Notícies impactants sobre les olimpíades

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat (vid. El Fil de les Clàssiques) tenien lloc cada quatre anys i duraven cinc dies; però els preparatius començaven un any abans. Quan els heralds o espondòfores garantien que els participants en els jocs fossin grecs, de condició lliure, no culpables cap crim i sense cap maledicció divina. Un mes abans els atletes més avantatjats arribaven a Elis i s’entrenaven nus sota la supervisió dels hellanodíkai o jutges dels grecs. Aquests desqualificaven els competidors que no gaudien de bona forma física i els que mantenien relacions sexuals o no se saltaven la dieta estricta.

Sovint es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques o de Cola Cao, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.

Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.

Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.

Uns mesos abans del solstici d’estiu, els heralds proclamaven la treva sagrada.

Els grecs no lluitaven per diners sinó per la glòria. “Ai, Mardoni, ¿contra quina mena d’homes ens han dut a combatre, que no lluiten per l’or o l’argent, sinó per la virtut?”

Arraquió lluitant contra el seu últim adversari en el pancraci, li agafa aquest del coll amb les cames i comença a escanyar-lo. En un intent per sobreviure, Arraquió li va arrencar un dit del peu i el contrincant, amb dolor insuportable, va abandonar el combat, però ja era una mica tard, ja que Arraquió havia mort per manca d’aire. Els jutges van coronar el cadàver, ja que l’altre s’havia retirat de la contesa.

Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa, els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Embogit per tal descrèdit, va a una escola on hi ha seixanta nens i va arrencar la columna que aguantava el sostre. Els pares, en veure la desfeta, decidirien linxar l’heroi a cops de pedra.

En les olimpíades, les dones no podien assistir als jocs, tret de la sacerdotessa de Demèter. Si alguna era enxampada l’estimbaven Tipeu abaix. Tanmateix, Cal·lipatira, filla i germana de vencedors olímpics, es va disfressar d’entrenador per veure el seu fill Pisírode. Amb l’alegria per la victòria del seu fill, va perdre la compostura i va voler saltar a la pista, amb tan mala fortuna que perdé el vestit que cobria la seva feminitat.  Van discutir sobre la seva mort, però decidiren perdonar-li la vida en atenció als triomfs aconseguits per la seva família.

L’euga de Feidolas va arribar a la meta sense el seu genet i els jutges la van proclamar victoriosa.

Neró va voler participar en els jocs olímpics; però ningú no va voler competir amb ell. Quan va tornar a Roma, havia aconseguit tot un rècord olímpic: mil vuit-centes corones de triomfador. Se li acudí córrer una cursa amb un carro de deu cavalls, just començar no va poder subjectar les regnes de tants cavalls i va rodolar del carro. L’emperador veient-se-la molt magra, va abandonar dignament la cursa.

Teàgenes, tornant un dia de l’escola va passar per l’àgora i, en adornar-se de la bellesa d’una colossal estàtua divina, se la va voler endur a casa seva. Sense pensar-ho dos cops, arrenca l’estàtua i se la carrega a les espatlles. Els conciutadans el volien matar, però un home de seny va aconsellar que la tornès al seu lloc. Amb el pas del temps, fou un vencedor olímpic molt famós.

Esperem que ens ajudeu a trobar més curiositats olímpiques!

Noelia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec

39 thoughts on “Notícies impactants sobre les olimpíades

  1. Ζικορα

    Salve.

    Us ha quedat molt bé l’article. Felicitats. La que més m’agrada’t ha sigut el de l’euga de Feidolas.

    Vale.

  2. lourdes caparros

    Salve!

    Es interesant descobrir tot això. hi han coses realment curioses.com aquesta: Arraquió lluitant contra el seu últim adversari en el pancraci, li agafa aquest del coll amb les cames i comença a escanyar-lo. En un intent per sobreviure, Arraquió li va arrencar un dit del peu i el contrincant, amb dolor insuportable, va abandonar el combat, però ja era una mica tard, ja que Arraquió havia mort per manca d’aire. Els jutges van coronar el cadàver, ja que l’altre s’havia retirat de la contesa.

  3. Margalida Capellà Soler

    Una molt bona feina en un any olímpic, però crec que hauríeu d’haver citat un article de Joan Carbonell i Bàrbara Matas publicat en el número 0 de la revista Auriga.

  4. noelia caballero

    Salve!
    Graciés, la veritat es que em van sorprendre la majoria de les coses que vem trobar,ja que la majoria d’elles no te les esperes com quan Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa, els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Embogit per tal descrèdit, va a una escola on hi ha seixanta nens i va arrencar la columna que aguantava el sostre. Els pares, en veure la desfeta, decidirien linxar l’heroi a cops de pedra.

    VALE!

  5. Eulàlia

    Un article molt ben redactat, complet i curiós!

    A les Olimpiades de la Grècia clàssica també hi havia participants tramposos. Quan eren enxampats, els hi feien pagar una multa i amb aquests diners feien construir una estàtua dedicada a Zeus.
    A la base de cada estàtua apareixia el nom del trampós que amb els seus diners havia pagat l’estàtua.

    Eren un exemple pels pròxims competidors per aprendre el que no havien de fer.

  6. Margalida Capellà Soler

    Amb el cop de mà que us ha donat la Paula, crec que (com bé ha fet l’Eulàlia) podeu ampliar amb els vostres comentaris aquest apunt!

  7. Eric Andreu

    Molt bon article noies.
    No sabia massa cosa sobre els jocs olimpics. Les curisitats en aquesta llarga tradició estan molt bé. A mi m’ha agradat la historia d’Arraquió.

  8. Chaima Anza

    La veritat que aquest article, m’agradat molt ja que exposa curiositat de l’àbntiga grecia.

    Els escultors grecs representaven de forma natural tot els mùsculs i fromes coorporals, mostren tota l’energia del moviement en les sseves postures.
    La obra més famosa va ser el Discòbolo,com autor va ser Miron.
    .

  9. Cristina Berjano

    Tinc una curiositat, però no se si és real o no!
    Em van contar que una noia va participar als Jocs Olimpics, i que ningú mai va averiguar que era una noia.. no estic segura perque segurament tot allò estaria molt controlat!

  10. Margalida Capellà Soler

    Cris, Cal·lipatira va participar en els jocs, la van enxampar i la van perdonar perquè era filla, esposa i mare de vencedors olímpics!

  11. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Jocs Olímpics: Les dones gregues i l’esport

  12. Irina

    Està molt bé aquest apunt sobre les olimpíades.
    A Grècia se celebraven quatre festivals en els quals la participació estava oberta a tots els grecs:
    – Jocs Olímpics d’Olimpia, en honor de Zeus, es celebraven cada quatre anys.
    – Jocs Pítics de Delfos, en honor d’Apol·lo, se celebraven cada quatre anys.
    – Jocs Nemeics, a Nemea, en honor de la gesta realitzada per Hèracles (Hèrcules) que va donar mort al lleó de Nemea.
    – Jocs Ístmics, a l’Istme de Corint, en honor de Posidó.

    Els jocs més importants eren els Olímpics, que se celebraven a Olímpia cada quatre anys, a l’estiu. El 776 A.C. va començar a fer-se la llista dels guanyadors i es considera aquesta la data d’iniciació dels jocs. Pel que sembla, la idea original va partir del rei Oxilos (cap al 1100 aC), encara que els jocs van començar a celebrar-se per iniciativa del rei Ífitos d’Élida, després que aquest arribés a un acord amb els seus rivals, Licurg rei d’Esparta i Clístenes rei de Pisa, per garantir la pau durant l’esdeveniment. Per als primers jocs Ifitos organitzar una cursa de 192,27 metres, distància que equival exactament a la mida grega d’un estadi.
    Aquestes proves es celebraven cada quatre anys, duraven un sol dia i sempre coincidien amb la primera lluna plena després del solstici d’estiu .
    Entre els segles VII i V aC, aquesta manifestació esportiva es va anar consolidant i per l’any 472 comptava entre els seus participants amb ciutadans de les zones circumdants de la Élida (Arcàdia, Laconia, Argòlida, Acaia i Messènia). En l’època clàssica, els jocs duraven cinc dies (un dels dies estava dedicat íntegrament a celebrar ritus i sacrificis religiosos en honor a Zeus) i els guanyadors de les proves rebien com a únic premi una corona de branques d’olivera («cotinus») , encara que els atletes vencedors eren considerats com herois per la seva pròpia ciutat i rebien ajudes econòmiques dels nobles. Amb el temps, el llorer va substituir l’olivera, encara que el costum de la corona vegetal va romandre fins a 1960, any en què es van introduir les medalles d’or, plata i bronze.

    Els atletes olímpics competien completament nus, untats amb oli d’oliva. No hi havia equips, cadascun participava a títol individual, encara que representant a la seva ciutat. Per poder competir es requeria ser ciutadà grec i no haver comès cap crim o delicte. En els jocs antics les modalitats esportives eren: pentatló, carreres, boxa, curses de carro, equitació i pancraci que era una barreja de boxa i lluita.

