Diumenge dia 15 de març es va inaugurar la planta octagonal descoberta a finals de l’any 2000, que porta el nom de Museu Romà de Premià de Mar, ubicat al barri de Can Ferrerons. A partir de les 12h del matí es van dur a terme una sèrie de tallers i ambientació romana, a càrrec de Barcino Oriens i Reconstrucció històrica de Badalona, que va aplegar un públic nombrós. A las 13h es va obrir el jaciment romà i vam poder visitar l’espai.
Camila Arigón
2n batxillerat de llatí
Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.
El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’Aracne “God of War, mitologia pura i dura!“.
Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.
Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]
Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]
Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.
Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.
En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.
Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla
Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]
A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.
Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.
Kratos es troba amb Cronos
Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]
Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.
El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus
La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.
Fa un temps va aparèixer una app per el mòvil anomenat “Apalabrados“, semblant al Scrabble, però que es juga online. El joc consisteix en col·locar peces amb lletres a un tauler, intentant formar paraules. Guanya qui tingui més puntuació.
Doncs ara, els creadors d’aquesta aplicació, han creat una nova app anomenada “Preguntados“. Aquest joc de preguntes i respostes consisteix en posar a prova els teus coneixements i jugar amb els teus amics.
El joc té sis categories: Geografia, Història, Art i Literatura, Ciència i Tecnologia, Entreteniment i Esports. Per guanyar, s’han d’aconseguir tots els personatges, a base d’anar responent unes preguntes. Hi ha una roda i a l’atzar surt una de les categories i toca una pregunta relacionada amb la categoria que ha sortit.
I com sempre diem a classe, trobem referents clàssics a tots els llocs, fins i tot al “Preguntados”. Aquí us deixo un Thinglink amb les preguntes que m’han anat sortint sobre la cultura grega i romana.
Hi jugueu vosaltres? Quines preguntes us han sortit a vosaltres relacionades amb el món clàssic i la seva pervivència?
Ariadna Zarkos
1r Batx. Grec
Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.
Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer
Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:
D’entre totes les ciutats de la Grècia antiga, la que sempre ens fa més respecte i ens sembla més impressionant és Esparta. Aquesta ciutat estava situada en Lacedemònia, una regió al sud de la península del Peloponnès, la qual van intentar dominar els espartans en nombroses ocasions.
Esparta va ser una ciutat tan coneguda i respectada per la seva disciplina militar. Els hoplites espartans no tenien debilitats, eren imparables i podien derrotar a qualsevol altre força enemiga en una batalla cos a cos. De fet, Esparta no tenia muralla perquè deien els habitants que els escuts dels seus soldats eren ja una muralla. Aquesta superioritat militar va permetre a Esparta ser una de les ciutats predominants en el món hel·lènic.
El sistema militar espartà es basava en la supervivència del més apte. Ja des del seu naixement, el nen espartà era revisat per si tenia alguna malaltia o algun defecte físic o mental, i els que no superaven la prova eren llençats al mont Taíget.
Els dèbils eren llençats pel mont Taíget
A partir dels set anys, els nens espartans eren portats a camps d’entrenament per viure una infància dedicada a aprendre a combatre en la guerra. Aquests nens eren entrenats per no sentir por i no rendir-se mai. Molts no aconseguien acabar amb vida el seu ensinistrament.
Dos espartans se’n porten un nen
Per convertir-se en hoplites, els joves de 20 anys que havien passat l’entrenament amb èxit havien de perseguir i matar un ilota, un esclau que era propietat de l’Estat espartà. En cas d’èxit, cosa que gairebé sempre passava, al jove li era entregat un escut, una llança i una espasa curta i passava a formar part de l’exèrcit espartà.
La política espartana també es centrava en l’àmbit militar, ja que hi havia dos reis a la ciutat, un que governava els territoris i altre que anava a la guerra i dirigia als exèrcits.
La doctrina instaurada en la ment dels soldats espartans des de molts joves va comportar la creació d’un codi d’honor. Aquest es basava en què s’havia de respectar la llei per sobre de tot, que s’havia d’obeir qualsevol ordre donada per un superior i que en la guerra la rendició davant l’enemic era un acte de traïció contra la pàtria, és a dir, s’havia de lluitar fins la mort o fins que el general en qüestió ordenés la retirada.
Els espartans van demostrar que eren fidels a aquests valors en moltes ocasions, i la seva actuació més recordada va ser a la batalla de les Termòpiles, durant la segona guerra mèdica. En aquesta ocasió, el govern espartà no volia entrar inicialment en guerra al costat del seu enemic natural, Atenes, però la intervenció del rei Leònides I va permetre enviar un petit contingent de 300 soldats, tots amb descendència per assegurar que si morien no cauria la seva estirp. Aquest contingent va ajudar a la resta de l’exèrcit grec (uns 6000 soldats) a aturar l’enorme exèrcit persa (de més de 200000 homes) al congost de les Termòpiles. Quan els perses van rodejar l’exèrcit grec travessant un pas secret per les muntanyes, tots els grecs es van retirar menys els espartans, obligats a lluitar fins el final per Leònides, 700 tespis i 400 tebans. Els espartans van assaltar el campament persa i van morir més de 10000 d’aquests, i finalment només una pluja de fletxes va poder aturar als implacables soldats de Lacedemònia.
Encara que aquesta forma de viure va donar a Esparta un prestigi que encara avui en dia perdura, va costar a la ciutat la seva destrucció, ja que va començar un decliu demogràfic que va suposar la caiguda en desgràcia i posterior invasió romana dels seus territoris.
Què us sembla aquesta forma de pensar espartana? Creieu el preu que van pagar per la glòria va ser massa alt? Sabeu d’algun altre acte heroic de l’exèrcit espartà?
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat
Seguint la línia del dissenyador Gianni Versace, Versace sap transmetre molt bé l’admiració per l’antiguitat clàssica a través del seu disseny com del seu logo, i així s’ha pogut veure tant en el perfum Eros com en l’última Fashion Week de Donatella Versace.
Què n’opineu? Us agraden les greques? Per què es diuen així?
María Mayor
Grec 2n BAT. C Humanístic
Al suplement Cultura diari EL PUNT AVUI publicat divendres 13 de març, que casualment es titula “Duel de Titans”, hi he trobat un fantàstic article que no puc deixar de presentar i recomanar. Es tracta d’un avançament editorial del llibre Resum de literatura llatina, de l’eminent poeta i hel·lenista Carles Riba, a cura d’Eusebi Ayensa. Aquest doctor en filologia romànica, segons l’article, però també llicenciat en filologia clàssica, ha reeditat l’opuscle que servia per apropar la literatura llatina a les alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries i hi ha incorporat una tria de textos per il·lustrar el que s’hi explica.
Portades del “Resum de literatura llatina” i “Nocions de literatura llatina” de Carles Riba [Font: Historias no académicas de la literatura]
En la versió en paper s’ofereix el pròleg íntegre del llibre, però amb la versió digital que aquí us enllaço n’hi ha prou per fer-se una idea del seu contingut i respondre les qüestions que us proposo a continuació.
Per complementar-ho, aquí teniu un destacat del diari en paper, que expressa tan bé les idees que des de principi de curs us intento comunicar en relació a la literatura llatina, que m’agradaria que ho llegíssiu i em diguéssiu quines són. Si me les sintetitzeu i em poseu exemples del que s’hi diu, em fareu contenta va… I, alumnes de Premià, estic segura que la Margalida coincidirà amb mi.
TERESA
Bon dia a tothom!
