Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Samarretes ben clàssiques!

SALVETE!

Com bé ja sabeu, els alumnes de batxillerat (Grec  i llatí) i els de 4t d’ESO (Llatí) vam portar samarretes personalitzades a l’excursió a l’Auditori de Camp de Mart de Tarragona.   Això sí, tots havíem de portar davant HIC  ET  NUNC (frase llatina) i  darrere MHΔEN AΓAN (frase grega).

*HIC ET NUNC: Aquí i ara

*MHAEN AΓAN: Res en excés

Una tarda d’aquelles avorrides i sense res a fer, estava a l’ordinador i vaig obrir el Moodle del Fil de les Clàssiques. Havia de  fer un article el més ràpid possible i vaig començar a buscar coses originals i actuals que fessin referència al llatí.

De cop vaig dir:  Les empreses creen samarretes amb estampat llatí? Evidenment!

I a partir d’aquí, li vaig passar el link a la Margalida al mur del Facebook dient-li que encara hi havia empreses en les que creien correcte que posar frases llatines en elles estava bé, ja que molta gent considera el llatí  una llengua morta.

Seguim amb l’anècdota, a la Margalida li va semblar genial i parlant vam pensar de que nosaltres podríem fer el mateix.
I així va ser, vam anunciar als alumnes de 4t d’ESO  i de 1r de batxillerat de que podriem anar d’excursió amb les samarretes personalitzades. Molts alumnes estaven d’acord i d’altres no, però igualment vam anar a Tarragona totalment diferents de les altres escoles.

Una vegada tothom sapigués el nou projecte, el 23 d’abril (Sant Jordi), vam fer un taller exclusivament per a que tots i totes puguessim pintar-les sense haver de comprar routuladors especials. Va ser un èxit i a més, teniem l’ajut d’ unes quantes noies de 1r de batxillerat que pintaven sense rebre re a canvi.

Ara ja només faltava fer la sortida amb les samarretes posades i òbviament ho vam fer sense cap problema.

Si voleu veure com van quedar, l’Alma Bergel ens ha fet un Power Point genial.

Alma Bergel i Paula Franco

4t ESO Llatí Opt.1

Notícies impactants sobre les olimpíades

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat (vid. El Fil de les Clàssiques) tenien lloc cada quatre anys i duraven cinc dies; però els preparatius començaven un any abans. Quan els heralds o espondòfores garantien que els participants en els jocs fossin grecs, de condició lliure, no culpables cap crim i sense cap maledicció divina. Un mes abans els atletes més avantatjats arribaven a Elis i s’entrenaven nus sota la supervisió dels hellanodíkai o jutges dels grecs. Aquests desqualificaven els competidors que no gaudien de bona forma física i els que mantenien relacions sexuals o no se saltaven la dieta estricta.

Sovint es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques o de Cola Cao, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.

Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.

Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.

Uns mesos abans del solstici d’estiu, els heralds proclamaven la treva sagrada.

Els grecs no lluitaven per diners sinó per la glòria. “Ai, Mardoni, ¿contra quina mena d’homes ens han dut a combatre, que no lluiten per l’or o l’argent, sinó per la virtut?”

Arraquió lluitant contra el seu últim adversari en el pancraci, li agafa aquest del coll amb les cames i comença a escanyar-lo. En un intent per sobreviure, Arraquió li va arrencar un dit del peu i el contrincant, amb dolor insuportable, va abandonar el combat, però ja era una mica tard, ja que Arraquió havia mort per manca d’aire. Els jutges van coronar el cadàver, ja que l’altre s’havia retirat de la contesa.

Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa, els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Embogit per tal descrèdit, va a una escola on hi ha seixanta nens i va arrencar la columna que aguantava el sostre. Els pares, en veure la desfeta, decidirien linxar l’heroi a cops de pedra.

En les olimpíades, les dones no podien assistir als jocs, tret de la sacerdotessa de Demèter. Si alguna era enxampada l’estimbaven Tipeu abaix. Tanmateix, Cal·lipatira, filla i germana de vencedors olímpics, es va disfressar d’entrenador per veure el seu fill Pisírode. Amb l’alegria per la victòria del seu fill, va perdre la compostura i va voler saltar a la pista, amb tan mala fortuna que perdé el vestit que cobria la seva feminitat.  Van discutir sobre la seva mort, però decidiren perdonar-li la vida en atenció als triomfs aconseguits per la seva família.

L’euga de Feidolas va arribar a la meta sense el seu genet i els jutges la van proclamar victoriosa.

Neró va voler participar en els jocs olímpics; però ningú no va voler competir amb ell. Quan va tornar a Roma, havia aconseguit tot un rècord olímpic: mil vuit-centes corones de triomfador. Se li acudí córrer una cursa amb un carro de deu cavalls, just començar no va poder subjectar les regnes de tants cavalls i va rodolar del carro. L’emperador veient-se-la molt magra, va abandonar dignament la cursa.

Teàgenes, tornant un dia de l’escola va passar per l’àgora i, en adornar-se de la bellesa d’una colossal estàtua divina, se la va voler endur a casa seva. Sense pensar-ho dos cops, arrenca l’estàtua i se la carrega a les espatlles. Els conciutadans el volien matar, però un home de seny va aconsellar que la tornès al seu lloc. Amb el pas del temps, fou un vencedor olímpic molt famós.

Esperem que ens ajudeu a trobar més curiositats olímpiques!

Noelia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec

El teatre a Grècia: les Bacants d’Eurípides

A partir de la sortida que vàrem fer a Tarragona, on vam poder veure les obres de Les bacants i El soldat fanfarró, dos exemples d’obres de teatre grec i llatí (una tragèdia i una comèdia), hem decidit fer aquest Glogster que també hem exposat a classe.

Esperem que us agradi.

Les Bacants d’Eurípides. Camp de Mart, Tarragona, XXI Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

Vid. Entrevistes a Pepe Luque i al cor de Les Bacants.

Sabina Cervero, Laura Torrent i Clara Trullenque
4t Llatí optativa 2

Ad Augusta per Angusta

Fa unes quantes setmanes, van retransmetre pel canal La Sexta un anunci força peculiar. Aquest anunci donava ànims a l’Atlètic de Madrid, ja que volien arribar a un objectiu: Guanyar el partit de lliga amb el Reial Madrid. Van triar l’expressió Ad Augusta per Angusta per fer-ho i, per tant, he aprofitat que estem reballant l’últim apartat de llatinismes sobre aforismes i expressions proverbials per confeccionar aquest article i poder conèixer-ne un altre, a més d’ampliar la nostra cultura clàssica. He pogut saber que aquesta expressió la utilizen actualment els Mexicans com a lema d’una de les seves ciutats.

Photobucket

[Tall del anunci que promocionava l’Atlètic a la Sexta]

Aquesta expressió fa referència a l’època del Imperi, que va començar el 27 aC, quan August va agafar les regnes de Roma, després de la caiguda de la República. Com tots i totes sabem, August es va caracteritzar per fer moltíssims actes com ara: tornar la pau a Roma (Pax Romana), construccions monumentals (per aconseguir el beneplàcit de la societat) i els coneguts Panem et Circenses, entre d’altres. El seu objectiu era restaurar una mena de monarquia sense que el poble en fos conscient. Cal dir que ho va aconseguir gràcies també al cercle de Mecenas, els integrants del qual exaltaven la figura de l’emperador August. Aquesta exaltació de la seva figura es pot veure, per exemple, a l’Eneida de Virgili .

Us agrairia que m’ajudéssiu a respondre aquestes qüestions: Quin és el significat literal d’aquesta expressió? Quina pecularitat té sintàcticament? Creieu que està relacionada amb algun fet històric? Penseu que és apropiada per donar ànims a un equip de futbol?

Jordi Berdún Pérez  2.2

INS Isaac Albéniz

Quin amfiteatre vaig visitar?

Salvete!

El 2007 vaig fer un viatge per Europa i un dels llocs que vaig visitar va ser aquest amfiteatre tan ben conservat.

Sabríeu dir-me quina ciutat vaig visitar per veure aquest amfiteatre? Hi ha un article a El fil de les Clàssiques que el tracta. És una bona pista!

Valete!

Eva Serrano

4t ESO Llatí

S’inicia la marxa de la flama olímpica!

Fotografia d’Orestis Panagiotou / EFE

Els rajos de sol en un miralll parabòlic han encès avui a Grècia la torxa olímpica que serà traslladada a Londres. L’actriu Ino Menegaki, com a Gran Sacerdotessa d’Olímpia, acompanyada per deu dones en representació de les Verges Vestals, ha lliurat la flama al campió olímpic de natació Spyros Yanniotis. Amb aquesta cerimònia s’ha donat el tret de sortida a un relleu que culminarà el 27 de juliol amb l’encesa del peveter a l’estadi olímpic de la capital britànica en la cerimònia inaugural.

A partir d’avui començarà la llarga marxa de l’antorxa cap a els jocs de Londres. La flama olímpica ha estat encesa de manera tradicional i passarà per les mans de 490 portadors que recorreran 2.900 quilòmetres de la geografia grega: en total, 26 províncies, 30 municipis i 40 ciutats.

Finalment, el 17 de maig, la flama arribarà a l’antic Estadi Panatinaico d’Atenes. Allà, el foc sagrat serà lliurat als britànics, encarregats de portar la torxa a Londres.

Per què s’ha encès la flama a Olímpia? A quin déu s’ha invocat? Com s’ha aconseguit? Què en sabeu de tot plegat?

Encienden la llama olímpica de Londres-2012 en… per Globovision

Noèlia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec

aPARAULA’m: poeta

En resposta a la crida de El Fil de les Clàssiques per aPARAULA’m, aquí teniu el meu mot poeta fet poema.

TIRALLONGUES

Tirallongues de lletres
omplen les pàgines en blanc.
Agafo un grapat de mots
per jugar a ser poeta.
Busco la llum de les paraules,
el ritme de les frases,
la bellesa dels espais.
S’amaguen en el laberint
dels somnis, de les imatges,
dels sentiments, dels records.
Poc a poc els versos van omplint
els fulls, línia darrera línia,
com petjades de petits ocells.
De vegades els vers s’allunya,
d’altres reneixen les idees,
fins que el cor transparent
del poema es reflecteix amb mil colors.
I mentre envermelleix el capvespre,
jo m’he quedat atrapada
en aquest màgic univers.

Pepita CASTELLVÍ

 

Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?

La meva Magna Celebratio 2012

Jo no vaig participar activant a la Magna Celebratio, hi vaig anar de públic dissabte matí amb altres companyes de l’institut Premià de Mar. Aquí podeu veure la meva Magna Celebratio i una imatge val més que mil paraules:

Víctor Barranco
4t ESO Llatí

El naixement d’Afrodita: La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen, expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo . A l’hora de sortir, va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant va tenir els seus fills allà mateix; bé, tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó envoltats de núvols nous, recent nascuts, i la va anar a buscar. Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola, Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!! Gaia va embogir.

image02

 

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar. Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals, però el més impressionant eren els petits ocellets que l’acompanyaven, els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós, hipnotitzador.

Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

Afrodita no va tornar a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa.

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua, i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus