A l’article Tot canvia i res no roman publicat a El fil de les clàssiques, vaig comentar posant una frase que feia referència al pensament d’Heràclit que tot canvia. La frase és aquesta: “Todo cambia, todo pasa y nada queda” i la podem comparar amb la frase del filòsof Heràclit “Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει”. La cançó en qüestió és “30 monedas” de Sharif. Què n’opineu? Coneixeu altres cançons amb aquest pensament heraclitià?
Querrán cortar tus alas, que no te eleves,
pero, nada importa si el corazón se mueve,
mira, la vida es breve, se te escapa entre las manos
si mas tarde o más temprano se te comen los gusanos
Aquí todo cambia, todo pasa y nada queda,
querrán comprarte con treinta monedas,
y querrán q te arrepientas por todos tus pecados
venderte la libertad y que la pagues al contado
Más cerca del precipicio que de los funerales,
yo, aun tengo principios y he llegado a los finales
tío, tengo carnales que no escriben por oficio,
que trabajan ocho horas y después cogen el micro
Tu no preguntes a donde, yo solo ando, por mi sendero,
dando más de lo que espero
mi verso es pasajero pero sabe ser sincero
cuando habla, cuando calla y cuando estalla cual mortero
Y aunque siempre llego tarde, tengo, puntualidad inglesa
en las frases y en las promesas
a mí no me interesa lo que me venda la tele
yo no pierdo los papeles por coronas de laureles
Solo pido, que no les falte gloria a mis amigos,
que ricos se conviertan en mendigos
solo pido, tener siempre el micro de testigo
y que mi voz sirva de abrigo pa los que viajan conmigo
Siempre llevo en la memoria, rimas y estribillos
pa intentar sacarle al mundo algo de brillo,
sigo siendo aquel chiquillo que regala sus juguetes
al que la vida enseñó que no se es lo que se tiene
Y que el reloj no se detiene, todo va y viene,
aquí el dinero solo sabe hacer rehenes.
si los trenes que se escapan son mentira
siempre hay otra estación donde brilla mas la vida
Aquí el mundo gira, a lomos del dinero,
el aire que respiras tendrás que pagarlo luego
ciegos por el ego y por el brillo de ese fuego
donde no encuentra sosiego el corazón huye del miedo
Soy como el pájaro triste, que de rama en rama va
cantando su sufrimiento porque no sabe llorar
se tiene que consolar con un cielo lejano y cruel
al que no puede volar con sus alas de papel
Alma Bergel
2n Barx. Grec
Alma, ets increïble i molt ràpida a l’hora de relacionar pensaments antics i música actual.
Xaipe!
He escoltat aquesta cançó i m’ha agradat força. Podem veure que està molt relacionada amb el pensament heraclià de quen tot cambia i va del que és al seu oposat (“Aquí el mundo gira”).
Hèraclit deia que darrera d’aquest canvi hi ha una certa harmonia, i aquesta racionalitat només la saben veure els filòsofs, en canvi els altres humans que no són filòsofs no saben apreciar aquest canvi, ja qeu ells tenen por a la mort, ells estàn mig adormits i no ho saben veure.
Felicitats Alma per l’article! Havia escoltat aquesta cançó però no l’havia relacionat amb Heràclit, de fet, ni m’havia fixat en que aquesta frase podia tenir quelcom filòsofic. Sempre està bé trobar un rerefons filosòfic darrere de les cançons.
Xaipe!
Primer que res felicitarte Alma, perquè has trobat una música de gènere Hip Hop i que estigui relacionada amb un filòsof grec no és facil. Sens dubte aquesta és una cançó d’Heràclit que parla sobre que tot cambia i res permaneix. Tot el que veiem va cambiant, encara que els humans, que som reticents a aquest canvi no ho volem acceptar i volem ser recordats. Podriem trobar també el tòpic llatí de tempus fugit.
Vale!
Xaipe!
No havia escoltat mai aquesta cançó i m’ha agradat molt. La veritat es que llegint-la m’ha recordat als apunts sobre Heràclit i la seva visió de que tot canvia, res es permanent.
La veritat es que els cantants de rap molts són originals i parlen sobre moltes coses i molt interessants encara que aquest estil de música en general no estigui “catalogat” per aquest aspecte precisament
vale!
M’encanta aquesta cançó!!!!!
Però mai m’hi havia parat a pensar en la gran relació que té amb Heràclit sobre la seva reflexió de que tot canvia i res permeneix. Molt bona feina Alma!!
Salve!!
Moltes felicitats Alma, aquesta cançó m’agrada molt. Podem veure el pensament d’Heràclit reflectit sobretot a aquesta frase: “Aquí todo cambia, todo pasa y nada queda”, que tot canvia i res no roman.
Heràclit va ser un filósof presocràtic, era conegut com l’obscur. Diula realitat és canvi, moviment, mutació. L’univers no és més que un permanent esdevenir, tot allò que existeix està sotmès a un canvi permanent.
Ostres Alma, aquesta cançó no està pas malament, com en Roger, jo tampoc l’havia escoltat mai, i certament parla de la filosofia d’Heràclit en que tot canvia i res es manté igual.
Salve!
Aquesta cançó no l’havia escoltat mai i m’ha agradat molt la seva lletra. Tal com has dit Alma, la podem relacionar amb el que diu Heràclit, que tot canvia i res es queda igual. Aquesta frase jo també la relaciono amb la nostra vida quotidiana ja que també aquesta canvia, nosaltres canviem i res es mante igual.