Arxiu d'etiquetes: Cicle troià

“I Speak Because I Can”, de Laura Marling

Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.

A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi  poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la  mitologia fins  que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.

En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.

 

My husband left me last night,
Left me a poor and lonely wife,
I cook the meals and he got the life,
Now I’m just old for the rest of my time.
For he, Oh he, oh my.

En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope  es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.

 

Never rode my bike down to the sea,

Never finished that letter I was writing,

Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.

Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells,  un nou marit.

 

When you’re running up the highway,
Singing I’m the king, the king of you all.
When you look back to where it started,
I’ll be there waving you on.

Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.

(Lletra completa)

(Altres cançons sobre Penèlope)

Mermaid’s Calling de Saint Seiya

Salvete omnes. Aquí estic una altra vegada oferint-vos una nova cançó de la sèrie animada Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco.

Aquesta és la portada del disc que conté la cançó:

 

Aquí teniu el vídeo. Gaudiu-lo.

[youtube]https://youtu.be/90toH3y2RZg[/youtube]

Quin és el principal referent clàssic?

Podeu enllaçar tot els articles de l’Empremta d’Orfeu que tractin el mateix tema?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Revisió de la faula de Polifem, d’Agraviats

En aquesta cançó del grup de Castelló de la Plana Agraviats, anomenen la faula de Polifem, un gegant d’un sol ull al mig del front (un ciclop), fill de Posidó i la nimfa Toosa.

Segons el Cant Novè de l’ Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, arribà a una illa, ell i uns companys decidiren explorar l’illa. En aquesta exploració troben una cova, la qual pertanyia al ciclop. La cova era plena de menjar el qual ells es menjaren, mentrestant el ciclop entrà a la cova sense que ells se n’adonessin.

En aquestes, Polifem s’enfadà pel que havien fet i els empresonà. Però l’astut Ulisses planejà donar-li vi per tal d’emborratxar-lo. Mentre el gegant dormia, Ulisses el deixà cec amb una estaca, i aprofitaren per fugir vestits d’ovelles.

Finalment el gegant cec els hi llençà una roca mentre fugien per la immensa mar, però en no tenir vista, va fallar.

Com a conclusió, Polifem demanà al seu pare Posidó que perseguís Ulisses durant el seu viatge per la mar.

En aquesta cançó del grup valencià donen a conèixer aquesta faula, però amb un missatge polític al darrere. Quina revisió en fan?

F. Xavier Gras

El último día, de Maldita Nerea

En la cançó El último día del grup Maldita Nerea, he trobat un tros de la lletra que fa referència a la guerra de Troia; aquest és el fragment:

“El último día que fuimos amigos pero al revés,
comprobamos como no puede valer
con la antorcha de un traidor para incendiar Troya,
porque Troya decidió que no iba a arder.

Y el rumor no tuvo mucho más que hacer, me acuerdo bien,
y aprendí que hay cosas que es mejor perder.”

La guerra de Troia va ser un famós conflicte entre grecs i troians i a L’empremta hi ha una colla de cançons que l’esmenten.
Tot va començar amb el rapte d’Hèlena, la noia més bonica del món segons el Judici de Paris, que era l’esposa del rei d’Esparta, Menelau. Paris ja considerat el fill del rei de Troia, el nou príncep, es va enamorar perdudament i va ser el culpable del rapte d’Hèlena. La guerra va ser molt llarga i no hi havia manera que els grecs poguessin accedir a la ciutat de Troia, ja que aquesta tenia unes muralles molt fortes i impenetrables. Ulisses va tenir l’idea d’enganyar els troians fent-els-hi creure que s’havien rendit. Van construir un cavall de fusta molt gran i així van guanyar la guerra.

La cançó fa referència a aquesta traïció: l’atac dels grecs d’una manera injusta i sense ètica. Això ho relaciona amb la ruptura amorosa, després d’haver intentat que tot torni a la normalitat , finalment , quan menys tu esperes, arriba el cop més dur: la traïció. El mateix que els va passar als troians abans que la seva ciutat fos incendiada.

Aquesta és la meva petita aportació i la primera vegada que escric a L’empremta d’Orfeu. Espero que vosaltres  trobeu més cançons en referents clàssics i que em comenteu aquesta !!!

Alba Vidal, 1r Batx. llatí i grec

INS Miquel Martí i Pol

Roda de Ter

Ulisse Coperto Di Sale, Lucio Dalla

Escolta amb atenció aquestes dues cançons de Lucio Dalla i després respon a les preguntes de més avall:

Vedo le stanze imbiancate
tutte le finestre spalancate
neve non c’è, il sole c’è,
nebbia non c’è, il cielo c’è!

Tutto scomparso, tutto cambiato
mentre ritorno da un mio passato
tutto è uguale, irreale
sono Ulisse coperto di sale!

E’ vero la vita è sempre un lungo, lungo ritorno
ascolta io non ho paura dei sentimenti
e allora guarda, io sono qui,
ho aperto adagio adagio con la chiave
come un tempo
ho lasciato la valigia sulla porta
ho lasciato la valigia sulla porta.

Ho guardato intorno prima di chiamare, chiamare
non ho paura, ti dico
che sono tornato per trovare, trovare
come una volta
dentro a questa casa
la mia forza
come Ulisse che torna dal mare
come Ulisse che torna dal mare.

Una mano di calce bianca
sulle pareti della mia stanza
cielo giallo di garbino,
occhio caldo di bambino!

Tiro il sole fin dentro la stanza
carro di fuoco che corre sul cuore
perchè ogni giorno è sabbia e furore
e sempre uguali non sono le ore!

Voglio dirti
non rovesciare gli anni come un cassetto vuoto,
ascolta
anche i giovani non hanno paura di un amore
e mai, mai, mai strappano dal cuore i sentimenti
io ti guardo
la tua forza è un’ombra di luce
la tua forza è un’ombra di luce.

La mano affondata nel vento del vento…
aria calda, urlano quelle nostre ore
strette in un pugno
urlano come gli uccelli,
i sassi si consumano, non si consuma la vita
la giornata è uguale a una mano che è ferita
io sono Ulisse al ritorno
Ulisse coperto di sale!
Ulisse al principio del giorno!

I ara Itaca!:

Acabem de veure el tema de la geografia grega i hem llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer, Les aventures d’Ulisses, quìnes referències clàssiques trobeu en aquestes dues cançons de Lucio Dalla, recentment traspassat? Per què el tema d’Ulisses és tan recorrent en la música? Què té Ulisses de modern? Si no us ho creieu, mireu i escolteu, no us oblideu de comentar la cançó que més us ha agradat i la que millor reflecteix l’Ulisses homèric!

Margalida

Arthur H: “Ulysse et Calypso”

Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.

[youtube]https://youtu.be/hVtFsk-GtLw[/youtube]

ULYSSE ET CALYPSO

Ma paparole est là, ma belle Calypso
Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh ma belle, she loves me
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, baby I love you so
Ma contredanse, ma danse, ma turbulence,
Je suis ton paquebot, matelot barjot,
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh my baby, I love you so
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, I love you so
Oh baby, baby, I love you so
Baby, baby, baby…
I love you so


ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)

La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!

Mercè Font

Professora de francès de l’institut Premià de Mar

D`Ítaca a El horizonte de Serrat

Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?

 

El horizonte

Puse rumbo al horizonte
y por nada me detuve,
ansioso por llegar
donde las olas salpican las nubes,
y brindar en primera fila
con el sol resucitado,
sentarme en la barandilla
y ver qué hay del otro lado.

Y cuanto más voy pa’ allá
más lejos queda,
cuanto más deprisa voy
más lejos se va.

Allí nacen las leyendas
y se ocultan los secretos
y se alcanza a dibujar
con las estrellas en el firmamento.
Sueño con encaramarme
a sus amplios miradores
para anunciar, si es que vienen,
tiempos mejores.

El cavall de Troia!

A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.

Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda

Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad

Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó

Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas

Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera

En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición

Coty Ledesma,
2º Batxillerat, GREC I LLATÍ.

Una nova troballa de Troia: Sentoh

Gràcies al treball que hem fet conjuntament la Coty, la Lina i jo he tingut la sort de trobar una maqueta d’un cantant de rap d’ Alacant, Sentoh, que fins ara no havíem conegut mai. Aquest rep el nom de Sentoh Crónico i la seva maqueta produïda al 2008 és una de les seves millors creacions fins ara reben el nom de “El caballo de Troia”. Aquí podeu escoltar totes les cançons del disc.

Què us sembla? Curiós oi?

 

adéu
Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat