Les Clàssiques en Freud ha estat el tema del meu treball de recerca. En principi, jo volia fer el meu treball de recerca d’un tema que no té res a veure amb aquest. El volia fer de la interpretació dels dibuixos dels nens petits des d’un punt de vista psicològic. Com que no em van agafar a psicologia perquè hi havia massa gent, em van posar al departament de clàssiques que era el que jo havia escollit com a segona opció i la Margalida sempre agafa tothom amb la condicio sine qua non que la recerca sigui de clàssiques. Un cop al departament de clàssiques, volia escollir un tema que no s’allunyés de psicologia ja que és el que vull estudiar en el futur i volia entrar en matèria. Un cop vaig parlar amb la Margalida, li ho vaig dir. Ella, doncs, em va proposar de fer el treball sobre Freud ( propulsor de la psicoanàlisi), de la influència de les clàssiques a la seva obra concretament. Vaig pensar que si alguns dels seus complexes o conceptes tenien noms que provenien de la mitologia grega era perquè alguna cosa hauria de saber Freud sobre aquest tema. Més endavant, la meva tutora em va lliurar un guió per a buscar informació per al treball ja que era un tema nou per a mi. També m’indicava els llibres que m’havia de llegir a l’estiu per a documentar-me sobre els temes a tractar. Les lectures que vaig haver de fer són: Narracions de mites clàssics ( adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi), Èdip rei i Electra de Sòfocles, i Electra d’Eurípides. A més també m’he llegit fragments de llibres escrits per Freud com ara El cap de Medusa o Un trastorn de la memòria a l’acròpoli. Per a la recerca d’informació he utilitzat diverses eines: internet, enciclopèdies, enciclopèdies interactives així com diverses visites a les biblioteques de Premià de Mar i de Mataró per a consultar alguns dels llibres ja nombrats i d’altres. Malgrat tot, hi ha informació que m’ha costat de trobar perquè són dades molt concretes. A internet hi ha molta informació sobre Freud de la seva obra i, sobretot, de la seva innovació: la psicoanàlisi però no de la seva relació amb el món clàssic.
Amb el meu treball de recerca, he intentat relacionar les clàssiques amb la psicologia mitjançant el treball que va fer Sigmund Freud, el fundador de la psicoanàlisi. Encara que a primera vista sembli que no tenen res a veure, existeixen corrents i conceptes de la psicologia influenciats pel món de les clàssiques. Aquests conceptes són una mostra més de la pervivència de les cultures grega i llatina i la seva mitologia al món actual. El mite, eterna font d’inspiració, ha estat utilitzat per psicòlegs com Sigmund Freud o Carl Gustav Jung per donar nom a alguns dels conceptes o complexos que han creat.
En la meva recerca, m’he centrat en aquesta influència a l’obra de Freud, concretament en tres punts principals:
-
El primer és la psicoanàlisi, corrent psicològica en la que la innovació principal és la hipnosi, que curiosament s’assembla a la incubatio dels grecs. A més a la psicoanàlisi hi ha dos pulsions la de la vida (Eros) i la de la mort (Tànatos) i els seus noms no estan escollits per casualitat.
-
El segon punt important és el complex d’Èdip influenciat, com ja ens diu el seu nom pel mite d’Èdip.
-
I, en tercer lloc, el narcisisme que agafa el nom del mite de Narcís, degut a la seva similitud.
