Lucrècia, segons  Tit Livi  Ab Urbe Condita llibre I (57-60), va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí. La seva història explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa es van reunir per celebrar un banquet a casa de Sext Tarquini, aquell dia també hi sopava Tarquini Col·latí, fill d’Egeri. Mentre bevien i xerraven, la conversa va recaure sobre les esposes. Tots els homes van ressaltar, amb elogis, les seves esposes, fins i tot es van arribar a discutir; però Col·latí, ben seré, va dir que tot allò no calia que  tant bon punt arribés la seva dona veurien com superava en bellesa totes les altres Van decidir anar a comprovar quina de les dones era la més bella i també la més virtuosa. Van muntar a cavall i es van dirigir cap a Roma. Quan van arribar, van trobar Lucrècia entregada a les feines de la casa acompanyada de les seves esclaves, en comptes de passar temps en banquets i jugar com les nores del rei. Tant el seu marit Col·latí com la resta d’homes van ser rebuts per ella amb gran hospitalitat. Va ser aleshores quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia, encisat per la seva bellesa i castedat. Quan va acabar la nit, tots van retornar al campament.

Al cap d’uns dies, Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense saber-ho Col·latí. Allà va ser rebut amb hospitalitat, el van convidar a sopar i després el van conduir a la cambra dels hostes. Més entrada la nit, quan ja no sentia ningú pels passadissos, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Entre súpliques i amenaces, Tarquini va acabar per amenaçar el seu honor dient-li que si no cedia als seus desitjos quan fos morta posaria al seu costat un esclau nu degollat, en senyal de que l’havien morta per cometre  adulteri. Aquesta amenaça va superar la seva puresa obstinada i Tarquini va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avisés al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit. A la carta demanava que cadascú hi anés amb un amic de confiança i que a poder ser hi anessin el més aviat possible ja que havia passat una desgràcia. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia  estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots els homes de la casa la consolaven i li deien que ella no n’havia tingut cap culpa, ja que no es peca de cos sinó de cap. Tot i així la pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus jurà que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.

La proverbial fidelitat de Lucrècia ha estat un tema preferit per als artistes i literats de tots els temps, un exemple literari a casa nostra seria el menorquí Joan Ramis i Ramis amb Lucrècia o Roma libre (1769), publicada a Les eines, Proa  el 2008 a  partir de la troballa del manuscrit original de l’obra al 1999. Consta de cinc actes i és considerada el gran clàssic teatral de la literatura catalana setcentista.

Nuria Yela

2n batx. Llatí