1r batxillerat Llatí i Grec

Le latin et les langues étrangères

A partir de l’article fait par Carla sur le latin et l’anglais, les étudiants de 1r de Batxillerat français de l’I. Isaac Albéniz on fait une recherche de quelques mots qu’elle avait mis dans sa liste. On a cherché à comparer l’origine de certains de ces mots dans les deux langues et on a pu voir qu’il y en avait qui n’existaient pas en français, d’autres qui étaient arrivés à l’anglais par le français… Vous trouverez dans la grille suivante les mots que Marina Garcia, Adrian Cea et Sara Caoduro ont travaillé.

Gràcies a la Margalida Capellà pel seu magnífic enllaç, que ens ha permès fer la feina de recerca.

Hem trigat una mica però ha valgut la pena.

Coneixeu les paraules en llatí? Què volen dir? Tenen un mateix significat que les paraules que han donat en anglès i francès?

Maintenant c’est à vous de jouer!

Mot anglais Mot français Origine du mot anglais et français
adventure aventure adventurus, L’origine est le même mais le français l’a emprunté du latin vulgaire et l’anglais l’a repris du français.
animal animal Mème mot en français et en anglais. Tous les deux proviennen du latin animus, qui veut dire souffle de vie.
album album album (amicorum) Origine curieux dans les deux langues. Ils l’empruntent d’une tradition allemande qui consistait à avoir un petit cahier ou l’on notait les noms des savant qu’on visitait.
alacrity —— alacer, alacris / alacritatem Le mot n’existe pas en français. Le sens est “liveliness”
acerbic ——- acerbus Le mot n’existe pas en français. Le sens du mot anglais est “sour, harsh, severe” c’est un emprunt moderne du latin,1865.
consolation consolation consolationem Mot qui est arrivé à l’anglais à travers le français.
contract contrat contratus L’anglais l’emprunte du français.
courageous courageux L’origine est cordicus, du latin vulgaire, a partir de cor, coris. Le mot anglais est un emprunt du français.
edifice édifice aedificium L’anglais l’emprunte du français.
feline felin feles Dans ce cas le mot est un emprunt du latin à l’anglais. Recherche de mots scientifiques que le français a emprunte de l’anglais.
paternal paternel paternus Mot anglais emprunt du français.
pessimist pessimiste pessimus C’est un mot très moderne en anglais (XIX siècle) et emprunte du latin.
rural rurale ruralis Mot anglais emprunte du français
urban urbain urbanus Les deux langues l’on pris du latin directement.


Núria Valls. Amb la inestimable col·laboració d’Adrián Cea, Sara Caoduro i Marina Garcia, alumnes de Francès de 1er de Batxillerat de l’I. Isaac Albéniz

Mèmnon i les aus memnònides

Nosaltres hem fet a classe un muntatge audiovisual per explicar-vos aquesta narració d’Ovidi, recollida en la primera part de Narracions de mites clàssics, i esperem que us agradi.

Qui és Mèmnon? Qui són les aus memnònides? Què és el memnònium?

Patrícia González i Víctor Barranco
4t de llatí

Referències clàssiques a l’art contemporani: Banksy

banksy 1

Cada vegada més, els artistes, amb els temps que corren, han de recórrer a projectes més i més provocadors per a que el seu art es doni a conèixer i sigui reconegut. I quin exemple millor que l’artista que em porta a escriure aquestes línies: Banksy. I direu, qui és? De fet, ningú no ho sap, ja que aquest és el sobrenom d’un artista anglès que estampa les parets de la ciutat de Londres (i de cada vegada més ciutats) amb les seves pintures. Utilitza una de els tècniques més desprestigiades de l’art de la pintura, el graffiti (amb una tècnica anomenada stencil), per a que tothom que passegi pels carrers anglesos pugui veure escenes tals com aquestes:

banksy2 BANKSY3

Bansky es caracteritza per plasmar, amb les seves obres, crítiques socials, polítiques i morals, mostrant imatges de les ètnies entre les que vivim i que potser formem part. Davant la seva identitat oculta, Tristán Marco, artista que s’expressa de manera similar a Bansky però sense ocultar-ne la seva identitat, afirma que “va néixer el 1974 i va créixer a Bristol, Anglaterra. Fill d’un tècnic de fotocopiadores, es va entrenar com a carnisser i es va veure implicat en el graffiti durant el boom de l’aerosol a Bristol a finals dels anys 80.” Des dels seus inicis, ha publicat llibres i ha presentat exposicions, sempre sota altres pseudònims. Existeixen instantànies de càmeres ocultes de la seva figura, però mai de la seva cara, ja que actua i presenta el seu art sempre sota la protecció de la nit. Però per què s’amaga? Potser per què el seu art és massa rebel per a la societat d’avui en dia, i poca gent acceptaria el fons de les seves idees? El seu art, ple de destrosses cap a la comunitat segons les autoritats, expressa rebel·lió però tot i així mai no deixa de banda l’art pur, harmoniós i estètic. Bansky, com tot artista, és inspirat per l’art que varen crear a l’antiga Grècia i Roma i ens ha deixat molts exemples d’aquestes obres en les seves exposicions:

b6

b7

Quines obres de l’art clàssic rememora el pintoresc artista amb aquestes obres?

Tot i que utilitzi art clàssic per a crear el seu propi, no deixa de ser original per tant ¿a qui no li agradaria caminar pel carrer que cada dia transitem i trobar-se una espectacular crítica contra el que possiblement nosaltres fem? Banksy, tot haver estat perseguit per la llei en diferents ocasions, és considerat un gran geni de l’art contemporani.

Qui podria dir artistes similars, que utilitzin el seu mateix estil de pintura? I altres artistes també perseguits per la llei?

L’art que fa l’artista que avui tractem em recorda a un fet semblant que va passar amb l’estàtua del déu Pan, a l’església  Santo Spirito, a Sassia, però en aquest cas la protesta era per part dels espectadors, no de l’artista…

Aquí us deixo, com a curiositat, un dels tants openings que es realitzen per la sèrie The Simpsons, però aquest cop ideat i creat per en Banksy, junt amb l’equip de la famosa sèrie. Què opineu? Com el definiríeu?

Quin aspecte critica Banksy que podríem trobar a la societat clàssica?

Rebeca Sánchez
2on de Batxillerat de Grec i Llatí

“Monumenta Romana” I

Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.

Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:

1

Photobucket

2

3

4

  1. A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
  2. A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
  3. En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
  4. Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.

Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.

TERESA