“Rise like a Phoenix”, de Conchita Wurst

Conchita Wurst és l’alter ego en forma de personatge drag queen amb barba de l’austríac Thomas Neuwirth. Tal com  diu la cançó  Rise like a Phoenix, Conchita reneix damunt l’escenari que sembla estar en flames com l’au Fènix.

Rise like a Phoenix és un tema compost  per Charly Mason, Joey Patulka, Ali Zuckowski i Julian Maas per representar Àustria i guanyar el primer premi en el Festival d’Eurovisió del 10 de maig de 2014 en la seva edició celebrada a Copenhaguen, Dinamarca.

[youtube]https://youtu.be/ToqNa0rqUtY[/youtube]

Cheque al portamor de Melendi

Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]

Educadamente te daría un consejo, 
que probablemente todavía no sabes, 
el demonio sabe mucho más por viejo 
que por ser el rey de todos nuestros males. 

Con la realidad te vas a dar de bruces 
si piensas que un euro es mejor que un detalle, 
porque una ventana que da a un patio luces 
puede brillar más que una que da a la calle. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Aunque pensándolo bien: 
¿Cuál sería nuestro futuro? 
Tú que prefieres un peso que un beso 
y yo no tengo ni un puto duro. 
Tú que sólo comes hojas 
y yo sólo carne roja. 
Yo vivo en un cuento chino 
y tú en una peli de Almodóvar. 
Tú que presumes de atea 
mientras yo vivo de la marea 
que un dios puso en mi garganta. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Yo sólo espero que esto no señale el broche 
pero cuando no te quede techo que alcanzar 
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será 
cuando mires atrás.

En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.

També trobem una  referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.

 

Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:

ostentata oculis ilico dona rapis.

quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,

quas pubescentes iuncta senecta premit.

quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,

hanc rediens sero vespere vidit anum.

sed bene quod paucis licet interitura diebus

succedens aevum prorogat ipsa suum.

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,

et memor esto aevum sic properare tuum.

 Aquí tenim la traducció d’aquests versos:

Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors

Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.

Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;

la vellesa immediata les aclapara encara joves.

tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.

Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,

a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.

Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,

ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.

Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,

però no oblidis que així llisca també la teva vida “

 

Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?

Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat?  I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec i Llatí