Aquest trimestre els alumnes de l’optativa de Biologia de 4t de l’ESO amb el nostre professor, en Pep Caballeria, vàrem anar a Montcabrer. La Margalida ens va dir: “Us perdreu la classe de llatí; però ja em portareu fotografies!”. Tot seguit, teniu la meva sortida a Montcabrer amb mirada llatina:
Salvete alumnes de llatí!
Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i hem fet el nostre apunt sobre les domus romanes.
Per fer-ho, hem creat un vídeo basat en imatges de la casa i les seves parts i les hem anat explicant.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les domus romanes i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.
Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:
Valete!
Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín
PD:
Vid. Domus Romana
Bé, quan la Margalida ens va proposar d’escriure una carta epistolar amb referents clàssics, a mi se’m va ocórrer fer una demanda a Walt Disney. Tots coneixem la famosa pel·lícula de la Sirenita. Durant els dos anys de batxillerat he après molta cultura clàssica. He pogut conèixer a fons la mitologia grecoromana i adonar-me de certs errors en la pel·lícula de Disney.
Fa poc em vaig voler informar sobre les sirenes clàssiques i he fet un breu powerpoint on es veuen mostrades les diverses semblances i diferències entre la sirena de walt disney i la de la cultura grega.
És curiós saber com a la llengua anglesa sí que hi ha una distinció etimològica que diferencia les sirenes gregues i les sirenes de Walt Disney. Les que tenen cua de peix s’anomenen “Mermaids” i les mitològiques s’anomenen “Sirens”.
Tot seguit mostro la meva carta:
Per a: Walt Disney (walter_eliasdisney01@gmail.com)
De: Calipso (calipso.ssmm245@gmail.com)
Distingit Sr Walt Disney,
Em veig amb l’obligació de comunicar-li la meva molèstia respecte un tema que considero danyí a la meva reputació (i parlo en nom de totes les sirenes del món). L’altre dia, vaig portar la meva filla al cinema i vam decidir veure “La sirenita”. Quan la vaig veure em vaig sentir atacada. Per començar vostè s’ha saltat la llei i ha rodat una pel·lícula sobre sirenes sense demanar els drets d’autor. El sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM) està al corrent de la violació d’aquests drets i no hi està gens a favor.
També cal recalcar com ens ha humiliat i de quina manera ha canviat completament la nostra imatge. A la pel·lícula, es veuen mostrades les sirenes com dolces noies aquàtiques, amables i amb bon cor. Un pregunta: Vostè estava atent a les classes de grec? Li vull recordar que som éssers sanguinaris i malvats. Tenim una veu poderosa i preciosa, però la fem servir per atreure els mariners i matar-los, no per enamorar prínceps blaus. Teniem una reputació, i l’hem perduda. Abans els mariners tenien terror quan passaven per la nostra illa, ara es riuen de nosaltres. No sé com li cauria a vostè si un vaixell passés a prop de casa seva i tirés paper higiènic i ous crus. Broma innocent? No ho crec.
Vull aclarir un altre dubte. Encara no entenc perquè se’ns mostra amb una cua de peix. Perdó? On veu vostè la cua de peix?! Li recordo, estimat i respectat Disney, que no vivim al mar. Vivim a una illa del Mar Mediterrani i som de rostre humà i cos d’au. S’està rient de nosaltres o simplement s’ha documentat malament?
Resumint, estem molt descontentes amb la imatge que mostra la pel·lícula de nosaltres. Ens agradaria que es retractés a la premsa i publiqués un vídeo aclarint que aquesta pel·lícula no està basada en fonts reals. Per el contrari, vostè rebrà una demanda judicial en les pròximes dues setmanes.
Gràcies per la seva atenció,
Calipso, la presidenta del sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM).
