30 | maig | 2014 | L'EMPREMTA D'ORFEU

“No va vendre gaire,” va dir el prolífic músic Brian Eno sobre l’àlbum debut de The Velvet Underground, “però tots els que van comprar una de les 30,000 còpies vengudes van formar un grup”. I no va vendre poc per l’estil de música (que després va ser altament reconegut com a obra mestra), més aviat va ser per les lletres transgressores i polèmiques que abastaven els temes dins de l’àlbum.

El grup del recentment difunt Lou Reed, The Velvet Underground, són reconeguts com els creadors d’un corrent musical innovadora i especial, tal com és el rock experimental. El seu primer disc, The Velvet Underground & Nico (en col·laboració amb la model i cantant alemanya Nico), és considerat un exponent principal per la popularització d’aquest gènere. Tot i així, TVU no destaquen per la seva discreció: més ben dit, no tenien pas pèls a la llengua. Les cançons d’aquest àlbum criden l’atenció per tractar temes tabú (ara ho son, així que no em puc ni imaginar com va reaccionar el públic dels anys 60). Entre els tòpics de les cançons podem trobar la drogoaddicció, la prostitució i inclòs el sadomasoquisme.

¿Com parlar d’erotisme i amor i no pensar en Venus? Es mereixia una menció, almenys, en aquest disc que forma ja part de la història com a Bíblia musical de la cultura i l’art. La deessa bella es torna extravagant i kinky en aquesta cançó, Venus in Furs (Venus entre pells), que explora l’acte sexual del masoquisme, l’amor per l’altra persona i l’amor per l’acte en si. Una repetició obsessiva de la paraula “cuir”, fusionat amb un diàleg-monòleg ric en argot S&M des del punt de vista d’un “sumís” a l’acte, componen una cançó que ens mostra una cara més desconeguda de la divinitat de l’amor. La Venus “entre pells”, en aquest cas, seria la “dominatrix” que castiga (en sentit literal no, suposo) al cantant.

No m’estranya en absolut, però, que el grup afiliat amb el mateix Andy Warhol, el que és possiblement l’artista més pintoresc del segle passat i més sexualment ambigu de la història, li faci un cant tan estrambòtic a un acte tan controvertit com és el sadomasoquisme.

Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girlchild in the dark
Comes in bells, your servant, don’t forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart
Downy sins of streetlight fancies
Chase the costumes she shall wear
Ermine furs adorn the imperious
Severin, Severin awaits you there
I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears
Kiss the boot of shiny, shiny leather
Shiny leather in the dark
Tongue of thongs, the belt that does await you
Strike, dear mistress, and cure his heart
Severin, Severin, speak so slightly
Severin, down on your bended knee
Taste the whip, in love not given lightly
Taste the whip, now plead for me
I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears
Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girlchild in the dark
Severin, your servant comes in bells, please don’t forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart