Santorini, Grècia
LLUM DE GRÈCIA
S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.
Pepita Castellví, 2012
N.B.: A més de Llum de Grècia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:
LLUM
Neix el dia,
la llum creix
cau al buit
i em travessa.
Jocs de la llum
que vessa
per tot colors.
LLum blanca,
llum groga…
I ha un gerro
voltat de llum roja.
Quan els ulls
el miren,
el gerro
és ple de roses.
II
Sota la primera llum
la flor es retalla imprecisa,
com en un somni.
Té una estranya bellesa
que commou.
Les fulles dels arbres,
el perfil d’un núvol,
tot sembla familiar
i alhora distant.
com si una espesa boira
difuminés els contorns.
L’aigua quieta del pou
sembla fonda i humida
com un immens mar fosc
on s’emmiralla la llum
de mil estels desfets.
LLUM, AURORA DE COLORS
La llum neix, s’estavella
contra les meves parpelles
i em regala una íntima
aurora de colors.
Quan obro els ulls,
la pols en suspensió
balla dins un raig de sol
que creua en diagonal
tota l’habitació.
Obro la finestra
i un esclat de llum daurada
omple l’estança
mentre el matí desvetlla la son
que encara s’amaga
pels racons de la casa.
La fascinació per la claror,
va i ve, puja i baixa
les escales de la imaginació.
I no sé si obrir els ulls
perquè entri tota la llum,
o aclucar-los
perquè no s’escapi.
Pepita Castellví, 2009