PD: Em vull prendre la llibertat de recomanar-li unes classes de llatí. Al e-mail trobarà adjuntat el número de telèfon d’una professora llicenciada en filologia clàssica grecoromana, Margalida Capellà. També trobarà la seva adreça electrònica personal. Si no pot accedir a ella per mitjà d’aquests contactes, visiti el blog del Fil de les Clàssiques i llegeixi els articles referents a les Sirenes.
Sabríeu identificar més diferències entre les sirenes mitològiques i les sirenes de Disney?
Som la Natàlia i l’Andrea, i hem decidit fer un viatge pels monuments romans més coneguts. Mitjançant el vídeo us proposem conèixer una mica més d’aquests, ja que quan en sentim parlar, només sabem una petita part de tot el que és. Aquí us adjuntem l’enllaç del nostre treball dels Monuments arquitectònics de l’Antiga Roma.
Esperem que us agradi,
Salve!
[youtube]http://youtu.be/PfFDbQQ8A8w[/youtube]
Quins monuments del nostre reportatge són de l’antiga Roma? Quins tenen referents clàssics? Quin t’ha agradat més?
Natàlia & Andrea
4t ESO LLatí opt. 3
El passat diumenge 24 de novembre vam acudir a la conferència de Ramon Coll sobre els còmics ambientats en l’antiguitat.
Aquests còmics van ser produïts entre 1940 i 1973, a l’època franquista. Es basen des de la prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà. Tenen una alta qualitat respecte als dibuixos però contenen molts anacronismes ja que no són llibres d’història.
Alguns còmics actuals de romans són Àlixi, Neandertal, Murena, Les àguiles de Roma o El Jabato. Aquest últim està molt ben fet i els dibuixos són de gran qualitat però conté anacronismes històrics. Es basa en una ciutat hittita en el 2 mil·lenni a.C i també apareixen víkings. Comporta un cert canvi als còmics, ja que aquest personatge comença a somriure, característica que abans no afegien.
També s’han realitzat còmics com El viatge al centre de la terra, escrit per Juli Verne o El món perdut, per Conan Doyle. Aquests dos es basen en la paleontologia i en els grans descobriments arqueològics de l’època.
Els còmics han inspirat molt al cinema com la pel·lícula de El Capitán Trueno, El signe de la creu, Fabiola.
A vegades, utilitzen un recurs per tornar al passat, la màquina del temps, com ara en Viatge al passat (Kid Martin, 1946). Barregen ciència ficció i elements històrics, un gran exponent van ser les fantàstiques obres de Flash Gordon. Hi ha altres còmics com per exemple Titán, el invencible (Bruguera, 1947) que barreja astronautes lluitant en amfiteatres o Rock Vanguard en el que apareixen animals gegants.
Com aquests còmics van ser realitzats a l’època franquista eren de caràcter nacionalcatòlic, com ara Heroïs Bíblics o Sucedió una vez.
Dins de tota la categoria de personatges hi trobem Purk, l’Home de Pedra, que era una mena de Tarzán. El còmic era molt surrealista, hi havia homes amb cap de lleó o de rinoceront. A Piel de Lobo, per exemple, sortien centaures o sirenes. La gent, però, creien que existien.
També hi havia personatges que estaven en contra de Roma com era Viriato o Aníbal.
Fixant-nos en el còmic a Egipte trobem Skaner, el rei del desert. Aquest nom és una paradoxa, ja que el desert ho relacionem amb la soledat. I un altre és El puny de bronze, que tracta d’una mòmia.
En relació a Grècia, hi van crear Ayax El Grec, El Coloso, que inclou mitologia grega, El Gran Heleno, Aquiles El Grec, Abans que Troia caigués. En aquest últim, hi apareixen muntant a cavall amb estreps, fet que no va sorgir fins més endavant. Això és un anacronisme, però es justifica dient que no és un llibre d’història.
Respecte a Roma trobem còmics com Orlan, l’intrèpid, El Príncep de Rodes, que tracta d’aventures, Coraza, que és un dels pocs còmics en què el protagonista mor, és menjat pels lleons en un amfiteatre, El Libertador que era un patrici romà i amagava el seu rostre darrere d’un casc, Praco El Pastor.
Fets a Catalunya en trobem Història i llegenda.
Encara que n’hi ha pocs, trobem còmics d’humor com Tio vivo o La historia esa, vista por Hollywood.
ENTREVISTA A RAMON COLL
-Quina carrera has cursat?
Vaig estudiar arqueologia, abans eren cinc anys d’estudis universitaris.
-Quin és el vostre còmic preferit?
El Jabato. S’ha notat?
-Un personatge preferit?
El Jabato i altres personatges dolents com Càrtal, Nomà…
-Creu que l’ús del còmic facilitaria l’aprenentatge d’èpoques passades?
Absolutament, ja que llegint i mirant les imatges ho recordes millor. Recordo que als vuit anys ja sabia que eren els hittites gràcies a El Jabato. Ara els còmics ambientats en l’antiguitat és una eina poc aprofitada i això facilitaria l’aprenentatge respecte aquest àmbit. També recordo que a l’escola els professors recomanaven als pares dels nens amb més dificultats que compressin “Érase una vez el hombre…”, ja que era una altra manera fàcil i divertida d’aprendre.
-Un còmic que no tingui anacronismes?
La majoria en tenen però que no en tinguin hi ha varis basats en els romans com Morena, Àguiles de Roma o Neandertal.
-Els còmics, com ha dit abans no són un llibre d’història, però que hi hagi tants anacronismes a la llarga no pot ser negatiu?
Per als historiadors no, perquè ja saben que allò no era així. Per a ells és com veure un pirata amb un barret, estem acostumats i sabem que això no és així en realitat. Ja que volen inspirar-se en l’antiguitat, que ho facin bé i que contractin assessors històrics.
-En una escala de l’1 al 10, quina influència ha tingut el cinema als còmics?
Moltíssim, un nou. A més a més es retroalimenten.
-“Història i llegenda” va ser l’únic còmic en català ambientat en l’època?
Sí.
-Vols fer alguna declaració per a Aracne?
I tant. Llegiu El Jabato i còmics històrics en general.
Moltes gràcies, Ramon!
Camila i Xènia
1r de batx. Grec i LLatí
Actualment, tenim molts objectes i innovacions que a l’època de l’Imperi romà no existien; per tant, és molt probable que els seus noms no existeixin en llatí. Paraules del relleu, en canvi, sempre han existit, ja que, des de l’existència de l’ésser humà sempre han existit les plantes, el mar, les muntanyes, el cel i els núvols. Paraules com aquestes les trobarem en qualsevol llengua.
He triat fer un apunt relacionat amb les fotografies, ja que, des de sempre m’ha agradat fer-ne. Trobo que aquest treball és el més proper al que m’agrada: llatí i fotografies. Espero que us agradi.
Què us semblen? Trobeu alguna cosa que no estigui senyalitzada i que tingui traducció al llatí? Comenteu.
En aquest treball us ensenyo els llocs que vaig visitar quan vaig ser a Grècia, i us recomano que, si en teniu la possibilitat d’anar-hi, encara que sigui uns dies, ho feu, perquè s’ho mereix. Espero que, si em feu cas i hi aneu, visiteu aquests llocs i gaudiu dels fantàstics paisatges grecs com ho vaig fer jo.
Sabíeu que molta gent es tatua el llatinisme de “Carpe diem”, però no sabíeu que la gent es tatua molts altres llatinismes. Aquí us deixo molts dels llatinismes que he trobat tatuats.
Podríeu dir quin significat tenen cadascun d’aquests llatinismes i frases llatines? I si us tatuaríeu algun d’aquests llatinismes? Si en trobeu més, no dubteu en deixar-lo en comentari.
Laia Bagà Espinosa
Llatí 2n Batxillerat
El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.
La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics. Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.
Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.
El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.
Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?
Mireia Abelaira
4t ESO Llatí