En aquesta cançó del grup de Castelló de la Plana Agraviats, anomenen la faula de Polifem, un gegant d’un sol ull al mig del front (un ciclop), fill de Posidó i la nimfa Toosa.
Segons el Cant Novè de l’ Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, arribà a una illa, ell i uns companys decidiren explorar l’illa. En aquesta exploració troben una cova, la qual pertanyia al ciclop. La cova era plena de menjar el qual ells es menjaren, mentrestant el ciclop entrà a la cova sense que ells se n’adonessin.
En aquestes, Polifem s’enfadà pel que havien fet i els empresonà. Però l’astut Ulisses planejà donar-li vi per tal d’emborratxar-lo. Mentre el gegant dormia, Ulisses el deixà cec amb una estaca, i aprofitaren per fugir vestits d’ovelles.
Finalment el gegant cec els hi llençà una roca mentre fugien per la immensa mar, però en no tenir vista, va fallar.
Com a conclusió, Polifem demanà al seu pare Posidó que perseguís Ulisses durant el seu viatge per la mar.
En aquesta cançó del grup valencià donen a conèixer aquesta faula, però amb un missatge polític al darrere. Quina revisió en fan?
Viaje cósmico que emprendo hacia ti, universos desiertos Polos opuestos me atraen a ti, dimensiones que no vemos
Respiraré (Respirare) de tus cosmos Elevaré (Elevaremos) el morbo Venus va a permitir que juguemos con fuego
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta Mi estrellas fugaz Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga, Descansaremos eclipse lunar Navegaré, por tu sistema solar
Ángeles vuelan con trajes de luz son tiempos violentos Luces que luchan por darnos color cuando el gris Se hace eterno
Conectare (Conectare) mil estrellas Hay en tu nombre una constelación Dame una señal que me lleve al infinito
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta Mi estrellas fugaz Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga, Descansaremos eclipse lunar Navegare, por tu sistema solar
Se van apagando los rayos Del sol lentamente y sin control Voy despidiendo toda sensación…
Woooooooo
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta Mi estrellas fugaz Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga, Descansaremos eclipse lunar Navegaré, por tu sistema solar
Aquesta cançó parla d’un noi que no pot tenir la noia a la que estima.
Venus, deessa de l’amor , es va casar amb Vulcà, déu del foc. Per això la cançó diu que Venus els deixarà jugar amb foc, fent referència a que poden ser una parella i estimar-se.
El noi diu que no deixarà de buscar-la perquè no pensa rendir-se, però que els dies passen (aurores) i que no canvia res. També afegeix que els àngels lluiten per aquesta relació en els dies grisos. Després parla de la constel·lació de Venus i diu a la noia que li doni un senyal per seguir lluitant, però que no deixarà de lluitar. Finalment veu que continuen passant els dies i que no hi ha solució, i es comença a adonar de la realitat ,que mai no podrà tenir la noia que busca.
El seu amor serà etern, igual que les constel·lacions, que són els recursos dels déus per fer etern un heroi o amor passional. Igualment puc dir que Venus és l’estrella que més brilla, la primera en aparèixer, igual que la seva estimada, encara que no la pugui aconseguir.
Què n’opineu? Quins referents clàssics hi trobeu en aquesta cançó d’Ádammo?
Ross Ryan va néixer el 13 de desembre del 1950, és un cantant, compositor i productor australià, conegut per la seva cançó “I Am Pegasus”.
I am Pegasus, my name means horse And I can fly with you But I’ve changed my course I am Michael, I am Jeffery and John And I don’t have to leave you But I shall be gone
I am Genesis, I have no fear I make my plans to land for I plan to stay here I am Simon, I am Demetrius and John And I don’t want to leave you Unless you want me gone
I am fly-ying, but let me down Oh I don’t need the thi-ings That once kept me around It’s not too late To know who I am I am Sagitarius
I am flyin’ but let me down Oh I don’t need the things That once kept me around It’s not too late Do you know who I am
I am Pegasus, my name mea-eans horse And I can fly with you now But I’ve changed my course I am Michael, I am Jeffery and John And I don’t have to leave you
I am Pegasus, my name mea-eans horse And I can fly with you now But I’ve changed my course I am Michael, I am Jeffery I am Demetrius and John And I don’t have to leave you, no No-no-no-no
En la mitologia grega, Pegàs, o millor en català Pegas, era el cavall alat nascut de la sang vessada de Medusa quan Perseu li va tallar el cap.
El significat del seu nom és desconegut, però Hesíode el relaciona amb la paraula “font”. Allà on els cascs de Pegàs colpejaven el terra naixia una font. Com per exemple: la font Hipocrene (font del cavall), en el mont Helicó.
Sol representar-se com un cavall blanc amb dues ales que li permetien volar. Una de les caracterísitiques del seu vol és que quan ho fa, mou les potes com si estigués corrents per l’aire.
Les llegendes més conegudes on intervé Pegàs són les relacionades amb l’heroi Bel·lerofont. Podeu explicar alguna?
Gràcies a Pegàs, Bel·lerofont va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure’s capaç d’arribar fins a l’Olimp, on vivien els déus, galopant al llom de Pegàs. Zeus no va tolerar tanta sobèrbia i va enviar un tàvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al genet a terra. Lliure de Bel·lerofont, Pegàs va continuar volant fins a l’Olimp.
Finalment, el cavall alat va ser transformat en constel·lació.
Podríeu agafar un fragment de la cançó, traduir-lo i dir si té a veure amb Pegàs? En què?
En la cançó El último día del grup Maldita Nerea, he trobat un tros de la lletra que fa referència a la guerra de Troia; aquest és el fragment:
“El último día que fuimos amigos pero al revés, comprobamos como no puede valer con la antorcha de un traidor para incendiar Troya, porque Troya decidió que no iba a arder.
Y el rumor no tuvo mucho más que hacer, me acuerdo bien, y aprendí que hay cosas que es mejor perder.”
La guerra de Troia va ser un famós conflicte entre grecs i troians i a L’empremta hi ha una colla de cançons que l’esmenten.
Tot va començar amb el rapte d’Hèlena, la noia més bonica del món segons el Judici de Paris, que era l’esposa del rei d’Esparta, Menelau. Paris ja considerat el fill del rei de Troia, el nou príncep, es va enamorar perdudament i va ser el culpable del rapte d’Hèlena. La guerra va ser molt llarga i no hi havia manera que els grecs poguessin accedir a la ciutat de Troia, ja que aquesta tenia unes muralles molt fortes i impenetrables. Ulisses va tenir l’idea d’enganyar els troians fent-els-hi creure que s’havien rendit. Van construir un cavall de fusta molt gran i així van guanyar la guerra.
La cançó fa referència a aquesta traïció: l’atac dels grecs d’una manera injusta i sense ètica. Això ho relaciona amb la ruptura amorosa, després d’haver intentat que tot torni a la normalitat , finalment , quan menys tu esperes, arriba el cop més dur: la traïció. El mateix que els va passar als troians abans que la seva ciutat fos incendiada.
Aquesta és la meva petita aportació i la primera vegada que escric a L’empremta d’Orfeu. Espero que vosaltres trobeu més cançons en referents clàssics i que em comenteu aquesta !!!
La Pegatina és un grup de música de rumba catalana i ska fundat a Montcada i Reixac.
Té els seus inicis al 2003, no és fins al 2006 que s’oficialitza el nom de ja que abans es feien dir Pegatina Sound System. En aquest any és quan els tres components del grup es plantegen anar més enllà i gravar un disc.
A finals del 2007 el grup ja compta amb sis components. El 2009 i el 2010 són uns bons anys pel grup, que fa més de 200 concerts per tot el món, en festivals amb una gran afluència de públic i gires internacionals. El recorregut és cada cop més espectacular i més ampli.
Sueños de sirena que se caen por la escalera de un viejo petrolero sin pudor.
La mujer en el balcón quiere tener ventilador antes de tirarse contra el suelo.
Y la luna sonríe mientras mira las grandes tonterías que hacen útil mirar
Y la luna sube la marea para que ahoguen sus penas los hombres en el mar
Con la garganta rota de intentar morder las moscas de vinagre por quererse aliñar.
Y tras la ventana donde el ciego ya no anda siempre queda aire que respirar.
Y la luna sonríe mientras mira las grandes tonterías que hacen útil mirar
Y la luna sube la marea para que ahoguen sus penas los hombres en el mar
Tras los matorrales hay conejos infernales que siempre piden más de lo que dan Las niñas de la plaza más calientes que una plancha seducen al bastón del jubilao.
Esas viejas motos que se mecen con nosotros en esta humana tierra de robots. Unas garrapatas con todas sus artimañas marcan territorio en un bull-dog.
Y la luna sonríe mientras mira las grandes tonterías que hacen útil mirar
Y la luna sube la marea para que ahoguen sus penas los hombres en el mar.
Quin referent clàssic hi trobeu? De qui ens parla? La vida de qui ens defineix i com la defineix? Creieu que concorda amb la mitologia?
Us presento dues cançons que vam esmentar la Natàlia i jo en comentar l’article de la cançó “Carpe Diem” de David de Maria. Ho vam fer perquè pensàvem que hi havia poques cançons amb aquest llatinisme, tot i que després vam comprovar que n’hi havia moltes, com aquesta. Espero que us agradin!
Aquestes cançons són de dos grups molt importants de rock: un és Green Day i l’altre Dream Theater.
Green day, juntament amb altres bandes del segell Lookout!, són els iniciadors del pop punk. A més se’ls atribueix la reactivació del punk rock al 1994 amb l’àlbum Dookies.
El grup Dream Theater el van formar dos estudiants de l’institut de música de Berklee. El quintet va començar a gravar algunes maquetes i varen editar The Majesty Demos. Aquesta maqueta va tenir molt d’èxit, ja que se’n van vendre més de 1000 en els primers sis mesos. Però desgraciadament, un grup de Las Vegas que ja es deia també Majesty va obligar el grup a canviar de nom. Va ser llavors quan Dream Theater va néixer, en honor a un antic cinema de Califòrnia.
