"Paisatge amb Orfeu i els animals" de Roelant Savery, 1611
Orfeu va néixer a Tràcia, fill de la musa Cal·líope i del déu Apol·lo. Dels seus pares, Orfeu heretà, sens dubte, la veu tan bella i el geni musical. Orfeu tocà la lira o la cítara, com el seu pare, i de la seva mare heretà el seu cant inspirat en les gestes dels herois i dels déus.
El cant d’Orfeu és tan harmoniós que, atreu els animals del bosc, amanseix les feres i fa que els peixos treguin el cap de les aigües; fins i tot aconsegueix que els arbres es moguin al seu pas, arriba a commoure amb la dolçor de la seva veu.
Orfeu participà al costat d’altres herois en l’expedició dels argonautes, que, amb la seva veu va aconseguir vèncer els encants de les sirenes cantadores. D’aquesta manera la nau d’Argo va passar sense ser atreta pels monstres, ajudada per les melodies d’Orfeu.
Es va casar amb la bella Eurídice, un amor immens i incondicional on van patir una tragèdia. A Eurídice li va picar una serp i va morir. Orfeu, desesperat , amb la seva música i els tons més tristos es dirigí al món dels morts. Amb la seva meravellosa veu, va aconseguir calmar la feresa de Cèrber i entrar a l’Hades. Davant Persèfone i Hades, cantà, tocà i aconseguí acordar amb els reis del món del morts tornar-li la seva estimada. Solsament amb una condició: que no es tombés a mirar-la fins que haguessin travessat el llindar de l’Hades. Orfeu, seguit per una estranya ombra, la d’ Eurídice, caminà fins l’entrada; però allí desconfiat i ansiós de veure-la, va mirar endarrere per veure-la. Llavors, solsament per aquest petit instant, Eurídice s’endinsà sola a l’Hades.
Des d’ aleshores, Orfeu no va voler cap tracte amb dones. Es diu, que, desquiciat, Orfeu va fundar a Tràcia , els cultes de Dionís, només per a homes.
Allí, a Tràcia, Orfeu morí d’una manera estranya i fosca a mans de les bacants. Les dones tràcies el van esquarterar, com si hagués estat víctima, com els animals que caçaven i esquarteraven en les seves bacanals en honor a Dionís.
Ara toca que deixeu la vostra opinió després del mite.
-Les mènades estaven furioses per què Orfeu excloïa les dones dels ritus dionisíacs? O per què les menyspreava?
-Va ser Dionís que les va fer tornar boges i les va impulsar a causar-li una mort ferotge, com ho va fer amb Penteu?
– Segons Ovidi, en què es tranformen les mènades? Apa, que ho heu llegit a Narracions de mites clàssics!
– No us perdeu l’article Hi ha amors que maten a El Fil de les Clàssiques!
Grec i LLatí 1r batxillerat
Bona feina, Carla!
Quin gran article el que ha fet la Carla!
Aquest mite ens va entrar a l’examen, i crec que és un article de 10!
m’encanta la foto i també com està explicat el mite.
Per culpa de ser impacient i no fer cas, la va perdre per sempre, i després no volia més dones, ja que a la seva estimada se la van emportar! Quan va anar a Tràcia, les dones el menyspreaben també per això.
Aquí teniu un bon resum del mite d’Orfeu. Llegiu-lo i després seguiu l’enllaç que us ha deixat la Carla per tal de veure’l representat en imatges. A continuació, digueu-me amb quin apartat de la religió grega que heu estudiat al llibre té relació aquest mite. Comenteu quins són els punts de contacte i de quin tipus de culte es tracta.
També és molt interessant visionar aquest vídeo si no es coneix el mite.
ooooh
quin mite més bonic m’ agradat molt la història ente orfeu i Eurídice, i com ell se l’ estimava tant que li va ser fidel tota la vida (fins als extrems)
-Podem dir que les mènades (sers femenins i divins relacionats amb Dionis)estaven furioses amb Orfeu pedr que ell, desprès d ela mort de la seva estimada no va voler tenir cap tracte més amb cap dona, per aquest motiu va fundar a Tràcia el culte exclusiu dels homes a Dionís.Excluint així les dones.
-Penteu=home de les penes.Ell va ser el successor del seu avi mol aviat, així qu va prohibir el culte al déu Dionís en el seu regne.I la seva mare i ties que prenien parte en les Bacanals, amb l’ ajuda divina del déu del vi i que aquest home es fica on lo el demanaren, el confundiren amb una fera i el destrossaren.
Aquest mite fa referencia al orfisme és a dir el culte aquest personatge que va relacionat amb la religió mistèrica que es caracteriza per la purificació, la dualitat entre cos i ànima, etc.
Si no m’equivoco es van convertir en arbres perquè no es poguéssin moure i repetir els fets. Pel que fa a la meva opinió com a dona, crec que a ninguna no li agrada que tothom la ignori. I el fet que a sobre fos Orfeu qui les ignorés els va fer més ràbia, o això penso jo.
Ai… per això m’agraden els examens de llatí… amb Orfeu que amansa les feres i commou a les pedres…
Recordeu que cal relacionar aquest mite amb els cultes corresponents. No podem entendre la religió sense conèixer els mites en què es basen els riutals.
Carla, tens raó, segons Ovidi les dones tràcies es tranformen en arbres.
M’ha agradat molt el mite, està molt ben redactat i sintetizat. És una història molt bonica.
Orfeu va morir en mans de les Mènades ja que se sentien
menyspreades al no poder assistir als ritus dionisíacs.
Penteu el rei de Tebes, va prohibir els ritus dionisíacs a la seva ciutat tot i que les seves dones eres devotes. Va ser mort a mans de la seva mare i les seves ties ja que va ser confòs per una fera.
Segons ovidi les dones es tranformen en arbres.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Orfeu i Euridice sense paraules
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Celebrem Santa Cecília amb música de l’antiga Grècia
Χαιρετε!
Segons el que tinc entès, les mènades són dones que es dediquen al culte del déu Dionís. Els conceptes mènades i bacants es consideren sinònims, entenent bacant com a accepció llatina de mènada (ho explico, perquè a mi m’ha suposat un embolic fins que no ho he comprès). Literalment mènades es pot traduir per “les que desvariegen”. La gent les coneixia com a dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe, autointoxicació i mutilació, tot en honor al déu Dionís.
Jo creia que Orfeu va ser assassinat i mutilat per les mènades perquè, amb Eurídice encara al seu cor, les va rebutjar (o menysprear) i elles enfurides el van matar. Però també hi ha la vessant de que van ser enviades pel déu Dionís, que es va sentir oblidat i abandonat per Orfeu, (que rendeix culte a Hèlios-Apol•lo) i envia les mènades perquè l’esquarterin i llencin els seus membres.
Segons Ovidi les mènades es transformen en arbres, diria que això és per tal de que no es repeteixin incidents com el de Orfeu.
Χαιρετε!
El mite d’Orfeu i Eurídice és un dels meus preferits, és bonic i trist alhora…
Les mènades són unes nimfes que es van encarregar de criar el déu Dionís i que posteriorment van fer-li culte.
El seu culte va ser prohibit a gran part de Grècia, com per exemple a Tebes (On segons Les Bacants d’Eurípides, el rei Penteu és castigat per ignorar-les i menysprear-les).
Una vegada Orfeu va perdre Eurídice per a sempre més, es negà a fer culte a Dionís (de fet preferia el seu pare Apol·lo) i llavors les Mènades el van esquartejar.
Per una altra banda, també hi ha fonts que asseguren que Orfeu fou assassinat per les Mènades com a conseqüència de la seva misogínia, és a dir, la seva aversió cap a les dones. No se sap del cert si és per la seva fidelitat a Eurídice o la seva homosexualitat.
Finalment les Mènades són transformades en arbres.
Pingback: El viatge dels argonautes d'Antoni Garcia Llorca | Literatura grega a escena
Pingback: Hi ha amors que maten! | El Fil de les Clàssiques