Si a Londinium III, ja us presentava l’entrada del Museu Britànic i un dels tresors que guarda al seu interior, el temple de les Nereïdes de Xantos, acudeixo a d’altres peces allotjades a les seves entranyes per il·lustrar el tema de la vida quotidiana a Grècia.
Obriu bé els ulls i la ment i demostreu, amb aquesta nova gimcana iconogràfica, que sabeu treure el suc a les imatges i relacionar-les amb allò que heu après a les classes.
Καλή τύχη!
Canvieu de diapositiva un cop hagueu treballat cada imatge
[Fotos: Josep Lario i teresa Devesa]
[Els altres lliuraments d’aquesta sèrie són Londinium I i II]
Pensàveu que s’havia acabat la sèrie d’articles sobre Londres, oi? Doncs això no ha fet més que començar. Després de sorprendre’m a l’avió i fer el badoc pels carrers de l’urbs britànica, vaig tenir temps de fer un petit recull d’edificis que d’alguna manera o altra s’inspiren en l’art clàssic. Ara que sou uns experts en columnes, ordres i plantes, què me’n podeu dir d’aquestes imatges que he copsat per a vosaltres?
St George’s Church [Foto: Teresa Devesa]
Detall de la part superior de St. Paul’s Cathedral [Foto: Josep Lario]
Reconeixeu aquesta imatge? Què hi ha a l’interior de l’edifici següent?
[Foto: Teresa Devesa]
S’hi poden trobar coses com aquest temple grec, que també podeu comentar. Sou capaços d’esbrinar de quin es tracta?
[Foto: Josep Lario]
I una petita sorpresa, per acabar: Westminster Cathedral. No marxeu mai de Londres sense descobrir alguna cosa nova, sorprenent, que no esperàveu pas. A mi em va passar amb aquest temple, la seu del catolicisme britànic. Oi que sembla qualsevol cosa menys una església londinenca? Què en penseu? L’havíeu vista en la vostra visita a Londres? On l’hauríeu ubicat si no us hagues donat la ubicació exacta? Quin és el sigunificat de la llegenda que hi ha a la part superior de la seva portalada?
[Fotos: Josep Lario]
Per si no ho podeu llegir prou bé, la inscripció diu: DOMINE·JESU·REX·ET·REDEMPTOR·PER·SANGUINEM·TUUM·SALVA·NOS
Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir. Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….
Tal com vam fer el curs passat per contextualitzar la tragèdia que us tocava llegir al segon trimestre, la Medea d’Eurípides, enguany hem de parlar de Sòfocles, el tràgic per excel·lència. Pare d’herois i heroïnes que no poden ser anomenats d’altra manera que “sofoclis” i del recurs de la ironia tràgica, aquest literat és molt diferent del creador de personatges desenfrenats, en la seva majoria femenins, com la Medea de l’any passat, a qui finalment un “deus ex machina” rescatava en companyia dels cadàvers dels seus fills.
No és estrany, doncs, comprovar que el recorregut vital dels dos personatges es correspon perfectament amb la diferent concepció de la creació literària i amb la distància que separa els protagonistes de les seves obres.
Visioneu aquest documental i responeu les qüestions que el segueixen.
Quantes obres va escriure i quantes se’n conserven?
On va néixer i com es coneix el seu lloc de naixement?
Quins són els tres grans tràgics grecs i quina és la seva relació amb la batalla de Salamina?
Com descriu Diògenes Laerci la història de la tragèdia grega? Busca informació sobre aquest escriptor i sobre un altre historiador, l’obra del qual és esmentada també com a font més endavant.
Quines diferències s’estableixen al llarg del vídeo entre Sòfocles i Èsquil?
Quantes vegades va quedar en tercer lloc del concurs de les Grans Dionísies?
Quines obres se citen? Què en saps? El narrador s’equivoca en una ocasió a l’hora de citar un títol, ¿quin és?
Quin il·lustre amic va tenir Sòfocles? Què en saps, d’aquest personatge, i què els unia?
A quina edat va morir i just després de quin esdeveniment?
Al llarg de tot el vídeo se citen diferents fragments del corpus dramàtic de Sòfocles? Quin en triaries? Reflexiona-hi una mica…
Finalment, compara el que has après sobre el personatge de Sòfocles i el que explica sobre Eurípides l’article enllaçat al principi. Després de llegir Èdip rei, compara-la amb Medea i intenta establir paral·lelismes amb les diferències entre els respectius autors.
I per acabar, aquí us deixo també cites que m’acompanyen sempre i que, com d’altres que esmenta el documental, fan de Sòfocles un poeta amb majúscules. He triat fragments de la tragèdia Antígona, perquè l’Èdip rei, ple també de moments de grandesa i sensibilitat, ja tindrem temps de comentar-lo després de la lectura.
Dos són els moments d’Antigona que em corprenen especialment per la profunditat de les seves reflexions: l’estàsim primer, esmentat al vídeo, en què el cor s’admira de la grandesa humana, i l’estàsim tercer, un cant a l’infinit poder de l’amor, mireu si no com sona de la mà del gran Carles Riba…
EL COR:
Estrofa: Amor invencible en la batalla,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
que vas a les galtes suaus
de la joveneta a fer nit
i rondes més enllà del mar
i per feréstegues clastes:
de tu ningú no s’escapa,
ni dels celestes que no moren
ni dels efímers humans;
i el qui et té, tot d’una delira.
En fi, a mi m’impacta més dit en grec: ᾿´Ερως ἀνίκατε μάχῃ,…
Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.
Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.
Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.
De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?
Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?
Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.
El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?
L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més atret per la fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?
Tal com us vaig prometre aquí teniu una fotografia del monòlit amb l’elogi de Pere IV d’Aragó (el Cerimoniós) a l’Acròpolis d’Atenes. El vam col·locar no fa gaire, als peus dels Propileus, a l’espera de la seva inauguració oficial a principis de 2011. En aquests moments estem preparant l’edició d’un facsímil sobre aquest elogi en col·laboració amb l’Arxiu de la Corona d’Aragó (en català, castellà, anglès i grec).
Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.
La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles “Numerals i etimologia”:
I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.
Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.
Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?
