Category Archives: Llatí 2n

Bon Nadal i Feliç 2011 des de Sant Hilari

Estimada Margalida i aràcnids,

De part de les alumnes de primer i segon de batxillerat i la professora de LLatí i Grec de l’institut de Sant Hilari Sacalm t’enviem aquest powerpoint nadalenc que no abandona les arrels clàssiques!

Avui, dia 22 de desembre cantarem el “Gaudeamus Igitur” i “Vacam latea”, juntament amb dues postals, una en grec i l’altra en llatí.

Molts petons i bones festes de part de les alumnes:

Cristina, Olga, Montserrat, Gisela, Marta, Laia,
Cristina, Mireia, Raquel, Eva, Helena i, evidentment, de la Dolors Clota.

“Templa romana” II: El temple Capitolí de Roma

Ubicació. Mons Capitolium

El Capitoli, del llatí Capitolium -ii n., és un dels set turons de Roma, on es trobava la ciutadella i un temple de Júpiter. El Mont Capitolí era la ubicació del centre religiós i polític, que es va establir durant la època de la República (509 aC-27 aC). Capitolium també és el nom donat a les fortaleses i els temples d’altres ciutats, ja que en el Capitolí hi havia emplaçat el palau dels senadors romans. Actualment es troba al Palazzo Senatorio, seu de l’ajuntament, amb dos palaus més al costat que emmarquen la plaça, on es troben el museus capitolins, tot dissenyat per Miquel Àngel. S’ha de dir també, que els museus capitolins allotgen la imatge de la lloba capitolina. Aquesta escultura és de bronze i representa, segons la tradició, la lloba que alletà Ròmul i Rem, i aquest esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.

Photobucket

Figura de la lloba capitolina i Ròmul i Rem, feta de bronze i actualment ubicada als “Museus Capitolins” [Font: Wikimèdia]

Si es parla del Mont Capitolí, s’ha d’esmentar la història de Tarpeia. La roca Tarpeia (en llatí Rupes Tarpeia) era un abrupte pendent de l’antiga Roma, a prop del cim sud del turó Capitolí i les seves vistes donaven a l’antic Fòrum romà. Durant la República, es va utilitzar com a lloc d’execució d’assassins i de traïdors, que sense cap mena de pietat eren llançats des del cim.

Segons ho explica Tit Livi, quan Tit Taci va atacar Roma després del rapte de les sabines, la verge vestal Tarpeia –filla de Espuri Tarpei, que era governador de la ciutadella del turó Capitolí– va trair els romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser bastant vulgar: obtenir allò que els sabins «portaven als braços»… Tarpeia poc s’esperava que, en lloc de braçalets d’or, obtindria cops dels seus escuts i que seria llançada al buit des de la roca que encara avui porta el seu nom.

Cap a l’any 500 aC, Tarquini el Superb, setè rei de Roma, va anivellar el cim de la roca, en va retirar els altars construïts pels sabins i hi va construir un temple dedicat a Júpiter Capitolí. Al cim també s’hi va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tresor de Roma, i que va ser saquejat per Juli Cèsar l’any 49 aC.


Mapa de Roma amb la ubicació del turó Capitoli
[Editat d’una imatge del llibre de text de Llatí 1r batxillerat, editorial Santillana]

Característiques i elements

El temple romà Capitolí  té el seu origen a l’època etrusca, fet que va condicionar directament les seves característiques, tant en la forma com en la composició. Les seves dimensions eren de 52 per 62 metres de llarg i una alçada de 40 metres.


Maqueta del temple Capitolí [Font: Wikimèdia]

El temple presentava una planta quadrangular, dividida en tres cel·les dedicades cadascuna a un déu: Júpiter, Juno i Minerva, la Tríada del Capitoli. L’edifici tenia una façana de tres files de sis columnes llises, amb base i capitell geomètric a la manera dòrica.

Photobucket

Plànol de l’estructura del temple
[Font: llibre d’Història de l’Art de Vicens Vives batxillerat, segona edició 2010]

Per construir-lo, els etruscos van utilitzar el travertí, un material compost per carbonat de calci, que era el component que donava aquest color blanquinós característic dels temples i escultures grecollatines. Com a revestiment dels pilars i les columnes exteriors van utilitzar pedres de forma irregular per donar més consistència a l’edifici (opus reticulatum).

L’edifici estava construït sobre un podium elevat per una escalinata que donava lloc a l’entrada central, on hi havia un gran pòrtic que permetia l’entrada al temple.

Pel que fa a l’interior, el temple estava dividit en tres cel·les, cadascuna dedicada a un dels déus capitolins, com ja hem esmentat. A ulls de l’espectador, la cel·la principal i central era la de Júpiter, la més gran de totes, que contenia un gran altar (ara Iovis), la de la esquerra estava dedicada a Minerva, i la de la dreta a Juno.

A la part superior del temple hi havia una quadriga de terracota pintada sostinguda per dos grans pedestals, encarregada per  Tarquini el Superb, que l’any 296 a.C es va substiutir per una de bronze.

L’any 83 aC, va haver-hi un incendi, i el temple va ser parcialment destruït per les flames. Llavors van tornar a reconstruir-lo sota l’ordre de Sul·la, però aquesta vegada amb un nou material: el marbre.

Significació del culte a la Tríada Capitolina

Els romans tenien tendència a agrupar els seus déus de tres en tres, com els egipicis, formant així tríades. La Tríada Capitolina, a qui és consagrat aquest temple i la més important dins la mitologia romana, era formada per Júpiter, Juno i Minerva. Però s’ha de dir que la primera tríada que es va crear era formada per Júpiter, Mart i Quirí, als quals es retia culte mitjançant els flamines principalment, però això era durant la època pre-etrusca de la història de Roma. Després, amb l’arribada dels etruscs a Roma, canviaren Mart i Quirí per Juno i Minerva. Juno,  perquè que era la dona de Júpiter, i Minerva, la deessa de la guerra i de l’estrategia militar així com de les activitats no agràries. És a dir, es va subsituir la tríada llatina d’origen indoeuropeu per una tríada etrusca on, al costat de Júpiter, apareixen les dues grans deesses dels etruscs. I va ser a conseqüència d’aquest canvi que es va crear el Temple Capitolí de Roma, en honor a aquesta Tríada Capitolina, la qual s’anomenà així perquè el temple va ser construït al capdamunt del Capitolí de Roma, com ja hem dit abans.
Júpiter, Juno i Minerva van ser les divinitats supremes de Roma, les més importants, i a part del temple Capitlotí a Roma també en tenien un a totes les altres ciutats de l’Imperi, atesa la seva importància. Aquesta tríada, fins a la fi de l’Imperi, va seguir sent molt important però en l’època imperial va quedar eclipsada pel culte imperial que dominava sobre qualsevol altre tipus de culte.

Photobucket

Tríada Capitolina. D’esquerra a dreta: Minerva, Júpiter i Juno [Font: kalipedia]

I ara, classifiqueu aquest temple segons les indicacions de l’Ana i l’Annia a l’article Templa romana I, ubiqueu la història de Tarpeia en el marc del llibre primer d’Ab urbe condita i tireu del fil dels personatges i èpoques històriques que l’article comparteix amb la lectura d’aquest trimestre.

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple d’August a Bàrcino.

Sara Cañizares, Marc Cortés, Carlos Cuevas i Ariadna Jiménez

Llatí 2on de batxillerat

“Contra consuetudinem”

Voleu buscar els referents en un escrit de la nostra acabada d’estrenar col·laboradora Dolors Clota des de l’institut de Sant Hilari Sacalm i conèixer-la millor? Doncs, a més de pegar una ullada al seu extens i ric currículum llegiu Contra consuetudinem (relat amb què va quedar el 2006 finalista del XV Premi Illa de Menorca) i segur que en trobareu més d’un.

“Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals

El temple romà era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana. “Temple” deriva de la paraula llatina templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, en funció el ritual de la inaguratio, que és l’orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.

Com que els romans primitius veneraven numina incorpòries que no tenien una ubicació concreta, el temple romà és una síntesi entre l’etrusc i el grec, que neix a partir de la introducció dels déus antropomòrfics propis d’aquestes dues cultures. Dels etruscos prové el pòdium i l’escala d’accés frontal, de manera que la façana esdevé la part més important del temple romà. Per imitació a les columnes que circumden el temple grec, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul i, en alguns casos es van constuir columnes annexes a les parets al voltant del temple o, fins i tot, un peristil sencer a l’estil grec passa a completar el frontal.  Ara podrem veure un plànol de les tres plantes, començant per l’etrusca, continuant per la grega i finalitzant amb la romana.

[Font d’aquestes plantes i de les que segueixen: Grecs i romans, de Joan Alberich]

Segons el nombre de columnes, els temples es poden classificar en dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, ennèastil i decàstil, conceptes que quedaran aclarits a continuació. També es poden classificar segons la col·locació d’aquestes columnes, de manera que poden ser temples perípters, dípters, pseudodípters i tolos, tipologies que, com  les anteriors, quedaran també aclarides més endavant. Per completar la classificació, atenem a l’ordre arquitèctònic a què pertanyen, en funció dels seus elements decoratius.

NOMBRE DE COLUMNES

Els temples també es poden classificar segons el número de columnes que tingui el temple, tenint en compte que el terme stylos en grec vol dir columna:

Photobucket

Temple de Nimes (França)
[www.cultureduca.com]

1. Dístil: trobarem dues columnes a l’entrada. Un exemple clar és el temple de Zeus a Olímpia.

2. Tetràstil: es veuen quatre columnes a l’entrada, com per exemple en el temple de Nicea Atenes.

3. Hexàstil: localitzem a l’entrada sis columnes. Es veu en el temple de Segesta i al temple romà de Vic,  que posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. Un altre temple que cal esmentar perquè és molt important és el d’Èvora, a Portugal, que era hexàstil també.

4. Octàstil: observem vuit columnes a l’entrada. Un dels temples més famosos que tenen aquesta característica es el Partenó d’Atenes.

5. Enneàstil, decàstil…: comptem nou o deu columnes a l’entrada, repectivament.

COL·LOCACIÓ DE LES COLUMNES

Segons la col·locació de les columnes també es poden classificar de maneres diverses:

Photobucket

Planta del temple perípter

1. Temple Perípter: És aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. És molt comú en els temples grecs.

Photobucket

Planta del temple dípter

2. Temple Dípter: El temple conté una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.

Photobucket

3. Temple Pseudodípter: Les columnes del temple estan construïdes de manera que, a més de tenir una fila de columnes al voltant del centre de l’edifici, en la part anterior i posterior n’hi ha una altra. Així sembla un temple dípter en la banda anterior i posterior.

Photobucket

Planta del temple tolos

4. Temple Tolos: És el tipus de temple que aconssegueix la simetria total. La planta d’aquest temple és circular i té una filera de columnes al voltant de la cel·la circular. La planta circular del Panteó de Roma és una evolució d’aquest tipus de temple que es corona amb una immensa cúpula.

ORDRES PRIORITARIS

A més dels ordres que utilitzaven els grecs, el dòric, el jònic i el corinti, els romans usen també el toscà, més simple encara que el dòric, i el compost, combinació de corinti i jònic.

Tractarem els tres ordres prioritaris que s’utilitzaven en l’època:

Photobucket

1. Ordre dòric: és el més primitiu i simple. El fust de la columna descansa directament sobre l’estilòbat. El capitell no té decoració.

2. Ordre jònic: és el segon, en sentit cronológic, més esvelt i airós que l’ordre dòric. La columna va sobre una base i el capitell, l’element més representatiu d’aquest ordre, es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s’adorna.

3. Ordre corinti: és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.

Els romans, en les seves construccions utilitzaven sobretot l’ordre corinti i l’ordre jònic, tot i que podem trobar alguna construcció en què les columnes siguin d’ordre dòric, però les feien per imitar totalment els grecs.

  • A partir de la informació anterior, podeu classificar segons els tres criteris el temple de Nîmes, que apareix a la imatge?
  • Podeu posar exemples de cadascun dels ordres esmentats?
  • Els temples que apareixen citats al temari de selectivitat són els d’Èvora i Vic. Busqueu informació i classifiqueu també aquests dos edificis.
  • Comproveu si els temples esmentats en aquest article apareixen en els Google Maps de temples i, si no, els afegiu.

Trobareu aquesta informació general apicada en el l’estudi de dos casos concrets: el temple Capitolí de Roma i el dedicat a August a Bàrcino.

Ana Rosa i Annia García

2.2 Batxillerat

Atalanta i Hipòmenes: un àudio còmic

Qui no recorda el mite d’Atalanta i Hipòmenes? L’hem llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics, l’hem explicat en veu alta a classe, l’hem comentat al bloc, hem vist el muntatge dels tripulants del vaixell d’Odisseu… . Amb les il·lustracions que vaig fer i que van agradar molt a la Lida, i amb l’ajut de les veus d’en Víctor Barranco i de la Patrícia  González aquí us deixo el nostre primer àudio còmic premianenc. No us oblideu de clicar l’àudio en girar cada full! Espero que us agradi i que us animeu a fer-ne més:

Per cert, per què aquest mite ens agrada tant?

Hadytou Camara

4t ESO Llatí

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit

Esteu pensant en un obsequi nadalenc fora del convencional? Per què no provar amb l’adaptació llatina d’aquesta entranyable història del Grinch, How the Grinch Stole Christmas, creada en vers per Dr. Seuss l’any 1957 i duta a la pantalla com a film d’animació el 1966?

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit.

“Laetuli Laetopoli florentes

festo Christi natalicio

Valde delectati sunt omnes ad unum…”

Aquí també hi podeu trobar bons regals en llatí Virent Ova, Viret Perna i Cattus Petasatus. A més de Harrrius Potter, Asterix

Maria

HistoTube: Un passeig per Bàrcino

Hola companys! sóm un grup d’historiadors que ens dediquem a fer tasques de difusió del patrimoni. Alguns de nosaltres hem dedicat part de la nostra activitat professional al món docent i us volem presentar un nou projecte que hem endegat com a eina per compartir entre tots els professors: HISTOTUBE!
Esperem que us sigui útil i que vulgueu participar-hi!
No us perdeu les reproduccions 3D de Barcino perquè tenim preparades les de Lleida, el Partenó, Empúries i molt més!

Salutacions.

Dani Cortijo

vid. Altres Barcelones

Les bombolletes també van per laberints

Com cada any, un dels anuncis més esperats de les festes de Nadal és el de Freixenet. A diferència dels darrers anys, l’anunci d’enguany es torna a emetre per televisió, a més d’altres mitjans convencionals i Internet, on es pot visualitzar la totalitat de la campanya. Com bé sabeu els seguidors dels tradicionals anuncis nadalencs, l’anunci és popularment conegut per ser innovador, elegant i comptar amb grans estrelles internacionals. Així, actors com en Pierce Brosnan o esportistes com la Selecció espanyola de natació sincronitzada han protagonitzat aquest anunci. Enguany, l’artista seleccionada ha estat la famosa cantant colombiana Shakira amb un nou single Sale el sol, que ha servit d’eslògan per a la campanya.

Per què Shakira? Que la cantant sigui enguany la protagonista del brindis de Nadal de l’empresa, però, no és pas una coincidència. La Fundación Pies Descalzos, impulsada per la cantant amb l’objectiu d’escolaritzar nens sense cap possibilitat, ha arribat a un acord amb Freixenet perquè ella en sigui la convidada d’honor. D’aquesta manera, l’empresa se sumarà a l’esperit solidari de la cantant i la fundació. Així, transmetran d’una manera diferent, aquest missatge tant present an aquestes dates.

Estem d’acord en que Freixenet és un element molt característic per Nadal i tota la pesca, però, què hi pinten Freixenet i Shakira en el nostre blog de grec i llatí? Recordeu que fa una setmana els alumnes de grec i llatí de 1r de batxillerat vam anar a una exposició Per laberints a Barcelona. Allà vam treballar amb les històries que els laberints amaguen i vam fer uns vídeos per contrastar els nostres punts de vista. Fins i tot, la nostra visita va inspirar la Pepita Castellví, que ens va escriure un poema deliciós. Com heu pogut comprovar mirant el vídeo, sembla ser que els laberints no només són el nostre punt d’inspiració ni el de la poetessa. Els laberints han estat, enguany, el tema central per a la campanya.

Us deixo, per acabar, el brindis de Shakira en català.

Coneixeu algun altre anunci nadalenc amb inspiració clàssica? O algun anunci que vagi per laberints?

Sílvia Espinach García

Grec i llatí de 1r de batxillerat

Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?

Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.

Ens donarà bona sort?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]

Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?

A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.

llibre

Laura Galán
2n batxillerat