10 pensaments a “El cavall de Troia!”

1. bela i bellicosa cançó metal!

   però aquesta frase s’ha oblidat:

   Temo els grecs, fins i tot quan porten regals! 🙂

2. Timeo danaos et dona ferentes! Tota la raó tens!
   Discipuli, no us perdeu el seu bloc! http://melidonismata.blogspot.com/

3. Gràcies 🙂

   (..♫♫..En Troya todos creyeron
   que habían vencido..)

   No oyeron el sacerdote troyano clamando

   ”temo a los dánaos incluso si traen regalos”

4. Bueno, aquesta ja l’havia afegit en un altre article que vaig fer sobre el cavall de Troia, si llegeixes la redacció, al bloc “Aracne fila i fila”: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/04/05/un-final-diferent-per-a-troia/
   Gràcies per l’apunt, Miquel!

5. Per cert, m’agrada molt el teu bloc! Quanta barreja d’idiomes!!

6. Aquest vídeo parla sobre la traició dels grecs a Troya dient que teníen un regal per ells. Els troyans van creure que havien guanyat però en aquell gran cavall de madera s’escondien els grecs per assaltar en aquella nit. I així com va començar la guerra per la conquista de la ciutat.

7. ¡”Salvete omnes!”

   Aquesta cançó tracta de la guerra de Troia. És, de fet, un fotomuntatge amb diferents moments del rodatge d’una pel·lícula sobre aquest conflicte bèl·lic que ha inspirtat tantes i tan belles obre literàries i artístiques. El vídeo s’inicia amb una conversa entre Hèctor i el barbanegre Agamèmnon. Després, es poden observar imatges referents a l’entrenament d’Aquil·les i Pàtrocle, l’arribada dels soldats aqueus a la platja d’Ilíon amb el cap dels mirmídons i el seu enfrontament amb els soldats troians, un atac de l’exèrcit troià al campament aqueu portat a terme amb boles de foc, alguna escena amorosa entre el fill de Peleu i Briseida, el combat entre el fill de Tetis i el marit d’Andròmaca, l’entrada del cavall de fusta a la ciutat i la destrucció final de la ciutat de Príam, després de 10 anys de conflicte.
   D’altra banda, un cicle mitològic és el conjunt de relats associats a un determinat mite. El troià es pot dividir en tres grans apartats: el judici de Paris, l’expedició a Troia i la tornada d’Odisseu a la seva pàtria, més de 20 anys després de l’inici del conflicte armat.
   La guerra de Troia es podria resumir d’aquesta manera: en un banquet en el qual hi eren presents les deesses Atena, Hera i Afrodita, la deessa de l’enveja, Eris, com que no hi havia estat convidada, va deixar una poma daurada amb la inscripció “A la més bella”. Les tres divinitats olímpiques van rivalitzar a causa de la poma. Per això, al cap d’un temps, les tres deesses van demanar al troià Paris que s’inclinés per una d’elles. Cada una de les dees li va assegurar guanys i beneficis a canvi que fos seleccionada. Per exemple, Afrodita li va prometre la possessió de la dona més bella en tota la Terra. Paris es va decantar per Afrodita. Després del judici, Paris va abandonar la seva estimada, anomenada Enone de cabells foscos, i va anar a Esparta a buscar Hèlena de Troia, la dona més bella en l’època. Paris la va aconseguir reptar i emportar-se-la cap a Troia. Aquest fet va provocar que la flota aquea es preparés per atacar Troia. Però Àrtemis, la divinitat de la cacera i la virginitat, no deixava salpar les naus aquees perquè exigia el sacrifici d’Ifigènia: els grecs van estar a punt d’oferir la filla d’Agamèmnon a la deessa, que, finalment, va salvar la noia.
   Un cop davant de Troia, Aquil·les, capità dels mirmídons, i Agamèmnon, rei dels aqueus, van tenir una disputa. El fet que els mirmídons i el seu cabdill, el fill de Tetis, deixessin de participar en la lluita al costat del barbanegra Agamèmnon va comportar serioses conseqüències per al bàndol dànau. Però la mort de Pàtrocle a mans dels troians va provocar el combat personal entre el cap dels mirmídons i Hèctor, que va finalitzar amb la mort de l’últim. Després, el nét d’Èac també abandonaria el món dels vius, i després Paris. Al final, la deessa Atena va posar un ardit en el cap d’Odisseu: si els dànaus desitjaven guanyar la guerra, els argius haurien de construir un cavall de fusta i amagar-hi alguns guerrers troians. El rei d’Ítaca i els argius van planejar la conquesta de la ciutat de Troia de la següent manera: els dànaus, després de construir el cavall i deixar-hi alguns homes dins, marxarien i deixarien un home amagat, de nom Sinó, entre unes canyes. Quan el capturin els troians, aquest hauria d’explicar als troians que el cavall era una ofrena dels aqueus i que, si els troians desitjaven evitar la destrucció de la seva pròpia ciutat, havien de dur-lo dins d’Ilíon. Alguns troians desconfien de l’ardit, però, convençuts pel grec Sinó i la mort del gran sacerdot d’Apol·lo, Laocoont, i els seus dos fills a mans d’unes serps enviades per la deessa Atena, els troians van acabar portant el cavall a la ciutat. A la nit, la flota d’Agamèmnon s’acostà a la ciutat del rei Príam i, després d’un senyal de Sinó, desembarcà a la platja i penetrà dins la ciutat, ja que els homes que havien baixat del cavall van obrir les portes de Troia als invasors argius. A la nit, els dànaus que eren al cavall en van sortir, van matar els guàrdies troians que vigilaven les portes de la ciutat i obriren les portes als seus companys, que tornen de l’illa de Tènedos. L’aqueu Odisseu aconseguiria tornar a casa seva uns deu anys després del final de la guerra i el troià Eneas acabaria formant una alinça amb els pobles llatins, base de la futura civilització romana.

   ¡”Salvete omnes”!

8. Tot i que no és el meu estil musical, et felicito per la troballa, Coty.
   Pau, em sembla interessant l’anàlisi del vídeoclip, els seus referents són tan interessants o més que la lletra en si.

9. No és el meu estil musical, però la veritat es que té una molt bona lletra! Resumeix molt bé l’essència de a guerra de Troia, ja que parla sobre la traició dels grecs cap a Troia.
   Et felicito per haver-la trobat!!

10. La lletra de la cançó no està gens malament! Entre això i el vídeo reflexen perfectament la famosa guerra de Troia i la coneguda estratègia del cavall per poder entrar a la ciurtat. Si és que no deixa de repetir-ho a la tornada!