El rapte de Persèfone per a infants

Tal com us vam prometre en l’article en què la Carla us presentava Dafne convertint-se en llorer, aquí teniu un segon lliurament dels artistes de l’Albéniz.

En aquest cas es tracta d’un conte il·lustrat basat en el mite del rapte de Persefone confeccionat per la Cristina Maqueda (Grec 1r de batxillerat) i l’exalumne Santi Hernández. La Cristina ha fet aquesta composició com a complement d’un estudi sobre la vida dels nens a l’antiga Grècia que podeu trobar al Clàssics a la romana.

Abans del vídeo amb imatges del resultat final, us presentem el text perquè sigui més fàcil de llegir-lo.

Fa molt de temps, a l’antiga Grècia, hi havia una dea que és deia Demèter. Aquesta era la deessa de l’agricultura i s’encarregava que hi hagués menjar a la terra i sol al cel.

Demèter tenia una filla molt maca anomenada Persèfone. Cada matí, aquesta nena tan maca anava al bosc a jugar amb les seves amigues les nimfes, fins que un d’aquests matins va passar una desgràcia. La nena va veure una flor molt maca i es va allunyar d’on eren les seves companyes i, quan se’n va adonar, va veure que estava sola. Persèfone volia tornar amb les seves amigues,  però no aconseguia trobar el camí.

De cop i volta la terra es va obrir per la meitat i va aparèixer Hades, el déu dels inferns, del mig d’una fumerada grisa. Hades va començar a parlar amb la nena i li va dir que portava dies observant-la des de casa seva com jugava amb les seves amigues i que, com que era tan maca, s’havia enamorat d’ella. El déu li va demanar que vingués amb ell a casa seva, però Persèfone es va posar a plorar dient-li:

No vull marxar, si us plau, no te m’emportis…

Però Hades, que no tenia gaires sentiments, li va dir:

M’és ben igual el que tu vulguis, vindràs amb mi i prou!

Persèfone, plorant, li deia:

No vull marxar i deixar la meva mare sola, per favor deixa’m aquí…

Però Hades, sense escoltar-la, la va agafar i  se la va endur d’amagat. Les nimfes, les amigues de Persèfone, en veure que trigava tant, la van buscar per tot arreu i, com que no apareixia, van anar a avisar Demèter, la seva mare, que va estar nou dies i nou nits buscant la seva filla sense parar.

Passaven els dies i les nits i Persèfone no apareixia. Demèter estava molt trista i va deixar de fer la seva feina. Per tant, els humans no tenien ni menjar per alimentar-se ni sol per  il·luminar-se, fins al punt que molts van començar a morir de gana.

Llavors Zeus, el déu que manava per sobre de tots els déus, va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare, perquè si no, tots els humans moririen. Hades, en sentir tot això, es va adonar de tot el mal que havia fet i va decidir tornar Persèfone a la seva mare.

Quan Hades va donar la bona notícia a Persèfone, es va posar molt contenta i es va preparar per tornar a casa. Però Hades va veure que Persèfone havia menjat una fruita del bosc prohibit de l’infern i això volia dir que ara ella tenia l’obligació de baixar dos cops a l’any a veure Hades, ja que en menjar-se aquella fruita una part d’ella havia quedat lligada a l’infern.

Aleshores Hades i Demèter van fer un pacte:

Persèfone passarà sis mesos dels dotze que té l’any, amb mi a l’infern – Va dir Hades.

Està bé, – va dir Demèter- però promet-me que els altres sis mesos els passarà a la terra amb mi.

D’acord – va dir Hades, no gaire content.

I així va ser com Hades i Demèter van decidir que Persèfone passaria dues temporades a l’any amb Hades i dues temporades a l’any amb Demèter, la seva mare.

Des d’aleshores tots els humans podem notar quan Persèfone és amb la seva mare i quan no, ja que quan Demèter està amb la seva filla el sol brilla i les flors surten i quan no, el cel plora i les plantes s’assequen.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

  • Com ho veieu? Per a quina edat us sembla que pot ser utilitzat el conte?
  • Sabeu quin fenomen natural justifica mitològicament aquest episodi?

TERESA

13 thoughts on “El rapte de Persèfone per a infants

  1. Marina Caimel

    El rapte de Persèfone el vaig estudiar jo l’any passat i per aixó mateix només veure el video ja sabia de que anava, que volien dir els dibuixos (que per cert eren preciosos) i tot, però crec que una persona que el miri si no sap res previament no entendra res, i per tant uns nens petits sinó s’els ha explicat el conta abans no ho veig molt recomenable, tot i aixñi ja e dit que els dibuixos són preciosos i el video estar molt bé, ami personalment m’ha agradat molt!

  2. Margalida Capellà Soler

    Bona feina! Ara que ve Sant Jordi podríem anar fent un llibre de mites virtual a la biblioteca de la xtec. Qui més s’hi apunta?

  3. Teresa

    Si t’hi fixes, Marina, abans del vídeo tens el text que acompanya cada imatge del conte. Es tracta de mostrar als nens les il·lustracions a mida que se’ls va explicant la història.

  4. laia

    avee!
    Aquest mite no el coneixia i la veritat que està molt bé, però pobre Persefone quan es posa a plorar perquè Hades se l’emporta, però sort que després quan va veure tot el que va provocar, va recapacitar i la va tornar a la seva mare.
    El video està molt bé i crec que segurament en les pàgines que hi ha al costat de cada dibuix on va explicant el mite, crec que nens de 4 o 5 anys ho podrien entendre perfectament. Els dibuixos són molt macus i m’agraden molt.
    Hu s’ho heu currat molt! 🙂

    vaale!!

  5. laia

    A i el fenòmen natural és, l’estiu i l’hivern,o solstici d’estiu i solstici d’hivern.

  6. sara

    Salve!
    Doncs jo tampoc no coneixia aquest mite. Està bé i penso que per nens de 5 o 6 anys serà fàcil d’entendre (és clar, a més amb les imatges al costat).
    Crec que fa referència al solstici d’estiu i al solstici d’hivern.
    Sara

  7. David Gomollón

    Salve!

    Ja el coneixia aquest mite: a casa tenia un llibre amb gairabé tots els mites de l’època grega, que llegia i rellegia quan era petit. Pel que fa l’article: tal i com està explicat és molt fàcil de entendre: crec que un nen de primària o p-5 ho entendria prou bé. A més, les imatges ajuden a situar-te més amb el mite.

    Els fenòmens representats són els solsticis d’hivern i estiu. Per qui no ho sàpiga, li recomano que miri les imatges que estan aquí penjades.

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    David, a quines imatges et refereixes? Què potser volies deixar un enllaç? Si és així torna-ho a fer.

  9. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Hola, sóc la Thaïs Jiménez!
    Crec que aquest mite ja l’havia sentit perquè em sona moltíssim. És preciós i s’enten a la perfecció, així que crec que els nens i nenes petits sí que ho entendrien.
    A més, les il·lustracions que has posat complementen molt bé el mite i fan que es faci més entenedor encara.
    Per cert, m’encanta el teu treball, felicitats!

  10. David Gomollón Post author

    Em referia al video que surt a l’article, no es que em referís a un enllaç ni res per l’estil…

  11. Marina

    Hola!
    Jo ja havia sentit parlar d’aquest mite, però aqui l’expliquen molt bé, i es complementa molt amb el llibret i els dibuixos, que el fan més entenedor.
    Com ja han dit, la temporada en que Perséfone està amb la seva mare és el solstici d’estiu, i la que està amb Hades és el solstici d’hivern.

  12. Pingback: Artistes de Badalona… fins al moment | Aracne fila i fila

  13. Pingback: Persèfone, la dea de les plantes | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *