José Antonio Rodriguez és un cantautor de la República Dominicana, la Lida m’ha passat una cançó seva; Tu mirada, per poder fer l’apunt de filosofia i música. Crec que és interessant treballar aquest filòsof grec, ja que dilluns tenim l’examen de filosofia, on entrarà en matèria Heràclit, filòsof molt destacat entre els presocràtics.
José Antonio Rodríguez canta Tu mirada, tot musicant els versos de Mario Benedetti i de Martín Renael González Batista:
“Variaciones Sobre Un Tema De Heraclito”
No sólo el río es irrepetible
tampoco se repiten
la lluvia el fuego el viento
las dunas el crepúsculo
no sólo el río
sugirió el fulano
por lo tanto
nadie puede
mengana
contemplarse dos veces
en tus ojos
Mario Benedetti
TU MIRADA
¿Tu mirada? Tu mirada
es el más perfecto modo
de decirlo todo, todo,
aunque no hayas dicho nada.
¿Qué magia tienes guardada,
qué poder bello y profundo?
Tu mirada de un segundo
me siembra un año de antojos
y cuando cierras tus ojos
se queda sin luz el mundo.
AMOR
¿Cómo en tan breve sonido
puede haber tanto calor?
¿A qué pecho rimador
le robaste ese latido?
¿Qué le dices al oído
con palabra perfumada
para que la enamorada
boca que te va nombrando
tenga sed de fuego, cuando
enciendes una mirada?
Martín Renael González Batista
Heràclit d’Efes (544-487 aC.)
Es diu d’aquest filòsof que era una persona, si més no, peculiar, ja que tot i provenir d’una família adinerada, ho deixà tot i marxà a viure a dins una cova. El que ha quedat escrit i ha arribat fins als nostres dies d’Heràcit, són els seus famosos aforismes (frases contundents, molt metafòriques i difícils d’interpretar).
Podem classificar les seves idees en:
1. Tot canvia: tendim a tenir la idea de que hi ha coses a la vida que es mantenen inalterables, però això, és una il·lusió. Tot està constantment canviant. Tota cosa existeix perquè existeix el seu contrari, és a dir, que quan una cosa canvia, tendeix a canviar anant a parar sempre al seu contrari. (Exemple: de la vida es passa a la mort, de despertar es passa a dormir.)
L’arkhé (en grec: ἀρχή) o font de vida/origen de l’univers, del qual parla Heràclit és el foc. Segurament es tracta d’un concepte metafòric, ja que aquest element seria el que millor representaria el fenomen de canvi a la naturalesa. El foc = a l’ànima. L’aigua = absència de vida. A la cançó, a què podríem comparar aquest concepte?
Hi ha un breu comentari a sota del vídeo: “No només el riu és irrepetible”, referint-se a aquest primer punt i citant un dels aforismes (que ens posen al principi del muntatge en grec i amb la seva traducció):
Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εῖμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.
(No és la frase del vídeo, és una que va escriure la Lida, crec que serà més correcte/precisa)
2. En la lluita hi ha un lógos (λόγος) : l’harmonia és la lluita entre els contraris. Si veiem la physis (φύσις) com un cosmos (κόσμος = ordre) i no un caos, (Χάος = desordre) ens serà molt més fàcil tenir una actitud filosòfica i per tant científica. El concepte de la unitat de totes les coses, el reconeixement de la unitat dels contraris (des de la distància) és un signe de saviesa superior.
3. Aristocratisme filosòfic: menyspreu per la gent que no entenia les paraules d’Heràclit, que per més que els explicava les seves teories, eren incapaços d’anar més enllà de les seves creences. Ell considerava que la gent no feia ús de raó, encara que tots poguessin arribar a ella.
4. Relativisme: Heràclit crea una concepció radicalment relativista de l’univers, el que realment existeix és un continu esdevenir. Enmig dels canvis s’esborren les diferències ens els contrastos. No hi ha fronteres clares entre, per exemple, el dia i la nit, la joventut i la vellesa. Així que en el fons, dedueix Heràclit, el dia i la nit són el mateix, com també la joventut i la vellesa, la vida i la mort, el bé i el mal. De la mateixa manera, fa referència a les característiques de les coses, de les quals cap és absoluta.
Per cert que me’n dieu de la teoria de Parmènides en contraposició a la d’Heràclit?
Sabeu altres filòsofs grecs que tinguessin una teoria sobre l’arkhé (ἀρχή)? Quina és?
En què discrepaven els Pitàgorics i Heràclit?
Espero que el resum de la teoria d’Heràclit us serveixi per estudiar i saber més coses sobre aquest pensador grec! Si trobeu més referències d’Heràclit en la música actual, L’empremta d’Orfeu us ho agrairà!
Núria Yela
2n de Batxillerat Grec i Llatí.
Núria, em sembla fantàstic que hagis aprofitat, per estudiar part de l’examen de filosofia, avançar aquesta tasca de pervivència musical de grec per al dia de la filosofia. Visca interdisciplinarietat del coneixement!
Per cert, com ha de ser en català el nom del filòsof si en grec és Ἡράκλειτος i en llatí Hēraclītus ?
Quina norma de transcripció hem d’aplicar, a més de tenir en compte que el diftong ει es transcriu i?
Gràcies, Núria, per aquest gran article. Segur que ens serà de gran ajut i utilitat per a repassar per a l’examen de filosofia.
Aquí tens les respostes a les teves preguntes:
– Diferència entre Heràclit i Parmènides:
La principal diferència és que Heràclit defensava un continu moviment i canvi del món. Mentre, Parmènides ens parlava d’un món etern que mai canvia i sempre és igual (El Ser) que es contrapossa amb el buit que sempre serà buit (No Ser). Perquè el “Ser és” i el “No Ser no és”.
– Altres filòsofs amb la teoria de l’ἀρχή són:
· Tales: defensa que l’ἀρχή és l’aigua.
· Anaximandre: defensa que l’ἀρχή és l’apeiró (una massa indefinida i infinita que englobava tot allò existent i que en dividir-se creà el món com el coneixem ara).
· Anaxímenes: defensa que l’ἀρχή és l’aire.
– Diferència entre Heràclit i els Pitagòrics.
Heràclit defensava que la vida és un cicle, que el que comença acaba i el que acaba comença. En canvi, els Pitagòrics creien en el descans etern de l’ànima després de la mort del cos on eren pressoneres.
Χαιρετε! =)
Trobo que tot el que ha dit la Laia és molt correcte!
Ara que ja ha passat l’examen m’agradaria que em diguessiu la vostra opinió sobre aquest filòsof. Esteu d’acord amb les seves teories? No hi ha res que resti per sempre, exeptuant el cicle? Creieu que hi ha una ànima, igual que els pitagorics o només estem de passada?