Sharif “30 monedas”

A l’article Tot canvia i res no roman publicat a El fil de les clàssiques, vaig comentar posant una frase que feia referència al pensament d’Heràclit que tot canvia. La frase és aquesta:  “Todo cambia, todo pasa y nada queda”  i la podem comparar amb la frase del filòsof Heràclit “Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει”. La cançó en qüestió és  “30 monedas” de Sharif. Què n’opineu? Coneixeu altres cançons amb aquest pensament heraclitià?

Querrán cortar tus alas, que no te eleves,
pero, nada importa si el corazón se mueve,
mira, la vida es breve, se te escapa entre las manos
si mas tarde o más temprano se te comen los gusanos

Aquí todo cambia, todo pasa y nada queda,
querrán comprarte con treinta monedas,
y querrán q te arrepientas por todos tus pecados
venderte la libertad y que la pagues al contado

Más cerca del precipicio que de los funerales,
yo, aun tengo principios y he llegado a los finales
tío, tengo carnales que no escriben por oficio,
que trabajan ocho horas y después cogen el micro

Tu no preguntes a donde, yo solo ando, por mi sendero,
dando más de lo que espero
mi verso es pasajero pero sabe ser sincero
cuando habla, cuando calla y cuando estalla cual mortero

Y aunque siempre llego tarde, tengo, puntualidad inglesa
en las frases y en las promesas
a mí no me interesa lo que me venda la tele
yo no pierdo los papeles por coronas de laureles

Solo pido, que no les falte gloria a mis amigos,
que ricos se conviertan en mendigos
solo pido, tener siempre el micro de testigo
y que mi voz sirva de abrigo pa los que viajan conmigo

Siempre llevo en la memoria, rimas y estribillos
pa intentar sacarle al mundo algo de brillo,
sigo siendo aquel chiquillo que regala sus juguetes
al que la vida enseñó que no se es lo que se tiene

Y que el reloj no se detiene, todo va y viene,
aquí el dinero solo sabe hacer rehenes.
si los trenes que se escapan son mentira
siempre hay otra estación donde brilla mas la vida

Aquí el mundo gira, a lomos del dinero,
el aire que respiras tendrás que pagarlo luego
ciegos por el ego y por el brillo de ese fuego
donde no encuentra sosiego el corazón huye del miedo

Soy como el pájaro triste, que de rama en rama va
cantando su sufrimiento porque no sabe llorar
se tiene que consolar con un cielo lejano y cruel
al que no puede volar con sus alas de papel

Alma Bergel
2n Barx. Grec

“Dust in the wind”, de Kansas

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc OrteuDiscohistòria de la filosofia a rtve .es  he triat la cançó “Dust in the wind”. La cançó vol dir “pols en el vent”. Va ser interpretada pel grup americà de rock Kansas al 1977.

 La cançó diu que només som pols en el vent, som una gota d’aigua en un mar infinit, tot allò que fem és estimar-nos en el terra, un terra que ens neguem a veure. 

Aquesta cançó està relacionada amb Epicur, filòsof grec que va néixer a Samos al 341 a.C, que va elaborar una doctrina  moral hedonista. També va elaborar unes teories sobre la mort, el plaer i la felicitat. Ell creia que s’havia de ser molt pessimista.  El seu pensament és materialista, que tot està compost d’àtoms, que es mouen de manera aleatòria. Sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual.  A més, creia que per ser feliços cal comprendre les males notícies. Epicur és famós per fundar l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines.

 

Aquí deixo la lletra de la cançó juntament amb un vídeo:

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/pc95OmIEhfM[/youtube]

I close my eyes
Only for a moment and the moment’s gone
All my dreams
Pass before my eyes with curiosity

Dust in the wind
All they are is dust in the wind

Same old song
Just a drop of water in an endless sea
All we do
Crumbles to the ground, though we refuse to see

(Aa aa aa)
Dust in the wind
All we are is dust in the wind
Oh, ho, ho

Now don’t hang on
Nothin’ lasts forever but the earth and sky
It slips away
And all your money won’t another minute buy

Dust in the wind
All we are is dust in the wind
(All we are is dust in the wind)

Dust in the wind
(Everything is dust in the wind)
Everything is dust in the wind
(In the wind)

 

Què us ha semblat la cançó? Creieu realment que aquesta cançó parla sobre Epicur? I trobeu algun referent més d’Epicur? Vosaltres què penseu sobre això que tot sigui pols i que el món estigui format per àtoms? Podem relacionar aquesta cançó amb la mort d’un ésser estimat?

Irina Balart
2n Batx Grec i Llatí

Alejandro Sanz i els sofistes

Alejandro Sánchez Pizarro, també conegut amb el nom artístic de Alejandro Sanz, és un cantautor i músic espanyol molt famós ( ha vengut més  de 25 milions de còpies dels seus discos a tot el món i ha guanyat tres premis Grammy i setze Grammy llatins.) Aquesta cançó s’anomena “Cuando nadie me ve“.

a veces me elevo, doy mil volteretas
a veces me encierro
tras puertas abiertas
a veces te cuento 
por que este silencio
y es que a veces soy tuyo 
y a veces del viento.
a veces de un hilo 
y a veces de un ciento
y hay veces, mi vida, 
te juro que pienso:
¿por que es tan dificil 
sentir como siento?
sentir ¡como siento! que sea difícil

a veces te miro y a veces te dejas
me prestas tus alas, 
revisas tus huellas
a veces por todo 
aunque nunca me falles
a veces soy tuyo 
y a veces de nadie
a veces te juro 
de veras que siento,
no darte la vida entera, 
darte solo esos momentos
¿por que es tan dificil?…
vivir solo es eso…
vivir, solo es eso…
¿por que es tan dificil?

cuando nadie me ve
puedo ser o no ser 
cuando nadie me ve
pongo el mundo del revés
cuando nadie me ve 
no me limita la piel
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve.

a veces me elevo, doy mil volteretas
me encierro en tus ojos
tras puertas abiertas
a veces te cuento 
por que este silencio
y es que a veces soy tuyo 
y a veces del viento

te escribo desde los centros 
de mi propia existencia
donde nacen las ansias 
la infinita esencia
hay cosas muy tuyas 
que yo no comprendo
y hay cosas tan mias pero 
es que yo no las veo
supongo que pienso que yo no las tengo
no entiendo mi vida
se encienden los versos
que a oscuras te puedo.
Lo siento no acierto
no enciendas las luces
que tengo desnudo
el alma y el cuerpo

cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cueando nadie me ve
me parezco a tu piel
cuando nadie me ve
yo pienso en ella también
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
no me limita la piel
cuando nadie me ve
puedo ser o no ser
cuando nadie me ve
no me limita la piel 
puedo ser, puedo ser o no ser
cuando nadie me ve…

a veces me elevo…

Aquesta cançó analitzant-la bé, té molt a veure amb la filosofia sofista, principalment en com entenien el concepte de la justícia. Certament, aquesta manera de pensar l’apliquem molt sovint els humans, de tal manera que si ningú ens veu moltes vegades no seguim les normes i fem el que volem. Seríeu capaços de nombrar algun autor sofista que parlés sobre aquesta manera de pensar sobre la justícia? Podríeu explicar quines diferències hi havia entre aquesta concepció sobre la justícia i la socràtica? Podríeu relacionar aquesta concepció amb algun conegut mite?

A més podem veure que aquesta cançó està composada pel mateix Alejandro Sanz, aquest fet el podem relacionar amb un gènere de la literatura grega: la lírica mèlica monòdica. Això ho podem afirmar perquè la lírica grega tracta temes íntims  (amor, odi, amistat, erotisme, política i reflexió sobre l’existència humana).

Andrea Balart
2n Batx Grec i Llatí

“I Speak Because I Can”, de Laura Marling

Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.

A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi  poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la  mitologia fins  que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.

En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.

 

My husband left me last night,
Left me a poor and lonely wife,
I cook the meals and he got the life,
Now I’m just old for the rest of my time.
For he, Oh he, oh my.

En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope  es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.

 

Never rode my bike down to the sea,

Never finished that letter I was writing,

Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.

Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells,  un nou marit.

 

When you’re running up the highway,
Singing I’m the king, the king of you all.
When you look back to where it started,
I’ll be there waving you on.

Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.

(Lletra completa)

(Altres cançons sobre Penèlope)

“My way” de Frank Sinatra i Sòcrates

Frank Sinatra va ser un cantant i actor d’Estats Units. Va ser una de les figures més importants de la música del segle XX i encara ara és  molt conegut.

“My way” és una cançó molt famosa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=egY8rUpxqcE[/youtube]

And now, the end is near;
and so i face the final curtain.
my friend, i’ll say it clear,
i’ll state my case, of which i’m certain.
I’ve lived a life that’s full.
i’ve traveled each and ev’ry highway;
but more, much more than this,
i did it my way.
Regrets, i’ve had a few;
but then again, too few to mention.
i did what i had to do
and saw it through without exemption.
I planned each charted course;
each careful step along the byway,
but more, much more than this,
i did it my way.
Yes, there were times, i’m sure you knew
when i bit off more than i could chew.
but through it all, when there was doubt,
i ate it up and spit it out.
i faced it all and i stood tall;
and did it my way.
I’ve loved, i’ve laughed and cried.
i’ve had my fill; my share of losing.
and now, as tears subside,
i find it all so amusing.
To think i did all that;
and may i say – not in a shy way,
“no, oh no not me,
i did it my way”.
For what is a man, what has he got?
if not himself, then he has naught.
to say the things he truly feels;
and not the words of one who kneels.
the record shows i took the blows –
and did it my way!

Trobeu algun referent a la cançó “My way” que ens parli del filòsof grec Sòcrates? Quin? Per què? Jo li veig, ja que Sòcrates fa una filosofia que commou, que arriba a l’ànima, una filosofia de veritat. Es pregunta sobre què podem saber i què no podem saber. Sòcrates va ser condemnat a mort i va preferir beure la cicuta i morir, tot i que va tenir l’oportunitat d’escapar-se. Ell va preferir defensar fins a la mort les seves idees, la seva visió de la vida.  Se’l considera el primer filòsof de carn i ossos i el curiós del cas és que deia que “només sé que no sé res”; d’altres, en canvi, no són tan modestos i omplen la filosofia de llibres gruixuts, però Sòcrates, no va escriure ni una sola frase.

Marta Verde

2n batx C Grec

“Al mar” de Manel

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques sobre el filòsofs grecs i la música, segons el programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano, en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia de a rtve .es he trobat la cançó dels Manel anomenada: Al Mar.  Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons mesclen el pop amb música folklòrica.

Aquesta cançó parla de l’origen de la filosofia ja que els primers filòsofs grecs vivien a la costa mediterrània oriental en societats riques que vivien del comerç, aquesta riquesa es pot apreciar en la cançó quan diu: ” Tu i jo hem sopat en bons restaurants “. També sabem que els filòsofs grecs eren de bona família i per tant no havien de treballar, tenien totes les despeses cobertes i es podien permetre el luxe de pensar en el que volguessin, es podria dir que tenien el cap ple de pardals com bé diu la lletra de la cançó: ” tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals”, per tant com no tenien res per preocupar-se i van començar a pensar, no sobre coses pràctiques, sinó coses teòriques com per exemple: què és l’harmonia? o l’origen de l’univers.

 [youtube]http://youtu.be/pTTqiM4k1-w[/youtube]

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

 

Realment creieu que “El mar” de Manel reflecteix el començament de la filosofia? Per què?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY#t=59[/youtube]

Sabríeu trobar un altre referent filosòfic en aquesta cançó de Manel?

Nora Domingo Luengo 
Grec
2n Batxillerat C 

Mermaid’s Calling de Saint Seiya

Salvete omnes. Aquí estic una altra vegada oferint-vos una nova cançó de la sèrie animada Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco.

Aquesta és la portada del disc que conté la cançó:

 

Aquí teniu el vídeo. Gaudiu-lo.

[youtube]https://youtu.be/90toH3y2RZg[/youtube]

Quin és el principal referent clàssic?

Podeu enllaçar tot els articles de l’Empremta d’Orfeu que tractin el mateix tema?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí