Category Archives: Llatí 1r

Més troballes universitàries

25 Replies

Seguint el fil de les aportacions que us presentava fa uns dies, m’han arribat dos testimonis d’exalumnes ja universitaris que volen compartir amb vosaltres les seves experiències clàssiques més enllà de les parets de l’institut.

  • En primer lloc, el Jordi us proposa un petita endevinalla. Mireu bé l’estàtua que ha fotografiat i intenteu endevinar de qui es tracta i on es troba. La primera pista és que el nom del personatge us el vaig demanar definir a l’avaluació inicial i la segona, que es troba a la capital de l’ illa anomenada pels romans Maiorica. A continuació, definiu i expliqueu els dos conceptes.

[Foto: Jordi Berdún]
  • En segon lloc us deixo amb les paraules de la Sara i la foto amb què les il·lustra:

    Feia dies que et volia escriure, perquè a musicologia estem treballant el “Gaudeamus Igitur”, el cantarem a la presentació de la facultat! I em va fer pensar en l’article que vam llegir a l’Aracne. Hem estat traduint a més de treballar la partitura!

[Foto: Sara Castro]

Ja veieu, com que no sabeu mai què us trobareu a la universitat, podeu començar a documentar-vos sobre aquest himne, tot partint d’aquest article d’El fil de les clàssiques i l’enllaç que hi trobareu. No oblideu d’escoltar-lo i comentar si us és familiar o no l’havíeu sentit mai. I no deixeu de visitar l’article a què fa referència la Sara , us veieu com ells d’aquí uns anys, els més joves, o a final de curs, els de segon? Podeu analitzar els llatinismes que apareixen al vídeo i, sobretot, no us pedeu la rumba de l’Albéniz, de la qual els més grans podeu fer la traducció.

En fi, les aportacions de la Sara i el Jordi poden donar peu a comentaris molt complets i interessant. A profiteu l’ocasió i sobretot copseu idees per als vostres futurs articles. Recordeu: Obriu els ulls i la ment i trobareu referències clàssiques arreu.

TERESA

Història de Roma i el seu imperi

44 Replies

Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.

Observa amb atenció el mapa dinàmic de més avall i escriu almenys una frase per cada data tot indicant la seva extensió. En acabar, hem de conèixer l’extensió de Roma i el seu Imperi des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient per tal de percebre la història de Roma arreu i, d’una manera especial, en el cinema:

Mapa animat

Marcus
4t ESO Lingua Latina

Quèquicom: El calendari de la fi del món

55 Replies

En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.

Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

quequicomcalendariroma

A la recerca de l’indoeuropeu!

50 Replies

Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.

En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.

Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.

  1. Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?

  2. Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?

  3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?

  4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?

  5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?

  6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…

I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.

TERESA

Premis Blocs Catalunya 2012: Aracne fila i fila ha guanyat!

91 Replies

FELICITER, aràcnids i aràcnides d’arreu! Ahir es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya a l’Auditori Gaudí de les instal.lacions de firaReus. En l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya en la seva cinquena edició, Aracne fila i fila va ser la gran guanyadora en la categoria d’educació personal/professional. L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible!

Un cop tancat el període de votacions als Premis Blocs Catalunya 2012 amb 16.000 votacions, vàrem saber que Aracne fila i fila era un bloc finalista. Superat el torn del jurat, Aracne fila i fila ha guanyat en la categoria d’educació personal/professional! Enguany el jurat estava format pel Sr. Ferran Pallàs, guanyador de l’edició de 2011, la Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora de l’edició de 2011, el Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona, el Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la fundació PUNT.CAT, el Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA, el Sr. Benet Presas, president del Patronat de turisme de Salou, el Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, el Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG, el Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, el Sr. Joan Maria Piqué, cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.

En la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va guanyar El Fil de les Clàssiques, en la tercera El vaixell d’Odisseu i en la cinquena Aracne fila i fila i L’ombra d’un somni, com a bloc corporatiu. Val també a esmentar el blog de clàssiques, Premi Núria Tudela i Penya 2012, El teixit de Penèlope de Mònica López que va quedar finalista en la categoria de Cultura i tendències. Les clàssiques en particular i les humanitats en general són, sens dubte, les gran vencedores en educació d’aquest certamen de blocs en català. Per molts anys, aràcnids i aràcnides de diferents promocions, de diferents instituts i també d’escoles concertades, de diferents edats, alumnes de primària i professores jubilades, pares, mares, avis i àvies, la família aràcnida és molt gran i ara més que mai ens toca seguir filant.

També vull felicitar stic.cat per fer possible el lliurament d’aquests premis en època de crisi, així com tots els guanyadors i guanyadores de la cinquena edició de Premis Blocs Catalunya:

Ampliem el lèxic llatí amb “Cada dia un mot de Rodamots”!

76 Replies

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae

Els déus de la cultura romana: Romani dei

63 Replies

Nosaltres hem fet aquest apunt sobre els déus romans, ja que pensem que no tothom els coneix o potser només saben els de la cultura grega. El nostre objectiu en aquest article és associar cada déu romà amb els déus grecs.

Després de mirar aquest Power Point, sabríeu respondre aquestes preguntes?

I. 1-  Qui era el déu dels morts? Sabríeu dir a qui va raptar?

I. 2- Quin déu portava ales a les sandàlies?

I. 3- Quina deessa va néixer armada? com va néixer?

I. 4- Què era el Panteó romà? i qui el formava?

I. 5- Qui perseguia per amor Dafne, la noia que es va convertir en llorer?

I. 6-  A quina deessa romana correspon Hèstia, la deessa grega?

I. 7- Digueu algun déu o deessa que no haguem mencionat en el Power Point.

I. 8- Ara ja esteu preparats per llegir en llatí, la tasca del Fil Moodle Romani dei:

Responde Latine:

II.1 Qui Uranus et Gaia sunt?
II.2 Qui Titanes sunt?
II.3 Quid fecerunt Titanes?
II.4 Qui Saturnus est?
II.5 Quid fecit Saturnus?
II.6 Qui Iuppiter est?
II.7 Quae regina dearum est?
II.8 Qui fabrorum deus est?
II.9 Quid Mercurius portat?
II.10 Quae Amoris mater est?
II.11 Quae Apollonis soror est?
II. 12 Quid facit Diana?
II.13 Quid facit Minerva?
II.14 Quae sunt deae Romanae?
II.15 Habent-ne Romani multos deos?

Andrea Balart
Irina Balart
1r Batxillerat Llatí i Grec

Sorpreses clàssiques més enllà de l’institut

29 Replies

Una de les petites satisfaccions que una professora pot tenir és veure com la llavor sembrada fructifica més enllà de les classes i de l’avaluació. Quan, sense l’incentiu de la nota, m’arriben aportacions d’alumnes que ja no estan sota la meva supervisió, penso que realment han entès que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts i treure el suc de cada moment.

I per a mostra un botó. En aquest article us transcric els missatges d’alumnes de segon de l’any passat que m’han fet arribar les seves troballes clàssiques. Vet aquí les seves paraules, amb l’espontanietat pròpia de la immediatesa.

  • 12-6

    Teresaaa, ara que els nervis de la sele ja estan millor, t’envio aquesta foto que hem fet avui la Sara i jo de tornada de la uni. Que ara que ja no ens compta per la nota TIC, ara sí que trobem establiments amb noms clàssics. Hem entrat a preguntar per què es deia així, però la dona ens ha decepcionat dient que perquè a la mestressa li agradava i volia… que no tenia cap sentit…
    Tot i això, li hem fet una foto, encara que estàvem al mig de Barcelona perdudes, perquè hi havia un incendi al metro i hem hagut de marxar caminant un tros… un caos de dia…
    Ara a acabar de repassar per als exàmens que encara queden, i a veure si van bé.

[Foto Marina García i Sara Castro]
  • 16-6 Teresa, fins i tot de festa trobem referents grecs… Això esta al costat de “versus”.

[Foto Marina García]

  • 15-6 Has llegit el nou número de la revista ”Sàpiens”? Parla sobre el senat de l’antiga Roma. Solament llegir el primer paràgraf i veure que l’autor de l’article fa referència a Tit Livi, és tot un plaer llegir-ho. Ho llegeixo i em ve al cap cada moment que hem passat a classe de Llatí d’aquest any.  JORDI

  • 1-10 Molt més complet és aquest muntatge fotogràfic sobre el viatge de la Marina a Escòcia, que tot just m’acaba d’arribar.

Ja veieu que amb l’ajuda d’aquests excompanys podeu fer entrades al Google map d’Establiments clàssics, per exemple, o d’altres. També podeu desenvolupar els referents històrics i literaris del missatge del Jordi i, qui en tingui l’oportunitat., consultar la revista. Finalment, a la presentació de la Marina hi ha indubtablement molt a fer: traduccions, referents arquitèctònics… Penseu que la majoria dels monuments que hi apareixen són d’Edimburg.

Fortuna secunda en la vostra futura vida universitària!

TERESA