De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!