Symposion a l’IES Cristòfol Ferrer
General, Grec març 15th, 2008
L’últim dia de classe, abans de les vacances de Setmana Santa, vàrem celebrar al nostre institut un symposion amb els alumnes de segon de batxillerat de grec i alguns altres que no s’ho van voler perdre i s’hi van afegir. Cada un o una havia de portar menjar grec (la classe era de dues a tres i a aquesta hora hi ha més gana que ganes d’aprendre grec!) i una tragèdia o comèdia grega llegida i l’havia de posar en comú. Ens ho vàrem passar molt bé i vàrem acabar el trimestre amb un crit de pau: la Lisístrata d’Aristòfanes. Recordeu que vàrem acordar que cadascú deixaria el resum de l’obra llegida o les seves impressions a l’apartat de comentaris perquè ja se sap: Verba uolant, scripta manent!
El Symposion a l’IES Cristòfol Ferrer per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
març 15th, 2008 at 13:55
Jo em vaig llegir “Les Troianes” d’Eurípides. Explica el futur de les troianes després de la guerra de Troia i de la mort dels marits, fills i pares. Les dones són dutes amb els grecs i cadascuna representarà una feina o seran part d’un sacrifici per la mort d’alguns dels grecs.
març 21st, 2008 at 11:21
El llibre que m’he llegit jo és Medea d’Eurípides, i ens explica la història d’aqusta dona, Medea, que s’enamorà de Jasó però aquest l’abandona per casar-se amb la filla del rei de Corint.
Per venjar-se, per la traïció i per l’abandó de Jasó a un lloc desconegut, Medea mata als fills que tenia amb Jasó i també, a la seva nova dona.
Per aquest fet, a Medea se l’expulsa de Corint.
març 22nd, 2008 at 14:35
A mi em va tocar llegir el llibre Èdip Rei; l’argument es basa en una predicciò feta per un oracle al rei de Tebes el qual prediu que el fill dels reis matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare.
Amb temor de que això es compleixi el rei decidirà que un criat seu s’endugui el recient nascut i l’abandoni a les muntanyes…
Anys després Èdip en una festa amb uns amics sent com un d’ells diu a un altre que ell és adoptat. En un principi ell no s’ho vol creure però després de parlar amb els seus pares i veure l’ambigüetat de les seves respostes decideix marxar en busca d’aquestes…
Durant el viatge en una cruïlla es troba amb un carruatge d’un senyor i amb la disputa de qui té preferència de pas Èdip acaba matant tots els integrants de la comitiva menys a un vell criat.
Quan és a punt d’entrar a la ciutat de Tebes es troba amb l’esfinx que li planteja un enigma:”quin és l’animal que primer camina a quatre grapes, després amb dues i finalment amb tres?” Èdip respon l’home, i l’Esfinx veient-se superada es tira muntanya avall morint a l’acte. Un cop la ciutat coneix l’èxit d’Èdip l’anomenen rei i l’obliguen a casar-se amb Iocasta, la dona del rei mort anteriorment.
Anys després la ciutat de Tebes comença a patir un seguit de desgràcies i Èdip com a rei decideix anar a preguntar a l’Oracle. Aquest diu que trobin l’assasi del difunt rei i així resoldran el problema..
Finalment es descobrirà que Èdip és l’assasí del rei i també el seu fill i que com va predir l’Oracle s’ha casat amb la seva mare… Èdip serà expulsat de la ciutat per la seva pròpia ordre però abans veurà el suïcidi de la seva mare/dona, fet que li farà arrencar-se els ulls..
No sé si ha estat molt llarg.. Però no el sé resumir més sense deixar-me cap detall!!
març 22nd, 2008 at 18:25
Ho has resumit molt bé, Joana. Tanmateix, trobo a faltar com a colofó la teva opinió sobre la tragèdia, per què encara és vigent, etc.
març 23rd, 2008 at 16:06
Les Bacants d’Eurípides.
L’obra comença amb Dionís, en forma humana, arribant a la ciutat de Tebes per castigar la insolència del seu rei, Penteu, que nega l’origen diví del déu i que prohibeix els seus ritus. Malgrat les advertències de Cadme i Tirèsies el jove monarca captura l’estranger.
Dionís s’apareix davant de Penteu i el convenç per a que, disfressat de dona, vagi a observar les Bacants (les dones tebanes que havien fugit de la ciutat posseïdes pel déu per realitzar els rituals en el seu honor) El rei se’n va vestit de dona i la seva pròpia mare, Agave, el mata creient-lo una fera. Quan la dona s’adona del que ha fet sofreix davant de l’horror de l’acte comès. L’obra acaba amb la partida cap a l’exili de Cadme i Agave.
març 24th, 2008 at 15:34
A mi Èdip rei de Sòfocles em va agradar sobretot perquè en psicologia hi ha una malatia que es diu el complex d’Èdip i que es diu que tenen tots els nens petits durant una època de la seva vida i que està basat en aqueta història.
A més encara que actualment segurament seria una mica inversemblant, és fàcil i ràpida de llegir i molt entretinguda.
Jo la recomanaria a tot aquell que li interessés el món clàssic i la mitologia o la psicologia
març 24th, 2008 at 16:49
Els núvols de Aristófanes.
Aquest llibre narra la história d’Estrepsiades que és un bon treballador i te una vida estable. Ell va tenir un fill al que va anomenar Fidípides al que li agradaven molt els cavalls i el seu pare el complaïa comprant tots els cavalls que el fill volia. Això el va dur a endeutar-se de tal manera que podia anar a judici.
El pare per tal de tenir alguna possibilitat de guanyar va anar a l’escola de Sòcrates per tal que l’hi ensenyes a parlar de manera correcte llavors ell va ingressar a l’escola el mestre l’hi ensenyà l’art de parlar peró poc més tard va ser expulsat de l’escola.
El pare llavors no es rendir i va tornar amb el seu fill a l’escola per tal de que aquest fos admés. Li va costar però o va aconseguir però va haver d’elegir entre l’argument just o l’injust i el pare elegir l’injust que es aquell pel queal l’ensenyara a na viure la vida i enganyar a qualsevol amb la labia.
Mentres el seu fill era a l’escola el seu pareva aconseguir una victoria enfront els acreedors.
Però en tornar el seu fill li clava una bofetada al pare i deia que ho faria també a la seva mare si feia alguna cosa malament.
Finalment el pare crema l’escola de Sòcrates on moren tots els seus deixebles i Sòcrates.
març 27th, 2008 at 13:59
Hola Margalida!!!
Jo m’he llegit el llibre de l’Antigona de Sòfocles: quan Edip mor al front, el rei Creont, sogre de Antigona, no el vol enterrar, però la seva germana Antigona li vol donar sepultura per mantenir el seu honor.
pero com no la deixen es veu obligada a anar amagada pero la capturen i la manen matar. Hèmon,el nuvi de l’Antigona, la troba escanyada i se suicida, el dos acaben morts abraçats. El pare de Hèmon s’arrepenteix del que ha fet manar però ja és massa tard.
març 27th, 2008 at 14:28
jo m’he llegit Electra de Sòfocles.
penso que el tema de l’obra és el càstig que han de rebre Egist i Clitemnestra (mare d’Electra i Crisòtemis) per haver matat Agamemnón (pare d’Electra i Crisòtemis. també cap de l’expedició a Troia).
Aquest assassinat marca molt el personatge d’Electra,un personatge molt humà, que està desesperada per aquest fet tan injust i també ella fa referència a la seva solteria amb els seus 3o anys.durant tota la obra aquesta té grans discussions amb la seva germana. Orestes el germà d’elles es creu que és mort, però tot és un perany per poder matar a Egist i Clitemnestra.
Orestes es presenta al palau com si fos un estranger i quan Electra descobreix que és el seu germà li torna tota l’esperança que havia perdut.
l’obra s’acava quan Orestes s’endú dins del palau Egist i el mata al mateix lloc on van assassinar Agamemnón.
Personalment és una obra que m’ha agradat. els culpables han de pagar amb un càstig i segons aquesta tragèdia, el millor castig és la mort. (tot i que amb això ja no hi estic tan d’acord).
abril 20th, 2008 at 17:58
Les assembleistes de Aristòfanes
Les assembleistes és una obra teatral d’Aristòfanes escrita el 392 aC. Aquesta obra mostra un canvi en l’estil de la comèdia grega clàssica, desprès del curt període d’oligarquia desprès de la Guerra del Peloponès, o almenys és un intent del mateix. Sembla ser una barreja dels dos estils que funcionen al principi, però fracassa al final.
Aquesta obra tracta sobre un grup de dones, de les quals la seva líder es diu Praxágora. Ella ha decidit que les dones han de convèncer als homes per a que les donin el control d’Atenes, ja que elles poden fer-ho millor. Les dones, disfressades d’homes, es colen a l’assemblea i voten una mesura, convencent a alguns homes per a que votin per ella degut a que és l’única cosa que no han provat encara.
Llavors, les dones institueixen un govern en el que l’estat dóna aliment, casa i ajuts en general a tots els atenesos. Imposen una idea d’igualtat permetent que qualsevol home dormi amb qualsevol dona, amb la condició de que ho faci abans amb una dona lletja que amb una guapa. Això reflexa un punt de vista comú sobre les dones de la època, donat que mai posseïen res i tenien que compartir-ho tot. Era més probable que les dones volguessin posseir coses comunalment. La igualtat obligatòria també és en certa manera una declaració política, a més de social. Desprès de l’oligarquia governant que va seguir el final de la guerra, els atenesos van fer valer la seva democràcia i igualtat amb molta força, fins el punt de que, encara que era una clara exageració, l’obra va deixar segurament clara la seva opinió sobre la excessiva democràcia.
desembre 14th, 2008 at 17:46
Gali em trobo fent l’exercici 4 de la pàgina 98 del llibre de grec, en aquest s’ha de fer una petita redacció en la qual t’has d’imaginar que ets el convidat a un Symposion:
Soc un dels convidats al simposi d’en Marcus, el meu amic. La veritat és que té una casa magnífica, tot i que em costa bastant dir-ho: les parets estan decorades tenint en compte fins a l’últim detall, amb colors alegres però no gaire forts; jo ara estic ajegut a un dels seus llits-sofàs, és molt cómode i estic envoltat de mates i coixins fets amb teles molt fines i delicades; les esclaves, totes molt guapes, no deixen de portar-me menjar, sobretot fruites com raïm, pressec, etc i vins deliciosos. Les esclaves que no van gaire vestides (o almenys no molt seriosament) no deixen de ballar al compàs d’aquesta alegre i a la vegada relaxant música.
gener 2nd, 2009 at 18:31
Grec 1 Pàgina 98 exercici 4
En l’escena es poden veure diferents tipus de personatges.
Els homes i dones privilegiats, que disposen de temps de lleure, cada un d’ells està fent diferentes coses, menjar, beure, descansar, jugar, tocar la lira etc.
Mentres que podem observar alguns esclaus, que serveixen als amos tot el que desitgen, estàn pendents del que volen, i els hi proporcionen tot allò que se’ls demana.
Si jo fos un dels convidats, i pogués disposar de tanta comoditat suposo que estaria com en un nuvol, menjaria, beuria, jugaria, descansaria, i lu més segur que no em donés compte del contrast d’estat entre jo i els esclaus… Mentres jo estigués disfrutant al maxim, altres persones estarien treballan i servint a altres, o a mi mateixa…
L’esclavitud era alguna cosa normal en aquella época.
Per lu tant, si jo fos un convidat, disfrutaria i m’ho pasaria d’allò més bé, fent vida social amb els altres i descansan, no treballaria i no faria res.
La decoració es típica, les senefes de les parets, les gerres o càntirs que hi ha al menjador, el tipus de copes y de recipients per posar el menjar…
Es pot observar en el dibuix com els invitats, llençen les restes de menjar al terra, restes que probablement en seguida fossin recollides pels assistens i esclaus.
Uns exercicis realment curiosos!
Això es tot! Suposo que es podia fer en aquesta entrada, no se si és exactament el que es demanava, en aquest últim suposo que em tindria que haver fet passar per un convidat, però he preferit comentar les curiositats de l’imatge, i a la vegada comentar el que faria també com a convidat.
Bona nit!
gener 2nd, 2009 at 18:35
Espero fer un altre simposi quan hàgim anat a la cuina grega de la Boqueria!
gener 3rd, 2009 at 08:57
Anna, ja farem un altre simposi i tant!
M’agradaria que et quedés clar: quines dones gregues podien participar en el simposi? Qui eren les heteres?
gener 3rd, 2009 at 22:15
Les úniques dones que podien participar en un simposi eren les esclaves i les que servien als convidats, ho recordo del dia que vaig fer l’exercici!
No he entés lu de les heteres, Margalida.
Però si que recordo que jo vaig plantejar una historieta o un dia d’una dona Grega i em vas corregir perquè realment les dones no tenien gaire llibertat sinó que eren bastant esclaves i tenien poques diversions!
Un petó enorme.
gener 3rd, 2009 at 22:40
Ja m’he enrecordat del que volies dir amb les heteres, les heteres eren les que entretenien al senyor i als seus convidats (Homes) amb la seva música i les seves danses.
M’he repassat una correció que em vaig fer quan vaig comentar la vida quotidiana de Grècia.
I les esclaves servien el vi, no és així?
Bona nit!
gener 3rd, 2009 at 23:29
Ara sí! Recorda que també les heteres proporcionaven altres plaers als senyors!