Quan a classe fem operacions amb calculadora quedem fascinats per la capacitat que té la maquineta d’arrenglerar decimals i més decimals com a resultat d’una divisió que, feta amb mitjans més tradicionals, hagués sigut llarga i avorrida.
Aquesta capacitat de calcular de forma escrita, l’aprenentatge de la qual hem viscut tots a la nostra vida escolar com una maledicció, sentiment compartit per molts matemàtics (recordem la frase de G.W.Leibniz No és normal que homes excel·lents perdin hores com a esclaus en el treball de càlcul), va ser indispensable durant segles i avui us comentaré una proessa matemàtica i astronòmica de fa 1000 anys que hi està relacionada.
Omar Kayyam va ser un matemàtic, astrònom i poeta persa que va viure entre els anys 1048 i 1131 i que va ser capaç de calcular la llargada de l’any amb una exactitud de 11 decimals. Concretament va dir que l’any durava 365,24219858156 dies. A partir d’aquests càlculs es va crear el calendari Jalali, més acurat que el calendari Gregorià, que és el que fem servir a Europa. La seva precisió era impressionant ja que només acumulava un error d’un dia cada 3770 anys. Una autèntica gesta per a un matemàtic de fa 1.000 anys que s’havia d’espavilar a fer la seva feina sense ordinador, ni calculadora.
Per cert en l’actualitat la llargada d’un any es considera que és de 365,242190402 dies, és a dir que en mil anys hem millorat aquesta mesura en 8,1 milionèsimes de dia.