Arxiu de la categoria: Filosofia

“Mil veces” de MC Brock

Estava un dia escoltant música a casa, i de sobte,  una cançó de MC Brock em va fer pensar. A la seva cançó ‘Mil veces’ sortien noms que em resultaven familiars, però que ben bé no sabia la seva vida, és a dir, el que van fer i la seva influència, per això, he decidit fer aquest apunt perquè tots nosaltres tinguem més clar que van fer cadascú d’ells i perquè van ser tan importants. Espero que us agradi.

Jesús Fernandez Pisa, conegut com a Brock és un MC mallorquí. Va néixer  el 19 de gener de l’any 1991 i amb tan sols 14 anys ja va començar escrivint i guanyant un concurs de joves talents anomenat, ‘ments joves’. Ha anat fent-se un lloc en el món del hip-hop i a hores d’ara ja ha tret dues maquetes i ha col·laborat en diversos treballs musicals.

Estuvo lloviendo en la ventana de mis ojos, pero llegué a la persiana, cuando la abrí, las nubes desaparecieron, como desaparece luna en la mañana, triste mi agonía lenta, igual que una balada en disco de los 80, sangré más de mil veces, morí por ti, y después me dí cuenta que c’est fini, jugaste con valores como aquel que juega al cluedo, pero no piqué el anzuelo de los mares de licores, hablé con los temores que habitaban en tu costa y decidí perderte aposta para así perder el miedo, en el buffet de tus labios fui para pedir comida, pero sólo había una carta y era la de despedida, la vida en gran parte forma parte del pasado porqué aunque ya se ha pasado, fue gran parte de tu vida, de geografía algo menos que lo básico, la ruta de mi mente es un accidente geográfico, te ataca a sangre fría, te destrona de tu nombre, las tías me parecen más personas que los hombres..aunque las de hoy en día están más presas que las GAPO, tenías para elegir, el malo era más guapo. Si estás buscando un príncipe y sólo te encuentras sapos, dime porque te rodeas entre muñecos de trapos, tal vez, será por ese riesgo que aumenta en su caché, será por amor ciego que no pierde la fe, será por el momento de cuando el ojo ve, la funda del asiento de ese Hyundai Coupe, yo sin carnet, ya lo pone claro DGT, déjate que golfas te manejen como un títere, cubre sobre Lucifer, en urbes tan lúgubres, guárdate tus ubres si las cubres, sube y púdrete. Cerca del filo, zarpando el navío, saltando al vacío, plantando mi estilo, calcando el suspiro, palpito por ti.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vdgqDQw-sKE[/youtube]

Nunca moriría por mi, pero si por el micro, problemas han venido pero ya se irán, las cosas no han salido pero ya saldrán, SUAVE y percibo veneno nocivo y lo escribo, yo vivo en mi nido perdido, cautivo del verso guardián. Tan solo tienes que ver lo que puse en el papel, déjame decirte que no me gusta lo que ofreces, tus encantos de mujer, ya no me van a joder, porque ya aprendí a saber que no me mereces. Tengo tu aroma en la piel, pero no la quiero oler, por todo lo que pasé, te busqué mil veces, y aun que sé que te encontré, te besé y te acaricié, dime de que sirven si las mil desparecen. sus labios eran ostras de las costas de marfil, al final sólo el alfil, que afilo de afilar tienta, a cantarte las cuarenta y que tu me cantes las mil, ya pienso pasar de ti, porque no rindes a cuenta, sé que paz y progreso es el dinero mami, y yo solo tengo ingresos de besos que te dí, sé que tu no quieres eso y no te puedo exigir, pero la vida no es eso, la vida es fluir así, el dinero calmará tu ego y cuando vas el tiempo ya no te sirve, no, no puedes vagar lo que te entrego porque sentimientos son invisibles. Así que busca un rico, niñato con perico, por tu mal rato más me mato y yo maltrato al micro, te canto y te replico, las mil veces me explico, y redondeo a mil, pero en verdad son mil y pico. Tú eres Marte, y mil veces Plutón, Descartes, Sócrates, Arquímedes, Platón, Cervantes, Pulitzer, incluso Cicerón, Lucifer se puso guantes para tocar tu pezón. Y a mi, me enfrías como comer canapés, como la lluvia del mes traen los días de sequía. Eres una de esas tías que hace sexo tailandés, que te venden PSPS sin papel de garantía al mes, más ardiente en plan caliente, el ying yang del ninja delfín ya en mi orilla, hincando el diente, incandescente, que brilla en la villa del sexo indecente, me puede la intriga, me obliga a estar despierto, si las miradas desvirgan, yo ya me he corrido dentro, fabriqué un pozo en mi pecho y aprovecho pa’ que pases, si lo observas lleva trozos que he desecho de mis frases. Mil veces, mil, mil veces, di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces, mil veces, mil, mil veces di, mil veces, mil veces, mil veces.

Què en penseu d’aquesta cançó? D’on vénen el noms dels planetes que surten en aquesta cançó, Mart i Plutó?

Qui va ser Descartes? Per què és important? Què va fer?

I Sòcrates? Per què és tan important a la filosofia? De qui va ser mestre? Quina frase cèlebre té?

I Arquímedes? Per què va ser important?

I Plató? Què en sabeu d’ell? Què va fer?

Qui va ser Cervantes? Quin famós llibre va escriure? I Ciceró?

Per últim, qui va ser Lucífer? Quina es la seva etimologia? Què representa?

Coneixeu tots els noms esmentats amb anterioritat?

Feu una rima amb el nom de qualsevol filòsof o científic grec, o si voleu, ja que estem estudiant el tema de la mitologia, podeu fer-ho amb noms de divinitats gregues.

Elisa Moya, 1C Batx. Grec

Tu mirada (José Antonio Rodríguez)

José Antonio Rodriguez és un cantautor de la República Dominicana, la Lida m’ha passat una cançó seva; Tu mirada, per poder fer l’apunt de filosofia i música. Crec que és interessant treballar aquest filòsof grec, ja que dilluns tenim l’examen de filosofia, on entrarà en matèria Heràclit, filòsof molt destacat entre els presocràtics.

José Antonio Rodríguez canta Tu mirada, tot musicant els versos de Mario Benedetti i de Martín Renael González Batista:

“Variaciones Sobre Un Tema De Heraclito”

No sólo el río es irrepetible

tampoco se repiten
la lluvia el fuego el viento
las dunas el crepúsculo

no sólo el río
sugirió el fulano

por lo tanto
nadie puede
mengana
contemplarse dos veces
en tus ojos

Mario Benedetti
TU MIRADA

¿Tu mirada? Tu mirada
es el más perfecto modo
de decirlo todo, todo,
aunque no hayas dicho nada.
¿Qué magia tienes guardada,
qué poder bello y profundo?
Tu mirada de un segundo
me siembra un año de antojos
y cuando cierras tus ojos
se queda sin luz el mundo.

AMOR

¿Cómo en tan breve sonido
puede haber tanto calor?
¿A qué pecho rimador
le robaste ese latido?
¿Qué le dices al oído
con palabra perfumada
para que la enamorada
boca que te va nombrando
tenga sed de fuego, cuando
enciendes una mirada?

Martín Renael González Batista

Heràclit d’Efes (544-487 aC.)

Es diu d’aquest filòsof que era una persona, si més no, peculiar,  ja que tot i provenir d’una família adinerada, ho deixà tot i marxà a viure a dins una cova. El que ha quedat escrit i ha arribat fins als nostres dies d’Heràcit, són els seus famosos aforismes (frases contundents, molt metafòriques i difícils d’interpretar).

Podem classificar les seves idees en:

1. Tot canvia: tendim a tenir la idea de que hi ha coses a la vida que es mantenen inalterables, però això, és una il·lusió. Tot està constantment canviant. Tota cosa existeix perquè existeix el seu contrari, és a dir, que quan una cosa canvia, tendeix a canviar anant a parar sempre al seu contrari. (Exemple: de la vida es passa a la mort, de despertar es passa a dormir.)

L’arkhé (en grec: ἀρχή) o font de vida/origen de l’univers, del qual parla Heràclit és el foc. Segurament es tracta d’un concepte metafòric, ja que aquest element seria el que millor representaria el fenomen de canvi a la naturalesa. El foc = a l’ànima. L’aigua = absència de vida. A la cançó, a què  podríem comparar aquest concepte?

Hi ha un breu comentari a sota del vídeo: “No només el riu és irrepetible”, referint-se a aquest primer punt i citant un dels aforismes (que ens posen al principi del muntatge en grec i amb la seva traducció):

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εῖμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.

(No és la frase del vídeo, és una que va escriure la Lida, crec que serà més correcte/precisa)

2. En la lluita hi ha un lógos (λόγος) : l’harmonia és la lluita entre els contraris. Si veiem la physis (φύσις) com un cosmos (κόσμος = ordre)  i no un caos, (Χάος = desordre) ens serà molt més fàcil tenir una actitud filosòfica i per tant científica. El concepte de la unitat de totes les coses, el reconeixement de la unitat dels contraris (des de la distància) és un signe de saviesa superior.

3. Aristocratisme filosòfic: menyspreu per la gent que no entenia les paraules d’Heràclit, que per més que els explicava les seves teories, eren incapaços d’anar més enllà de les seves creences. Ell considerava que la gent no feia ús de raó, encara que tots poguessin arribar a ella.

4. Relativisme: Heràclit crea una concepció radicalment relativista de l’univers, el que realment existeix és un continu esdevenir. Enmig dels canvis s’esborren les diferències ens els contrastos. No hi ha fronteres clares entre, per exemple, el dia i la nit, la joventut i la vellesa. Així que en el fons, dedueix Heràclit, el dia i la nit són el mateix, com també la joventut i la vellesa, la vida i la mort, el bé i el mal. De la mateixa manera, fa referència a les característiques de les coses, de les quals cap és absoluta.

Per cert que me’n dieu de la teoria de Parmènides en contraposició a la d’Heràclit?

Sabeu altres filòsofs grecs que tinguessin una teoria sobre l’arkhé (ἀρχή)? Quina és?

En què discrepaven els Pitàgorics i Heràclit?

 

Espero que el resum de la teoria d’Heràclit us serveixi per estudiar i saber més coses sobre aquest pensador grec! Si trobeu més referències d’Heràclit en la música actual, L’empremta d’Orfeu us ho agrairà!

Núria Yela

2n de Batxillerat Grec i Llatí.

L’amor platònic en la música actual

Justament, estem fent a classe de filosofia els filòsofs Sòcrates i PLATÓ. De Plató, estudiem la teoria del coneixement, on una part important és L’AMOR PLATÒNIC.
Plató té un diàleg, el Banquet, que forma part de la seva època de maduresa. En aquest diàleg, explica una petita anècdota, una història que comença en una festa, on després de sopar i de beure molt, el simposi, alguns comenten de millorar la festa parlant d’alguna cosa, i decideixen parlar de l’amor, i cadascún d’ells fa un discurs, lògicament, el més important és el de Sòcrates. Explica la teoria de l’amor platònic: als humans ens atrau molt la bellesa, pensant que ens farà feliços i eterns.

L’amor platònic és un tema vigent actualment en tots els aspectes i és un tema al que s’ha dedicat molt de temps. En la música, aquest amor platònic que és un amor idealitzat, on ets conscient de que mai no podràs arribar a ell, i ho podem apreciar clarament en la lletra de les cançons. Un exemple és ”El amor platónico” de Danny Marín, que és un gran artista en el tipus de música ”merengue” de Colòmbia. Després d’una llarga trajectòria, aquest és el seu gran èxit, un single del disc de principis de 2011, número 1 en la ràdio de Colòmbia.

Quina idea teniu de l’amor platònic? Ja heu llegit l’apunt de la Margalida Encara és vigent l’amor platònic? Coneixeu més cançons que parlin d’aquest tema? Digueu-me la vostra opinió, i si en teniu més música, comenteu-la i enllaçeu-la.

Oriol García
2n Batx.

La teoria socràtica en la música

Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates,  ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.

La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa.  Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant,  la via imprescindible per conèixer la veritat.

La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.

En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.

En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates,  i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància,  perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos,  i per tant,  a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?

Laura Galán
2n de batxillerat

Les idees de Plató en la música actual

Cada cop que pensem en la situació ideal o perfecta, estem pensant com Plató. Es tracta d’aquestes idees anomenades platòniques. La idea clau d’aquest filòsof és exactament això: la idea, el món de les idees.
Les tres cançons que representen millor les seves teories són:

SOMEWHERE OVER THE RAINBOW. Una cançó que parla d’un lloc sobre de l’arc de Sant Martí, un món ideal, un món perfecte, com el de Plató. Darrere de tot allò que ens envolta, allò real, s’amaguen idees prèvies. La realitat és una còpia imperfecta de les idees. (A partir del segon 0:42)

[youtube]https://youtu.be/V1bFr2SWP1I[/youtube]

POR LA RAJA DE TU FALDA. El que miren, “la raja de la falda”, deixa entreveure una cama perfecta i això provoca el “piñazo” dels germans Muñoz. Plató pensa que no tothom arriba al coneixement, al món de les idees, en aquest cas ells hi arriben per accident, però només uns pocs privilegiats hi poden accedir. Recorda al Mite de la Caverna.

[youtube]https://youtu.be/wECwsE4yNSQ[/youtube]

THANK YOU FOR THE MUSIC. La lletra dóna les gràcies a la música, perquè a través d’ella es poden expressar. Transmet aquesta idea del BÉ, la BELLESA i la VERITAT, la teoria de que cap no existeix sense l’altre i si un és bo, també és bell i sincer.

[youtube]https://youtu.be/0dcbw4IEY5w[/youtube]

Algunes cançons que he trobat pel meu compte són:

WHAT A WONDERFUL WORLD. Aquesta cançó parla d’un món formós, on les flors floreixen, el cel és blau i tothom és amic de tothom. Un altre món ideal a la música. Poso una versió de hippies i música House, tot i que és de recomanar la versió de Louis Armstrong amb títol homònim.

[youtube]https://youtu.be/BlDgQOd3p-0[/youtube]

IDEES. Manu Tenorio ens parla de les idees en general, de les bones, les dolentes, dels mil tipus d’idees i també de com la nostra vida es construeix d’elles i ens dirigeixen pel camí, però també de com ens poden arribar a destrossar.

[youtube]https://youtu.be/MKOV1iZbQQs[/youtube]

Coty Ledesma
2n Batxillerat Grec

Diògenes en la música actual

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

[youtube]http://youtu.be/I_izvAbhExY[/youtube]

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana,
LLATÍ I GREC 2n Batxillerat

Tot canvia!

Música i filosofia grega, Heràclit: Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει.

KeaneEverybody’s Changing – Aquesta banda anglesa de piano rock, i de rock alternatiu, tenen aquesta cançó anomenada Evrybody’s changing, és a dir, “Tot el món està canviant’’, és una idea principal del filòsof Heràclit amb la seva típica tòpica frase de ‘’Res no és el mateix, res no roman’’, volent explicar que mai no és el mateix de les coses, sinó que tot va canviant poc a poc sigui per a negatiu o per a positiu. Això té a veure que, amb el protagonista de la banda, es veu en ell la mateixa persona que sempre, però amb la única diferència que veu que tot el seu entorn està canviant, que tot està en constant moviment i que ja forma part de la naturalesa. Els canvis afecten la nostra vida, ja que si són bons ens ajuden a millorar, i si són dolents ens ajuden a aprendre, ja que dels errors se n’aprèn.

És un tema que tracta sobre una realitat que de certa manera, tothom la toca i a tothom li afecta. Tots hi trobem canvis en la nostra vida molt constants, tant en la nostra pròpia persona, que és menys freqüent, o tant sigui en l’entorn que ens envolta, sigui societat, família, amics, etc. Aquest canvis ens ajuden a viure i a conviure en societat, tal i com es diu en la pròpia filosofia, la vida i els humans estem sempre en constant moviment i canviant, mai no deixarà de fer-ho, tots seguim de certa manera els impulsos que veiem en qualsevol lloc, per posar-nos al dia i adaptar-nos als canvis que veiem, i més si són positius per la pròpia persona i que ens puguin beneficiar.

Vid. El Fil de les Clàssiques

John Lennon, músic que ara tindria setanta anys de no haver-lo assassinat, va destacar en el pop i en el rock especialment, i que va ser membre del famós grup THE BEATLES, té una cançó anomenada Imagine, on parla d’aquest mateix tema. En la lletra explica que imaginis un mon perfecte, on hi ha un canvi radical on no existeix el cel, que no hi ha gent per preocupar-se de viure o de morir, imaginar tota la gent vivint en pau sense guerrers ni baralles, i anima tota la gent a imaginar un canvi total i que hi hagin totes les coses que puguem imaginar, amb canvis positius i negatius per tal de viure tots millor.

Canviant d’estil, però no de tema, en el món del rap, existeix un artista anomenat Zpu, que després de la seva llarga trajectòria com a artista i compositor dels seus propis treballs, ha tret aquest mateix any un disc anomenat He tenido un sueño, amb la cançó principal és homònima.

Aquest artista es caracteritza pròpiament perquè escriu tot el que li passa a ell, al seu voltant i a la seva pròpia persona. En aquesta cançó, parla totalment del canvi, com John Lennon, també imagina un món on existeix totalment el canvi i que no hi hagi aspectes negatius o que ens afectin d’alguna manera a tots i a totes les persones. També parla de que en la vida hi ha d’haver canvis, ja que aquest canvis, siguin positius o negatius ens van bé a totes les persones per anar millorant i tirant endavant tant com es pugui. En definitiva, el canvi és un tema que toca sempre a molta gent, que es tracta quasi bé en totes les parts del món i totes les persones estan implicats en ell, i en què el filòsof grec Heràclit va ser el primer en parlar sobre aquest canvi que tots veiem i que ens passa a tots tan com a la vida personal, i més sobretot en l’entorn i en la societat que viu cadascun de nosaltres.

Ja ho deia la cantant argentina desapareguda fa un any, Mercedes Sosa, Todo cambia:

Oriol García
2n Batx. Grec i Llatí