Ubicació. Mons Capitolium

El Capitoli, del llatí Capitolium -ii n., és un dels set turons de Roma, on es trobava la ciutadella i un temple de Júpiter. El Mont Capitolí era la ubicació del centre religiós i polític, que es va establir durant la època de la República (509 aC-27 aC). Capitolium també és el nom donat a les fortaleses i els temples d’altres ciutats, ja que en el Capitolí hi havia emplaçat el palau dels senadors romans. Actualment es troba al Palazzo Senatorio, seu de l’ajuntament, amb dos palaus més al costat que emmarquen la plaça, on es troben el museus capitolins, tot dissenyat per Miquel Àngel. S’ha de dir també, que els museus capitolins allotgen la imatge de la lloba capitolina. Aquesta escultura és de bronze i representa, segons la tradició, la lloba que alletà Ròmul i Rem, i aquest esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.

Figura de la lloba capitolina i Ròmul i Rem, feta de bronze i actualment ubicada als “Museus Capitolins” [Font: Wikimèdia]

Si es parla del Mont Capitolí, s’ha d’esmentar la història de Tarpeia. La roca Tarpeia (en llatí Rupes Tarpeia) era un abrupte pendent de l’antiga Roma, a prop del cim sud del turó Capitolí i les seves vistes donaven a l’antic Fòrum romà. Durant la República, es va utilitzar com a lloc d’execució d’assassins i de traïdors, que sense cap mena de pietat eren llançats des del cim.

Segons ho explica Tit Livi, quan Tit Taci va atacar Roma després del rapte de les sabines, la verge vestal Tarpeia –filla de Espuri Tarpei, que era governador de la ciutadella del turó Capitolí– va trair els romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser bastant vulgar: obtenir allò que els sabins «portaven als braços»… Tarpeia poc s’esperava que, en lloc de braçalets d’or, obtindria cops dels seus escuts i que seria llançada al buit des de la roca que encara avui porta el seu nom.

Cap a l’any 500 aC, Tarquini el Superb, setè rei de Roma, va anivellar el cim de la roca, en va retirar els altars construïts pels sabins i hi va construir un temple dedicat a Júpiter Capitolí. Al cim també s’hi va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tresor de Roma, i que va ser saquejat per Juli Cèsar l’any 49 aC.

Mapa de Roma amb la ubicació del turó Capitoli

[Editat d’una imatge del llibre de text de Llatí 1r batxillerat, editorial Santillana]

Característiques i elements

El temple romà Capitolí  té el seu origen a l’època etrusca, fet que va condicionar directament les seves característiques, tant en la forma com en la composició. Les seves dimensions eren de 52 per 62 metres de llarg i una alçada de 40 metres.

Maqueta del temple Capitolí [Font: Wikimèdia]

El temple presentava una planta quadrangular, dividida en tres cel·les dedicades cadascuna a un déu: Júpiter, Juno i Minerva, la Tríada del Capitoli. L’edifici tenia una façana de tres files de sis columnes llises, amb base i capitell geomètric a la manera dòrica.

Plànol de l’estructura del temple

[Font: llibre d’Història de l’Art de Vicens Vives batxillerat, segona edició 2010]

Per construir-lo, els etruscos van utilitzar el travertí, un material compost per carbonat de calci, que era el component que donava aquest color blanquinós característic dels temples i escultures grecollatines. Com a revestiment dels pilars i les columnes exteriors van utilitzar pedres de forma irregular per donar més consistència a l’edifici (opus reticulatum).

L’edifici estava construït sobre un podium elevat per una escalinata que donava lloc a l’entrada central, on hi havia un gran pòrtic que permetia l’entrada al temple.

Pel que fa a l’interior, el temple estava dividit en tres cel·les, cadascuna dedicada a un dels déus capitolins, com ja hem esmentat. A ulls de l’espectador, la cel·la principal i central era la de Júpiter, la més gran de totes, que contenia un gran altar (ara Iovis), la de la esquerra estava dedicada a Minerva, i la de la dreta a Juno.

A la part superior del temple hi havia una quadriga de terracota pintada sostinguda per dos grans pedestals, encarregada per  Tarquini el Superb, que l’any 296 a.C es va substiutir per una de bronze.

L’any 83 aC, va haver-hi un incendi, i el temple va ser parcialment destruït per les flames. Llavors van tornar a reconstruir-lo sota l’ordre de Sul·la, però aquesta vegada amb un nou material: el marbre.

Significació del culte a la Tríada Capitolina

Els romans tenien tendència a agrupar els seus déus de tres en tres, com els egipicis, formant així tríades. La Tríada Capitolina, a qui és consagrat aquest temple i la més important dins la mitologia romana, era formada per Júpiter, Juno i Minerva. Però s’ha de dir que la primera tríada que es va crear era formada per Júpiter, Mart i Quirí, als quals es retia culte mitjançant els flamines principalment, però això era durant la època pre-etrusca de la història de Roma. Després, amb l’arribada dels etruscs a Roma, canviaren Mart i Quirí per Juno i Minerva. Juno,  perquè que era la dona de Júpiter, i Minerva, la deessa de la guerra i de l’estrategia militar així com de les activitats no agràries. És a dir, es va subsituir la tríada llatina d’origen indoeuropeu per una tríada etrusca on, al costat de Júpiter, apareixen les dues grans deesses dels etruscs. I va ser a conseqüència d’aquest canvi que es va crear el Temple Capitolí de Roma, en honor a aquesta Tríada Capitolina, la qual s’anomenà així perquè el temple va ser construït al capdamunt del Capitolí de Roma, com ja hem dit abans.
Júpiter, Juno i Minerva van ser les divinitats supremes de Roma, les més importants, i a part del temple Capitlotí a Roma també en tenien un a totes les altres ciutats de l’Imperi, atesa la seva importància. Aquesta tríada, fins a la fi de l’Imperi, va seguir sent molt important però en l’època imperial va quedar eclipsada pel culte imperial que dominava sobre qualsevol altre tipus de culte.

Tríada Capitolina. D’esquerra a dreta: Minerva, Júpiter i Juno [Font: kalipedia]

I ara, classifiqueu aquest temple segons les indicacions de l’Ana i l’Annia a l’article Templa romana I, ubiqueu la història de Tarpeia en el marc del llibre primer d’Ab urbe condita i tireu del fil dels personatges i èpoques històriques que l’article comparteix amb la lectura d’aquest trimestre.

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple d’August a Bàrcino.

Sara Cañizares, Marc Cortés, Carlos Cuevas i Ariadna Jiménez

Llatí 2on de batxillerat