Tag Archives: Viatges

Curiositats de Roma: La boca de la Veritat

Ja han començat les classes, però seguim amb el record de les vacances i jo continuo la sèrie, Curiositats de Roma, encetada arran del meu viatge a Roma: En Pasquino, Una piràmide romana… Ara toca La boca de la Veritat! No us ho creureu, però jo la vaig descobrir en una pel·lícula: Vacances a Roma de Wyler!

Peck va preparar una broma a Hepburn en l’escena de La boca de la veritat. La llegenda sobre aquest monument explica que qui menteix perd la mà en introduir-la en la boca. Així, Peck hi ficà la mà i l’amagà per sota de la seva màniga. Això provocà un esglai d’Hepburn. Wyler, en veure la reacció d’Hepburn, no va dubtar ni un moment en incloure l’escena de la broma en la pel·lícula Vacances a Roma.

La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locat en la paret del pronaos de l’Església de Santa María de Cosmedin a Roma l’any 1632 (Recordeu d’introduir-la en el nostre Google Maps de Curiositats de Roma!).

L’escultura, datable al voltant del segle I, té un diàmetre d’1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits. Tampoc no se sap del cert la seva antiga utilitat: si era una font o part d’un impluvium o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima). En canvi, se sap que la màscara gaudeix de fama molt antiga i llegendària: es presumeix que aquest sigui l’objecte esmentat al segle XI en els Mirabilia Urbis Romae, on es diu:

Al costat de l’Església de Santa María de la Fontana es troba el temple de Faune. Aquesta imatge va parlar a Julià, l’emperador conegut com “l’Apòstata” i ho va enganyar.

Un text alemany del segle XII descriu detalladament com, des de darrere de la boca, el diable −autodenominant-se Mercuri (que en aquell temps era protector dels comerços i dels garbulls)− va agafar una llarga estona la mà de Julià l’Apòstata (que havia enganyat a una dona i davant aquell ídol havia de jurar la seva bona fe), prometent-li rentar la seva reputació i una gran fortuna si tornava a l’antiga esplendor del paganisme. En una altra llegenda alemanya de dos segles més tard, trobem la imatge que no gosa mossegar la mà d’una emperadriu romana que −tot i que efectivament havia comès adulteri− la va enganyar amb un artifici lògic. Al segle XV alguns viatgers italians i alemanys recorden amb certa credulidad que aquesta pedra “és anomenada pedra de la veritat, doncs antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona ha fallat al seu marit”.

El nom boca de la veritat apareix en l’any 1485, i l’escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals. A partir d’aquests, se sap que a l’inici estava fos del pòrtic de l’església i que va ser traslladada després de les restauracions sol·licitades per Urbà VIII en l’any 1631.

M’han dit que La Boca de la Veritat també apareix en el videojoc Animal Crossing de la Nintendo GameCube com a part del mobiliari que el jugador pot col·locar a la seva casa.

Maria

Les oques sagrades del claustre de la catedral de Barcelona

En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.

Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!

The Comic History of Rome

The Comic History of Rome

És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.

Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona

Si Barbie és Venus, a què jugo?

L’estiu és temps de viatges, de noves aventures i de jugar. Tot seguit us deixo dues fotografies meves de dues pintures que vaig veure en una ciutat europea. Segur que les reconeixereu fàcilment, i en sabreu dir el nom del quadre i del seu pintor. Jo m’ho he passat molt bé jugant amb nines i referents clàssics! Espero que us agradi el resultat, tot cassolà, res a veure amb aquelles Barbies de l’altre apunt, però fruit d’hores de joc i entreteniment.

Foto de Valèria

Foto de Valèria

Foto de Valèria

Foto de Valèria

 

Valèria

Primària

Una piràmide romana

Piràmide Cèstia, Roma

Piràmide Cèstia, Roma

Sabeu què és això?

És una piràmide. Curiós, veritat! No cal anar a Egipte per a trobar una piràmide. Només cal anar a Roma, la capital d’Itàlia, i si en voleu trobar una només cal  baixar a la parada de metro que s’anomena Piràmide.  A Roma hi ha nombrosos monuments i meravellosos objectes que els emperadors van portar d’Egipte, per exemple els obelics que adornen moltes places de la ciutat com el de la Piazza del Popolo, però aquesta piràmide és romana. És la tomba d’un romà que es deia Caius Cestius. Volia ser enterrat com un faraó i l’any 12 aC es va fer construir durant 330 dies aquesta piràmide que encara es conserva sencera. Té una base, quadrada, d’uns 30 metres de costat, i una alçada de 36,40 metres. Tota ella és recoberta de marbre. Als costats oriental i occidental es poden llegir aquestes inscripcions en llatí:

C. Cestius L.F. Pob. Epulo pr. tr.pl. VII vir epulonum
Opus apsolutum ex testamento diebus CCCXXX arbitratu L. Ponti P.F. Cla. Melae heredis et Pothi L.

Recordeu l’extravagància mortuòria del forner? A veure si enllaceu l’article i situeu els dos monuments funeraris en el Google map de l’article Curiositats de Roma.

Maria

“De itinere: Malaca”

Heu fet mai un viatge sense una destinació precisa en què l’únic criteri eren les ofertes de les companyies aèries? Doncs una mena de ruleta com aquesta em va adreçar aquesta primavera fins a Màlaga, on a més de gaudir de la gastronomia i l’amabilitat de la seva gent, vaig poder aprendre i comprovar in situ noves dades sobre el passat romà de la part més meridional d’Hispània.

Igual que en el cas de Malta, els primers en arribar durant el segle VIII aC a la costa  malaguenya van ser els fenicis, que van fundar Malaka o Malk on estava assentada una població ibèrica, concretament els túrduls. L’indret s’adeia perfectament amb els interessos comercials dels mariners de Tir, ja que gaudia d’un bon port natural i era rica en jaciments de plata i coure. Després d’un període de dominació cartaginesa, el 206 aC la ciutat passa a formar part de l’Imperi romà  en qualitat de civitas foederata amb el nom de Malaca, fins al 81 aC, quan la Lex Flavia Malacitana li va concedir l’estatus de municipium de ple dret. De les cinc taules de bronze on estava escrita la llei només s’n conserven fragments, ubicats actualment al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, però a Màlaga n’hi ha còpies a l’Ajuntament i al Palau de l’Aduana.

Reproducció de la Lex Flavia Malacitana al Museo Loringiano de Màlaga. [Font: Viquipèdia]

La presència romana va durar fins a la conquesta per part dels pobles germànics l’any 615, però encara ara es conserven restes de la seva presència a diferents indrets de la ciutat. Un d’ells és l’Alcazaba, construïda pels musulmans al segle XI al peu del mont Gibralfaro.

Vista sud de l’Alcazaba [Font: Viquipèdia]

Lluny de la bellesa i l’esplendor de l’Alhambra de Granada, aquest palau té, no obstant, molt més encís del que promet vist des de l’exterior. He de reconèixer que a mi em va sorprendre. I una de les coses que em va cridar l’atenció va ser com els àrabs van aprofitar fusts i capitells procedents del teatre romà adjacent i les van integrar en la segona porta de les fortificacions d’ingrés al Reciente amurallat inferior, l’anomenada Puerta de las columnas.

[Foto: Gené Gordó]

En aquesta pàgina de Turismo de Málaga hi podeu fer una visita virtual i a Málaga virtual una visita guiada.

Al peu d’aquesta construcció hi ha l’edifici més atractiu per al viatger clàssic, el teatre romà. Descobert el 1951 a sota de la Casa de la cultura i sortit completament a la llum el 1994 gràcies a l’enderrocament d’aquesta, l’edificació data del segle I aC, en època d’August. Aquí podeu veure l’entrada a la càvea, que media 31 metres de radi per 16 metres d’altura, una de les vomitoria fotografiada des del primer pati de l’Alcazaba.