  13. Andrea Balart

    Salve!

    Els grecs creien en el valor de l’esport com a entrenament per a la guerra. Els exercicis practicats pels grecs eren: tir (disc i javelina), lluita (amb armes i boxa), marxes i curses, jocs de pilota i dansa.

    La primera olimpíada històrica data del 776 aC, es diu que es tractava d’un ritus en honor dels déus del sanctuari d’Olímpia (Zeus i Hera). Amb el temps Olímpia va agafar importància i es va convertir en la seu dels jocs olímpics.

    Gràcies als jocs olímpics d’Olímpia, a molts llocs com Esparta i per tot el mediterrani van participar en els jocs. Per poder participar-hi calia ser ciutadà lliure i per tant grec.

    Els jocs duraven cinc dies: el primer tenia lloc la cerimònia d’inaguració i les ofrenes religioses, els tres dies següents es disputaven les proves esportives i l’últim es feia la cerimònia de cloenda i lliurament dels premis. Hi havien diferents jocs: els jocs pítics, els ístmics, els nèmeus, etc.

    Podriem dir que en general els jocs s’assemblen bastant als actuals, per no dir que el que és les proves i les celebracions és més o menys la mateixa tot i que no es fan ofrenes religioses.

    Vale!

  14. Paula Franco

    Salve!
    A la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costat de l’aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l’educació dels nois. A partir dels dotze anys, almenys en les famílies benestants , el noi era confiat a un preparador que l’instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l’aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.

    Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot “gimnàstica” ve del grec (gymnós) ‘nu’- i, abans de començar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

    Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d’Atenes. D’aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.Els grans festivals atlètics panhel·lènics se celebraven periòdicament a Delfos (Jocs Pítics), Corint (Jocs Ístmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia (Jocs Olímpics). Aquests darrers van ser els més antics i els que van durar més: més d’onze segles.

  15. Yasmina Berkane Pais

    XAIPE!

    Enhorabona per aquest article està molt bé, em sembla molt interessant ja que a mi m’agrada força veure els Jocs Olimpics, així que saber com van començar no està malament.

    Els esportistes que participaven en aquest Jocs, celebrats a Olimpia no buscaben argent o or, si no virtut i honor. El que guanyaven en aquesta competició, que durava 5 dies cada 4 anys durant l’estiu, era una corona d’òliba.

    En grec es deien Ολυμπιακοί Αγώνες i es van celebrar a Olimpia, com ja he dit abans, entre els anys 776 aC i 393 dC. Molts segles després, l’any 1894 un francès i un grec van tornar a celebrar-se, igual que a l’antiguitat cada 4 anys.

    En aquest jocs només podien participar els homes grecs, lliures, no culpables cap crim i sense cap maledicció divina. A les proves els esportistes representaven a les seves ciutats en diferentes disciplines, que eren aquestes: curses atlètiques, curses de carros, lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.

    Pels ciutadans de l’Antiga Grècia aquests Jocs eres molt imporntants. La vida pública quedava paralitzada durant les festes ja que se suspenia tota activitat oficial. Durant elles solament es resolien els assumptes d’extrema urgència.

    Per aquesta importància els nens es preparaven per aquests Jocs des de petits, als 12 anys formaven part de l’anomenada palestra, on es començaven a exercitar els múscols. Als 16 anys entraven al gimnàs per continuar amb la seva preparació. I finalment als 20 anys acabaven amb aquesta formació i ja estaven capacitats per participar en aquest Jocs que han tingut i tenen encara una gran influència en la nostra societat.

  16. Maryam Alaoui

    XAIPE!

    Els jocs Olímpics antics eren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’ Olímpia entre diferents estat de l’Antiga Grècia. És van celebrar a Olímpia entre els anys 776 a.C- 336 d.C
    En aquestes proves hi competien els representants de cada ciutat, tenien que ser homes lliures i ciutadans grecs. S’enfrontaven en diferents curses atlètiques, de carros i altres proves que es van introduïr al llarg dels anys, per exemple: lluita lliure, salt de llargada, llançament de javelina…

    El valor dels Jocs antics va ser múltiple: va representar una manifestació religiosa d’acatament als déus; va contribuir al desenvolupament harmònic del cos i de l’ànima; va afavorir l’amistat dels pobles i ciutats i va buscar la unitat dels Hel·lens.

    Avui en dia els jocs Olímpics moderns són un esdeveniment internacional que consisteixen en esports d’estiu i hivern,milers d’atletes participen en diferents competicions. Els jocs Olímpics és celebren cada quatre anys i aquest període és conegut com Olímpiada.

  17. noradomingo

    Xaipe!
    Els jocs Olímpics antics eren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’ Olímpia entre diferents estat de l’Antiga Grècia. És van celebrar a Olímpia entre els anys 776 a.C- 336 d.C
    En aquestes proves hi competien els representants de cada ciutat, tenien que ser homes lliures i ciutadans grecs. S’enfrontaven en diferents curses atlètiques, de carros i altres proves que es van introduïr al llarg dels anys.
    A Grècia se celebraven quatre festivals en els quals la participació estava oberta a tots els grecs:
    – Jocs Olímpics d’Olimpia, en honor de Zeus, es celebraven cada quatre anys.
    – Jocs Pítics de Delfos, en honor d’Apol·lo, se celebraven cada quatre anys.
    – Jocs Nemeics, a Nemea, en honor de la gesta realitzada per Hèracles (Hèrcules) que va donar mort al lleó de Nemea.
    – Jocs Ístmics, a l’Istme de Corint, en honor de Posidó.

  18. Xènia Serra

    Salve!

    Primer de tot dir que han fet un bon treball.
    Els Jocs Olímpics se celebràven a la ciutat d’Olimpia i consistia en una sèrie de competicions atlètiques que es van celebrar entre els anys 776 a.C -336 d.C i no pidien participar les dones ja que si eren descobertes podien morir.

    Els homes havien de estar perfectament de físic i no tenir cap pecat i havien de portar a terme una dieta molt equlibradea.

  19. Judit Gimenez

    Jo també he estat fent un treball molt semblant i és cert que he aprés moltes curiositats que desconeixia! M’ha impactat que els atletes haguessin de fer esport nuus i que haguessin d’estar lliures de pecat. Una altra anècdota que era bastant lògica era el fet que les dones no poguessin participar. Certament fa poc que les dones tenim llibertats.

  20. Pingback: Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat | Aracne fila i fila

  21. Pingback: Els Jocs en el cinema | Citius, Altius, Fortius

  22. Pingback: Les dietes dels atletes | Menjar i beure a l'Antiga Grècia

  23. Marco Moreira

    Molt bon article.
    No sabia massa cosa sobre els jocs olímpics. Les curiositats en aquesta llarga tradició estan molt bé. A mi m’ha agradat la historia d’Arraquió.

  24. Sebastián L, 4rt C1

    És un article molt bo amb històries al·lucinants sobre els Joc Olímpics Antics. A l’antiga Grècia és tenien bones motivacions però era una societat masclista.

  25. Rafael Cantarero

    Es interessant descobrir tot això també hi han coses molt curioses.
    Curiositats i anècdotes dels jocs de Londres de 1908:
    Cal conèixer, sobre aquest atleta, la iniciativa que va tenir el periodista i historiador Conan Doyle, el creador de “Sherlock Holmes”, en promoure una recol·lecta que ell va obrir amb una aportació de 5 lliures esterlines. Ell creia, que en ser desqualificat l’italià en els últims metres, mereixia, a més de la copa d’or rebuda de mans de la Reina Alejandra com un obsequi personal, un reconeixement popular dels tots els afeccionats, per a un esportista que va estar a les portes de la mort. Es va arribar a recaptar 3000 lliures, amb la qual cosa Dorando Pietri, va obrir una fleca al seu poble natal de Correggio.
    A part d’aquesta n’hi han moltes més aqui us deixo l’enllaç:
    http://www.barris.org/index.php/anecdotes-olimpiades/229-anecdotes-i-curiositats-dels-jocs-olimpics-des-de-londres-1908-fins-amsterdam-1928

  26. Biel Cussó

    Salve!
    Els Jocs Olímpics van ser un regal dels deus i no importava la classe social o importancia que tinguessis el que realment importava era el joc net. Per tant no es es guardonava el guanyador amb diners ni estatus sinó que l’únic que se li donava era una corona de oliver que simbolitzava la gloria eterna.
    Ni els esclaus, ni les dónes lliures, ni estrangers, ni homes i dónes no lliures podien participar. Només podien participar-hi homes lliures. Per cert havien d’anar despullats.
    Encara que ara es segueixin anomenant jocs olímpics les coses han canviat molt.

  27. Teresa Devesa i Monclús

    Caram, Rafael, avui realment has fet una feina molt completa. Molt curiosa aquesta història que expliques sobre els jocs del 1908, només t’he de dir que al principi hauries d’aclarir a quina atleta i gesta et refereixes. D’altra banda, l’enllaç segur que serà molt útil per als que vulguin comentar en endavant. a veure si ens destaqueu més anècdotes i les compareu amb algunes de les que ens expliquen les autores d’aquest article.
    Gràcies Noèlia, Lourdes i Míriam, per aquest recull!

  28. Guillem Méndez Aura

    Un article molt interessant i amb moltíssimes curiositats, algunes divertides com la de l’euga de Feidolas i altres molt bàrbares com la d’Arraquió, que van coronar el seu cadàver.
    Als espectadors de les lluites que es feien als anfiteatres durant els Jocs Olímpics els agradava que els atletes es fessin molt mal i moltes lesions i fractures etc., doncs una curiositat és que hi havia un atleta que es deia Leontisco de Sicília que es va especialitzar en trencar d’un sol cop i amb suma facilitat els dits dels seus contrincants.

  29. Laia Garcia Calllariza

    És curiós com encara es mantenen les tradicions com poden ser dietes estrictes, però penso que l’avanç de la societat i en medicina han portat molts beneficis però també han portat un altre tipus de problemes com pot ser el dopatge, cosa contra que els antics competidors no havien de lluitar.
    Amb això no vull dir que no hi hagués trampes, perquè gent amb massa ganes de guanyar sense gran esforç sempre hi ha hagut, penso que els problemes han evolucionat de la mà amb l’evolució del nostre món i de la nostra societat.

  30. Brenda

    Salve!
    La veritat es que m’ha semblat un article bastant complert.
    Abans de començar aquest tema jo només sabia que els Jocs Olímpics eren un jocs que es celebraven a Olímpia i es tenia que encendre una flama, però mai m’havia pogut arribar a imaginar que hi havia tanta història darrera de tot això.
    M’ha sorprès bastant i ara ja se més sobre aquest tema. No m’esperava que en el vídeo digues que als que anaven al amfiteatre lis agradés veure com els atletes es feien lesions o es feien mal.

  31. CClaudia anselmo

    Salve!
    M’ha semblat un article molt interessant i curiós, amb moltes curiositats.
    Encara que una mica bèstia la d’Arraquió, que van coronar el seu cadàver.
    Els jocs olímpics van ser un regal dels deus, el joc net era molt important.
    Els jocs olímpics antics eren una sèria de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’olímpia i celebrades a l’any 776a.C-336d.C
    Els representants de cada ciutat que es presentaven nomès podien ser homes lliures i ciutadans grecs.
    A grècia es celebraven 4 festivals:
    1. jocs olímpics a olimpia cada quatre anys en honor a Zeus.
    2. jocs istmics a l’istme de corint en honor a Poseidó.
    3.jocs prítics de delfos que es celebraven cada quatre anys en honor a Apol.lo
    4.jocs nemeics a nemea en honor a Heràcles que va donar mort al lleó de nemea.

  32. Oscar Rordiguez Robles

    Tot i que avui dia també es fan dietes, em sembla que les dietes d’abans eren més efectives i més sanes ja que es basaven en hidrats.
    Abans els jocs olimpic eren molt més perillosos que ara.

  33. Arnau Saumell Gasull

    Després de mirar aquest article m’he donat compte de què abans les dietes no eren taan especialitzades com les de avui dia, per la nostra actualitat aquelles dietes serien unes dietes rares per als esportistes. També que els deports eren molt més bésties que els d’avui dia.

  34. Paula

    Me ha parecido un artículo muy curioso.
    Me asombro mucho la luchade Arraquió, que coronaron su cadáver.

    Los juegos olímpicos antiguos eran una serie de competiciones atléticas celebradas en la ciudad de Olimpia, celebradas en el año 776a.C-336d.C.

    Los representantes de cada ciudad que se presentaban sólo podían ser hombres libres y ciudadanos griegos.

  35. Oscar Rodriguez Robles

    Abans per poder jugar els Jocs Olimpics havies de cumplir una serie de condicions, com ser ciutadá greg, no ser culpables de cap cirm i sense cap maledicció divina. Avui dia nomès has de tenir una bona condició fisica i una bona tècnica per participàr, a part de tot el tema del anti-doping. Els participans gregs que participaven en els jocs olimpics ho feien per honor no per diners a diferencia de molta gent d’avui dia. Les dones, no podien asistir als jocs olimpics a diferencia de avui dia, que hi participen.

  36. Alba

    Els jocs Olímpics antics eren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’ Olímpia entre diferents estats de l’Antiga Grècia. És van celebrar a Olímpia entre els anys 776 a.C- 336 d.C
    El guanyador guanyava una corona d’olivera, que significava victoria, el guanyador representava l’home que més net havia fet el joc, és a dir, l’home que menys trampes havia fet en els jocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *