Recordeu el Repte… amb dibuix? S’hi va afegir la Cristina, amb Pigmalió i Galatea, les guineus de la Marina i la Bouchra, la galera de l’Arnau,… Si em deixo algú, Margalida, m’ho comentes.
Doncs aquí us deixo el dibuix de la Sara Cañizares (4t ESO) perquè intenteu esbrinar de quin mite es tracta. Em sembla que aquest us costarà una mica més perquè no és tan conegut, però la seva història també s’inclou a Narracions de mites clàssics.
Ah, i no és Dafne…
Teresa
-MEKKI: Ubi est Hispania, Marina?
-MARINA: Spania est in Europa.
-MEKKI: Non Spania, sed Hispania in Europa est.
-MARINA: Espania…
-MEKKI: O Marina! Hispania non Espania.
-MARINA: Espania, Hispania: non Espania, sed Hispania.
-MEKKI: Ubi est Hispania?
-MARINA: Hispania in Europa est.
-MEKKI: Ubi est Thessalonica?
-MARINA: Tassalonica…
-MEKKI: Thessalonica!
-MARINA: Thessalonica quoque in Europa est.
-MEKKI: In Europa? Thessalonica non est in Europa!
-MARINA: Thessalonica in Graecia est, sed Ritannia est in Africa.
-MEKKI: Quid? Ritannia? In Africa non est Ritannia!
-MARINA: Estne Ritannia in Asia?
-MEKKI: Ritannia non est in Asia.
-MARINA: Num Ritannia in Europa est?
-MEKKI: Ritannia in Europa, in Africa, in Asia non est!
-MARINA: Sed ubi est Ritannia?
-MEKKI: Britannia non Ritannia, in Europa est.
-MARINA: Hispania, Thessalonica, Britannia. Hispania et Britannia sunt in Europa, sed Thessalonica in Graecia est.
-MEKKI: Quid est Pyrenai?
-MARINA: Pyrenai magni montes sunt.
-MEKKI: Quid est Emerita?
-MARINA: Emerita est magnum oppidum Hispanum.
-MEKKI: Estne Lutetia oppidum Hispanum?
-MARINA: Est.
-MEKKI: Non est!
-MARINA: Quid est Lutetia?
-MEKKI: Lutetia est oppidum Galliae. In Gallia sunt multa oppida.
-MARINA: Non est.
-MEKKI: Quid est Hispania?
-MARINA: Spania est…
-MEKKI: Hispania!
-MARINA: Hispania est…Vocabulum Latinum! Vale!
-MEKKI: Vale!
EL MEKKI HALI AL-KASSIR (Margalidae Latinus discipulus)
En el viatge de tornada de Praga -ja fa uns dies, de la setmana de viatges- la Knarik es va entretenir llegint la revista de l’avió , sobretot quan va veure referències gregues a la portada. Així doncs, se la va endur de record per poder-ho mostrar a classe. Sabeu a què correspon aquesta imatge? I la notícia que presenta, la podeu ampliar?
En obrir-la ens vam veure gratament rebudes amb un llatinisme. Sabeu què significa i quin és el seu origen?
Aportació de Knarik Badoyan
Grec I (IES Albéniz)
Sabíeu que fins i tot en els jocs de la Nintendo DS hi ha preguntes sobre els romans? Doncs sí i aquí us deixo una foto que vaig fer a una de les preguntes del joc Quien quiere ser millonario:
Sabeu el mite d’aquest personatge?
I aquí deixo una altra pregunta, a veure si la sabeu:
Com era aquesta colonia romana? Sabeu perquè es deia Sulpicia? Quins emperadors hi va haver?
Mireu com és una de les seves parts:
Sabeu què és?
Laia Martín 4rt LLatí
El passat dia 31 de març, l`I.E.S. Cristòfol Ferrer vam tenir l’honor de rebre l’autor Antoni Garcia Llorca l`auditori del nostre centre, per amabilitat de l’editorial Teide. Aquest escriptor, traductor i editor es va mostrar tal com és, amb les seves virtuts i defectes, una persona amable, agradable, simpàtica i sincera que es va guanyar els alumnes d’una forma ràpida i sense que es donessin compte. A més a més, ens va demostrar que a part de tenir grans dots com escriptor, traductor i editor també les té com orador tot s’ha de dir. Cal agrair que fos una persona tan oberta i tan natural amb nosaltres. Va ser una conferència molt interessant en la que els alumnes van felicitar l’Antoni per guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’autor va respondre totes les preguntes dels alumnes i va explicar anècdotes de la seva vida com quan va ser pescador. Tots els alumnes que van fer acta de presència a l’auditori, més d’un centenar, van sortir amb una plena satisfacció d’haver conegut a l’escriptor Antoni Garcia Llorca. Esperem que L’Antoni Garcia Llorca li hagi agradat fer-nos d’orador, i fer de la xerrada, una càlida conferència. Des de l`I.E.S. Cristòfol Ferrer et desitgem que tot et vagi molt bé, i que si algun dia tornes, cosa que esperem, et rebrem amb els braços ben oberts.
N.B. Per la part que em correspon, estic molt content d`haver conegut un autor català famós, a més a més de bona persona i humil, ets un molt bon escriptor o al menys ho intentes ser i això m`agrada, gràcies per haver-me signat el llibre del Viatge dels argonautes, ed. Teide. Si mai necessites alguna cosa, un tema per escriure un llibre, una idea per continua l`obra…etc, ja saps on trobar-me.
El-Mekki Hali Al-kassir 1r Batxillerat Llatí i Grec.
Quan ve el bon temps, la Margalida ens deixa fer l’Hora dels Jocs Romans com cada any. El curs passat va ser tot un èxit. La condició és que nosaltres mateixos ens organitzem. Jo proposo jugar a un joc que no hi hem jugat mai: l’HARPASTUM.
EN QUÈ CONSISTEIX? Doncs, l’objectiu de l’harpastum és com el rugby. Es tracta de passar la pilota per darrere de la línia del camp contrari.
QUÈ NECESITEM:
Una pilota no gaire gran (la portaré jo)
20 jugadors perquè a classe de llatí de quart som vint; però s’hi pot jugar fins a trenta.
Un espai gran rectangular a l’aire lliure. La Margalida ha dit que, arribat el cas, demanarà permís per anar a les pistes com cada any.
COM S’HI JUGA? Es delimita un espai rectangular, ja el tenim a les pistes delimitat, on es puguin moure amb llibertat els vint jugadors i s’hi assenyalen tres línies: una central i dues a uns dos metres dels límits dels costats més curts, ja els tenim marcats a les pistes. In situ jo ja us els indicaré.
Els jugadors ens distribuirem en dos equips: si som vint el dia que juguem (prohibit faltar ni posar-se malat!) ens dividirem en dos equips de deu jugadors. Un en cada camp i cada un ha de defensar la seva línia intentant que l’altre equip no aconsegueixi passar la pilota darrera la línia. La pilota es pot impulsar amb les mans o els peus.
Per a puntuar, la pilota ha de traspassar l’última línia del camp contrari, a més ha d’estar controlada per un jugador de l’equip atacant.en el cas de què el jugador defensor agafés la pilota treuria la pilota des de la línia de banda a l’altura de l’última línia defensiva pròpia. L’equip que ho aconsegueixi guanya el punt i es torna a començar el joc, per disputar un altre punt. Guanya l’equip que aconsegueix un major nombre de punts que l’equip rival, en un temps limitat, per exemple 5 o 10 minuts per jugar.
Ho heu entès? Què us sembla?
BUBU BALDEH BAH 4 rt de llatí
Viena. Any 180 D. de C. les tropes de Marc Aureli s’allotgen en els voltants al Danuvi. L’emperador i el seu consell Timonedes reben els reis i procònsols de l’imperi amb la finalitat d’anunciar-los que delegarà el poder en el General Livio i no en el seu fill Còmode. Marc Aureli mor enverinat i Livi renuncia el càrrec a favor del seu amic Còmode, qui li encomana la defensa de l’imperi davant la mirada disgustada de Lucilla, l’altra filla de Marc Aureli, qui haurà de casar-se amb el Rei de Síria (Sohamus) per a controlar els enemics de l’Est.
Livio amb ajuda de Timonedes convenç el cap dels bàrbars (Ballomar) per a acceptar la ciutadania romana. En el Senat es vota a favor de la pau romana, desencadenant la ira de l’emperador, qui accepta obligat i envia Livio a la frontera aquest, i a Lucilla a Síria, país al que Còmode ha sotmès a una forta pressió fiscal.
