Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.
La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.
Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:
I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:
Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?
Aquesta cançó obre l’anime “Mirai nikki” (Diari del futur). Amano Yukiteru és un noi solitari que gasta tot el seu temps escrivint un diari en el seu mòbil, des del punt de vista d’un espectador, i parlant amb el seu “amic imaginari” que apareix com a “Deus ex Machina”; Déu del temps i espai. Un dia, Deus resulta no ser només un amic imaginari sinó realment un Déu que, a més de Yukiteru, onze persones més també podien veure i escoltar; aquest ésser diví crea un Joc de supervivència, en el qual li ha donat un diari predictiu del futur a cadascun dels participants elegits. Les regles del joc són simples, els dotze propietaris de diaris han de matar-se entre ells i l’últim que sobrevisqui es convertirà en el nou successor al tron de Déu, ja que aquest s’està morint.
Lletra en japonès:
Consentes dii Juno Jupiter Minerva Apollo Mars Ceres
La mort i el renéixer són un cicle Que en fantasies habiten en mi De què em serveix suplicar-li al destí Si fins i tot el temps va deixar d’existir
Només som titelles de Déu Al so d’un últim adéu
Anem, un, dos i tres Arrenca cap a la llum Anem, un, dos i tres Només allibera’t
No estem sols Ho comprens? Tard o d’hora d’aquest joc infernal Em burlaré! Sigui fantasia o no…
[Som~preses Sense res~postes]
Només som titelles~ de Déu Al so d’un úl~tim adéu
A~ixí que un, dos i tres Aferra’t a la llum Anem, un, dos i tres Mor o arrisca’t
Anem, un, dos i tres Arrenca cap a la llum Anem, un, dos i tres Només allibera’t
No estem sols Ho comprens? I no és un joc de dolor, cridaré Jo viuré! I espero no perdre…
Què treus veient des de fora Com la teva vida se’n va amb una espera
En algun punt fora d’aquesta esfera Vaig creure que hi havia un miracle perpetu… cosa que no era
Quins referents mitològics trobem en la cançó? Heu localitzat la frase que està en llatí? A més del japonès, quin altre idioma trobem? En l’argument d’aquest anime us parlem que el personatge que és un déu apareix com a “Deus ex machina”, en què consisteix aquest mecanisme tan utilitzat en el teatre grec?