[Foto: Gené Gordó]

En les diverses vistes del teatre que teniu a continuació, la fotògrafa, Gené Gordó, per la seva formació en belles arts, ha jugat amb les formes, la geometria i les diferents persectives que ofereix l’edifici, més que buscat un missatge més tècnic. És el que té de bo la interdisciplinarietat, que ens permet comprendre que la realitat és polièdrica i tot depèn del que hi busca l’espectador. I ara que m’ho miro bé, si que és veritat que els teatres amagen un joc de formes geomètriques increïble…

L’altre gran atractiu que no us podeu perdre de la ciutat andalusa és el Museu Picasso, amb seu al Palacio Buenavista, en el subsòl del qual es poden visitar restes arquitectòniques de totes les èpoques, inclosa d’una factoria de salaons romana. Entre les obres del pintor malagueny hi ha mostres de la seva passió per la figura del minotaure com el dibuix Bacanal i Minotaure, o l’escultura Faune assegut, però he preferit presentar un carbó d’un altre autor exposat perquè identifiqueu de quin personatge mitològic es tracta.

José Villegas Cordero. Esborrany per a El decálogo de la vida (1898). Procedent del Museo de Bellas Artes de Sevilla [Foto: Gené Gordó]

I aquí us deixo amb l’enigma, que jo, carrer Larios amunt, carrer Larios avall, entre gent cordial i tapes delicioses en locals de culte com el Pimpi o El rincón Chinitas, me’n vaig anar de Màlaga amb molt bon gust de boca…

TERESA

Curiositats de Roma: en Pasquino

 

Heu anat a Roma? Si hi heu anat ja sabeu que hi ha estàtues que parlen. Bé, més aviat és la gent que les fa parlar. La més famosa de totes les estàtues parladores  és en Pasquino, situada a prop de la Piazza Navona. Es tracta d’una estàtua hel·lenística feta malbé que la gent la fa servir per criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. En Pasquino, pobre, sempre està ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. Els ciutadans de Roma s’expressen lliurement en aquests fulls, escrits generalment a mà i sense signar. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Fins i tot ha donat el nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà d’aquests fulls se’n diuen  pasquines  i, en català, pasquins.  Oi, que és curiós! Aquest estiu heu ensopegat amb altres curiositats clàssiques? Jo ben aviat en publicaré més de Roma, el meu destí turístic d’enguany!

Maria

N.B.:

“De itinere”: Malta V – La gruta de Calipso

No podem acomiadar-nos de Malta sense navegar al voltant de les costes encisadores de les tres illes, sobretot les dues menors, de l’arxipèlag maltès. Com si una mà gegantina s’hagués entretigut a retallar la terra i fer filigranes amb els bocins per després pintar-les amb pinzellades d’un blau intens d’ací i d’allà, a l’atzar, Gozo i Comino amaguen racons insospitats i d’una bellesa suggerent.

[Font: mapas i fotos.com]

Del litoral de Malta, aquí teniu la Blue Grotto, amb l’atzur intens del mar.


De Gozo us porto la bella imatge de la Blue Window o Zerka Window, un impressionant arc natural penjat sobre el mar.

I a Comino, és una experiència inoblidable submergir-se en les cristal·lines aigües de la Blue Lagoon.

[Fotos de Josep Lario]

Ja veieu que a Malta el mar és Blue o Zerka, en la seva llengua. Potser per això se situa a l’illa de Gozo la gruta de Calipso, on Odisseu va superar l’última gran temptació. Si l’heroi homèric no va deixar-se seduir per l’encís de la nimfa i l’atzur de la seva illa, estava clar que res no li havia d’impedir tornar a la seva estimada Ítaca, al costat de la seva fidel Penèlope…

[Interior de la Gruta de Calipso. Font: Kate-Phizackerley a Squidoo]

Malauradament, a causa de l’horari del Ferry, que no perdona, no vaig poder ascendir a la cova, situada al capdamunt d’un penyassegat des d’on es comtempla una vista privilegiada de la vall de Ramla i les dunes de sorra vermella de la badia. No vaig poder veure, doncs, la nimfa, probablement encara entristida per la partida del seu estimat, però sí que puc imaginar-me Odisseu contemplant aquesta platja, desitjós del retorn…

[Ramla Bay des de la part posterior de la Gruta de Calipso. Font: Kate-Phizackerley a Squidoo]

En fi, com totes les coses bones, els viatges també tenen un final, però què és la vida sinó tenir una Ítaca on tornar després de veure paisatges nous, conèixer gents diferents i omplir-se d’experiències? Ja ho deia Kavafis… i molt millor que jo.

TERESA

Suposo que no cal que us digui que hauríeu de contextualitzar l’episodi de Calipso en el marc de l’argument de l’Odissea, oi?

“De itinere”: Malta IV – La “Vil·la romana” de Rabat

El turó on s’ubiquen Mdina i el seu suburbi Rabat, per la seva situació elevada al bell mig de l’illa de Malta, va ser poblat des de l’edat de Bronze, fins que els fenicis van fundar-hi una ciutat, Malet, “el refugi”. No va ser fins al segle XVI que la capitalitat es va desplaçar cap a la costa, a una nova ciutat, La Valletta, entre els dos ports principals de l’illa.

Detall d’un carrer del recinte emmurallat de Mdina [Foto: Josep Lario]

La visita al nucli emmurallat de Mdina paga realment la pena i es percep tan diferent a la de La Valletta… El anys que la precedeixen i els pobles que l’han habitada han donat lloc a un tramat de carrers que no segueixen una planificació en absolut racional, i els carrers principals desemboquen en un promontori que proporciona una vista privilegiada de tota l’illa. Aquest és el refugi de què parlaven els fenicis i que devien percebre els primitius habitants de l’illa! La mateixa estratègia és la que va moure els romans a triar aquesta part de l’illa quan hi van arribar, el 218 aC, i van alliberar-la del control cartaginès en què es tobaven des del 400 aC per incorporar-la a la seva provincia de Sicilia. Es van establir a Melita, que donarà nom a l’illa, en règim de municipium. Els grecs, en canvi, s’havien establert el 700 aC en un emplaçament a prop de l’actual Valletta.

Com a testimoni de la presència romana, es troba a Rabat l’anomenada Vil·la romana, que en realitat són les restes d’una domus que allotja uns destacables mosaics descoberts els 1881 i també d’altres troballes d’època romana de tota l’illa, motiu pel qual el nom oficial del recinte és Museum of Roman Antiquities. L’amabilitat del venedor de les entrades va fer que ens acompanyés per assabentar-nos de l’error de la denominació villa i mostrar-nos amb orgull l’efecte tridimensional del mosaic del peristil, gràcies al joc de tonalitats de les tessel·les que el componen. Realment es tracta d’un exquisit exemplar, que justifica el museu construït a sobre per protegir-lo. Aquí teniu un recull d’imatges del museu.

[Per visionar-ho a pantalla completa i llegir més còmodament el text cliqueu aquí]

En l’article Malta I ja us vaig demanar que investiguéssiu sobre la presència de les civilitzacions clàssiques a l’illa, per tant, en aquest cas us posaré unes qüestions més concretes:

  • Comenteu les imatges i concreteu els conceptes i personatges que s’hi esmenten.
  • A quin punt de la Península Ibèrica van arribar els romans també el 218 aC en el marc del seu enfrontament amb els cartaginesos i hi van acabar fundant un municipium? En què consisteix aquest tipus de població romana?
  • Per què creieu que els grecs van preferir romandre a la costa? En quin punt de la geografia catalana els grecs també es van establir a prop de la costa?

Per acabar aquesta entrada, no em puc estar de comentar un des elements més destacables en el panorama que actualment es pot contemplar des del promontori de Mdina: la imponent silueta de la cúpula de la monumental església de Mosta, inspirada en la del Panteó de Roma i que actualment és la tercera més gran d’Europa. Us asseguro que, després de veure-la de lluny, al viatger se li fa impossible deixar aquesta part de l’illa sense veure-la de prop. Des de l’interior es pot observar el forat que hi va deixar una bomba de la segona guerra mundial que va precipitar-se a l’interior del temple sense arribar a esclatar i que a hores d’ara està exposada en una sala annexa.

Maqueta de l’església de Sta Maria (Mosta) ubicada en una sala annexa. [Foto Josep Lario]

Cúpula de l’església . El cercle vermell indica l’impacte de la bomba [Foto Josep Lario]

I per acabar, un parell de preguntes més en relació a aquesta església:

  • Què en sabeu del Panteó de Roma en què s’inspirà aquesta església maltesa?
  • A partir de l’observació de la maqueta, em podeu dir quins elements neoclàssics hi podeu observar (penseu que es va començar a construir el 1833) i de quin ordre son les columnes?

I fins aquí l’interior de l’illa…

TERESA