Les Clàssiques en Freud ha estat el tema del meu treball de recerca. En principi, jo volia fer el meu treball de recerca d’un tema que no té res a veure amb aquest. El volia fer de la interpretació dels dibuixos dels nens petits des d’un punt de vista psicològic. Com que no em van agafar a psicologia perquè hi havia massa gent, em van posar al departament de clàssiques que era el que jo havia escollit com a segona opció i la Margalida sempre agafa tothom amb la condicio sine qua non que la recerca sigui de clàssiques. Un cop al departament de clàssiques, volia escollir un tema que no s’allunyés de psicologia ja que és el que vull estudiar en el futur i volia entrar en matèria. Un cop vaig parlar amb la Margalida, li ho vaig dir. Ella, doncs, em va proposar de fer el treball sobre Freud ( propulsor de la psicoanàlisi), de la influència de les clàssiques a la seva obra concretament. Vaig pensar que si alguns dels seus complexes o conceptes tenien noms que provenien de la mitologia grega era perquè alguna cosa hauria de saber Freud sobre aquest tema. Més endavant, la meva tutora em va lliurar un guió per a buscar informació per al treball ja que era un tema nou per a mi. També m’indicava els llibres que m’havia de llegir a l’estiu per a documentar-me sobre els temes a tractar. Les lectures que vaig haver de fer són: Narracions de mites clàssics ( adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi), Èdip rei i Electra de Sòfocles, i Electra d’Eurípides. A més també m’he llegit fragments de llibres escrits per Freud com ara El cap de Medusa o Un trastorn de la memòria a l’acròpoli. Per a la recerca d’informació he utilitzat diverses eines: internet, enciclopèdies, enciclopèdies interactives així com diverses visites a les biblioteques de Premià de Mar i de Mataró per a consultar alguns dels llibres ja nombrats i d’altres. Malgrat tot, hi ha informació que m’ha costat de trobar perquè són dades molt concretes. A internet hi ha molta informació sobre Freud de la seva obra i, sobretot, de la seva innovació: la psicoanàlisi però no de la seva relació amb el món clàssic.
Amb el meu treball de recerca, he intentat relacionar les clàssiques amb la psicologia mitjançant el treball que va fer Sigmund Freud, el fundador de la psicoanàlisi. Encara que a primera vista sembli que no tenen res a veure, existeixen corrents i conceptes de la psicologia influenciats pel món de les clàssiques. Aquests conceptes són una mostra més de la pervivència de les cultures grega i llatina i la seva mitologia al món actual. El mite, eterna font d’inspiració, ha estat utilitzat per psicòlegs com Sigmund Freud o Carl Gustav Jung per donar nom a alguns dels conceptes o complexos que han creat.
En la meva recerca, m’he centrat en aquesta influència a l’obra de Freud, concretament en tres punts principals:
-
El primer és la psicoanàlisi, corrent psicològica en la que la innovació principal és la hipnosi, que curiosament s’assembla a la incubatio dels grecs. A més a la psicoanàlisi hi ha dos pulsions la de la vida (Eros) i la de la mort (Tànatos) i els seus noms no estan escollits per casualitat.
-
El segon punt important és el complex d’Èdip influenciat, com ja ens diu el seu nom pel mite d’Èdip.
-
I, en tercer lloc, el narcisisme que agafa el nom del mite de Narcís, degut a la seva similitud.
No obstant això, també he tractat de les referències clàssiques que fa Freud a alguns dels seus llibres i a les seves frases cèlebres. Freud va adquirir tots aquests coneixements de grec, llatí, literatura clàssica, filosofia i mitologia durant els seus estudis i això el marcarà per tota la vida deixant una gran petjada en la seva obra. Per tant, amb el meu treball de recerca he pretès mostrar la relació existent i la influència de les clàssiques en l’àmbit de la psicologia, concretament en Sigmund Freud, encara que aquesta influència no es limita a Freud sinó que també es veu a altres psicòlegs com Carl Gustav Jung (complex d’Electra explicat a l’últim punt del treball). Espero que la meva recerca us resulti interessant, almenys és el meu granet de sorra en demostrar que, a occident, Grècia és arreu i també en la psicologia freudiana:
Aquesta és una petita demostració de la gran petjada que va deixar el món clàssic i que encara avui perdura en psicologia. Abans de fer el treball, pensava que Freud tenia alguns coneixements sobre mitologia pels noms que va donar a alguns dels seus complexos. Desprès de fer la recerca, però, m’he adonat que Freud es va inspirar en el món clàssic del que sabia moltes coses degut al seus estudis obligatoris i postobligatoris. Freud va estudiar llatí i grec així com mitologia, literatura i història clàssica. Aquests estudis el van marcar per sempre i, la seva obra, n’és la prova. Personalmet crec que Freud ha estat una de les moltes persones que, al llarg de la història, s’han inspirat en el fantàstic món antic. De la mateixa manera que ell ho han fet tambè altres psicòlegs, escriptors, publicistes, cantants, etc. I és que, tot i que potser no ens adonem, encara al segle XXI estem envoltats de la cultura grecollatina.
Verónica Vega
2n batx grec
