“Ludi apollinares” a la Tàrraco viva

Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.

Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.

No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.

El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de  juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.

A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor  a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?


Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.

  • Orígens dels Ludi apollinares. Context històric de la seva fundació.
  • Amfiteatre de Tàrraco: història, estructura i característiques.
  • Ludi circensenses. Característiques.
  • Ludi gladiatorii. Desenvolupament, tipus de gladiadors…
  • I sobretot, si heu sabut respondre la pregunta sobre l’èxit de Leo, podeu fer una reflexió sobre manifestacions actuals semblants als jocs? I podríeu arrodonir-ho amb l’enllaç a un article que precisament se centrava en aquest tema.

Ave, discipuli, magistra vos salutat!

TERESA I ARNAU

21 thoughts on ““Ludi apollinares” a la Tàrraco viva

  1. Margalida Capellà Soler

    A veure si el curs vinent ens animem i hi podem assistir in situ tots plegats! Tàrraco viva s’ho val i tant!
    Recordeu els Ludi gladiatori de la Magna Celebratio MMVIII?

  2. abel

    Crec que Leo era el favorit pel nom, per analogia amb Leo Messi.
    Sento contaminar el bloc amb un comentari tan espuri, però el futbol d´ara no deixa de ser una manifestació contemporània del “pan y circo” dels romans.

  3. Margalida Capellà Soler

    I tant que sí! Abel, és la millor connexió i en la final del Mundial d’ahir es va veure molt clar: futbol= panem et circenses d’avui.

  4. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    Em sembla molt interesant aquest article ja que hi ha apartats els quals es refereixen a l’article, que està a l’enllaç que ha posat la Teresa, que vaig fer jo l’any passat com a Treball Personal.
    Quan tingui més temps comentaré els aspectes proposats al final de l’article que ara anb els examens…

    En fi, molt bon aricle i estaría bé assistir a aquestes representacions ja que ens faríem una idea de com eran realment aquests espectacles a l’amfiteatre.

    Vale!

  5. rosa_anna

    Els “ludii gladiatori” eres els combats dels gladiadors i era l’espectacle preferit. Normalment els que hi lluitaven eren esclaus castigats pels seus amos. I depen del tipus de gladiados que fos utilitzava unes armes o unes altre per exemple: els samnites portaven escut, casc amb cimera de plomes, un braçal de cuir i una espasa curta. Els secutors duien casc, escut i espasa, els retiaris portaven una xarxa, un trident i un punyal… Falten més tipues però era per exemplificar l’armadura de cada tipus.
    I fent referència a la religió “ludi” era una festa religiosa de caràcter lúdic que tenia relació amb l’estació del any en la qual es trobaven.

  6. garcia_annia

    Ave!
    Els “ludi apollinare” se celebraven en honor a Apol·lo, abans del 202aC se celebraven uns quants dies però sense data concreta fins que per llei del pretor Licino Varo van fixar una data, que anava del 5 o 7 de juliol fins cap el 12. En aquests jocs es feia un sacrifici als deus, jocs al circ, representacions teatrals i fins i tot al final de la república es feia també la “venatio” que era un espectacle amb animals salvatges. Aquesta festa estava pagada pel poble.
    L’amfiteatre de Tàrraco es va contruir cap a la 1ª meitat del s.I aC i va ser una de les poques colònies que contava amb un, això fa que es vegi reflexada la importància de la colònia. Aquest amfiteatre estava contruir fora de la ciutat i al costat de la platja del Miracle. La seva planta és el·líptica amb l'”arena” al centre i la “cavea” on s’asseien els espectadors i que estava contruida al damunt d’un “podium”. La inclinació d’aquesta graderia la van aprofitar contruint l’amfiteatre a sobre d’un terreny amb pendent. En les grades hi havien dos murs petits que separaven els espectadors segons la seva posició social (“maenianum”): les persones més importants estaven més a prop de l'”arena”. Les dues portes principals es comunicaven directament amb l'”arena”, amb dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici. També hi ha unes portes als extrems que es per on sortien les feres i els gladiadors. Per sota de l'”arena” es creen uns passadissos de pedra per a que els encarregats d’amenitzar els espectacles es poguessin moure.
    Els “luci circenses” van ser uns jocs que primerament van ser creats per Ròmul amb el nom de “ludi consulae”per atraure a la població sabina i així quedar-se amb totes les dones, com ja sabem tots, en honor al del Neptú i després Tarquini Prisc li va posar el nom de “ludi circenses”. Consistien en: “cursus” normalment de carros o cuàdriques, “ludus trojae” que es diu que aquesta lluita va ser inventada per Enees, també la representació d’una batalla (“pugna equestris et pedestris”), una sèrie de probes atlètiques (“certamen gymnicum”), una exhibició de feres (“venatio”)i una representació de batalles navals (“numachia”).
    Els “ludi gradiatorii” com bé a explicat l’Ana, eren els combats entre gladiadors que segons les seves armes i vestimenta era d’un tipus o un altre: “hoplomacus” eren els que simulaven a un “hoplita” grec i portaven un casc, un escut, un punyal i unes mitges metàliques, “secutor” eren l’oponent del “retiarii” i utilizaven un casc rodó per tal de que la red rellisquès, un escut, una bracera i mitges metàliques, “tracii” estaven coberts per un escut i per un casc ben tancat decorat amb la típica cresta, portaven espasa i mitges metàliques, “retiarii” portaven una red, un trident o llança però no portaven casc, “mirmillii” portava un “gladius” que es una espasa petita que com podem veure dóna lloc al nom propi del gladiadors, portava escut, un casc en forma de peix i els seus braços i cames estaven protegits per mitges metàliques.
    Respecte al que cridaven “Leo, Leo, Leo” no se res.

    Vale!

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Un comentari molt complet, Annia, tot i que hi trobo a faltar la contextualització del tema amb tot el que hem estudiat sobre la religió romana.
    Sobre el tema del Leo, mireu bé els comentaris, perquè hi ha qui ja ha postulat una solució. Esteu d’acord amb ell?

  8. cortes_marc

    Com ha dit l’Annia els “ludi apollinares” eren un jocs en honor a Apol.lo que eren celebrats a Roma durant la Segona Guerra Pùnica.
    Pel que fa a l’amfiteatre de Tàrraco estava construït “extramuros” de la ciutat com era normal en les ciutats. Pel que fa a l’estructura tenía una forma d’elipse, amb un “podium” com a escenari en un costat de l’ ”arena”. Tenía un aforament de 15.000 persones. Increible un edifici tan gran per aquella època…

  9. andrea martinez serrano

    ave magistra!!!

    Doncs els Ludi Apollinares eran jocs que van estar presents en Roma en la segona Guerra Púnica, dedicats a Apol·lo; déu de les belles arts, el sol, la veritat i la bellessa.
    Com exemple clau trobem l’ amfitearte de Tàrraco ”Tarraconis amphitheatrum” construït per l’ emperador August ”extra muros” (al exterior de les muralles)aprofitant la pendent de la muntanya en la part oest del edifici per situar les grades ”cauea” on el poble disfrutava dels espectacles com el ludi gladiatorii, lluites entre ”munera”esclaus guerrers que podien ser:
    -retiarii vs secutor: un gladiador mig despullat amb xarxa, trident i punyal contra un altre que anava amb casc escut i espasa.
    -mirmillons, tracis…: vestits com soldats de diferents pobles romans.
    -essedarii: anaven enfilats en carros per fer caure al contrari, acababven a peu en l’ ”arena”.
    -equites:a cavall amb llança, casc i escut.

    També, a part dels jocs a l’ amfiteatre, en aquesta época eran importants els ludi circenses.Eran carreres de carros al voltant de l’ ”espina”( mur que es situava al mig de l’ edifici) en un edifici rectangular amb les puntes arrodonides perque les ”quadrigues”( carros tirats per cavalls) facin les voltes ràpidament.

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Continuo trobant a faltar un comentari que relacioni clarament el muntatge amb tot el que hem après al tema de Religió. Està bé buscar informació, però també vull que relacioneu conceptes: moment en què es cren aquests jocs, evolució al llarg de la història de Roma…

  11. Marco

    Ludi Apollinares o Jocs d’Apol·lo foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d’Apol·lo o l’ajut del déu per l’expulsió dels cartaginesos.
    Ludi circensis es refereix a les curses de carros i els anomena així perquè els romans li deien circus a l’hipòdrom.
    Els ludi gladiatori eren un espectacle de lluita patrocinat i organitzat per un patrici que feia carrera política. A la Magna Celebratio MMVIII, vàrem poder assistir a uns ludi gladiatori pagats per un romà enriquit amb el negoci del vi, a càrrec de Taller de Reconstrucción Histórica d’Alacant.

  12. Biel Cussó

    Salve!!

    Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.
    En termes generals, l’amfiteatre esta format per tres parts:
    Arena: l’assenari sobre el qual s’hi feien els espectacles
    Fossae: era on hi havien les comportes i tot l’atretzo, estava situat sota l’arena
    Grades: era on se situava el public, les millors posicions eren per als rics
    Els ludi circenses eren les tradicionals lluites de gladiadors, on hi havia diferents tipus.
    El que he trobat sobre ludi gladiatori es que és un joc de cartes d’acció que es desenvolupa en l’epoca dels romans i que tracta sobre posarse a la pell d’un gladiador i arribar a lo més alt.
    En l’especte del crit de “Leo, Leo, Leo” crec que és perquè té el mateix nom que la estrella futbolística Lionel Messi.

    Vale!!

  13. Clara Campos Rovira

    Hola!
    Els “Ludi Apollinares” eren jocs que van estar presents en Roma en la segona Guerra Púnica, dedicats a Apol·lo, déu de les belles arts, el sol i la veritat.
    L’Amfiteatre de Tàrraco està situat fora del nucli urbà, tot i això, molt a prop de la ciutat. Es trobava molt pròxim a la Via Augusta i de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar en els espectacles. A l’Amfiteatre s’hi organitzaven dos tipus de jocs: les lluites de gladiadors (“munera”), les lluites de feres (“venationes”) i també era el lloc on s’ajusticiaven els condemnats a mort. L’edifici és de planta el·líptica, amb un espai per l’espectacle de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae, en una sala petita a manera de capella amb una pintura mural que representava a la deessa protectora dels gladiadors, a Nèmesi. El terreny de joc estava separat de la graderia per un pòdium de 3,25 m d’alçada. On estaven les grades dividides en tres sectors. També hi havia una tribuna.
    En els “Ludi gladiatorii”, els gladiadors acostumaven a anar armats amb llances, punyals o espases (“gladius”) i com a protecció utilitzaven un casc, un escut i braçalets per protegir-la mà o el braç que no portava l’escut.

  14. Martina Camps

    És un bon article, “Ludi apollinares” foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d’Apol·lo o l’ajut del déu per l’expulsió dels cartaginesos, es feien del 18 al 30 de maig. Els “ludii gladiatori””eres els combats dels gladiadors i era l’espectacle preferit. Normalment els que hi lluitaven eren esclaus castigats pels seus amos. Els “luci circenses” van ser uns jocs que primerament van ser creats per Ròmul amb el nom de “ludi consulae”per atraure a la població sabina i així quedar-se amb totes les dones.

  15. Guillem Méndez Aura

    Bon article, molt ben redactat i molt bo el detall del vídeo. El vídeo ha estat força interessant ja que mostrava imatges dels vestits que portaven els gladiadors i estaven molt ben aconseguits pel que fa al meu parè. La veritat és que hagués estat increïble estar a les grades del amfiteatre i poder gaudir d’un apassionant combat entre els gladiadors, a més, en un ambient tant autèntic.
    En quant a organitzacions, comentaré LUDI SCAENICI ,que són un grup dedicat a la recerca de dansa i música de l’Antiga Roma. Aquest grup va ser fundat per Cristina Majnero i Roberto Stanco que han estat fent investigacions sobre aquest tema durant molts anys amb la col·laboració d’altres grups d’Itàlia. Han tret alguns discos, han guanyat algun premi i han actuat per arreu d’Europa.

  16. Adrià Morales Roig

    Els orígens dels “Ludi apollinares” eren un jocs en referència a Apol·lo que es celebraven a Roma durant la Segona Guerra Púnica. L’amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l’antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. L’existència de l’amfiteatre té la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l’Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d’Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d’un circ i d’un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l’Imperi. En un principi l’expressió ludi circenses es va fer servir per parlar dels jocs celebrats al circ (l’hipòdrom), però també es va fer servir per referir-se a qualsevol joc fet en un recinte més o menys tancat. Els jocs circenses se celebraven per totes les províncies de l’imperi com així ho demostren les restes arqueològiques, primer es feien en estructures improvisades i després es construïen estructures fixes de pedra.

  17. Claudi Sole

    Ave!

    Quins espectacles tant interessants en un lloc tant antic i bonic com és l’amfiteatre de Tarragona.
    M’agrada que es facin actes d’aquest tipus per saber i viure com era l’oci d’aquella època.
    L’empresa cooperativa ”NEMESIS” participa en les Jornades Internacionals de Reconstrucció Històrica ”TÀRRACO VIVA” des de la seva primera edició l’any 1999. Aquest festival històric sobre l’època romana és, en l’actualitat, el més important del món tant pel que fa a nombre de visitants com per la quantitat d’actes programats.
    Recomanaria a tothom l’assistència a aquest festival ja que, pel que m’he informat, tothom el recomana perquè està molt ben fet i la reconstrucció històrica romana està molt ben aconseguida.

  18. Víctor García García

    “Ludi apollinares” eren uns jocs de Roma que es van fundar durant la Segona Guerra Púnica per a que Apol·lo donés protecció i ajudés a fer fora els cartaginesos (hi ha qui diu que podrien ser també per fer els camps fèrtils), a partir de fer sacrificis al déu.
    L’amfiteatre de Tàrraco va ser construït a finals del segle II d.C i va ser utilitzat per cremar vius a cristians. Més tard es van utilitzar parts de l’amfiteatre per construir basílica cristiana. Tanmateix l’us real que va tenir com a amfiteatre van ser lluites de gladiadors, lluites amb animals, caseria, exhibicions atlètiques. Es va construir en un lloc on permetia l’arribada fàcil tan del públic, com dels animals que utilitzaven. Per la construcció de las grades i altres parts de l’amfiteatre es va utilitzar formigó i pedra. Algunes característiques eren que disposava de carpes per protegir al públic del sòl, i que disposava d’un sistema de politges i contrapesos que permetien obrir les estàncies on es trobaven els animals o els gladiadors. El que es feia en l’amfiteatre de Tàrraco es semblant al que es feia en “ludi circensenses”, ja que eren unes uns jocs (de culte religiós) en els que es representaven carreres de carros, exhibicions d’animals exòtics i salvatges amb simulacres de caseria i representacions teatrals. Durant aquestes festes no es podia dur a terme cap negoci i es celebrava un cop a l’any, però això va augmentar fins a arribar als 176 dies.
    En totes aquestes festes sempre hi havien lluites de gladiadors, on dos homes armats lluitaven a mort per entretenir al públic. Aquests gladiadors estaven formats per esclaus, criminals o presoners (i de tant en tant homes lliures).
    Segons la manera de lluitar o les armes que portessin, els gladiadors es classificaven en samnites, un tipus de gladiadors que es caracteritzaven per la vestimenta militar; els “mirmillones” que tenien casc amb cresta, armadura al braç i a la cama dreta i espasa curta; els “tracios” que tenien petits escuts, espases molt curtes i armadura derivada del guerrer grec de Tràcia; “secutores” que eren uns gladiadros derivats dels “mirmillones” amb petites diferencies; els “reciarios” que portaven túnica, un trident, un punyal i una ret; “laquearii” que portaven poc arsenal; “hoplomachus”, que portaven armadura sencera i lluitaven amb llança i escut; “equites” gladiadors a caball; “essedarii” que combatien sobre carros; “andabatae”eren els que lluitaven a la força; “dimachareus” que lluitaven amb dos espases i els “provocatores” que lluitaven amb espases.

  19. Teresa

    Nois i noies, abans de fer el comentari mireu les indicacions del moodle. En aquest cas la majoria no heu fet cap cas de les dues coses que us demanava: presentar els grups de reconstrucció històrica esmentats i comparar amb Augusta Raurica. Només el guillem i el Claudi han fet una de les dues coses.

  20. Paola

    Mai e anat a Tarragona i el fet de veure l’ambiént i l’escena, que és bastant més “freda i crua” que a les pelicules dona una sensació completament diferent, a de ser díficil, encara que es una situació ficticia, jo no se si serià capaç de possar-me en la “la pell” de un gladiador en la antiga roma i representar-ho davant de gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *