Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Luperca, la lloba de Ròmul i Rem

Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem quan el rei amuli els va manar matar. Actualment la seva estàtua, anomenada “la lloba capitolina” (lupa capitolina en italià), es conserva al museu del Capitoli romà (Museus Capitolins). La cronologia de la figura de la lloba ha estat molt discutida; les imatges dels nens Ròmul i Rem van ser creades i afegides el 1471.

Es tracta d’una figura en bronze, de 75 centímetres d’altura i 114 d’amplada. Segons la tradició, es tractaria d’una escultura etrusca, encara que recentment s’ha posat en dubte aquesta datació ja que d’altres la situen a l’Edat Mitjana.

Segons la mitologia romana, a Alba Longa, ciutat fundada per l’heroi troià Eneas, el rei local Numitor va ser víctima d’un estratagema del seu germà, Amuli, amb l’objecte de fer-se amb el tron: va capturar Numitor, va matar tots els homes del regne i va obligar la seva neboda, Reva Silvia, a fer-se sacerdotessa vestal, dedicada a la deessa Vesta, el que implicava que ella hauria de mantenir la castedat. Mentrestant, Rea Silvia acabava de tenir dos fills de Mart (déu romà de la guerra): els germans Ròmul i Rem. En descobrir-los, Amuli va capturar Rea i va ordenar que els seus fills fossin ofegats al riu Tíber. Com un miracle, el cistell on hi havia els bessons va arribar fins a les riberes del riu a prop del turó Palatí, on van ser trobats per una lloba que els va alletar. Temps després, un pastor d’ovelles anomenat Fàustul va trobar els nens al peu de la Figuera Ruminal (Ficus Ruminalis), a l’entrada d’una caverna anomenada Lupercal. Els va recollir i els va adoptar. La seva dona Larència els va criar.

Anys després, durant un assalt a una caravana, Rem va ser capturat i portat a Alba Longa. En aquest moment Fàustul va revelar la veritat a  Ròmul que va partir cap a la ciutat, on va matar Amuli i va alliberar Numitor. Els bessons van decidir llavors partir d’Alba Longa i fundar una nova ciutat. Ròmul volia anomenar-la Roma i edificar al Palatí, mentre que Rem desitjava anomenar-la Remora i fundar-la sobre l’Aventí. Aquest conflicte va portar Ròmul a matar el seu germà Rem i fundar la seva nova ciutat: Roma.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4[/youtube]

En quines ciutats d’Hispània trobem escultures de Luperca? i per què? Per què a Tarragona també n’hi ha? En coneixeu més?
Quines són les fonts de la mitologia fundacional de Roma?
Què explica Tit Livi de Larència? En quina obra?
Heu vist alguna pel·lícula relacionada amb els bessons Ròmul i Rem com a fundadors de Roma?

Yuliza Infante
4t ESO LLatí optativa 1

Orfeu i les Mènades

Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.

Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones. 

Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.

Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze  llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.

A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

 

Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1

Viatge al Peloponnès

La península del Peloponnès està situada a la part meridional de la Grècia central. Actualment és una de les zones més impressionants de Grècia, degut en gran mesura a la seva riquesa natural i a la història dels seus antics edificis, que encara perduren en camps i ciutats. A més, és una zona de fàcil accès mitjançant creuers, que també et poden portar a Atenes, i degut a a situació econòmica actual del país hel·lènic és un destí  bastant assequible per a nosaltres. Hi ha dues opcions principals per anar-hi: La primera és fer un creuer pel mediterrani occidental, que ens surt bastant més car però ens permet visitar moltes illes i zones molt interessants del mar Egeu, a més de les grans ciutats italianes i gregues que es troben a la vora del Mediterrani. L’altra opció seria anar en avió a la ciutat d’Atenes i anar des d’allà al Peloponnès a través de l’istme de Corint, i si tenim diners extres podríem passar algun temps en la capital grega.

