Author Archives: Saraa.

Lectures: “El somni de Tàrraco”

Una vegada més, comparteixo amb vosaltres les meves lectures. La Teresa ja ens té acostumats amb les seves recomanacions a Lectures d’estiu, i aquest any em satisfà ser jo qui comenci les lectures estiuenques. Ja que el curs ha arribat a la seva fi, aprofito per recomanar-vos aquesta novel·la d’aventures (entre moltes altres coses) de X.R. Trigo: El somni de Tàrraco. Val a dir que aquest llibre va ser triat pel mateix seminari de llatí del nostre institut Albéniz pels premis de Sant Jordi de l’any 2010, fet que encara m’ajuda més a convèncer-vos que no té pèrdua.

L’autor. [Font: aldia.cat]

Xulio Ricardo Trigo, nascut a Betanzos (A Coruña) l’any 1959, ha publicat llibres de poesia i una desena de novel·les, entre les quals destaquen La passió d’Alexandra, Els secrets de la reina o El somni de Tàrraco, entre d’altres. Ha guanyat el premi Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, el Miquel de Palol i el Joanot Martorell, i altres.
És un col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i ha treballat a El Temps, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia. Des de l’any 1993 es dedica a escriure, alhora que col·labora a la premsa i manté a la xarxa el bloc «El violinista celest», sobre temes de literatura i art, amb articles molt interessants (us recomano que hi feu una ullada, esmenta molts llibres i molts autors. Recordeu, per exemple, alumnes de l’Albéniz, els poemes treballats d’Anna Akhmàtova el curs passat amb el nostre estimat professor Eugenio?). Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al català. El 2005 es trasllada a la ciutat de Tarragona, on és sotsdirector de l’Escola de Lletres.

[Font: totdocoleccion]

“Som a l’any 27 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi.
L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder.”

[Fragment extret de la contraportada]

En voleu saber més? Aquest fragment és un petit tast per animar-vos a endinsar-vos dins d’aquesta increïble novel·la històrica, que se situa a la Tàrraco romana, però també passa per Ilerda i Bètulo!
Tot comença amb una mort, la del governador de la ciutat, Manni; un assassinat a sang freda per tal d’assolir poder al recent començat Imperi romà d’Octavi August. Sul·la, un jove romà, té la mala sort de ser a l’escenari del crim en un mal moment, i és acusat de l’assassinat. A partir d’aquí, es crea tot un embolic de secrets, misteris, morts, i sobretot, ambició: molta ambició de poder i diners (no trobeu una certa semblança amb l’actualitat?). L’autor juga amb la narració, ja que per una part -la major part de la novel·la- està escrita en tercera persona a partir d’un narrador omniscient, però també fa salts fins a l’any 44dC, on Perthus, un vell metge, amb un monòleg interior, va rebel·lant secrets que són clau per entendre el misteri que envolta la mort del governador.

Gràcies als diferents personatges de la novel·la, de diferents procedències i classes socials (des d’esclaus, passant per comerciants, un llibreter o un professor, fins a senadors de Roma o la mateixa dona de l’emperador) el lector es fa una idea de com era la convivència a Tàrraco i de com vivia la gent, però sobretot de com era la vida al voltant del poder polític, i de com aquest podia ser arrabassat -i també atorgat- en un tres i no res.

Bé, no us desvetllaré gaires secrets ni faré excés de detalls, per si us llegiu la novel·la. Recordeu la sortida a Tarragona que vam fer quan érem a 1r de batxillerat? Vam aprendre moltes coses, i tots vam quedar meravellats per l’increïble amfiteatre al costat del mar, però, oi que era una mica difícil imaginar-se l’esplendor de la Tàrraco romana? Doncs si voleu sentir-ho -i, perquè no? veure-ho en la imaginació- nos us esteu d’endinsar-vos en el mapa de Tàrraco i veure els carrers, la gent i sentir les olors i els sorolls de la ciutat.

[De l’article “Ad Tarraconem“]

El que més m’ha agradat com a lectora ha sigut comprovar que el bagatge adquirit durant aquests darrers tres anys d’estudi del llatí m’ha servit, i molt, per entendre bé la novel·la i, per tant, no perdre’m cap detall. Així doncs, he pogut anar més enllà del que surt escrit a les pàgines del llibre. Coneixements com saber la història de la ciutat…

“Dos segles enrere, quan l’havien fundat els Escipions, en la seva recerca d’un indret més avançat que Empúries per combatre els cartaginesos, Tàrraco havia viscut èpoques molt diverses. Ara, amb l’estada d’Octavi August (…) la ciutat s’havia convertit en la base d’operacions de les campanyes contra els pobles càntabres i àsturs del nord d’Hispània, i havia rebut un impuls ben significatiu en la seva vida quotidiana.” (op. cit, pàg.15)

