Arxiu de la categoria: Pop

General, Literatura, Mitologia, Pop

“Sailing”, de Rod Stewart

1 comentari

A les Aventures de Ulisses, l’heroi d’Ítaca, després de la guerra de Troia, té un retorn de deu anys i només té un somni: tornar a les seves terres. Troba molts entrebancs i molts perills en aquest viatge de retorn per mar. D’aquí podem treure la relació que hi ha, amb l’artista anomenat Rod Stewart, que és un cantant i músic britànic, un dels artistes que ha venut més discos de música de tota la història musical de tots els temps. A ”Sailing”, parla de la navegació i del viatge i crec que es pot establir un paral·lelisme amb el viatge d’Ulisses cap a Ítaca que es mostra a les aventures d’Ulisses de l’Odissea d’Homer. Què n’opineu vosaltres? És realment Rod Stewart un altre Ulisses i Sailing la seva odissea? (vid. Cicle troià)

I am sailing, I am sailing,
home again ‘cross the sea.
I am sailing, stormy waters,
to be near you, to be free.

I am flying, I am flying,
like a bird ‘cross the sky.
I am flying, passing high clouds,
to be with you, to be free.

Can you hear me, can you hear me
thro’ the dark night, far away,
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

Can you hear me, can you hear me,
thro’ the dark night far away.
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.

We are sailing, we are sailing,
home again ‘cross the sea.
We are sailing stormy waters,
to be near you, to be free.

Oh Lord, to be near you, to be free.
Oh Lord, to be near you, to be free,
Oh Lord.

Deka

2n de Batx. Grec

General, Llatí, Llatinismes, Pop

Ad tuum modum!

3 comentaris

Bruno Mars (pseudònim artístic de Peter Hernández) és potser un dels artistes revel·lacions més estimats del 2010. Aquest febrer ha entrat en el Top10 d’Espanya i a molts altres rànquings mundials (Billboard a EUA per exemple) amb la seva òpera prima, “Doo-wops & Hooligans”. A més a més, porta dos milions de còpies venudes.
Suma ja set nominacions als Grammy i és número 1 en més de vuit països, EUA, Anglaterra, Alemanya i Canadà inclosos. Les seves nominacions són de les següents categories:

  • Millor Intèrpret Pop masculí (per “Just The Way You Are”)
  • Millor Cançó de l’Any (per “F*ck You” de Cee Lo Green)
  • 3 nominacions a Millor Productor de l’Any (per “Nothing On You”, “Just The Way You Are” i “Billionaire”)
  • Millor Cançó Rap
  • Millor Col·laboració Rap (“Nothin’ on You” conjuntament amb B.o.B.)

    • Avui us presento justament la cançó per la que ha estat nominat a millor intèrpret, “Just the way you are”, que coincideix amb un llatinisme “Ad tuum modum”. Hem trobat aquest vídeo de Bruno Mars amb subtítols en llatí fets per l’amic de la Margalida, l’extremeny i chironià Jerry, i aquí us deixo la traducció al català. Què us sembla?

    Oh her eyes, her eyes
    Make the stars look like they’re not shining
    Her hair, her hair
    Falls perfectly without her trying

    Oh, els seus ulls, els seus ulls
    Fan que les estrelles semblin no brillar,
    El seu cabell, el seu cabell
    Cau perfectament sense que ella ho vulgui.

    She’s so beautiful
    And I tell her every day

    Ella és tan preciosa,
    Li ho dic cada dia

    Yeah I know, I know
    When I compliment her
    She wont believe me
    And its so, its so
    Sad to think she don’t see what I see

    Sí ja ho sé, ja ho sé
    Que quan li faig compliments
    Ella no em creurà.
    I és molt, és molt
    Trist pensar que no veu el que jo veig.

    But every time she asks me do I look okay
    I say

    Però cada cop que ella em pregunta si es veu bé,
    Jo li dic…

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets

    Her nails, her nails
    I could kiss them all day if she’d let me
    Her laugh, her laugh
    She hates but I think its so sexy

    Les seves ungles, les seves ungles,
    Les podria besar tot el dia si ella em deixés
    El seu riure, el seu riure
    Ella l’odia però jo penso que és molt sexy.

