Locomondo és una banda grega de ska-reggae , formada per set membres. Aquest grup fusiona sons de Reggae, Ska i Carib amb elements musicals tradicionals grecs.
Locomondo
El grup grec Locomondo ha compost la cançó “Οδύσσεια” (Odissea) publicada l’any 2013. Aquesta cançó porta el nom de “Odissea” una de les obres d’Homer. Aquesta cançó podria fer referència a “les aventures d’Ulisses”, ja que es mencionen diversos llocs on va estar aquest heroi, el qual va viatjar per tota Grècia. A partir d’aquesta cançó tan divertida el grup Locomondo ens fa viatjar per Grècia.
[youtube]https://youtu.be/LsHhrXpKhKc[/youtube]
De què parla aquesta cançó? Per què creus que li han posat aquest nom?
En aquesta cançó es mencionen diferents llocs de Grècia. Creus que fan referència a les aventures d’Ulisses? Per què?
Segons l’obra l’Odissea en quins llocs va estar Ulisses? Es mencionen en aquesta cançó?
Fa uns dies vàrem celebrar el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. Avui us convido a escoltar aquesta cançó del grup Italià de rock, Premiata Forneria Marconi, un grup molt important durant la dècada dels 70.
Cammino in un tramonto di mille anni fa con un vento, un sentimento che mi invade nell’anima…
Un canto dolce di sirene mi chiama tra gli uomini e le vie io ti tendo le mie mani ma non trovo le mani tue…
E l’anima mia soffre vuole uscire, andare perché nessuno può capire un porto se non sa il mare che cos’è… E a casa non ritornerei, con le nuvole sogno di andare via dai palazzi di vergogna dalle strade di ipocrisia…
Amore un’isola prima o poi ti darò per ogni lacrima che per me verserai sulla tela dei sogni tuoi…
Cambierà… cambierà… cambierà… oh cambierà… come un fiore dentro un muro vive l’anima che è in me cerca quello che non ha nuvole… alberi… noi…
…io ti tendo le mie mani dove sono le mani tue?…
Il canto dell’amore mi tormenta e chiede di te ma un animale nel mio cuore ha deciso la via per me per non tornare più…
Cambierà… cambierà… cambierà… cambierà… oh cambierà… Come un fiore dentro un muro vive l’anima che è in me cerca quello che non ha nuvole… alberi… cambierà… cambierà…
Quines referències al cicle troià hi trobeu? En quines altres cançons de l’àlbum Ulisse en trobeu també?
La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron lasdiez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de EnriqueUrquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar una noche después de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto -“cántame una canción al oído y te pongo un cubata”- -“con una condición: que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”- loco por conocer los secretos de su dormitorio esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. los clientes del bar uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: “cuidado, chaval, te estas enamorando”, luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de tu falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola… y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos el verano acabó el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno, y a tu pueblo el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra, parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. no había nadie detrás de la barra del otro verano. y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano, tu memoria vengué a pedradas contra los cristales, -“se que no lo soñé”- protestaba mientras me esposaban los municipales en mi declaración alegué que llevaba tres copas y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube] Well I sit and hear sentimental footsteps Then a voice say, “Hi, so? So what you got, what you got this time? Come on, let’s get high”
Come on, Lexo, what you got next-o? Walk twenty-five miles-o Well I’m bored, I’m bored Come on, let’s get high
Come on, let’s get high Come on, let’s get high, high
Well I found a new way I found a new way Come on, don’t amuse me I don’t need your sympathy
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way I’ve found a new way, baby
Am I Ulysses? Am I Ulysses? No, but you are now boy So sinister, so sinister But last night was wild
What’s the matter there? Feeling kinda anxious? That hot blood grew cold Yeah, everyone, everybody knows it Yeah, everyone, everybody knows it Everybody knows it
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way I’ve found a new way, baby
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way Well, I’ve found a new way, baby
Oh, oh then suddenly you know You’re never going home You’re never, you’re never, you’re never You’re never, you’re never, you’re never You’re never going home
You’re not Ulysses Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo You’re not Ulysses, hoo hoo hoo La-la-la-la, hoo hoo hoo
Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…
Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat
Els Catarres també tenen una cançó intitulada Odissea en el seu nou disc BIG BANG. Primer era una cançó dedicada a la gent que viatja i coneix altres cultures, però després han incorporat la gent que vol viure coses noves: començar una empresa, tenir un fill… La cançó diu que pots fer-ho sense por i que sempre tindràs al costat els que t’estimen.
Quines referències clàssiques hi trobeu? Per què creieu que li han posat el nom d’Odissea? Quina relació té amb l’Odissea d’Homer? Què és una odissea? Quina és la seva odissea?
Aqui us deixo una cançó del grup de rock Cream dels anys 60′, dedicada a Ulisses. Quins personatges mitològics hi trobem? Amb quina part de les aventures d’Ulisses podem relacionar aquesta cançó?
You thought the leaden winter would bring you down foever, But you rode upon a steamer to the violence of the sun.
And the colors of the sea blind your eyes with trembling mermaids, And you touch the distant beaches with tales of brave Ulysses: How his naked ears were tortured by the sirens sweetly singing, For the sparkling waves are calling you to kiss their white-lace lips.
And you see a girl’s brown body dancing through the turquoise, And her footprints make you follow where the sky loves the sea. And when your fingers find her, she drowns you in her body, Carving deep blue ripples in the tissues of your mind.
The tiny purple fishes run laughing through your fingers, And you want to take her with you to the hard land of the winter.
Her name is Aphrodite and she rides a crimson shell, And you know you cannot leave her for you touched the distant sands With the tales of brave Ulysses: how his naked ears were tortured By the sirens sweetly singing.
The tiny purple fishes run laughing through your fingers, And you want to take her with you to the hard land of the winter.
Traducció:
Pensaves que el gris hivern et defraudaria per sempre però vas cavalcar sobre un vapor cap a la violència del sol …
I els colors del mar enceguen els ulls amb tremoloses sirenes I toques les platges distants Amb els contes del brau Ulisses Com les seves nues orelles van ser torturades per les sirenes que cantaven dolçament perquè les vibrants onades t’estan trucant a besar els seus llavis laceados de blanc
I veus el cos bru d’una noia Ballant a través del blau turquesa i les seves empremtes et fan seguir cap on el cel fa l’amor al mar I quan per fi els teus dits la troben ella t’ofega en el seu cos esculpint prufunds solcs blaus en les profunditats de la teva ment
Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits I tu vols emportar amb tu a la dura terra de l’hivern
El seu nom és Afrodita I cavalca en una cloïssa Carmesí I saps que no pots abandonar- perquè vas tocar les sorres distants dels conte del Bravo Ulisses Com les seves orelles nues van ser torturades per les sirenes que cantaven dolçament …
Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits I vol emportar-te a la dura terra de l’hivern .
Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.
La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.
Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:
I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:
Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?
En cap moment podràs dubtar dels coneixements i la cultura de Suzanne Vega, la cantautora americana famosa pel seu estil musical eclèctic basat en el folk tradicional i la seva veu dolça: les seves lletres són pràcticament considerades poesia. Ens ofereix un referent clàssic directe i explícit amb la seva cançó Calypso, de l’any 1987.
Solitude Standing, l’àlbum més aclamat de la seva longeva carrera, ens dona hits clàssics com Luka o Tom’s Diner, entre d’altres. Al tracklist trobem la cançó ja mencionada, Calypso, escrita des del punt de vista de la nimfa quan va deixar anar a Ulisses després de mantenir-lo captiu durant set anys.
“Calypso és mencionada a la primera pàgina [de l’Odissea d’Homer] i ningú torna a parlar sobre/amb ella, ni tan sols per comprovar com està. Jo recordo haver-me sentit així, per això he escrit aquesta cançó des del seu [Calypso] punt de vista.”
La cançó explica des de la vida de Calipso abans de l’arribada d’Ulisses fins quan ell marxa, els seus sentiments, emocions i opinions, ja que tots aquests no surten a l’Odissea. Vega ens enfoca una part més humana i real de Calipso, com se sentia sola a Ogígia i quant molt estimava Ulisses. Ens relaciona la llegenda amb vivències personals i sentiments passats, el que ens fa sentir la cançó d’una manera més real.
Aquest apunt és més un recordatori d’aquesta cançó, la qual ja té un article al bloc d’aula Aracne que va ser escrit fa uns anys. Però, opino que aquestes cançons tan clarament clàssiques s’han de recordar més usualment!
Enllaço un vídeo de YouTube amb la cançó i un conjunt d’imatges d’obres d’art dedicades a la nimfa protagonista d’aquest article, la lletra sota.
My name is Calypso And I have lived alone I live on an island And I waken to the dawn A long time ago I watched him struggle with the sea I knew that he was drowning And I brought him into me Now today Come morning light He sails away After one last night I let him go.
My name is Calypso My garden overflows Thick and wild and hidden Is the sweetness there that grows My hair it blows long As I sing into the wind My name is Calypso And I have lived alone I live on an island I tell of nights Where I could taste the salt on his skin
Salt of the waves And of tears And though he,pulled away I kept him here for years I let him go
My name is Calypso I have let him go In the dawn he sails away To be gone forever more And the waves will take him in again But he’ll know their ways now I will stand upon the shore With a clean heart
And my song in the wind The sand will sting my feet And the sky will burn It’s a lonely time ahead I do not ask him to return I let him go I let him go
Coneixíeu el mite de Calipso? I també, sabeu d’on prové el seu nom?
Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.
A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la mitologia fins que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.
En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.
My husband left me last night, Left me a poor and lonely wife, I cook the meals and he got the life, Now I’m just old for the rest of my time. For he, Oh he, oh my.
En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.
Never rode my bike down to the sea,
Never finished that letter I was writing,
Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.
Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells, un nou marit.
When you’re running up the highway, Singing I’m the king, the king of you all. When you look back to where it started, I’ll be there waving you on.
Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.