Arxiu de la categoria: Metal

Cantautor, Folclòrica, General, Heavy Metal, Hip hop, Indie, Llatinismes, Pop, Rock, Soul

Inseparables

14 comentaris

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

General, Heavy Metal, Història de Grècia, Metal, Mitologia

El cavall de Troia!

10 comentaris

A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.

Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda

Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad

Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó

Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas

Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera

En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición

Coty Ledesma,
2º Batxillerat, GREC I LLATÍ.

General, Heavy Metal, Hip hop, Literatura, Llatinismes, Mitologia, Pop

Una nova troballa de Troia: Sentoh

1 comentari

Gràcies al treball que hem fet conjuntament la Coty, la Lina i jo he tingut la sort de trobar una maqueta d’un cantant de rap d’ Alacant, Sentoh, que fins ara no havíem conegut mai. Aquest rep el nom de Sentoh Crónico i la seva maqueta produïda al 2008 és una de les seves millors creacions fins ara reben el nom de “El caballo de Troia”. Aquí podeu escoltar totes les cançons del disc.

Què us sembla? Curiós oi?

 

adéu
Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat

General, Heavy Metal, Llatinismes

Manowar plurilingüe

3 comentaris

Manowar-Father (Πατέρα)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/fnHM7nunUBw[/youtube]

Μικρό παιδί
Με πήρες απ’ το χέρι
Πατέρα, να σου πω
Τώρα καταλαβαίνω

Είδα καλό από κακό
Μου έμαθες να ζω
Το πιο μεγάλο δώρο
Που μπορούσα να δεχτώ

Ποτέ δεν μ’ έβλαψες
Μ΄έκανες δυνατό
Όταν είχα λάθος
Και δεν είμουν σωστός

Μέρες με γέλιο
Κι’ άλλες με καβγά
Μα γνώριζες, μια μέρα
“’Εχεις δίκιο”, θα σ’ έλεγα

Μαζί μου
Στη κάθε λέξη μου
Της κάθε ώρας
Κάθε ημέρας
Σ’ ότι κάνω
Είμαι, μέρος σου

Η ζωή μας, ζωή σου
Βάση σχεδίου
Και πάντα πρόθυμα
Δούλεψες σκληρά

Χέρια φιλόξενα
Μόνο παρέχουν
Και για χάρη σου
Έμαθα να ζω

Μαζί μου
Στη κάθε λέξη μου
Της κάθε ώρας
Κάθε ημέρας
Σ’ ότι κάνω
Απλά, μέρος σου

Πατέρα, μια στιγμή
Πάντοτε γνώριζες
Κάθε λέξη σου, ήταν αληθινή

Manowar- Father (Padre)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=OG0x6q_I7As[/youtube]

Manowar- Father (Father)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=keycC13L0No&spfreload=10[/youtube]

També tenen una cançó que explica la Ilíada d’Homer, com es pot veure a aquest article del Fil de les Clàssiques.

Què n’opineu de tot això? Les havíeu escoltat abans?

Carlos Rocamora, 2n Batxillerat Llatí i Grec.

Filosofia, General, Heavy Metal, Indie, Literatura, Pop, Rock

Diògenes en la música actual

6 comentaris

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

[youtube]http://youtu.be/I_izvAbhExY[/youtube]

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana,
LLATÍ I GREC 2n Batxillerat

General, Heavy Metal, Literatura, Llatinismes, Soul

El tòpic “amator militans” a “Soldier of love” de Sade

7 comentaris

Ovidi fa més de dos mil anys va trobar una relació paradoxal, entre l’amor i la guerra. En el seu Ars amatoria ja ens aconsellava que lluitéssim per allò que estimem:

Principio, quod amare velis reperire labora
qui nova nunc primum miles in arma venis!

Ovidi, Ars Amatoria 35-36

A través de la cantant Sade a Soldier of love(Soldat de l’amor) del 2010 i dels meus propis sentiments en la forma en què les paraules s’han disposat sobre aquest escrit, he deixat la meva empremta sobre aquesta deliciosa batalla que desitjo dur a terme.

Quant et trobo en la foscor

Pots sentir la veu que ens crida a lluitar?

Si l’ obviessis conservaries nostàlgia al teu esperit.

No vull  avançar sense impregnar-me de passió,

correm per atrapar els nostres desitjos,

sabem que no ens afavoreix la pau en l’amor.

La pau a les  flames és el fred que congela els nostres cors,  

necessito sentir córrer la sang i elevar-me per poder abraçar-te.

La pau no pot seduir-me amb el seu discurs hipnòtic,

 no et moguis, no cridis, no miris…

Jo no tinc pas por de  ferir-me, vull mirar-te directament als ulls,

travessar el vent i escoltar tots els sons doncs seré jo en tot instant,

un lluitador constant de camí al cel per trobar-te,

estimar-te i tornar-te a perdre en la foscor.

Una estampida de llum ha de detonar del meu desig per tu,

que mantingui les flames d’aquest deliciós combat enceses en la immensitat.

Què n’opineu? Podem establir un paral·lelisme entre el tòpic ovidià i Soldier of love de Sade? Realment creieu que l’amant ha de ser un soldat?

Dani Costa
2n batx. llatí

Cantautor, Etimologia, General, Literatura, Metal, Mitologia, Pop, Rock

Cassandra

1 comentari

Sabeu qui era Cassandra? Recordeu Cassandra, captiva de Troia?

Cassandra (Κασσάνδρα) que vol dir: la que enreda els homes, era filla dels reis de Troia, Príam i Hècuba. Tenia un germà bessó, Helen. De petits, en el decurs d’una festa varen ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els varen anar a buscar l’endemà, els varen trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia. Una altra llengenda explica com Cassandra havia adquirit el do de la profecia del mateix Apol·lo, que enamorat d’ella, li va prometre el do de la profecia a canvi d’una trobada carnal amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, va rebre lliçons del déu però després el va refusar. Apol·lo li va escopir a la boca, sense treure-li el do de la profecia però negant-li el de la persuassió; per això ningú mai no la creu.

En tots els moments de la història de Troia trobem profecies de Cassandra: quan arriba Paris amb Hèlena, quan els troians volen introduir el cavall de fusta dins la ciutat… Cassandra va ser lliurada al rei Agamèmnon, que es va enamorar d’ella. De tornada a Micenes, Agamèmnon va ser assassinat per la seva esposa i l’amant d’aquest, i Cassandra fou morta per gelosia.

A què es diu avui “ser una Cassandra”? Per què es diu en castellà “no seas tan agorero como Casandra”? Ho té clar Ismael Serrano?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M8031X1a5L4[/youtube]

Casandra vio en sueños el futuro,
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó,
Los versos de ese poema que aun no han escrito,
Los dioses que riendo leyeron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
De bufones celebrando el odio bailando entre orejas,
De despedidas y de mounstros minerales,
Bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.

Casandra vio a hombres y mujeres,
dormitando en sus burbujas,
Tras la mascaras del miedo,
Más también vio,
La luz del alba asomar por la cantera,
que nadie jamás abrió.
Supo que aun quedaban esperanzas que otros sueños la esperaban

Casandra habló a todos de sus sueños, hasta que la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones,
Y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura,

La condenaron a vagar perdida y sola,
Herejía es buscar la verdad escarlada y desnuda
Abandonada tras los años la encontró,
Un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas,

Ese hombre hablo con pasión de sus presagios,
Y de la luz del amanecer brillando tras la puerta,
“Creo en ti Casandra no estas loca”,
Se besaron y en su boca,
Florecieron madreselvas,
“Dulce Casandra ponte de pié,
Yo te he conocido antes, quizás te soñé”.

Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.
Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.

Coneixeu Cassandra de Al Stewart?

Coneixeu Cassandra d’ABBA?:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pp3uvtXa0GY#t=247[/youtube]

ABBA és un grup que està introduït a l’essència del pop, amb molt èxit en el seu país i a tota Europa continental. Han tingut una trajectòria molt àmplia i molt llarga, des de l’any 1973 amb el primer album ”Ring Ring” fins fa uns dos anys, quan el 2008 van treure el seu últim treball anomenat ”The Albums”.