…o les parts d’una domus romana o l’estructura de la mateixa Tàrraco…

“Si seguies l’estela de la muralla, anaves descendint pel petit turó fins que la salabror anunciava la proximitat dels molls. L’habitatge dels Likinos es trobava poc abans d’arribar-hi; una domus relativament petita envoltada de cases més modestes, les insulae, con es concentrava la població en pisos llòbrecs i pudents.” (op. cit, pàg.15)
“L’Ariadna, neguitosa per la claror de la lluna que li arribava a través de l’atrium, s’havia quedat una estona al jardí. Davant del lararium, havia exigit als déus protectors que tinguessin cura del jove.” (op. cit, pàg.23)

… fins i tot conèixer autors clàssics! Segur que sabeu per què el personatge Perthus diu això de Plaute 😀 :

“La idea de veure una obra de Plaute no és que m’entusiasmi. M’agrada la riquesa del seu llenguatge, però no suporto bé els seus acudits obscens, com rebaixa el seu talent per satisfer les ànsies de farsa dels espectadors. Però tinc ganes de sentir una altra vegada el brogit del teatre, d’admirar els decorats de l’escenari i jutjar les interpretacions dels actors.” (op. cit, pàg.265)

Bé, seria gairebé impossible posar tots els exemples, però espero que us hàgiu fet una idea de com és El somni de Tàrraco, el somni de trobar esperances i una vida plena a les terres de la Tarragona romana, però tacada per l’ambició de poder. Sota la novel·la s’amaga una profunda documentació de X.R.Trigo, que és la base per construir la història d’aquesta i que sigui versemblant, i realment ho ha aconseguit amb escreix.

M’acomiado del bloc com a alumna de 2n de batxillerat, perquè ara ja seré ex-alumna! Espero que us hagi agradat l’article i que, si llegiu la novel·la, compartiu les vostres opinions.

Molt bon estiu a tothom!

Sara Cañizares
2n de batxillerat
Llatí

Més llatí en la literatura

14 Replies

Fa tan sols uns dies que vaig acabar de llegir-me el recull de contes “Los girasoles ciegos” de l’escriptor Alberto Méndez. Aquest llibre, publicat per l’editorial Anagrama l’any 2004, tracta un tema delicat: la postguerra espanyola. Tot i així, l’autor tracta el tema amb contundència, per tal de deixar clar que aquest és un episodi de la nostra història que no hem d’oblidar. L’obra es basa en quatre relats situats temporalment en els anys més durs de la postguerra: entre l’any 1939 i 1942. Tots els relats es presenten amb una aparent independència l’un de l’altre, però es troben hàbilment relacionats entre ells.

[Portada de la 21ª edició de “Los girasoles ciegos”. Font: losefectossecundarios.wordpress.com]

Jo em centraré en el quart i últim relat, titulat “Cuarta derrota: 1942” o “Los girasoles ciegos”, del qual s’ha fet una posterior pel·lícula amb el mateix títol que potser alguns de vosaltres heu vist, estrenada l’any 2008 i dirigida per José Luis Cuerda. Aquesta història, que tanca el llibre, narra la història d’un home, en Ricardo, que viu amagat dins un armari de casa mentre la seva dona i el seu fill el protegeixen en silenci, ja que les seves idees polítiques no són acceptades pel règim franquista. Paral·lelament, hi ha un altre narrador, un diaca (un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe) anomenat Salvador i professor del fill de la família protagonista, que exposa les impressions que li causa el seu alumne i en definitiva, totes les seves sospites i pensaments.

Aquest personatge utilitza, al llarg de tot el relat, un gran nombre de llatinismes per expressar-se, completaments integrats en el seu monòleg. Mirant crítiques i comentaris per Internet sobre l’obra, moltíssima gent opina que hi ha molts llatinismes que no s’entenen i dificulten la lectura. És una avantatge, doncs, tenir coneixement d’aquesta llengua quan en alguna obra literària ens apareguin. Aquí us els deixo escrits.

