Arxiu d'etiquetes: Amator militans

SOLDADITO MARINERO de FITO y FITIPALDIS

Fito y Fitipaldis és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l’estil de la seva altra banda, Platero y Tú. El tipus de música és molt variat, des del rock al blues, soul o swing. Les lletres solen parlar d’històries personals.

L’altre dia, un amic meu va començar a tocar Soldadito marinero amb la guitarra i tots la vam cantar. Mentre cantava, vaig adonar-me que la cançó parla d’un mariner que s’enamora d’una sirena. Les sirenes eren éssers mitològics que tenien ales i vivien a una illa contra la qual els mariners que s’encandilaven amb les seves cançons xocaven i s’ofegaven.  Odisseu per escapar-se’n es va fer lligar al pal major de la nau i va fer tapar amb cera les oïdes dels seus mariners.

Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena

  • Quines altres cançons relacionades amb el cant de sirenes coneixeu?
  • Quin tòpic ovidià trobem en aquesta cançó?

Rocío Rodríguez Boza

1r de Batxillerat Humanístic

El tòpic “amator militans” a “Soldier of love” de Sade

Ovidi fa més de dos mil anys va trobar una relació paradoxal, entre l’amor i la guerra. En el seu Ars amatoria ja ens aconsellava que lluitéssim per allò que estimem:

Principio, quod amare velis reperire labora
qui nova nunc primum miles in arma venis!

Ovidi, Ars Amatoria 35-36

A través de la cantant Sade a Soldier of love(Soldat de l’amor) del 2010 i dels meus propis sentiments en la forma en què les paraules s’han disposat sobre aquest escrit, he deixat la meva empremta sobre aquesta deliciosa batalla que desitjo dur a terme.

Quant et trobo en la foscor

Pots sentir la veu que ens crida a lluitar?

Si l’ obviessis conservaries nostàlgia al teu esperit.

No vull  avançar sense impregnar-me de passió,

correm per atrapar els nostres desitjos,

sabem que no ens afavoreix la pau en l’amor.

La pau a les  flames és el fred que congela els nostres cors,  

necessito sentir córrer la sang i elevar-me per poder abraçar-te.

La pau no pot seduir-me amb el seu discurs hipnòtic,

 no et moguis, no cridis, no miris…

Jo no tinc pas por de  ferir-me, vull mirar-te directament als ulls,

travessar el vent i escoltar tots els sons doncs seré jo en tot instant,

un lluitador constant de camí al cel per trobar-te,

estimar-te i tornar-te a perdre en la foscor.

Una estampida de llum ha de detonar del meu desig per tu,

que mantingui les flames d’aquest deliciós combat enceses en la immensitat.

Què n’opineu? Podem establir un paral·lelisme entre el tòpic ovidià i Soldier of love de Sade? Realment creieu que l’amant ha de ser un soldat?

Dani Costa
2n batx. llatí