Tenen una cançó anomenada Cassandra:

Lyrics:
Down in the street they’re all singing and shouting
Staying alive though the city is dead
Hiding their shame behind hollow laughter
While you are crying alone on your bed

Pity Cassandra that no one believed you
But then again you were lost from the start
Now we must suffer and sell our secrets
Bargain, playing smart, aching in our hearts

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

So in the morning your ship will be sailing
Now that your father and sister are gone
There is no reason for you to linger
You’re grieving deeply but still moving on
You know the future is casting a shadow
No one else sees it but you know your fate
Packing your bags, being slow and thorough
Knowing, though you’re late, that ship is sure to wait

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I watched the ship leaving harbour at sunrise
Sails almost slack in the cool morning rain
She stood on deck, just a tiny figure
Rigid and restrained, blue eyes filled with pain
Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us could
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I’m sorry Cassandra
I’m sorry Cassandra

Cassandra de Theatre of Tragedy:

[youtube]https://youtu.be/RMuAmxToExY[/youtube]

Sui Generis, El tuerto y los ciegos

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XDB5nDeH22k[/youtube]

Vid. Lletra aquí.
Casandra i referència a l’expressió llatina en el país de los tuertos el ciego es el rey. En sabeu més?

Si voleu llegir un llibre interessant sobre aquest personatge de la guerra de Troia no us perdeu Cassandra de Christa Wolf, edicions La Magrana 1999.>/p>

Si voleu bon cinema per aquests dies d’estiu, no us perdeu Cassandra’s Dream de Woody Allen.

Si en sabeu més, tot sobre Cassandra serà ben rebut!

Blues, Cantautor, General, Heavy Metal, Mitologia, Pop, Rock

Venus/Afrodita en la música

9 comentaris

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue – APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

[youtube]https://youtu.be/fakpqLDEQAo[/youtube]

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

[youtube]https://youtu.be/Knq_BY6xpbQ[/youtube]

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_o6lX_qdlLI" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

 

Theatre of Tragedy, Venus:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2oP2v05JqXU" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

[youtube]https://youtu.be/opQSFi4HBio[/youtube]

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

[youtube]https://youtu.be/LXtu0gqryh8[/youtube]

Epic Death Metal, General, Història, Història de Roma, Mitologia

Història de Roma amb Ex Deo

11 comentaris

Ex Deo és grup de nom llatí, format per quatre componentes del grup canadenc de death metal KATAKLYSM el su primer disc fou ROMULUS. És un grup amb estètica de l’Imperi romà i en aquest primer disc recreen la història de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=l38JxFUCh0I[/youtube]

Mireu com recreen la batalla d’Acci. Per cert, què en sabeu d’aquest esdeveniment històric?
[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=qcfaltp8CL0[/youtube]

Quins altres referents romans trobeu en les produccions d’aquest grup?
No us perdeu Calígula!

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=NSW01sWSPQY[/youtube]

Cantautor, General, Heavy Metal, Mitologia, Rock

Unicorn

1 comentari

Què és un unicorn? Quina és la seva etimologia? Per què ens fascinen?… Potser, tot i això i més ho podrem respondre després d’escoltar les cançons següents amb aquest referent clàssic, tant del gust actual.

Unicornio, Silvio Rodríguez

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

(1980)

Sangtraït dins “Contes i llegendes” El País de Mandorcórovi

Un món imaginari on som menys que les bèsties,
on van sobre Unicornis, verges i dimonis.
Buscant sota les pedres un tio que les torni boges.
Servint, fins que se’ls mori, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van buscant pels carrers.

Tinc por que em trobin fugint de les seves flexes,
cridant com si fossin verges i dimonis.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

Tornada:
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.

Un món on per les dones tu ets peix dins un aquari
flotant entre dues aigües, verges i dimonis.
Pescant amb xarxa oberta un peix que no els doni guerra.
Servint, fins que s’els ofegui, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

[Tornada]

Estic vivint l’últim moment,
estic caient, ja sóc un més
corrent pel món, com els conills,
deixant l’esquena hostesa del vent.