“Venus” d’Ádammo

ÁDAMMO – VENUS

Viaje cósmico que emprendo hacia ti, universos desiertos
Polos opuestos me atraen a ti, dimensiones que no vemos

Respiraré (Respirare) de tus cosmos
Elevaré (Elevaremos) el morbo
Venus va a permitir que juguemos con fuego

Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad

Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegaré, por tu sistema solar

Ángeles vuelan con trajes de luz son tiempos violentos
Luces que luchan por darnos color cuando el gris
Se hace eterno

Conectare (Conectare) mil estrellas
Hay en tu nombre una constelación
Dame una señal que me lleve al infinito

Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad

Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegare, por tu sistema solar

Se van apagando los rayos
Del sol lentamente y sin control
Voy despidiendo toda sensación…

Woooooooo

Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad

Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegaré, por tu sistema solar

Aquesta cançó parla d’un noi que no pot tenir la noia a la que estima.
Venus, deessa de l’amor , es va casar amb Vulcà, déu del foc. Per això la cançó diu que Venus els deixarà jugar amb foc, fent referència a que poden ser una parella i estimar-se.
El noi diu que no deixarà de buscar-la perquè no  pensa rendir-se, però que els dies passen (aurores) i que no canvia res. També afegeix que els àngels lluiten per aquesta relació en els dies grisos. Després parla de la constel·lació de Venus i diu a la noia que li doni un senyal per seguir lluitant, però que no deixarà de lluitar. Finalment veu que continuen passant els dies i que no hi ha solució, i es comença a adonar de la realitat ,que mai no podrà tenir la noia que busca.
El seu amor serà etern, igual que les constel·lacions, que són els recursos dels déus per fer etern  un heroi o amor passional. Igualment puc dir que Venus és l’estrella que més brilla, la primera en aparèixer, igual que la seva estimada, encara que no la pugui aconseguir.

Què n’opineu? Quins referents clàssics hi trobeu en aquesta cançó d’Ádammo?

Violeta Casadesús

1r Batx. Llatí i Grec

INS Miquel Martí i Pol ( Roda de Ter )

16 pensaments a ““Venus” d’Ádammo”

  1. Merci Margalida, tens tota la raó l’amor sempre és un tema molt present a les cançons ja que regeixen la vida de tothom, sempre hi ha un moment en què la teva vida és afectada per l’amor. Les cançons d’amor solen arribar més al cor dels oients i per això agraden més i és l’objectiu dels cantants.

    INS Miquel Martí i Pol (Roda de ter)

  2. Felicitats pel teu treball! Trobo que la cançó no està malament, tot i que no és molt del meu estil! Fer una reçerca com aquesta i elaborar aquest treball no és fàcil, així que moltes felicitats!

    Vale!

  3. parlava de que tenia que aprofitar el maxim el per estar amb el seu amor deian de ironia que venus permetia tot

  4. Salve!! Aquest recurs que utilitzaven els deus per fer etern un heroi o un amor passional es diuen Catatarismes. Un exemple de cataterisme també és Orió; fill de Posidó i Euríale, rei de Creta. un escorpí gegant enviat per Gea el va matar, i tot seguit les deesses sol·licitaren a Zeus que el poses entre les constel·lacions del cel, el qual va complaure la demanda i en memòria de la mort de l’heroi afegí també als cels la constel·lació d’Escorpió.
    Bona feina Violeta!!!!
    1r. Batxillerat B
    INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

  5. Quan els deus transformaven els personatges en constel·lacions es diu catasterismes i he trobat la consatl·lació del dofí A la cançó us he marcat la paraula constel·lació per això us animo a que en busqueu.
    Història d’amor de Neptú: un dia Neptú va veure a Amfitrite ballar a l’illa de Naxos i es va enamorar d’ella. Així que se li va acostar i li va demanar matrimoni però Amfitrite li va respondre que no. Aquesta es va amagar a la serralada de l’Atles perquè Neptú no la trobés però un dofí ho va aconseguir i la va convèncer perquè s’hi casés. Neptú agraït amb el dofí va crear la constel·lació del Dofí.

    Violeta
    INS Miquel Marti i Pol

  6. Felicitats per aquesta feina, la veritat és que està molt bé per haver buscat tota aquesta informació i elaborar-lo.
    La canço està molt bé i tota l’informació també.
    Molt bona feina,

    Vale

  7. Salve!

    Veiem que en moltes les cançons de l’emprenta d’orfeu parlen de Venus perquè és la deessa de l’amor i sovint el tema principal de les cançons és tant l’amor com el desamor. A més Venus era la deessa de la bellesa i per aixó en alguens cançons es compara a una noia bonica amb Venus. En quant als catasterismes dels que parleu us deixo enllaçat la web d’un bloc que hem començat la Irina i jo sobre estels i constel·lacions amb referents clàssics on parla de la constel·lació de dofí, la d’escorpí que heu mencionat, etc.

    http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/

  8. Salve!
    L’emprenta d’Orfeu està plena de cançons de Venus!! molts cantants utilitzen a Venus i parlen d’ella ja que és la deesa romana de l’amor. Els referents d’aquesta cançó a part de Venus és Aurora que és la deesa que personifica l’alba. És una deesa que vola a través del cel per anunciar l’arribada del sol. Els seus germans són el Sol i la Lluna. Va tenir diversos fills, quatre dels seus fills són els vents del nord, del sud, de l’est, i de l’oest. Segons el mite, les llàgrimes que vessa mentre vola a través del cel plorant per un dels seus fills que va ser assassinat és la rosada del matí. En aquesta cançó es menciona la constel·lació del dofí, segons la llegenda, Anfítrite, una de les Nereides, va accedir a casar-se amb Posidó, del qual havia intentat escapar i amagar-se, però va ser trobada per un dofí. Posidó va estar tan agraït al dofí que el va situar entre les estrelles.

  9. Salve!

    Aqueta cançó parla de Venus la deessa de l’amor. Com bé explica Violeta Casadesús, aquesta cançó parla d’un noi que no pot tenir la noia a la que estima.

    Venus també és un planeta així que es crea un joc de paraules i si ens hi fixem, utilitza paraules d’aquest cam semànic:
    Rayos, luz, cosmos,sistema solar, sol i gravedad.

    Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s’anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l’amor. Sense comptar la Lluna, és l’objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l’alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l’anomena L’estrella del matí o L’estrella de la tarda.

  10. Salve!!

    Moltes cançons el tema principal és l’amor i el desamor per això moltes cançons parlen de Venus. Venus és la deesa de la bellessa per això compara Venus amb la noia, vol dir que la noia és molt guapa.

    Vale!!

  11. Salve! Com heu dit vosaltres, Helena i Violeta aquest recurs de fer etern un heroi es feia servir molt (catasterismes). Com que jo sóc àries trobo que és una bona història perquè la conegueu. El rei Beocia volia sacrificar a Zeus els seus dos fills Frix i Hele, per tal que l’etapa de gana que està passant el seu país s’acabi. La seva mare, Nefele, no els volia sacrificar i els va enviar a un moltó de velló d’or que els va conduir pel mar fins a Aea. Hele va caure el mar durant el viatge i va morir i quan Frix va arribar a la costa va sacrificar el moltó a Zeus i va portar el velló d’or el rei del seu país.
    Ingrid Vila
    Ins Miquel Marti i Pol de Roda de Ter

  12. El terme catasterisme és un cultisme que prové del Grec καταστερισμοί, que significa col·locat entre les estreles. El catasterismo és la transformació mitològica d’un personatge en un estel o en una constel·lació. Pegàs el van convertir en catasterisme quan va néixer de la sang vessada per Medusa quan aquest, li va tallar el cap. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar. Una característica del seu vol és que quan ho fa, mou ​​les potes com si en realitat estigués corrent per l’aire.

  13. Esta mol ben trobada la cançó, ja que el món clàssic és molt ric en catasterismes. També és important la història de les osses menor i major: està associada al mite de Cal·listo, que fou una heroïna, filla de Licàon.
    Es va posar al servei d’Àrtemis com a nimfa caçadora. Zeus s’en va enemorar i, per obtindre-la, es va adoptar la figura d’Àrtemis. D’aquesta unió va néixer Arcas. Fou transformada en óssa per Àrtemis, com a càstig per no haver guardat el vot de castedat, o bé per Hera, que es venjava així d’una amant del seu marit i per això les va col·locar les dues ósses, la menor i major al cel; gelosa d’elles, les va situar al nord, lluny de l’horitzó del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions està associada al mite de Cinosura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *