Avui s’ha començat a excavar dins la catedral de Tarragona per tal de verificar l’existència del temple d’August, identificat pels electrodes i el georetard.
A la recerca del temple d’August del blog Sapiens hi trobareu tota la informació actualitzada d’aquesta excavació que esperem que acabi amb la confirmació de les restes arqueològiques del temple d’August.
Gaby
Com us vaig anunciar la setmana passada us presento la versió amb subtítols en català de l’informatiu realitzat pels alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. D’aquesta manera podreu copsar millor el contingut de les notícies. Bon estiu i gaudete!
Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV, Amposta
He descobert una banda musical de Metallica amb el nom de “Quo Vadis?” (On vas? en català), es curiós oi? Qui podria imaginar que fins i tot en el món de la rock hi hauria tants referents clàssics. El nom de la banda sorgeix d’una novel·la que va escriure el Polonès Henryk Sienkiewicz. A quina tradició al·ludeix?
Aquí us deixo un vídeo perquè visioneu això per si no us ho creieu:
Per una altra part, m’ha vingut al cap la pel·lícula Quo vadis de l’entrada corresponent al bloc, pertanyent a l’ antiga Roma, concretament durant el regnat de Neró. La trama es desenvolupa al voltant de l’amor entre el comandant romà Marc Vinici i Lígia després de tres plens anys en camp de batalla. Ella és cristiana, religió que es desenvolupava en la plenitud del paganisme, i a causa d’això havia d’estar oculta, ja que si no ho feia l’assassinarien com van fer amb tots els seguidors del cristianisme i també del judaisme. Lígia fa d’esclava en ser contractada per un general retirat. Marc perdudament enamorat acudeix a Neró perquè ella s’encarregui dels seus serveis i efectivament així serà. Encara que ella no vulgui, finalment amb el temps s’enamorarà d’ ell.
Irena Jagustin
1r batx. llatí
A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d’una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n’ha arribat notícia fins als nostres dies? Tots aquests dubtes en el programa Sota terra que TV3 acaba d’emetre i que tot seguit podeu veure:
Gaby
Ingredients:100 g de pasta d’olives negres
1 culleradeta de llavors de coriandre
1/2 culleradeta de comí
Fonoll fresc
Menta fresca
Elaboració:
1. Piqueu el coriandre, el comí, el fonoll i la menta fresca en un morter i afegiu-hi la pasta d’olives negres.
Què us ha semblat aquesta recepta romana de La cuina de la història, dins el programa de TV3 Sota Terra?
Gaby
Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.
Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.
No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.
El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.
A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?
Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.
Ave, discipuli, magistra vos salutat!
TERESA I ARNAU
El mot antropònim està format per dos radicals grecs άνθρωπος “ésser humà” i ὄνομα “nom”; els antropònims, per tant, són els noms que designen les persones. Els noms de pila catalans han estat heretats dels diferents pobles que han passat per les nostres terres juntament amb d’altres de precedència diversa. En aquest muntatge audiovisual que us he preparat podreu copsar els noms de persona que provenen del llatí i que encara avui estan de moda, alguns designen una família, d’altres fan referència a una situació geogràfica, o a animals, flors i plantes, o a boscos o provenen directament de subtantius i adjectius llatins o de personatges mitològics.
Coty Ledesma
1r batx. llatí
Salvete Aràcnids! Us presentem la nostra nova producció: el primer informatiu fet en llatí pels alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Encara que el so no és massa bo a veure si enteneu les notícies dels nostres diurnarii. Si us doneu per vençuts la setmana que ve penjaré la versió amb subtítols.
Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta
Aracne fila i fila, bloc premiat
Aracne fila i fila ha estat un dels dotze treballs premiats en la primera edició de blocs de La Mostra 2010 que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya convoca anualment per tal d’estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals i, enguany per primera vegada, dels blocs d’aula a Internet als centres educatius de Catalunya (tant d’infantil i primària com de secundària i batxillerat), i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans en quatre modalitats:
i en dues categories:
Atès que la feina que s’ha fet a Aracne fila i fila (centaure d’or de Chiron 2009, finalista a Edublogs 2010 en la categoria d’alumnes de batxillerat)durant dos cursos escolars reunia, al meu entendre, les bases d’aquests premis l’objectiu dels quals és afavorir l’educació mitjançant la creació artística i crítica dels missatges audiovisuals en els nous formats digitals i l’ús de les eines de la web 2.0 vaig creure oportú per contribuir al projecte de qualitat i millora de l’institut Cristòfol Ferrer apuntar el bloc dels estudiants de clàssiques obert a la col·laboració, bon exemple de pràctica compartida, Aracne fila i fila amb aquesta memòria i amb aquests mots de presentació a la Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars.
El premi (cent punts de catàleg) és per a l’Institut Cristòfol Ferrer en el camí envers l’excel·lència educativa; però Aracne fila i fila amb més de cinc mil comentaris i 585 articles, és molt més que un bloc de centre és tot un projecte col·laboratiu de clàssiques obert a la participació activa, en forma d’apunts i comentaris, d’estudiants de llatí i de grec sobretot del nostre institut i de l’institut Albéniz de Badalona amb Teresa Devesa al capdavant, i també del Ramon Berenguer IV d’Amposta, de l’Escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, entre altres, i estudiosos i amants del món clàssic d’arreu (Badalona, Amposta, Calaf, Barcelona, l’Hospitalet, Teià, Mallorca, França…)! L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! L’enhorabona aràcnids i aràcnides! L’enhorabona a Chiron! El MÓN CLÀSSIC un altre cop està d’enhorabona! L’enhorabona a tots els centres participants i a tots els centres guanyadors!…
Sincerament, poc m’ho imaginava quan al setembre del 2008 vaig obrir aquest bloc amb aquests mots: “Aracne fila i fila és un regal de El fil de les clàssiques perquè els alumnes escriviu els posts que vulgueu relacionats amb el que es fa a les classes de llatí, de grec i de cultura clàssica. M’agradaria que plantegéssiu enigmes i que interactuéssiu amb altres alumnes d’altres centres. Ara que ja fileu bé, fileu el vostre bloc i no és cap càstig (mite d’Aracne) sinó tot un plaer per part meva. Bona sort!” !
Moltes gràcies, alumnes, amics i col·laboradors, per haver-ho fet possible! Moltes gràcies també al Departament d’educació per reconèixer i premiar l’esforç i la dedicació! Moltes gràcies per valorar el grec, el llatí i la cultura clàssica!
Margalida Capellà
Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.
Gabi