    She’s so beautiful
    And I tell her every day

    Ella és preciosa
    I jo li ho dic cada dia.

    Oh you know, you know, you know
    Id never ask you to change
    If perfect is what you’re searching for
    Then just stay the same

    Oh, tu saps, tu saps, tu saps
    Jo mai no et demanaria que canviessis
    Si el que estàs buscant és la perfecció
    Només has de seguir sent tal com ets.

    So don’t even bother asking
    If you look okay
    You know I say

    Així que no et molestis en preguntar-me
    Si et veus bé
    Tu saps que diré…

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets

    The way you are
    The way you are
    Girl you’re amazing
    Just the way you are

    De la manera que ets,
    De la manera que ets,
    Noia, tu ets impressionant
    Just així com ets.

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets.

    Constanza Ledesma
    2n de Batxillerat Llatí

    Blues, General, Llatí, Mitologia, Pop, Rock, Soul

    Songs about Jane, una portada suggerent

    8 comentaris

    Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.

    Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
    Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…

    Songs about Jane

     

    Constanza Ledesma
    2n de batxillerat Grec i Llatí

    General, Pop, Rock

    Lady Gaga també sap llatí

    1 comentari

    Lady Gaga

    Sorprenentment, la arxiconeguda nova estrella del pop, Lady Gaga, rere totes les seves cançons pop i les seves lletres sobre la llibertat, també amaga tot l’amor que sent cap al món de els clàssiques i en concret cap a l’aprenentatge del llatí. Que no ho creieu? Aquí teniu la prova!
    Mireu aquest vídeo doncs:

    Què opineu sobre aquest vídeo?
    Què diu la lletra? Qui s’atreveix a escriure la lletra? I qui a traduir-la? Què ens ensenya amb les seves rimes?

    I ara un altre vídeo del seu famós single “Bad Romance”. Realment volia dir això Lady Gaga? NO! Com demostra aquest vídeo el nom real de la cançó és “Bad Romans”, és a dir, Romans dolents…

    Rebeca Sánchez
    2on Batxillerat Llatí i Grec

    Fado, General, Literatura, Mitologia, Pop

    Nascimento de Venus

    4 comentaris

    S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperes…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.

    La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:

    “Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.

    Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”

    ” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.

    No ho sé, però ho sento i és un patiment.”

    Catul, Odes, LXXXV

    Us deixo un fado sobre el nacimiento de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.

    Nascimento De Vénus

    Vem devagar /
    Na espuma das marés /
    E descobre que o melhor demim /
    É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
    Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
    De música nas mãos e sal nos pés /
    Búzio que contém / A canção dos ventos /
    O ventre do poema, enrolar da vaga /
    A memória da areia que me afaga /
    E se estenderes a mão /
    Talvez possas tocar, digo talvez /
    O coracão azul cobalto aladamente /
    O nó que enreda o sonho e tu não vês.

    Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

    EL NAIXEMENT DE VENUS

    Vine a poc a poc
    a l’escuma de les marees
    i descobreix que el millor de mi
    és més del que veus ací.
    Vine molt a poc a poc
    a descobrir la meva nuesa
    sons de mar, ressons
    de música a les mans i sal als peus.
    Cargol que té
    la cancó dels vents,
    el ventre del poema, enrotllar de l’onada
    la memòria de la sorra que m’acarona.
    I si allarguessis la mà
    potser podries tocar, dic potser
    el cor blau cobalt que batega,
    el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.

    Rocío Poyato
    Institut Puig-Reig

    Cantautor, Folclòrica, General, Heavy Metal, Hip hop, Indie, Llatinismes, Pop, Rock, Soul

    Inseparables

    14 comentaris

    S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

    El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

    Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

    Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

    Cantautor, Història, Literatura, Mitologia, Pop

    Ο ΕΦΙΑΛΤΗΣ ΤΗΣ ΠΕΡΣΕΦΟΝΗΣ / ΨΥΧΗΣ “El malson de Persèfone”

    12 comentaris

    Bon temps per a tothom ! Sóc Rocío i m’encanten el llatí i el grec i la seva cultura. Intento que els meus alumnes els coneguin i els estimin també. Hi ha una cançó de Sofia Segarra que es diu “La meva àvia” i diu coses tan boniques com aquestes: “el meu home abans de morir em va dir, que quatre coses us havia de ensenyar: primer estimar la terra, després estimar la llar, estimar la llengua, estimar el català…”.

    Quan comença el curs , els hi poso: primer quenden bocabadats, després comencen a preguntar, i aquests perquès m’encanten ja que els porten, sense que s’adonin, a les “entranyes” de la cultura clàssica… Les seves preguntes esperen les meves respostes, però poc a poc, ells troben les seves respostes… És fantàstic!!!

    He trobat una cançó en grec modern que es diu “El malson de Persèfone”; la música és meravellosa, però el vídeo ja en direu…

    Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
    κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
    τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
    και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!

    Κοιμήσου Περσεφόνη
    στην αγκαλιά της γης,
    στου κόσμου το μπαλκόνι
    ποτέ μην ξαναβγείς!

    Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
    ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
    τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
    και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.

    Κοιμήσου Περσεφόνη
    στην αγκαλιά της γης,
    στου κόσμου το μπαλκόνι
    ποτέ μην ξαναβγείς!

    Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
    κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
    τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
    άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.

    Κοιμήσου Περσεφόνη
    στην αγκαλιά της γης,
    στου κόσμου το μπαλκόνι
    ποτέ μην ξαναβγείς!

    Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.

    Rocío
    professora de grec i de llatí
    Institut Puig-Reig

    P.S.:  Hola sóc de nou Rocio i des del nostre bloc Quod sumus us convido a llegir amb atenció aquesta traducció del “Malson de Persèfone“. Veritablement, us imagineu a la nostra Persèfone mirant des d’un balcó i observant els seus voltants? què pensaria? Estaria contenta, agafaria una depressió, o lluitaria pel seu món? què ens diria a nosaltres, mortals?

    Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
    i la terra va germinar el primer cicle,
    ara els pagesos regategen pel ciment
    i els ocells cauen morts als forns.

    Dorm, Persèfone
    en els braços de la Terra,
    al balcó del món
    no sortiràs mai més…

    Allí on els místics es donaren la mà
    amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
    ara els turistes llencen burilles
    i miren fixament la nova refineria de benzina.

    Dorm, Persèfone
    En els braços de la Terra,
    al balcó del món
    no sortiràs mai més…

    Allí on el mar fou beneït
    i el belar de les cabres fou una pregària,

    ara els camions duen a les drassanes
    cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.

    Dorm, Persèfone
    en els braços de la Terra,
    al balcó del món
    no sortiràs mai més…

    General, Heavy Metal, Hip hop, Literatura, Llatinismes, Mitologia, Pop

    Una nova troballa de Troia: Sentoh

    1 comentari

    Gràcies al treball que hem fet conjuntament la Coty, la Lina i jo he tingut la sort de trobar una maqueta d’un cantant de rap d’ Alacant, Sentoh, que fins ara no havíem conegut mai. Aquest rep el nom de Sentoh Crónico i la seva maqueta produïda al 2008 és una de les seves millors creacions fins ara reben el nom de “El caballo de Troia”. Aquí podeu escoltar totes les cançons del disc.

    Què us sembla? Curiós oi?

     

    adéu
    Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat

    Filosofia, General, Heavy Metal, Indie, Literatura, Pop, Rock

    Diògenes en la música actual

    6 comentaris

    En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

    La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

    La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

    [youtube]http://youtu.be/I_izvAbhExY[/youtube]

    Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

    En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

    Irena Jagustin Arana,
    LLATÍ I GREC 2n Batxillerat