…he sido derrotado y por ello me siento sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra, como una sombra fugitiva. (pàg.105)
Bienaventurados los justos, quoniam et ipsi saturabuntur, porque serán hartos. (pàg.106)
Ellos pretendieron alterar el orden de las cosas, modificar los deignios del Señor, ignorando que non est potestas nisi a Deo… (pàg.107)
…porque necesitaba despertar su inquietud bobalicona: “Numera stellas, si potes”, les decía para que se sintieran minúsculos, ínfimos, vasallos. (pàg.107)

…usted y los míos sólo hubieran podido decir de mí lo mismo que el Padre pudo decir del Hijo: Oblatus est quia ipse voluit. (pàg.111)
Elena era y es la madre de Lorenzo. Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus. (pàg.115)
…si Dios había querido dotar al hombre de una compañera semejante a su primera criatura, adjutorium simili sibi, era también Su Voluntad que yo sintiera la complacencia que sentía. (pàg.118)
…aún hoy, cuando los hechos inexorables extinxerunt impetum ignis, han apagado el vigor del fuego, sigo sobrecogiéndome al recordar la cadencia de su caminar pausado. (pàg.134)
«Porque ellos serán hartos», pensó, y, casi sin advertirlo, cruzó aquel patio mascullando: ¡Saturabuntur! (pàg.137)
Y mi alma emprendió un camino sola sub nocte per umbram, ¿recuerda?, abandonada en la oscuridad de una noche que yo desconocía. (pàg.147)
Sine sanguinis effussione, non fit remissio, es cierto, no hay perdón si no se derrama sangre. (pàg.152)
Por eso me alineé con los que conquistaron imperios, con los que taparon la boca a los leones, obturaverunt ora leonum, con los que escaparon al filo de la espada, effugerunt aciem gladii. (pàg.152)
…tuve en mi mano el arma para castigar a los que, desoyendo la voluntad de Dios, se patriam inquirere, todavía buscan patria. (pàg.152)

[Les pàgines citades corresponen a 21ª edició d'”Anagrama, Narrativas hispánicas”, de l’any 2008]

Alberto Méndez, madrileny nascut a l’any 1941, va morir l’any 2004, deixant tan sols un primer i únic llibre publicat, sense amb prou feines assaborir l’èxit que després de la seva mort tindria la seva obra “Los girasoles ciegos”. Aquest va guanyar el I Premi Setenil al millor llibre de contes i, pòstumament, al 2005, el Premi de la Crítica i el Nacional de Narrativa, quedant així consagrat com un clàssic contemporani. A més, està traduït a diferents llengües.

[Alberto Méndez. Font: elpais.com]

Bé, ja heu comprovat l’important participació del llatí en aquest relat. Ara, m’ajudeu a traduir aquestes citacions? Creieu que es troben ben integrades i són usades correctament?

Aquesta és una prova més de la nostra connexió amb el món clàssic. La narració d’uns fets contemporanis amb l’ús de la nostra llengua mare, què en penseu? Us animeu a llegir el llibre? 🙂

Sara Cañizares

2n de batxillerat

“Templa romana” II: El temple Capitolí de Roma

10 Replies

Ubicació. Mons Capitolium

El Capitoli, del llatí Capitolium -ii n., és un dels set turons de Roma, on es trobava la ciutadella i un temple de Júpiter. El Mont Capitolí era la ubicació del centre religiós i polític, que es va establir durant la època de la República (509 aC-27 aC). Capitolium també és el nom donat a les fortaleses i els temples d’altres ciutats, ja que en el Capitolí hi havia emplaçat el palau dels senadors romans. Actualment es troba al Palazzo Senatorio, seu de l’ajuntament, amb dos palaus més al costat que emmarquen la plaça, on es troben el museus capitolins, tot dissenyat per Miquel Àngel. S’ha de dir també, que els museus capitolins allotgen la imatge de la lloba capitolina. Aquesta escultura és de bronze i representa, segons la tradició, la lloba que alletà Ròmul i Rem, i aquest esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.

Figura de la lloba capitolina i Ròmul i Rem, feta de bronze i actualment ubicada als “Museus Capitolins” [Font: Wikimèdia]

Si es parla del Mont Capitolí, s’ha d’esmentar la història de Tarpeia. La roca Tarpeia (en llatí Rupes Tarpeia) era un abrupte pendent de l’antiga Roma, a prop del cim sud del turó Capitolí i les seves vistes donaven a l’antic Fòrum romà. Durant la República, es va utilitzar com a lloc d’execució d’assassins i de traïdors, que sense cap mena de pietat eren llançats des del cim.

Segons ho explica Tit Livi, quan Tit Taci va atacar Roma després del rapte de les sabines, la verge vestal Tarpeia –filla de Espuri Tarpei, que era governador de la ciutadella del turó Capitolí– va trair els romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser bastant vulgar: obtenir allò que els sabins «portaven als braços»… Tarpeia poc s’esperava que, en lloc de braçalets d’or, obtindria cops dels seus escuts i que seria llançada al buit des de la roca que encara avui porta el seu nom.

Cap a l’any 500 aC, Tarquini el Superb, setè rei de Roma, va anivellar el cim de la roca, en va retirar els altars construïts pels sabins i hi va construir un temple dedicat a Júpiter Capitolí. Al cim també s’hi va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tresor de Roma, i que va ser saquejat per Juli Cèsar l’any 49 aC.

Mapa de Roma amb la ubicació del turó Capitoli

[Editat d’una imatge del llibre de text de Llatí 1r batxillerat, editorial Santillana]

Característiques i elements

El temple romà Capitolí té el seu origen a l’època etrusca, fet que va condicionar directament les seves característiques, tant en la forma com en la composició. Les seves dimensions eren de 52 per 62 metres de llarg i una alçada de 40 metres.

Maqueta del temple Capitolí [Font: Wikimèdia]

El temple presentava una planta quadrangular, dividida en tres cel·les dedicades cadascuna a un déu: Júpiter, Juno i Minerva, la Tríada del Capitoli. L’edifici tenia una façana de tres files de sis columnes llises, amb base i capitell geomètric a la manera dòrica.

Plànol de l’estructura del temple

[Font: llibre d’Història de l’Art de Vicens Vives batxillerat, segona edició 2010]

Per construir-lo, els etruscos van utilitzar el travertí, un material compost per carbonat de calci, que era el component que donava aquest color blanquinós característic dels temples i escultures grecollatines. Com a revestiment dels pilars i les columnes exteriors van utilitzar pedres de forma irregular per donar més consistència a l’edifici (opus reticulatum).

L’edifici estava construït sobre un podium elevat per una escalinata que donava lloc a l’entrada central, on hi havia un gran pòrtic que permetia l’entrada al temple.

Pel que fa a l’interior, el temple estava dividit en tres cel·les, cadascuna dedicada a un dels déus capitolins, com ja hem esmentat. A ulls de l’espectador, la cel·la principal i central era la de Júpiter, la més gran de totes, que contenia un gran altar (ara Iovis), la de la esquerra estava dedicada a Minerva, i la de la dreta a Juno.

A la part superior del temple hi havia una quadriga de terracota pintada sostinguda per dos grans pedestals, encarregada per Tarquini el Superb, que l’any 296 a.C es va substiutir per una de bronze.

L’any 83 aC, va haver-hi un incendi, i el temple va ser parcialment destruït per les flames. Llavors van tornar a reconstruir-lo sota l’ordre de Sul·la, però aquesta vegada amb un nou material: el marbre.

Significació del culte a la Tríada Capitolina

Els romans tenien tendència a agrupar els seus déus de tres en tres, com els egipicis, formant així tríades. La Tríada Capitolina, a qui és consagrat aquest temple i la més important dins la mitologia romana, era formada per Júpiter, Juno i Minerva. Però s’ha de dir que la primera tríada que es va crear era formada per Júpiter, Mart i Quirí, als quals es retia culte mitjançant els flamines principalment, però això era durant la època pre-etrusca de la història de Roma. Després, amb l’arribada dels etruscs a Roma, canviaren Mart i Quirí per Juno i Minerva. Juno, perquè que era la dona de Júpiter, i Minerva, la deessa de la guerra i de l’estrategia militar així com de les activitats no agràries. És a dir, es va subsituir la tríada llatina d’origen indoeuropeu per una tríada etrusca on, al costat de Júpiter, apareixen les dues grans deesses dels etruscs. I va ser a conseqüència d’aquest canvi que es va crear el Temple Capitolí de Roma, en honor a aquesta Tríada Capitolina, la qual s’anomenà així perquè el temple va ser construït al capdamunt del Capitolí de Roma, com ja hem dit abans.
Júpiter, Juno i Minerva van ser les divinitats supremes de Roma, les més importants, i a part del temple Capitlotí a Roma també en tenien un a totes les altres ciutats de l’Imperi, atesa la seva importància. Aquesta tríada, fins a la fi de l’Imperi, va seguir sent molt important però en l’època imperial va quedar eclipsada pel culte imperial que dominava sobre qualsevol altre tipus de culte.

Tríada Capitolina. D’esquerra a dreta: Minerva, Júpiter i Juno [Font: kalipedia]

I ara, classifiqueu aquest temple segons les indicacions de l’Ana i l’Annia a l’article Templa romana I, ubiqueu la història de Tarpeia en el marc del llibre primer d’Ab urbe condita i tireu del fil dels personatges i èpoques històriques que l’article comparteix amb la lectura d’aquest trimestre.

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple d’August a Bàrcino.

Sara Cañizares, Marc Cortés, Carlos Cuevas i Ariadna Jiménez

Llatí 2on de batxillerat

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

6 Replies

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)

[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.