Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Els missatgers no arriben mai

Els missatgers no arriben mai és una petita obra d’art de Biel Mesquida, (Llibres del món i de la bolla. Pollença, 2012). Es tracta de quatre monòlegs en prosa poètica posats en boca de quatre dones que estan al costat de les grans protagonistes de la literatura clàssica: Enona, la dida de Fedra; Ismene, la germana d’Antígona, Anna, la germana de Dido i la pròpia Clitemnestra (al costat d’Agamèmnon).

Les actrius Pepa López, Rosa Novell i Anna Ycobalzeta, sota la direcció de la mateixa Rosa Novell, porten a escena aquesta obra. Comencen l’espectacle parlant al voltant d’una taula. Estan preparant la representació i cadascuna d’elles s’ha encarregat de buscar informació sobre un d’aquests personatges: és una mostra viva i fresca de la pervivència del món clàssic. Citen els tràgics grecs i romans, també Racine (en la traducció de la seva Fedra feta per Modest Prats) i s’ho fan anar bé per lligar la força d’aquestes figures femenines amb Patty Smith que justament és d’actualitat per la seva actuació a Barcelona. En aquesta posada en escena amb tres actrius queda fora el monòleg d’Anna. Comença parlant Enona, continua Clitemnestra i acaba Ismene. Justament el personatge d’Ismene és el que espera el missatger que no arriba:

“Avui, cap al tard, arribarà un missatger que fa estona que espero, un missatger, en Francesc Marsala, el majoral de la finca de Pederna, que em durà noves i records.

A Pederna sé que vaig ser feliç, molt feliç. Antígona no hi va voler anar mai, a Pederna. Deia que s’avorria al camp amb totes aquelles incomoditats i brutors i sorolls i arbres i multitud d’animals, i que s’estimava més quedar a Tebes amb els seus llibres i la seva solitud.”

Si en voleu saber més, aneu a gaudir Els missatgers no arriben mai al teatre i amb el programa de mà! No us despisteu, només fins el 9 de desembre a la Seca, Espai Brossa.

Segons la crítica d’Andreu Sotorra, “Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos.”

El mallorquí Biel Mesquida ha escrit Els missatgers no arriben mai (un encàrrec de Rosa Novell), amb la voluntat de reivindicar la Grècia ‘que els poderosos, els banquers i els alemanys ensorren. Perquè, com deia Costa i Llobera, Grècia som nosaltres. M’agrada la Grècia sense repressions, d’Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet”, assegura.

Què en sabeu de Clitemnestra, Ismene i Enona? Són protagonistes o grans secundàries de la tragèdia grega? Quin preu han de pagar?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Com podem ser més humans?

La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre

La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:

“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.

Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores

La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:

Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι

Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.

Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.

No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.

Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?

Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?

Com sempre, bona feina i molta sort!

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Endinsa’t en el món romà!

 

Avui a Ràdio Premià al programa Tot d’una de de Lola Busquets (l’última mitja hora):

  Ir a descargar

Alumnes de segon de batxillerat del Treball de Recerca  Turisme arqueològic al Maresme,  després d’haver fet el projecte de Recerca de quart Jaciments romans al Maresme.

Hady Camara & Georgina Tur

P.D.: Premià notícies de dilluns 29 d’octubre de 2012 i Tot d’una del divendres 26

Ens embarbussem en llatí!

Ens hem embarbussat en llatí al Moodle de 4t (optativa 1 i 3) perquè els reptes ens agraden! Ara us toca a vosaltres d’esbrinar els embarbussaments i de fer-ne la seva traducció. Per cert, d’aquests jocs de paraules quins són homònims i per què? Quins són homòfons? Quins homògrafs? Quin us ha agradat més? Quin ens ha costat més de dir? Què ens costa pronunciar bé? Sabeu què vol dir “embarbussament” i d’on prové? L’heu posat ja al nostre Rodamots?

Discipuli et discipulae

4t ESO Lingua Latina opt. I et III

També jo com Safo

 

Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα

καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ

νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα

Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω

SAFO

És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola. Miro les estrelles…
Les Plèiades s’encenen, surten de la nit.
La seva claror em porta a Grècia.
T’il·lumina,  Asclepi, déu de la salut.
Dins teu veig la serp, la que es cargola al teu bastó
L’aire càlid del sol omple els carrers buits
quan surts a buscar, als teus paradissos
de fulles i plantes, remeis per guarir.
Fill d’Apol·lo i de la mortal Corònide,
sempre has portat la medicina dins del cor.
Et veig, ja déu,esculpit en marbre,
fet etern el somni, fet etern l’instant.
És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola; però viatjo entre els astres
seguint sempre la melodia del estels.

Pepita CASTELLVÍ

Història de Roma i el seu imperi

Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.

Observa amb atenció el mapa dinàmic de més avall i escriu almenys una frase per cada data tot indicant la seva extensió. En acabar, hem de conèixer l’extensió de Roma i el seu Imperi des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient per tal de percebre la història de Roma arreu i, d’una manera especial, en el cinema:

Mapa animat

Marcus
4t ESO Lingua Latina

Quèquicom: El calendari de la fi del món

En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.

Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

quequicomcalendariroma