Mostra tots els articles de jsolano

Quadern d’estiu 1 – Mesura

priadu1

quadern_de_vacancesMesura ha sigut, amb raonament i resolució de problemes, un dels blocs temàtics amb uns resultats menys lluïts del present curs. Per aquesta raó us suggereixo a tots els que heu tingut dificultats, un seguit d’enllaços que us permetran practicar aquest apartat des de l’ordinador de casa.
Començaríem per l’aspecte més fàcil, l’ús del regle i aquí destacaríem diverses pàgines. En un primer grup posaríem les que presenten activitats ben simples, concretament la mesura d’objectes amb una sola unitat, com ara Length Strength Centimeters o Thatquiz Measurement. En un segon, Estimating Metric Length, que ens permet mesurar segments tant en centímetres com en decímetres i en un tercer, FunBrain que ja ens permet fer-ho utilitzant números decimals

Passaríem tot seguit a les equivalències entre les diverses unitats de longitud. Aquí us llisto quatre pàgines: l’anomenada Aplicaciones didàcticas d’Arturo Ramo García, la de la Junta d’Andalusia i les dues de Quia Web, una primera on haureu d’enllaçar les opcions equivalents i una segona de resposta múltiple

Un cop assolides les equivalencies ens dedicaríem a ordenar diverses unitats, activitat que tornem a trobar a la web de Quia on teniu en compte que, per entrar-hi a l’activitat, heu de clicar sobre l’opció Play the Game.

I acabaríem amb un conjunt d’Activitats Clic fetes per José Luis Oliván Ramón del CEIP San Juan de la Peña de Jaca. Aquestes darreres les podeu fer des d’aquí mateix o bé podeu anar-hi a la ZonaClic de l’Xtec.

Projecte (3)

priadu1

Un cop fets tots els càlculs ens enfrontàvem a unes noves tasques. Buscar a internet fotos del planetes i imprimir-les just amb les mides que acabàvem de calcular. Llàstima que la impressora de l’aula era una làser en blanc i negre i el resultat no seria tant llampant com el que vèiem en pantalla.
Trobar una imatge ben bonica amb el Google era fàcil, n’hi ha a milers. Després havíem de retallar la imatge escollida arran del radi equatorial, tal com podeu veure a la imatge de sota. Per fer aquesta manipulació vam fer servir el Paint Shop Pro.

terrapsp1

El següent pas era aconseguir que la nova amplada de la imatge, coincident amb el radi equatorial, tingués les dimensions que volíem. Per fer-ho vam recórrer a l’opció del PSP que determina la mida real de la impressió. Havíem de triar els centímetres com a unitat i introduir el valor calculat prèviament. Fixeu-vos en la part dreta de la imatge per saber on són aquests opcions.

terrapsp3

A partir d’ara tot feia baixada. Només ens quedava imprimir, retallar les imatge i fer el mural per poder veure tot el Sistema Solar a Escala.

Projecte (2)

priadu1

Les mides anteriors no ens servien, calia trobar d’altres més assenyades. Vam discutir-ho mentre érem a l’aula TIC i vam veure clar que per arribar a unes dimensions raonables havíem de dividir els valors del radi per un número bastant grandet, sort que les operacions les feia l’ordinador! Faltava pensar quin podia ser el més adient.
Després de parlar-ho durant una estona vam decidir dividir entre 6.378, d’aquesta manera el nostre planeta passava a tenir unes dimensions ben rodones, un centímetre de radi. Ara bé amb el Sol tindríem problemes, faria més de dos metres de diàmetre i hauríem d’enganxar dos trossos de paper d’embalar per a poder-lo dibuixar.

projec2

Projecte (1)

Aquest curs el projecte de la nostra escola ha estat l’astronomia. Els petits s’han dedicat a decorar l’edifici amb molta gràcia
projecte01

Nosaltres hem fet coses menys divertides com ara intentar representar a escala els principals cossos del sistema solar.
La primera pensada que vam tenir, un cop introduïts els radis equatorials, va ser aprofitar els valors numèrics que havíem trobat i fer només un canvi d’unitat, de quilòmetres a centímetres, així no havíem de fer cap operació. Per cert, Quantes vegades havíem reduït les seves dimensions fent aquest canvi?

projec1

Però quan vam veure les noves mides ens vam adonar que la cosa no rutllava. Sabríeu dir quants metres de diàmetre tindria el Sol?

Solució del juny

priadu1

Aquest mes ens avancem en la publicació de la resposta. Acabem de fer el darrer examen i per tant toca saber qui ha guanyat i quina era la resposta correcta i aquesta darrera l’explicaran els tres guanyadors del repte del juny.

arnaupetitEls dos primers són fàcils de veure, el verd i el taronja. solrect01
victorpetitAls braços de la creu n’hi ha quatre més, ja en tenim sis. solrect02
irenepetitCombinant les quatre puntes amb el quadrat central en tenim quatre més (hem pintat el número 1 perquè ho veieu millor). En total 10. solrect03

Treballem amb gràfiques

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

statsÉs ja una llarga tradició que els temes d’estadística es facin a final de curs. Això quan hi ha sort i es fan, ja que hi ha una certa tendència a menystenir-los i deixar-los de banda. Doncs bé, per compensar aquest tractament ràpid i superficial que acostumem a fer del tema i per ajudar-vos a revisar els conceptes que heu vist a classe, us suggereixo que visiteu els següents enllaços.
Una bona idea és començar per la lectura de gràfiques, un punt que no demana gaire esforç i que podreu treballar a la versió espanyola de Thatquiz.
Per a una visió més general del tema que inclogui tant la part pràctica com els conceptes a memoritzar és convenient fer les activitats Clic de l’apartat d’estadística i probabilitat del paquet Activitats de matemàtiques 5è de primària de Juan Martínez González.
I per acabar ens dedicarem a la creació de les dues gràfiques que hem treballat a classe, els diagrames de barres i el de sectors. Trobarem aquests apartats a la web d’Interactivate, dedicada segons les seves pròpies paraules a la creació i propagació d’activitats en Java per a l’exploració científica i matemàtica.
Quan practiqueu amb el diagrama de barres haureu de pensar a introduir les freqüències mínima i màxima; el color de les barres, que serà únic; el títol de la gràfica; els noms del conceptes representats als eixos vertical i horitzontal i sobretot, la taula de freqüències. Compte amb el format d’introducció d’aquesta darrera, primer van les freqüencies i després separades per una coma, les variables o opcions.
Al diagrama de sectors només haureu d’introduir el títol i la taula de freqüències. Pareu especial atenció a la columna que converteix els valors numèrics de les freqüències en tants per cent. Practiqueu el que calgui per tal de veure la relació entre la mida dels sectors i el percentatge que representen.

Quants quadrats?

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El tangram és un conegut trencaclosques d’origen xinès que s’ha convertit en una de les eines més utilitzades a les classes de geometria. Les seves set peces, que donen nom a la denominació original del joc (qī qiǎo bǎn = els set taulers d’astúcia), ens permeten manipular i experimentar amb les formes i això és el que hem fet a la nostra classe.
El primer repte a superar consistia en formar el màxim nombre de quadrats possibles amb les peces del trencaclosques i un bon grapat d’alumnes vam arribar a un bon número de solucions, nou exactament, que us oferim al fitxer pdf que hi ha sota de les nostres siluetes.

nenstangr

Guanyador del repte del maig

totestres

Amb una mica d’endarreriment, ja que com que estem acabant el curs hem de donar sortida a totes les aportacions del alumnes abans no comencin les vacances, parlem de la solució del repte del maig. I com que la resposta del guanyador està molt ben explicada la transcric tal com me la va fer arribar.
yanhoukpetitEscolta, Joan Anton. He estat trencant-me el cap amb l’enigma de maig i crec que he trobat una possibilitat. Podria ser que a la fila de sota (en grups de dos) el primer numero digués quina quantitat de número hi ha i el segon numero, de quin numero es tracta?
Per exemple, la segona línia de l’enigma diu un u, un dos, i dos uns i això és el que surt a la línia de sobre. La quarta línia, el mateix, per tant, la línia que hauria d’anar a sota de la última, podria ser 311311222112.

Doncs sí, aquesta és la transformació que aplica en Joe a l’hora d’anar modificant la clau inicial. Ho expliquem a poc a poc i a partir d’una clau de dues xifres, per a fer-ho més entenedor.
Imagineu que la clau és 10. És a dir està formada per un número u (11) i un zero (10). La clau inicial s’ha transformat en 1110.
Ara torno a aplicar el mateix mecanisme de transformació, al número 1110 hi ha tres (3) uns (1) i un (1) zero (0). La clau passa a ser 3110.
Suposo que tots podríeu dir que segueix. Efectivament 13 21 10… Si és que tinc uns alumnes que sou uns “fieras” de les matemàtiques.

La “roja” i els números vermells

adul

Les retallades aprovades pel Congrés de Diputats el dia 27 de maig fan que, fer números, sigui cada dia que passa un fet més habitual. Avui en farem nosaltres, però com les altres vegades que he tractat temes que es poden considerar mes propis de la política i de l’economia, faré els mínims comentaris personals i em limitaré a exposar les xifres. En aquest cas una ordenació decreixent de quantitats que van aparèixer a les pàgines d’esport de La Vanguardia just un dia abans de la retallada, el dimecres dia 26.
Les quantitats fan referència a les primes que rebran els jugadors de diverses seleccions per guanyar el mundial que a partir del dia 11 de juny es celebrarà a Sud-àfrica.

Espanya 550.000 €
Argentina 520.000 €
Anglaterra 470.000 €
França 300.000 €
Alemanya 250.000 €