Els Jocs Olímpics de l’antiguitat (vid. El Fil de les Clàssiques) tenien lloc cada quatre anys i duraven cinc dies; però els preparatius començaven un any abans. Quan els heralds o espondòfores garantien que els participants en els jocs fossin grecs, de condició lliure, no culpables cap crim i sense cap maledicció divina. Un mes abans els atletes més avantatjats arribaven a Elis i s’entrenaven nus sota la supervisió dels hellanodíkai o jutges dels grecs. Aquests desqualificaven els competidors que no gaudien de bona forma física i els que mantenien relacions sexuals o no se saltaven la dieta estricta.
Sovint es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques o de Cola Cao, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.
Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.
Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.
Uns mesos abans del solstici d’estiu, els heralds proclamaven la treva sagrada.
Els grecs no lluitaven per diners sinó per la glòria. “Ai, Mardoni, ¿contra quina mena d’homes ens han dut a combatre, que no lluiten per l’or o l’argent, sinó per la virtut?”
Arraquió lluitant contra el seu últim adversari en el pancraci, li agafa aquest del coll amb les cames i comença a escanyar-lo. En un intent per sobreviure, Arraquió li va arrencar un dit del peu i el contrincant, amb dolor insuportable, va abandonar el combat, però ja era una mica tard, ja que Arraquió havia mort per manca d’aire. Els jutges van coronar el cadàver, ja que l’altre s’havia retirat de la contesa.
Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa, els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Embogit per tal descrèdit, va a una escola on hi ha seixanta nens i va arrencar la columna que aguantava el sostre. Els pares, en veure la desfeta, decidirien linxar l’heroi a cops de pedra.
En les olimpíades, les dones no podien assistir als jocs, tret de la sacerdotessa de Demèter. Si alguna era enxampada l’estimbaven Tipeu abaix. Tanmateix, Cal·lipatira, filla i germana de vencedors olímpics, es va disfressar d’entrenador per veure el seu fill Pisírode. Amb l’alegria per la victòria del seu fill, va perdre la compostura i va voler saltar a la pista, amb tan mala fortuna que perdé el vestit que cobria la seva feminitat. Van discutir sobre la seva mort, però decidiren perdonar-li la vida en atenció als triomfs aconseguits per la seva família.
L’euga de Feidolas va arribar a la meta sense el seu genet i els jutges la van proclamar victoriosa.
Neró va voler participar en els jocs olímpics; però ningú no va voler competir amb ell. Quan va tornar a Roma, havia aconseguit tot un rècord olímpic: mil vuit-centes corones de triomfador. Se li acudí córrer una cursa amb un carro de deu cavalls, just començar no va poder subjectar les regnes de tants cavalls i va rodolar del carro. L’emperador veient-se-la molt magra, va abandonar dignament la cursa.
Teàgenes, tornant un dia de l’escola va passar per l’àgora i, en adornar-se de la bellesa d’una colossal estàtua divina, se la va voler endur a casa seva. Sense pensar-ho dos cops, arrenca l’estàtua i se la carrega a les espatlles. Els conciutadans el volien matar, però un home de seny va aconsellar que la tornès al seu lloc. Amb el pas del temps, fou un vencedor olímpic molt famós.
Esperem que ens ajudeu a trobar més curiositats olímpiques!
Noelia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec
Pingback: Les dietes dels atletes | Menjar i beure a l'Antiga Grècia
Molt bon article.
No sabia massa cosa sobre els jocs olímpics. Les curiositats en aquesta llarga tradició estan molt bé. A mi m’ha agradat la historia d’Arraquió.
És un article molt bo amb històries al·lucinants sobre els Joc Olímpics Antics. A l’antiga Grècia és tenien bones motivacions però era una societat masclista.
Es interessant descobrir tot això també hi han coses molt curioses.
Curiositats i anècdotes dels jocs de Londres de 1908:
Cal conèixer, sobre aquest atleta, la iniciativa que va tenir el periodista i historiador Conan Doyle, el creador de “Sherlock Holmes”, en promoure una recol·lecta que ell va obrir amb una aportació de 5 lliures esterlines. Ell creia, que en ser desqualificat l’italià en els últims metres, mereixia, a més de la copa d’or rebuda de mans de la Reina Alejandra com un obsequi personal, un reconeixement popular dels tots els afeccionats, per a un esportista que va estar a les portes de la mort. Es va arribar a recaptar 3000 lliures, amb la qual cosa Dorando Pietri, va obrir una fleca al seu poble natal de Correggio.
A part d’aquesta n’hi han moltes més aqui us deixo l’enllaç:
http://www.barris.org/index.php/anecdotes-olimpiades/229-anecdotes-i-curiositats-dels-jocs-olimpics-des-de-londres-1908-fins-amsterdam-1928
Salve!
Els Jocs Olímpics van ser un regal dels deus i no importava la classe social o importancia que tinguessis el que realment importava era el joc net. Per tant no es es guardonava el guanyador amb diners ni estatus sinó que l’únic que se li donava era una corona de oliver que simbolitzava la gloria eterna.
Ni els esclaus, ni les dónes lliures, ni estrangers, ni homes i dónes no lliures podien participar. Només podien participar-hi homes lliures. Per cert havien d’anar despullats.
Encara que ara es segueixin anomenant jocs olímpics les coses han canviat molt.
Caram, Rafael, avui realment has fet una feina molt completa. Molt curiosa aquesta història que expliques sobre els jocs del 1908, només t’he de dir que al principi hauries d’aclarir a quina atleta i gesta et refereixes. D’altra banda, l’enllaç segur que serà molt útil per als que vulguin comentar en endavant. a veure si ens destaqueu més anècdotes i les compareu amb algunes de les que ens expliquen les autores d’aquest article.
Gràcies Noèlia, Lourdes i Míriam, per aquest recull!
Un article molt interessant i amb moltíssimes curiositats, algunes divertides com la de l’euga de Feidolas i altres molt bàrbares com la d’Arraquió, que van coronar el seu cadàver.
Als espectadors de les lluites que es feien als anfiteatres durant els Jocs Olímpics els agradava que els atletes es fessin molt mal i moltes lesions i fractures etc., doncs una curiositat és que hi havia un atleta que es deia Leontisco de Sicília que es va especialitzar en trencar d’un sol cop i amb suma facilitat els dits dels seus contrincants.
És curiós com encara es mantenen les tradicions com poden ser dietes estrictes, però penso que l’avanç de la societat i en medicina han portat molts beneficis però també han portat un altre tipus de problemes com pot ser el dopatge, cosa contra que els antics competidors no havien de lluitar.
Amb això no vull dir que no hi hagués trampes, perquè gent amb massa ganes de guanyar sense gran esforç sempre hi ha hagut, penso que els problemes han evolucionat de la mà amb l’evolució del nostre món i de la nostra societat.
Salve!
La veritat es que m’ha semblat un article bastant complert.
Abans de començar aquest tema jo només sabia que els Jocs Olímpics eren un jocs que es celebraven a Olímpia i es tenia que encendre una flama, però mai m’havia pogut arribar a imaginar que hi havia tanta història darrera de tot això.
M’ha sorprès bastant i ara ja se més sobre aquest tema. No m’esperava que en el vídeo digues que als que anaven al amfiteatre lis agradés veure com els atletes es feien lesions o es feien mal.
Salve!
M’ha semblat un article molt interessant i curiós, amb moltes curiositats.
Encara que una mica bèstia la d’Arraquió, que van coronar el seu cadàver.
Els jocs olímpics van ser un regal dels deus, el joc net era molt important.
Els jocs olímpics antics eren una sèria de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’olímpia i celebrades a l’any 776a.C-336d.C
Els representants de cada ciutat que es presentaven nomès podien ser homes lliures i ciutadans grecs.
A grècia es celebraven 4 festivals:
1. jocs olímpics a olimpia cada quatre anys en honor a Zeus.
2. jocs istmics a l’istme de corint en honor a Poseidó.
3.jocs prítics de delfos que es celebraven cada quatre anys en honor a Apol.lo
4.jocs nemeics a nemea en honor a Heràcles que va donar mort al lleó de nemea.
Tot i que avui dia també es fan dietes, em sembla que les dietes d’abans eren més efectives i més sanes ja que es basaven en hidrats.
Abans els jocs olimpic eren molt més perillosos que ara.
Després de mirar aquest article m’he donat compte de què abans les dietes no eren taan especialitzades com les de avui dia, per la nostra actualitat aquelles dietes serien unes dietes rares per als esportistes. També que els deports eren molt més bésties que els d’avui dia.
Me ha parecido un artículo muy curioso.
Me asombro mucho la luchade Arraquió, que coronaron su cadáver.
Los juegos olímpicos antiguos eran una serie de competiciones atléticas celebradas en la ciudad de Olimpia, celebradas en el año 776a.C-336d.C.
Los representantes de cada ciudad que se presentaban sólo podían ser hombres libres y ciudadanos griegos.
Abans per poder jugar els Jocs Olimpics havies de cumplir una serie de condicions, com ser ciutadá greg, no ser culpables de cap cirm i sense cap maledicció divina. Avui dia nomès has de tenir una bona condició fisica i una bona tècnica per participàr, a part de tot el tema del anti-doping. Els participans gregs que participaven en els jocs olimpics ho feien per honor no per diners a diferencia de molta gent d’avui dia. Les dones, no podien asistir als jocs olimpics a diferencia de avui dia, que hi participen.
Els jocs Olímpics antics eren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’ Olímpia entre diferents estats de l’Antiga Grècia. És van celebrar a Olímpia entre els anys 776 a.C- 336 d.C
El guanyador guanyava una corona d’olivera, que significava victoria, el guanyador representava l’home que més net havia fet el joc, és a dir, l’home que menys trampes havia fet en els jocs.
Salve!
Totes aquestes noticies ens han semblat molt impactants, ja que la majoria no les coneixíem, hi ha algunes molt extranyes.
Com per exemple la de que Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa. Els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Com aquest hi han molts mes, agraim aquest article perque em apres i ens em informat molt mes sobre els jocs olimpics. També ens ha sopres el de que per poder jugar els Jocs Olimpics havies de cumplir una serie de condicions, com ser ciutadá greg, no ser culpables de cap crim i sense cap maledicció divina.
Ens ha agradat molt aquest reportatge, ens ha semblat molt interessant.
Els jocs olímpics van donar lloc del 776 aC fins al 336 dC i es celebraven cada 4 anys en honor a Zeus. Al guanyador li donaven una corona de llorer.
El que més ens ha sorprès ha sigut que quan algú feia trampes en els jocs olímpics, els hi feien pagar uns diners amb els quals feien estàtues dedicades a Zeus.
Los juegos olímpicos dieron lugar del 776 aC hasta el 336 dC y se celebraban cada 4 años en honor a Zeus. Al ganador le daban una corona de laurel.
Lo que más nos ha sorprendido ha sido que cuando alguien hacía trampas en los juegos olímpicos, los hacían pagar un dinero con los que hacían estatuas dedicadas a Zeus.