Heu llegit La cançó d’Aquil·les de Madeline Miller? Aquesta cançó de Gang of Youths, inspirada en el llibre, és una petició de Pàtrocle perquè Aquil·les deixi de ser tan vanitós i es disposi a continuar lluitant.
Què n’opineu?
Núria Serra
Grec 2
Heu llegit La cançó d’Aquil·les de Madeline Miller? Aquesta cançó de Gang of Youths, inspirada en el llibre, és una petició de Pàtrocle perquè Aquil·les deixi de ser tan vanitós i es disposi a continuar lluitant.
Què n’opineu?
Núria Serra
Grec 2
Mi nombre será leyenda és el novè disc del grup Tierra Santa i el primer àlbum que coprodueix amb l’agència d’espectacles Last Tour International.
Fanny
4t ESO Cultura Clàssica i Llatí
Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.
[youtube]https://youtu.be/bu8GviWUSIU[/youtube]
Lletra Omero al Cantagiro:
Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte
Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi
Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso
Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso
Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra
Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette
Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo
Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso
Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi
Caldo e solenne sale sul palco Omero
Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.
Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.
Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.
Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.
Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.
Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z3IfBnpPt6c[/youtube]
La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.
I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.
I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en el acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em convé pose rima,
jugant al joc de l’abstracte,
active l’olfacte!
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
A Premià de Dalt s’ha celebrat el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.
Al Catalunya Vespre (16/09/2016)de Catalunya Ràdio ho van anunciar tot referint-se a la pervivència de l’Odissea en la música (Quins fragments han seleccionat? Quina obra de Monteverdi? Què en saps de les cançons amb referències homèriques de Cream i de Susanne Vega?
Vosaltres a partir de Les aventures d’Ulisses ja coneixeu l’argument de l’Odissea i els mites del cicle troià, ara és el moment de trobar més pervivència en la música, tant clàssica com moderna, a més d’escoltar el cant de les sirenes i saber-ne el seu significat.
Sinéad O’Connor va néixer a Dublín el 8 de desembre de 1966. És una cantautora irlandesa que es va fer famosa per la seva extraordinària veu i les seves composicions. És guanyadora d’un premi Grammy.
Troy és una cançó escrita i gravada per Sinéad O’Connor, el primer single del seu àlbum de debut de 1987, The Lion and the Cobra. En 2002 es va fer una altra versió dance de la cançó.
Troia va ser una ciutat importat dins la mitologia ja que va formar part de l’obra de La Ilíada atrbuïda a Homer. Segons La Ilíada, el príncep Paris de Troia va raptar a Helena de Grècia, la dona més bella , i Melenau de Esparta, el seu marit, va convocar als grecs, els quals van emprendre la guerra contra els troians. Aquesta guerra va ser la trobada de molts dels grans herois. Així dons Troià es va convertir en un camp de guerra entre grecs i troians.
[youtube]https://youtu.be/0c4v7fp5GC8[/youtube]
Abigail Quiñones
2n Batx. Humanístic
Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.
La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.
Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:
I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NtkAV0UPCVA&feature=player_embedded#![/youtube]
Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2 Batx. C Grec