Istme de Corint

Podem dividir els llocs d’interès turístic en urbans i rurals. Per cert, abans de continuar he de dir que aquesta és una guia només per visitar llocs relacionats amb l’època clàssica. Primer veurem les zones urbanes:

Al nord es troba la ciutat de Corint, que en l’època clàssica va arribar a ser la segona ciutat més gran i poblada de l’Hèl·lada, per darrere d’Atenes. A Corint podem visitar una gran quantitat d’edificis com temples o edificis públics tant de l’època grega com de la romana:

– Temple d’Apol·lo: Aquest temple va ser construït l’any 550 a.C. a un turó de la ciutat, i està considerat una de les millors construccions de l’estil dòric arcaic. La història diu que va estar construït on Belerofont va capturar Pegàs per matar la Quimera. Això és el que queda després de més de 2500 anys en peu.

 

– Acrocorint: L’acrocorint és una elevació rocosa situada al costat de Corint, i allà es va edificar l’acròpoli de la ciutat (d’aquí el nom). Durant l’època medieval va ser convertida per l’imperi bizantí en una inexpugnable fortalesa, en gran part gràcies a la seva geomorfologia. Durant tota l’època medieval i bona part de l’època moderna va ser utilitzada com a base militar pels diferents imperis que van ocupar Grècia, i actualment és un dels més importants i millor conservats castells de tot l’Hèl·lade, ja que no va patir cap dany durant les dues guerres mundials, malgrat que en les dues Grècia va ser un dels escenaris de guerra, especialmet en la segona.

També podem trobar monuments que són restes de ciutats que van alcançar una gran glòria en el passat i que ja no existeixen:

– L’estadi d’Olímpia: En l’antiguitat, aquest estadi era un lloc sagrat, ja que era on es realitzaven les activitats esportives dedicades a Zeus, els famosos jocs olímpics. Aquest estadi teni un aforament de 50000 persones, i els millors esportistes de cadascuna de les ciutats de Grècia anaven a guanyar-se la glòria i honrar la seva ciutat. Allà es van realitzar les proves d’atletisme dels jocs olímpics de 2004 celebrats a Grècia.

 

Després tenim una sèrie de llocs més naturals per la gent que vulgui veure els espectaculars paisatges de Grècia i trepitjar el mateix sòl on 2500 anys abans espartans, atenecs i corintis es van barallar per ser la potència hegemònica de Grècia:

– El mont Taíget: Aquesta muntanya és molt famosa perquè era el lloc on els espartans llençaven els nadons que tenien algun defecte físic o mental (per més informació sobre aquest tema, veure el codi d’honor espartà). La serralada té uns 100km de llarg i passa per les prefectures de Lacònia, Messènia i Arcàdia. No només és un lloc molt interessant per visitar per la seva història, sinó que a més es pot veure mitja Lacònia. La vall del riu Eurotas s’estén cap a l’est, el mar Jònic cap a l’oest i el sud i al nord la regió d’Arcàdia i el golf de Messènia.

A més, al Peloponnès hi ha una gran quantitat de rius i valls que crec que són ideals per fer excursions i altres activitats amb la naturalesa i que valen la pena visitar.

El Peloponnès és un territori amb un patrimoni històric molt gran, no només pels temples i edificis, sinó perquè allà es va desenvolupar un dels conflictes militars més importants de la història antiga, la guerra del Peloponnès. Aquesta guerra enfrontà a la Liga de Delos (liderada per Atenes) amb la liga del Peloponnès (liderada per Esparta). La victòria va acabar en mans del bàndol espartà, però el conflicte va ser trascendental per l’inici de la decadència de Grècia i la posterior ocupació romana del territori. Les pèrdues humanes i materials i l’arruinament de les grans potències gregues, que van perdre part de les seves colònies i exèrcits, a més d’una posterior època plena de guerres civils, van marcar el decliu d’una civilització que havia controlat el comerç i els recursos de la mediterrània des de feia molts segles.

Personalment, el Peloponnès em sembla on lloc que realment val la pena conèixer in situ, i que ens pot portar a l’escenari de l’època clàssica a través de les ruïnes que ens han deixat els pobles de l’antiguitat i els espectaculars paisatges que podem recórrer fent-nos una idea de com veien el món els grecs.

Carlos Thiriet, alumne de grec de  1r Batxillerat

Les joies, tota una herència clàssica

Tot i que ja sabem que els fills són les millors joies, a l’ésser humà sempre li han fascinat els ornaments i encara més en època romana ja que simbolitzaven tot un estatus. Quines joies romanes coneixeu? Us hem preparat aquest Prezi per tal d’ampliar la informació del Capitulum Octavum de Lingua Latina per se illustra, però aneu en compte amb les fotografies de pel·lícules. Quines són gregues?

Hem creat també un thinglink amb ornamenta romana! A més d’aquestes joies, quines coneixeu? Us atreviu ara a jugar!

Omaima el Azouan i Iria Rael 1rD Batx. Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Referents relacionats amb els Titans

PERSONATGES MITOLÒGICS, SATÈL·LIT DE SATURN, MARCA DE PINTURES, FAMÓS TRANSATLÀNTIC ENFONSAT (1912), FILM DE JAMES CAMERON (1997), FILM DE DESMOND DAVIS (1981) I REMAKE DE LOUIS LETERRIER (2010)

Qui eren els titans? Com s’anomenaven i quines eren les seves característiques?

Francesc Franquet Yerro

La patrulla romana

Camino pesadament pels carrers acompanyat del meu company i amic Publi. Un gran gos abandonat es posa en el nostre camí, i ràpidament el faig fugir amb el costat sense punta de meu pilum. Llavors m’adono de l’absència de Publi, i em giro per tractar de veure’l. No hi ha sort. El crido i rebo una resposta des de més enllà del pont que tinc a déu metres de mi. Allà, Publi està reprimint a un musculat però inexpert esclau que havia intentat fugar-se del grup de vendes d’un esclavista del mercat de Traià.

Després de donar-li un fort cop amb l’empunyadura del meu gladius, regal que em va fer el meu pare Cneus (del qual també he rebut el nom), el fugitiu cau desplomat i el carreguem per tornar-lo al seu amo.

A mida que anem avançant, veiem a més i més persones que es dirigeixen al mercat. És el  normal, ja que ha passat bastant temps des que va sortir el sol a la ciutat, cosa que determina el moment en què els romans s’aixequen. A aquesta hora les dones ja han acabat de preparar-se per sortir al mercat, seguides d’un sèquit d’esclaus que portaran tot allò que elles decideixin comprar.

Atravessem l’illa tiberina esquivant i empenyent prostitutes i captaires i passem pels temples de Júpiter Optimus Maximus i Juno Moneta. Publi em demana aturar-nos, com cada matí, al primer temple, perquè és molt religiós. Jo no sóc un mal creient, però crec que adorar els déus no m’ajudarà.

Finalment arribem al fòrum de Traià i localitzem l’esclavista. Li tornem l’esclau, al qual dóna fuetades amb fúria. Donem una volta pel fòrum, conversant amb venedors i consumidors i solucionant algunes disputes entre aquests, algunes amb ajuda d’altres soldats que tenen guàrdia en les proximitats.

Abandonem el fòrum per arribar a la caserna de la primera cohort de la segona legió urbanae just a l’hora del menjar. Després d’una llarga caminada arribem al nostre destí, donem un informe al centurió i ens anem a menjar. Així és la vida per a un soldat local de la ciutat de Roma.

 Carlos Thiriet 1r Batxillerat D

Èxode

Obro els ulls.

Ja fa tres dies que les tropes vàndales de Genseric varen atacar Leptis Magna. Per sort un grup de persones varem poder fugir en una Hemiolia. El vaixell és petit i sóm unes 25 persones a bord així que ens organitzem per torns la remada, feina que deixa realment exhaust. La part dolenta són les provisions, el fet de fugir a corre-cuita ens va impedir agafar prou menjar per al trajecte, per al que necesitarem una setmana com a mínim, fins a Alexandria. Allí els nostres germans d’Orient ens donaran refugi i, amb sort, aconseguirem sobreviure a aquesta crisi que sembla no tenir fi.

L’embarcació és petita així que passem el dia a la coberta, a la intempèrie. M’incorporo, sento la brisa del mar en la meva pell i prego a Neptú una mar tranquil·la, realment no em queda res més a fer que resar; una esperança que impedeixi que em tiri per la borda. Sé que la meva dona i la meva filla no són vives, aquells bàrbars no fan pressoners, m’hauria d’haver quedat amb elles, no seré capaç de perdonar-m’ho mai… Passa el matí i canvien els torns de rem, m’assec en un banc i n’agafo un. Remar em distreu dels mals pensaments, però és esgotador. Jo mai no he estat un home massa esportista. Fill d’un llibert libi que aconseguí la seva llibertat gràcies a un servei que es remunta al pare del meu avi, m’he passat tota la vida portant el negoci familiar, caravanes de camells amb les quals comerciava amb tota mena de productes de luxe al Fezzan, Cartago, Alexandria…

Sento crits, la por s’apodera de mi. Als pocs instants començo a escoltar el sorollós rugit d’un càrnix, soroll que recordo massa bé… Cauen les primeres fletxes, algunes persones s’amagen sota coberta per por als projectils; d’altres salten al mar, ben mirat morir ofegat és preferible a morir torturat lentament. Excepte per a mi. Em quedo quiet, estic cansat de fugir. Espero. La galera vàndala s’apropa, comencen a sentir-se rugits i plegàries a déus pagans. No m’inmuto. Baixen els primers assaltants.

Tanco els ulls.

Marc Arquillo

1r Batxillerat Humanístic

El guanyador de la gran cursa

Tots es troben reunits en la sala il·luminada per desenes d’espelmes, penjades en les quatre grans parets que els envolten, doncs així tots es veuen les cares felices i plenes de goig i orgull. N’Aegisthus parla a tots els seus convidats:

– Avui, amics i amigues, ens ocupa una victòria, potser no la més neta i legal, però al cap i a la fi, victòria. Sempre han dit el mateix, “Qui són aquells cabells bruts?” o “Un altre cop han vingut els detestables”. Hem caminat amb el cap baix, respirem fluix per tal que no ens escoltin… . Això s’ha acabat, els riures ompliran l’andrón aquesta nit i els nostres enemics ploraran llàgrimes en forma de déus rabiosos per la seva derrota absoluta.

Després de parlar Aegisthus, la seva muller, l’Agàlia, continua les paraules de benvinguda:

– L’Acestes, el nostre estimat fill de tota la vida, ha vençut els seus contrincants sense suar ni una sola gota, però ja parlarem de tot el que ha passat en aquest gloriós dia després de prendre els nostres merescuts aliments de la nit, doncs, d’aquesta manera podrem posar més èmfasi al nostre diàleg. Comenceu i gaudiu d’aquest àpat pagat per nosaltres, no us preocupeu, hi ha menjar per 400.

I així ho van fer, tots van començar a engolir els plats que descansaven davant seu sobre la gran taula de roure, tan rodona com la lluna mateixa en els dies de màxima esplendor. Uns reien i cantaven mentre d’altres comentaven el succés esportiu ocorregut hores abans. Al cap de mitja hora, tots ja bevien el vi en honor de Dionís i els seus germans i pares, passant-se les copes contínuament. El pare del vencedor va decidir dir algunes paraules:

– Abans de continuar aquesta festa meravellosa faré rei i sobirà d’aquesta reunió al meu fill, sense ell, aquí no estaria ni l’aire que respirem, vols dir algunes paraules, fill meu?

L’Acestes ja havia tancat els ulls fa estona, producte de la gran quantitat beguda d’alcohol minuts abans. En veure’l, va dir la seva mare:

– Ara que dorm hem  de parlar. Ningú no li explicarà què hem invocat per a que guanyés la gran cursa, ell no ho ha de saber, el seu cor és massa noble per acceptar-ho i donar les gràcies.

El marit continua les ordres:

– Tal i com ha dit la meva estimada Agàlia, no parlareu d’aquest tema ni entre vosaltres, ni tan sols pensareu sobre aquesta victòria, així no s’escaparan les paraules de les vostres boques massa grans.

El silenci va regnar la sala durant deu segons molt llargs, fins que una veu que provenia de la porta s’alçà en aquella casa sense soroll:

– Us treuré un pes de sobre.

Llampecs i trons ompliren tot l’andrón i, sense saber ningú com, l’Acestes va desaparèixer. Des d’aquell dia funest, ple d’alegria i pena, ningú no va tornar a veure el guanyador de la gran cursa.

Raül Àlvarez

1r Batxillerat Humanístic