El temple romà era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana. “Temple” deriva de la paraula llatina templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, en funció el ritual de la inaguratio, que és l’orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.
Com que els romans primitius veneraven numina incorpòries que no tenien una ubicació concreta, el temple romà és una síntesi entre l’etrusc i el grec, que neix a partir de la introducció dels déus antropomòrfics propis d’aquestes dues cultures. Dels etruscos prové el pòdium i l’escala d’accés frontal, de manera que la façana esdevé la part més important del temple romà. Per imitació a les columnes que circumden el temple grec, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul i, en alguns casos es van constuir columnes annexes a les parets al voltant del temple o, fins i tot, un peristil sencer a l’estil grec passa a completar el frontal. Ara podrem veure un plànol de les tres plantes, començant per l’etrusca, continuant per la grega i finalitzant amb la romana.
[Font d’aquestes plantes i de les que segueixen: Grecs i romans, de Joan Alberich]
Segons el nombre de columnes, els temples es poden classificar en dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, ennèastil i decàstil, conceptes que quedaran aclarits a continuació. També es poden classificar segons la col·locació d’aquestes columnes, de manera que poden ser temples perípters, dípters, pseudodípters i tolos, tipologies que, com les anteriors, quedaran també aclarides més endavant. Per completar la classificació, atenem a l’ordre arquitèctònic a què pertanyen, en funció dels seus elements decoratius.
NOMBRE DE COLUMNES
Els temples també es poden classificar segons el número de columnes que tingui el temple, tenint en compte que el terme stylos en grec vol dir columna:
Temple de Nimes (França)
[www.cultureduca.com]
1. Dístil: trobarem dues columnes a l’entrada. Un exemple clar és el temple de Zeus a Olímpia.
2. Tetràstil: es veuen quatre columnes a l’entrada, com per exemple en el temple de Nice, a Atenes.
3. Hexàstil: localitzem a l’entrada sis columnes. Es veu en el temple de Segesta i al temple romà de Vic, que posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. Un altre temple que cal esmentar perquè és molt important és el d’Èvora, a Portugal, que era hexàstil també.
4. Octàstil: observem vuit columnes a l’entrada. Un dels temples més famosos que tenen aquesta característica es el Partenó d’Atenes.
5. Enneàstil, decàstil…: comptem nou o deu columnes a l’entrada, repectivament.
COL·LOCACIÓ DE LES COLUMNES
Segons la col·locació de les columnes també es poden classificar de maneres diverses:
Planta del temple perípter
1. Temple Perípter: És aquell temple que té una fila de columnes al voltant de l’edifici, deixant un passadís. És molt comú en els temples grecs.
Planta del temple dípter
2. Temple Dípter: El temple conté una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.
3. Temple Pseudodípter: Les columnes del temple estan construïdes de manera que, a més de tenir una fila de columnes al voltant del centre de l’edifici, en la part anterior i posterior n’hi ha una altra. Així sembla un temple dípter en la banda anterior i posterior.
Planta del temple tolos
4. Temple Tolos: És el tipus de temple que aconssegueix la simetria total. La planta d’aquest temple és circular i té una filera de columnes al voltant de la cel·la circular. La planta circular del Panteó de Roma és una evolució d’aquest tipus de temple que es corona amb una immensa cúpula.
ORDRES PRIORITARIS
A més dels ordres que utilitzaven els grecs, el dòric, el jònic i el corinti, els romans usen també el toscà, més simple encara que el dòric, i el compost, combinació de corinti i jònic.
Tractarem els tres ordres prioritaris que s’utilitzaven en l’època:
1. Ordre dòric: és el més primitiu i simple. El fust de la columna descansa directament sobre l’estilòbat. El capitell no té decoració.
2. Ordre jònic: és el segon, en sentit cronológic, més esvelt i airós que l’ordre dòric. La columna va sobre una base i el capitell, l’element més representatiu d’aquest ordre, es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s’adorna.
3. Ordre corinti: és el més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. La columna va dotada de basa i el capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre, que es reconeix per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d’acant, les tiges del qual donen lloc a una espècie de volutes o espirals en les quatre cantonades.
Els romans, en les seves construccions utilitzaven sobretot l’ordre corinti i l’ordre jònic, tot i que podem trobar alguna construcció en què les columnes siguin d’ordre dòric, però les feien per imitar totalment els grecs.
- A partir de la informació anterior, podeu classificar segons els tres criteris el temple de Nîmes, que apareix a la imatge?
- Podeu posar exemples de cadascun dels ordres esmentats?
- Els temples que apareixen citats al temari de selectivitat són els d’Èvora i Vic. Busqueu informació i classifiqueu també aquests dos edificis.
- Comproveu si els temples esmentats en aquest article apareixen en els Google Maps de temples i, si no, els afegiu.
Trobareu aquesta informació general apicada en el l’estudi de dos casos concrets: el temple Capitolí de Roma i el dedicat a August a Bàrcino.
Ana Rosa i Annia García
2.2 Batxillerat
He afegit el temple que es situa a Alemanya.
Salve!!!
He afegit el Temple d’Àrtemis a Turquia.
Vale!!!
Salve!
Jo he afegit al mapa el temple de Sbeitla, a Tunísia!
Vale! 😀
Salve!
Jo he afegit el temple romà d’Alcántara.
Vale!
Pingback: El Partenó | Aracne fila i fila
Molt bon article. Veure’l m’ha fet recordar les classes d’Història de l’Art, on precisament vàrem visionar i estudiar el temple de Nimes, de França.
Vale.
Salve!
Podem classificar els temples segons els següents criteris: segons el nombre de columnes podrem dir si és un temple hexàstil, octàstil…; segons la col·locació de les columnes, es classifiquen en temples perípters, de tan sols una fila envoltant-lo, temples dípters, que tenen dos files de columnes envoltant-los, temples tolos, de planta circular i amb una fila envoltant-la; o pels ordres, segons sigui dòric, com el temple d’Hefest , jònic , com el temple d’Apol·lo Patroos, o corinti, com Santa Sofia de Constantinoble.
El Temple romà d’Évora (també conegut com Temple de Diana, la deesa romana de la Lluna, la caça i la castedat), està situat a Èvora, Portugal. És un símbol de la presència romana a Portugal. L’estrutura original del temple era similar al de la Maison Carrée a Nîmes, França. El temple d’Évora conserva la base feta de blocs regulars i irregulars de granit. El pòrtic del temple (desaparegut ja) era hexàstil, moltes de les columnes de granit conserven els capitells corintis de marbre.
El temple romà de Vic va ser construit durant el segle II, després de la conquesta romana de la Hispània se’n desconeix a quin déu fou dedicat però podrie estar dedicat a Júpiter, Juno o Minerva.
El temple té un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. El pòrtic i la cel·la de l’edifici es suporten sobre un pòdium. Les parets de la cel·la la formen enormes carreus de pedra.
Salve!
El temple romà, en llatí “templum” era un edifici de culte de la religió cristiana, per tant era un edifici sagrat. Molts d’aquest es van inspirar en temples grecs i etruscos, i fins i tot perduren una gran quantitat de temples romans a l’actualitat. Els més coneguts i millors conservats segurament són el Panteó de Roma i el temple de Nimes.
Aquests temples es poden classificar segons el número de columnes, la seva col·locació i l’estil d’aquestes columnes.
– Temple dístil: són els temples amb dos columnes a l’entrada.
– Temple tetràstil: trobem quatre columnes a l’entrada del temple.
– Temple hexàstil: entrada de sis columnes.
– Temple octàstil: vuit columnes a l’entrada, el més conegut és el Partenó d’Atenes.
– Temple ennèastil: trobem nou columnes a l’entrada principal.
– Temple decàstil: en aquest cas són deu columnes.
També els podem classificar en:
– Temple perípter: té una fila de columnes al voltant de l’edifici deixant així un passadís, tipus de temple molt típic a l’antiga Grècia.
– Temple dípter: té una doble fila de columnes al voltant de la cel·la.
– Temple pseudodípter: fila de columnes al voltant del centre de l’edifici, des de els costats sembla un temple dípter.
– Temple tolos: té una simetria total, la planta és circular i les columnes estan al voltant.
Un altre punt important són les caracteristiques de les columnes, es coneixen diversos estils, però els més coneguts són:
– Estil dòric: aquest tipus d’ordre no utilitza base, és l’estil més simple dels tres. És om més antic, dona sensació de robustesa, més esvelt i proporcionat.
– Estil jònic: és el menys conegut o menys estudiat, no sabem exactament el seu origen, però si que sabem que era utilitzat sobretot per edificis funeraris.
– Estil corinti: es caracteritza per la seva decoració amb fulles d’acant. El seu origen també el trobem a l’antiga Grècia, però ha estat utilitzat en molts temples anteriors.
Com ja he dit abans els temples millor conservats con el temple de Nimes i el Panteó de Roma, tot i que s’han trobat molts altres temples de l’època romana com el Capitoli o el Temple de Bàrcino.
– Temple de Nimes: més conegut com “Maison Carrée”, és un temple consagrat pel culte aproximadament l’any 16 aC. És un exemple del típic edifici romà, és hexàstil , pseudoperípter i les columnes són d’ordre corinti.
– Panteó de Roma: va ser construit entre 118-120 dC. És un temple octàstil, té una planta circular, per tant és un temple tolos i les columnes d’ordre corinti.
a l’examen de les PAU 2012-2013 surt un exercici sobre els temples.
L’estructura bàsica del temple romà té l’origen en els temples etruscs amb afegitons propis dels temples grecs. En general, el temples romans tenen una estructura rectangular, tot i que excepcionalment se’n troben de forma circular. Les parts principals d’un temple romà eren el podium; l’escala d’accés frontal; el vestibulum; la cella La cella estava envoltada de columnes o pilastres. D’acord amb el nombre de columnes frontals els temples en general són tetràstils o hexàstils; excepcionalment n’hi ha d’octàstils o de més columnes. El temple principal de la ciutat, que solia estar en el fòrum era el Capitoli i estava dedicat a la tríade capitolina, és a dir, a Júpiter, Juno i Minerva; en època imperial, els romans també dedicaren temples als emperadors divinitzats després de morts. Del culte a les diferents divinitats, se n’ocupaven diversos col•legis sacerdotals. Els rituals es celebraven fora de l’edifici, en l’ara que hi havia davant el temple, en presència dels fidels, que no podien accedir a l’interior. A Catalunya es conserven restes visibles de temples a Vic, Tarragona, Barcelona i Empúries; a la Península Ibèrica, n’hi ha un de molt ben conservat a Evora i, a més, n’hi ha restes a Mèrida.
Aquí està l’exercici 4 de les PAU del 2012-2013, que parla sobre els temples:
L’estructura bàsica del temple romà té l’origen en els temples etruscs amb
afegitons propis dels temples grecs. En general, el temples romans tenen una
estructura rectangular, tot i que excepcionalment se’n troben de forma circular.
Les parts principals d’un temple romà eren el podium; l’escala d’accés frontal; el vestibulum; la cella. La cella estava envoltada de columnes o pilastres. D’acord amb el
nombre de columnes frontals els temples en general són tetràstils (Empúries) o
hexàstils; excepcionalment n’hi ha d’octàstils o de més columnes.
El temple principal de la ciutat, que solia estar en el fòrum era el Capitoli i
estava dedicat a la tríade capitolina, és a dir, a Júpiter, Juno i Minerva; en
època imperial, els romans també dedicaren temples als emperadors
divinitzats després de morts. Del culte a les diferents divinitats, se n’ocupaven
diversos col•legis sacerdotals. Els rituals es celebraven fora de l’edifici, en l’ara
que hi havia davant el temple, en presència dels fidels, que no podien accedir a
l’interior.
A Catalunya es conserven restes visibles de temples a Vic, Tarragona,
Barcelona i Empúries; a la Península Ibèrica, n’hi ha un de molt ben conservat
a Evora (Portugal) i, a més, n’hi ha restes a Mèrida, a Alcúdia.
Pingback: “Templa Romana” III: El temple romà de Bàrcino | Aracne fila i fila