Lucilla i Sohamus es rebel·len contra l’Imperi. Còmode torna a cridar Livio per a sufocar la rebel·lió. Sohamus mor en la batalla. Còmode proposa a Livio governar junts en canvi de que crucifiqués els revoltats derrotats. Aquest es nega. L’emperador mana assassinar els bàrbars. Timonedes mor en l’assalt. Livio és empressonat i els seus amics el traïxen a canvi d’or. Còmode ofereix a Livio l’oportunitat de salvar la seva vida en un improvisat quadrilàter. Livio ho venç. El poble l’aclama com emperador, però aquest declina l’oferta, furiós per la negligència d’un senat i una ciutadania doblegada als designis del fill de Marc Aureli.
No sabem si heu vist aquesta pel·lícula, però estem segures que el seu argument us recorda una altra pel·lícula de romans. Quina?
I si l’heu vista, quines són les causes de la caiguda de l’imperi romà segons la pel·lícula d’Antonny Mann? Difereixen de les reals?
Laia Martín i Erica Rossi 4rt ESO Llatí
L’any 100 abans de Crist els xinesos van inaugurar la ruta de la seda, un camí de 6.000 quilòmetres utilitzat per comerciar amb l’ imperi Romà. Aquest comerç de la seda va començar durant el regnat d’August. El comerç va esdevenir intens, no només per la ruta de seda, sinó també pel mar. El comandant xinès Ban Chao va conduir el seu exèrcit fins al Mar Caspi el segle I dC i a més va enviar una delegació a l’oest per aconseguir informació sobre Roma (Daqin en xinès).
La distància i el gran número de gents diverses i de cultures a Àsia Central van fer quasi impossible qualsevol connexió entre els dos antic imperis, el romà i el xinès. En tot cas, el desafiament de cobrir grans distàncies i contemplar terres van excitar a la gent del passat.
“De fet, cadascú podria haver obtingut més informació sobre l’altre precisament en l’ època en que un o l’altre adquiria major poder i podia començar a fer plans respecte l’altre” va dir Visy Zsolt, professor del Departament d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Pecs, Hongria .
Per altra banda, segons els arqueòlegs i historiadors, la fortificació dels limes romans, va haver estat influenciada per la idea de la Gran Muralla Xina, encara que les dues grans construccions estiguin geogràficament molt llunyanes entre sí.
Visy també va observar moltes semblances entre els limes romans i la gran muralla. Ambdós imperis van desitjar erigir una forta barrera contra els bàrbars i prevenir les seves invasions. Pretenien blindar la frontera. Per aquest fi, la dinastia Han (202 aC-220) va construir una muralla contínua, però Roma va construir un mur només per casos especials. “Era un punt important en ambdós sistemes la construcció d’un camí militar a la llarga dels limes, així com una fila de torres de vigilància a distàncies regulars. També els establiments militars i les grans forces són similars en construccions romanes i xineses.” diu Visy Zsolt.
Amb tota aquesta informació, un pot fer-se la pregunta de si tot això és per l’atzar o si hi ha una connexió entres les dues construccions. Què n’opineu? A més, sabeu d’altres sistemes de blindar la frontera semblants als limes romans?
Irena Jagustin Arana , LLATÍ de 4t.
Estic llegint un llibre de Sebastià Sorribas que es diu En Luka i la Maria al País Vermell (ed. Barcanova). He trobat una cosa de clàssiques i espero que m’ajudeu i em digueu si en Luka té raó, perquè jo només faig tercer de primària:
La Maria va moure el cap, tota seriosa, i va dir:
_ Adéu barret de cuiner!
Però en Luka la va animar:
_ Va, Maria, que no sigui dit! Sursum corda!
_ Sursum què? -va fer la nena.
_ Sursum corda! Que en grec vol dir “Amunt la corda”.
_ Va, deixa’t de cordes i continua llegint.
Valèria
Recordeu els articles Una portada il·lustrada i Repte… amb dibuix de la Carla? Doncs ara us presenta el seu treball personal en què ha versionat un mite de les Metamorfosis amb el llenguatge del còmic d’estil manga, però escrit en llatí. En clicar a sobre de la portada del còmic, que teniu a continuació, accedireu a la presentació completa. Si la visioneu amb la pantalla completa, podreu llegir tot el text i gaudir de les il·lustracions. No us ho perdeu!
Enteneu el text? Podríeu traduir-lo?
TERESA