In memoriam Joan Castellanos

El passat 5 de març va morir Joan Castellanos,  gran hel·lenista, professor d’institut i d’universitat, gran traductor. Entre d’altres va difondre dos cops la  traducció d’Èdip rei de Sòfocles (Barcelona: Irina, 1989; Barcelona: La Magrana, 1996).

 . L’Èdip rei acaba en mots de Joan Castellanos així:

“Habitants de Tebes, la nostra pàtria, mireu-lo, aquest és Èdip, aquell que desxifrava els enigmes més famosos, aquell que era l’home més poderós, la sort del qual era vista no sense enveja pels ciutadans: a quin tràngol de terribles infortunis ha arribat. És l’últim dia de la vida el que ha de considerar qualsevol mortal i ningú no pot ésser tingut per feliç abans de passar el terme de la seva existència sense haver patit cap pena.”

Què opineu de la idea del text?
Què és per a vosaltres la felicitat?
Creieu que les paraules de Sòfocles encara avui tenen vigència? Per què?

Si encara no coneixeu  la meva dèria per Èdip, mireu l’enllaç! Sobretot, llegiu l’original en traducció del professor Joan Castellanos. No us decebrà!

Verónica Vega
2 Bat A Grec

One thought on “In memoriam Joan Castellanos

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Molt bona idea, Vero, de recordar l’excel·lent professor Joan Castellanos amb una part de la seva obra que restarà immortal entre nosaltres! Has seguit el meu consell i ara veig que utilitzes imatges lliures com és el cas d’aquesta fotografia d’Albert Greiner de la Wikimedia Commons. I pel que fa a la felicitat, recordeu l’anècdota de Soló i Cresos que tant m’agrada d’explicar! Què n’opineu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *