A Premià de Dalt s’ha celebrat el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.
Dra Isabel Rodà a Premià de Dalt tot explicant el plat de circe
Aqui us deixo una cançó del grup de rock Cream dels anys 60′, dedicada a Ulisses. Quins personatges mitològics hi trobem? Amb quina part de les aventures d’Ulisses podem relacionar aquesta cançó?
You thought the leaden winter would bring you down foever, But you rode upon a steamer to the violence of the sun.
And the colors of the sea blind your eyes with trembling mermaids, And you touch the distant beaches with tales of brave Ulysses: How his naked ears were tortured by the sirens sweetly singing, For the sparkling waves are calling you to kiss their white-lace lips.
And you see a girl’s brown body dancing through the turquoise, And her footprints make you follow where the sky loves the sea. And when your fingers find her, she drowns you in her body, Carving deep blue ripples in the tissues of your mind.
The tiny purple fishes run laughing through your fingers, And you want to take her with you to the hard land of the winter.
Her name is Aphrodite and she rides a crimson shell, And you know you cannot leave her for you touched the distant sands With the tales of brave Ulysses: how his naked ears were tortured By the sirens sweetly singing.
The tiny purple fishes run laughing through your fingers, And you want to take her with you to the hard land of the winter.
Traducció:
Pensaves que el gris hivern et defraudaria per sempre però vas cavalcar sobre un vapor cap a la violència del sol …
I els colors del mar enceguen els ulls amb tremoloses sirenes I toques les platges distants Amb els contes del brau Ulisses Com les seves nues orelles van ser torturades per les sirenes que cantaven dolçament perquè les vibrants onades t’estan trucant a besar els seus llavis laceados de blanc
I veus el cos bru d’una noia Ballant a través del blau turquesa i les seves empremtes et fan seguir cap on el cel fa l’amor al mar I quan per fi els teus dits la troben ella t’ofega en el seu cos esculpint prufunds solcs blaus en les profunditats de la teva ment
Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits I tu vols emportar amb tu a la dura terra de l’hivern
El seu nom és Afrodita I cavalca en una cloïssa Carmesí I saps que no pots abandonar- perquè vas tocar les sorres distants dels conte del Bravo Ulisses Com les seves orelles nues van ser torturades per les sirenes que cantaven dolçament …
Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits I vol emportar-te a la dura terra de l’hivern .