Com que ja hem treballat a fons el llatinisme carpe diem, us deixo dues cançons relacionades amb aquest llatinisme. Mireu els vídeos i llegiu les lletres per tal de practicar l’anglès. Com tracta el tòpic cada cançó? Ara vosaltres podríeu trobar més cançons amb altres llatinismes?
Escolta amb atenció aquestes dues cançons de Lucio Dalla i després respon a les preguntes de més avall:
Vedo le stanze imbiancate tutte le finestre spalancate neve non c’è, il sole c’è, nebbia non c’è, il cielo c’è!
Tutto scomparso, tutto cambiato mentre ritorno da un mio passato tutto è uguale, irreale sono Ulisse coperto di sale!
E’ vero la vita è sempre un lungo, lungo ritorno ascolta io non ho paura dei sentimenti e allora guarda, io sono qui, ho aperto adagio adagio con la chiave come un tempo ho lasciato la valigia sulla porta ho lasciato la valigia sulla porta.
Ho guardato intorno prima di chiamare, chiamare non ho paura, ti dico che sono tornato per trovare, trovare come una volta dentro a questa casa la mia forza come Ulisse che torna dal mare come Ulisse che torna dal mare.
Una mano di calce bianca sulle pareti della mia stanza cielo giallo di garbino, occhio caldo di bambino!
Tiro il sole fin dentro la stanza carro di fuoco che corre sul cuore perchè ogni giorno è sabbia e furore e sempre uguali non sono le ore!
Voglio dirti non rovesciare gli anni come un cassetto vuoto, ascolta anche i giovani non hanno paura di un amore e mai, mai, mai strappano dal cuore i sentimenti io ti guardo la tua forza è un’ombra di luce la tua forza è un’ombra di luce.
La mano affondata nel vento del vento… aria calda, urlano quelle nostre ore strette in un pugno urlano come gli uccelli, i sassi si consumano, non si consuma la vita la giornata è uguale a una mano che è ferita io sono Ulisse al ritorno Ulisse coperto di sale! Ulisse al principio del giorno!
Acabem de veure el tema de la geografia grega i hem llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer, Les aventures d’Ulisses, quìnes referències clàssiques trobeu en aquestes dues cançons de Lucio Dalla, recentment traspassat? Per què el tema d’Ulisses és tan recorrent en la música? Què té Ulisses de modern? Si no us ho creieu, mireu i escolteu, no us oblideu de comentar la cançó que més us ha agradat i la que millor reflecteix l’Ulisses homèric!
Fama Tuba és una cançó d’un grup germànic Darkwave, Helium Vola), tot i que està cantada en llatí. Aquesta cançó personalment no m’agrada, però volia publicar una cançó en llatí i em va semblar molt adequada, tot i que té referències bíbliques.
Mozart va néixer a Salzburg (Viena) el 27 de gener del 1756 i va morir el 5 de desembre del 1791. Fou un compositor austríac de música clàssica. Probablement el més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres.
Jo us parlaré, en el meu primer apunt en un bloc, sobre Lacrimosa (Requiem) una de les obres de Mozart. La Missa de Rèquiem és una obra de Mozart basada en els textos llatins per al Rèquiem, és a dir, l’acte litúrgic catòlic celebrat després de la mort d’una persona, es tracta de la dinovena i última missa escrita per Mozart ja que va morir abans d’acabar-la.
Lacrimosa és un grup de rock gòtic alemany, influït per Mozart, que també té aquest Rèquiem dins Angst 1991:
Quina versió us agrada més la clàssica o la gòtica? Heu entès la lletra en llatí del Rèquiem de Mozart? Què tenen en comú les dues versions?
Què vol dir Lacrimosa? Per què es diu Lacrimosa el grup alemany de rock gòtic?
A partir d’un comentari que ens van manar fer sobre una cançó del grup valencià Aspencat, els vaig conèixer. I mirant-me la lletra per youtube, vaig adonar-me que hi havia una cançó amb un referent clàssic. Tot i que no m’agradi molt aquest grup, aquesta cançó està molt bé, ja que explica aquest llatinisme, la lletra expressa que aprofitis el temps sense pensar ni en l’ahir ni en el demà.
Per les voreres caminant ben tranquils, sense pensar en el demà ni l’ahir, sols pensant en què anem a fer hui, per les voreres caminant ben tranquils, sense pensar en el demà ni l’ahir, carpe diem almenys per aquesta nit.
Festa i diversió sense fi, avui ningú res em pot dir, instants que volem repetir, carpe diem almenys per aquesta nit. Carpe diem, carpe diem, aquesta nit, i aquesta nit, carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se, no penses massa o la nit pot acabar-se.
Festa i diversió sense fi, avui ningú res em pot dir, instants que volem repetir, carpe diem almenys per aquesta nit. Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit, carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
No faces plans, pensa en el present, que el temps no s’atura, gaudeix el moment.
Carpe diem…
Quines de totes les cançons que a l’Empremta d’Orfeu tracten aquest tòpic literari us ha agradat més? Quina és més fidel al tòpic horacià? En coneixeu alguna més per completar la col·lecció?