L’altre dia (11/03/2015), mentre estava mirant el telenotícies a TV3 amb el meu pare, vaig veure un temple romà a Barcelona (i no era el temple romà que coneixem!) en aquesta notícia i vaig pensar que seria interessant posar-la en el bloc per tal d’esbrinar entre tots si és realment un temple romà, en quin temple romà s’inspira i si té alguna connexió amb el Partenó com a model arquitectònic, ara que hem començat a treballar el tema de la religió grega a primer de grec. Quantes columnes té? De quin ordre arquitectònic són?
*1888.- El taller Masriera en el carrer Bailèn encara sense construccions (Foto: Antoni Esplugas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Taller Masriera, Carrer Bailén 70-72
Aquest edifici, el taller Masriera, està a Barcelona en el carrer Bailén. És un edifici d’estil neoclàssic que el van demanar construir l’any 1882 els germans Masriera, Josep i Francesc, per tal que acollís el seu taller artístic. Què conté el seu interior? Què és el seu Studium? Actualment el volen vendre per a fer-lo públic i tornar a ser un temple dedicat a la cultura.
Què us sembla això? Ho considereu una bona notícia?
Ariadna Ruiz 1r Batxillerat Grec i Llatí
Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem quan el rei amuli els va manar matar. Actualment la seva estàtua, anomenada “la lloba capitolina” (lupa capitolina en italià), es conserva al museu del Capitoli romà (Museus Capitolins). La cronologia de la figura de la lloba ha estat molt discutida; les imatges dels nens Ròmul i Rem van ser creades i afegides el 1471.
Es tracta d’una figura en bronze, de 75 centímetres d’altura i 114 d’amplada. Segons la tradició, es tractaria d’una escultura etrusca, encara que recentment s’ha posat en dubte aquesta datació ja que d’altres la situen a l’Edat Mitjana.
Segons la mitologia romana, a Alba Longa, ciutat fundada per l’heroi troià Eneas, el rei local Numitor va ser víctima d’un estratagema del seu germà, Amuli, amb l’objecte de fer-se amb el tron: va capturar Numitor, va matar tots els homes del regne i va obligar la seva neboda, Reva Silvia, a fer-se sacerdotessa vestal, dedicada a la deessa Vesta, el que implicava que ella hauria de mantenir la castedat. Mentrestant, Rea Silvia acabava de tenir dos fills de Mart (déu romà de la guerra): els germans Ròmul i Rem. En descobrir-los, Amuli va capturar Rea i va ordenar que els seus fills fossin ofegats al riu Tíber. Com un miracle, el cistell on hi havia els bessons va arribar fins a les riberes del riu a prop del turó Palatí, on van ser trobats per una lloba que els va alletar. Temps després, un pastor d’ovelles anomenat Fàustul va trobar els nens al peu de la Figuera Ruminal (Ficus Ruminalis), a l’entrada d’una caverna anomenada Lupercal. Els va recollir i els va adoptar. La seva dona Larència els va criar.
Anys després, durant un assalt a una caravana, Rem va ser capturat i portat a Alba Longa. En aquest moment Fàustul va revelar la veritat a Ròmul que va partir cap a la ciutat, on va matar Amuli i va alliberar Numitor. Els bessons van decidir llavors partir d’Alba Longa i fundar una nova ciutat. Ròmul volia anomenar-la Roma i edificar al Palatí, mentre que Rem desitjava anomenar-la Remora i fundar-la sobre l’Aventí. Aquest conflicte va portar Ròmul a matar el seu germà Rem i fundar la seva nova ciutat: Roma.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4[/youtube]
En quines ciutats d’Hispània trobem escultures de Luperca? i per què? Per què a Tarragona també n’hi ha? En coneixeu més?
Quines són les fonts de la mitologia fundacional de Roma?
Què explica Tit Livi de Larència? En quina obra?
Heu vist alguna pel·lícula relacionada amb els bessons Ròmul i Rem com a fundadors de Roma?
Yuliza Infante
4t ESO LLatí optativa 1
Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.
Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones.
Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.
Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.
A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?
Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal
Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1