No obstant això, també he tractat de les referències clàssiques que fa Freud a alguns dels seus llibres i a les seves frases cèlebres. Freud va adquirir tots aquests coneixements de grec, llatí, literatura clàssica, filosofia i mitologia durant els seus estudis i això el marcarà per tota la vida deixant una gran petjada en la seva obra. Per tant, amb el meu treball de recerca he pretès mostrar la relació existent i la influència de les clàssiques en l’àmbit de la psicologia, concretament en Sigmund Freud, encara que aquesta influència no es limita a Freud sinó que també es veu a altres psicòlegs com Carl Gustav Jung (complex d’Electra explicat a l’últim punt del treball). Espero que la meva recerca us resulti interessant, almenys és el meu granet de sorra en demostrar que, a occident, Grècia és arreu i també en la psicologia freudiana:
Aquesta és una petita demostració de la gran petjada que va deixar el món clàssic i que encara avui perdura en psicologia. Abans de fer el treball, pensava que Freud tenia alguns coneixements sobre mitologia pels noms que va donar a alguns dels seus complexos. Desprès de fer la recerca, però, m’he adonat que Freud es va inspirar en el món clàssic del que sabia moltes coses degut al seus estudis obligatoris i postobligatoris. Freud va estudiar llatí i grec així com mitologia, literatura i història clàssica. Aquests estudis el van marcar per sempre i, la seva obra, n’és la prova. Personalmet crec que Freud ha estat una de les moltes persones que, al llarg de la història, s’han inspirat en el fantàstic món antic. De la mateixa manera que ell ho han fet tambè altres psicòlegs, escriptors, publicistes, cantants, etc. I és que, tot i que potser no ens adonem, encara al segle XXI estem envoltats de la cultura grecollatina.
Verónica Vega
2n batx grec
Moltes gràcies, Vero, per compartir aquí part de la teva recerca. Crec que pot ajudar als de primer de batxillerat a tranquil·litzar-se amb el treball de recerca i en veure’l com una cosa possible i enriquidora.
Què t’ha suposat, Vero, fer el treball de recerca?
Aveee:D
Crec que treball de recerca tracta d’un tema bastant bo i sobretot interessant.
Hi ha un llibre de Freud de les interpretacions dels somnis, a mi realment m’encantaria llegirme’l perquè saber el que significa cada somni que tens resulta difícil de creure o al menys d’imaginar, o aquestes preguntes que ens plantejem de quina relació té el somni amb la nostra vida despertao ,si somiem desperts,etc.
valee:D
feliciitatss vero:)
es un treball de recerca,molt enriiquiit amb quantitat d’informació, i això que només he vist una part noo:O?
continua aixii:)(L)
VALEE!!!
No em toca comentar, però em sembla un tema molt interessant. Molta sort!
Vale.
Encara que al principi el treball de recerca sigui un mal de cap acaba sent enriquidor. Crec que va bè de cara a la universitat, és un preparatiu per al treball de final de carrera.
molt interresant m’agradat des del moment en que van fer ella i la Sara aquella pseudoexposició (per fer millor la de veritat) a classe de llatí. jo també tenia que haver fet un relacionat amb les clàssiques
Vero, ami personalment m’agrada molt freud, una mica tocant a la paranoia crec jo, peró molt intersessant.
El meu pare treballa en una productora de televisió, teatre i cinema.
Fa uns anys la productora va patrocinar una obra de teatre dirigida per John Malkovich, anomenada Hysteria. Aquesta obra tractada sobre el psicoanalista Sigmund Freud. M’ha fet moltíssima gràcia recordar-ho gràcies al teu artícle que em porta molt bones sensacions i record.
Parlant del teu trebaal crec que esta super ” currat” i es super interessant el tema.
Enhorabona Verooo!
Et felicito Vero. Has fer un treball molt complet i una recerca molt profitosa. Aquest tipus d’article pot servir de guia per als de primer de batxillerat, que ara veuen el treball de recerca com un camí llunyà i llarg. Cal que tinguin clar que si el resultat és com aquest, val la pena l’esforç.
Bé, ja veus, Teresa, aquí em despullen sencera; fins i tot la Bouchra diu que fem, abans del tribunal, l’exposició oral del treball perquè la de veritat surti millor. Només puc dir que és cert i que, tot i que han de triar els temes d’un llistat i tenen un professorat assignat, jo faig el que sigui perquè facin el treball que sigui del seu interès. Si cal casar les clàssiques amb la psicologia o amb les ciències, es fa i mira per on acaben sortint treballs tan interessants com aquest de la Vero.
Gràcies, Teresa. Tant la Sara com jo pensem que el treball de recerca acaba sent profitós. Ella tambè ho va fer d’un tema relacionat amb l’apassionant món de les classiques i les dues estem molt contentes amb el resultat final!! Proximament la Sara fara un article sobre el seu treball de les Metamorfosis!!! Esperem que el comentis o donis la teva opinio!!
I tant que ho comentaré. Sara, espero el teu article amb candeletes!!
M’ha agradat molt el lligam entre psicològia i la cultura clàssica, trobo el treball molt interessant. A la obra de Freud es nota molt que en sabia bastant de cultura grega i llatina i crec que els noms dels conceptes que va crear tenen un nom molt encertat, que com diu la Verónica, no són per casualitat. Aquesta és una demostració més de la validesa de les llengües clàssiques, que per a alguns són mortes i per d’altres, els que les treballem, són encara molt vives. Felicitats pel teu treball de recerca
Pingback: Freud i les clàssiques | Aracne fila i fila
Χαίρετε!
Desprès, de que Dimarts passat, presentèssim el nostre treball de recerca, jo no se si a les meves companyes els hi passarà el mateix que a mi, però comento els articles relacionats amb el treball i ja no m’entra aquell nerviosisme que a principis de la setmana pasada quan vam començar amb els articles dels treballs de recerca m’entrava. Quina meravella tornar a sentir parlar de Freud, ja que a principis del primer trimestre hi vam parlar a Filosofia. La veritat, és que diria que és un dels autors que més m’han agradat i he entès la seva filosofia.
Quin gran treball de recerca!
Tens tota la raó quan dius que el món grecollatí segueix influent en l’actualitat, i el que més m’impressiona es que influeix en moltíssims aspectes, fins i tot en temes que mai hi hauries pensat. Crec que saber sobre les clàssiques t’obre més coneixement sobre moltíssimes coses que t’envolten.
Aquest treball que has fet m’ha semblat interessantíssim, és curiós veure com en una branca de la psicologia ha influït molt la mitologia (encara que la mateixa psicologia també té molts referents clàssics). Apart que aprens molt sobre la psicologia, en aquest cas la psicoanàlisi, també hi aprens molt sobre la mitologia i alguns mites.
Sembla també que has gaudit fent aquest treball però que t’ha costat trobar informació, però t’ha sortit molt bé.
Χαίρετε!
M’ha semblat molt interessant veure les relacions que hi ha entre la psicologia, concretament amb Sigmund Freud i com ,encara que no ho sembli, podem veure la quantitat de referències clàssiques que s’ha fet servir ja sigui per explicar mètodes o bé per posar-li nom. Fa relativament poc vam parlar de Freud a psicologia i del seu psicoanàlisi, i també es veritat que no és pas l’únic que utilitza referents clàssics en el món de la psicologia. En conclusió, has fet un gran treball i una bona recerca sobre aquest tema i personalment m’ha semblat original.
Χαίρετε!
L’any passat a les classes de psicologia vam estar parlant de Freud i de les interpretacions dels somnis i més qüestions sobre les seves teories i la seva filosofia. Tot i així, no recordo mai d’haver escoltat alguna cosa que em portes a relacionar Freud amb el món clàssic i si la vaig escoltar, la veritat és que en el seu dia no hi vaig caure. I ara de cop i volta en veig unes quantes.. molt bon treball de recerca, molt interessant la veritat! I estic d’acord amb l’Anna, recordo tots els nervis que tenia abans de l’entrega i l’exposició i ara ho veig tot com una cosa tan llunyana… espero que no es tornin a repetir gaires cops aquests patiments.
Molt bon treball Verònica!! El tema que has triat em sembla interessant però a la vegada una mica difícil de trobar informació sobre el món clàssic en la filosofia de Freud. Aquest treball demostra que el món clàssic i la cultura llatina i grega perduren fins i tot en la filosofia i n’hi han autors com Freud que en fan referència.