Tag Archives: Patrimoni

“Monumenta Romana” I

Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.

Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:

1

Photobucket

2

3

4

  1. A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
  2. A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
  3. En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
  4. Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.

Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.

TERESA

Postal des de Bàrcino

Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.

Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:

  1. Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
  2. Tipus de temples i característiques generals
  3. El temple Capitolí de Roma
    1. Ubicació. Mons Capitolium
    2. Característiques i elements
    3. Significació del culte a la Tríada capitolina
  4. El temple d’August a Bàrcino
    1. Ubicació. Mons Taber
    2. Característiques i elements
    3. Significació del culte imperial i contextualització històrica

Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA

De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls

Desè aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

Detall de les muralles des del Passeig arqueològic
[Foto Josep Lario]

Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:

Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.

Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.

Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.

Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!

Amfiteatre
[Font: Wikimedia commons]

TERESA

La parada de “Baetulo”

Fa menys d’un any que han inaugurat una nova parada de metro que arriba fins al centre de Badalona, la parada és l’última de la Línea 1, Badalona Pompeu Fabra. I per fer referència a aquesta ciutat, l’entrada ha estat decorada amb motius típics de Badalona.
En les parets hi trobem imatges de tots el dimonis que  han estat cremats a la sorra de la platja de Badalona per la celebració de les Festes de Maig. En la part superior de les parets, tocant el sostre posa en lletres romanes: BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIIQVE ET SANCTI ANASTASII FABVLAE.

Què vol dir aquesta frase? I quina relació té amb Badalona?

[Font: Wikimèdia Commons]

Andrea Martinez Serrano
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Cap a Bàrcino s’ha dit

El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.

A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?

Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:

  1. Els de 4t d’ESO estareu encarregats de fer el reportatge sobre l’àmbit del Museu.
  2. A 1r de batxillerat aprofitareu per fixar-vos especialment en l’urbanisme i la part exterior de la visita.
  3. I què us queda als de segon? Evidentment, ja que estem immersos en l’estudi de la Religió i els temples, la vostra tasca farà referència especialment al temple d’August que, ubicat en el punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, presidia l’antiga Bàrcino.

Columnes del Temple d’august a Barcelona [Font: Viquipèdia]

Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!

El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.

Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi  anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.

TERESA

Vestigis del teatre romà de Palma

Foto Lladó.

Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears,  treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.

 


Veure Palma romana en un mapa més gran

Joan Llull

Sant Llorenç des Cardassar

Mallorca

 

 

Unes obres a Vilassar poden fer malbé la necròpolis romana

Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.

L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.

Una arqueòloga treballa en la necròpolis de Vilassar de Mar, al febrer del 2001.         Foto: T.M. (Font: El Punt)

“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.

El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.

Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

Pol·lèntia era una ciutat molt més gran!

La ciutat romana de Pol·lèntia a l’illa de Mallorca era més gran del que es creia segons les investigacions d’un equip italià d’arqueologia a la zona actual del pàrquing de cotxes! Aquí teniu la notícia difosa a RTV Mallorca:

Un estiu arqueològic molt fructífer a la ciutat romana de Pol·lèntia! Fa poc us comunicàvem la cloenda de la campanya arqueològica 2010 i ara es necessita temps i diners per continuar excavant per saber-ne més i confirmar si realment Pol·lèntia era una ciutat d’unes vint hectàrees! Esperem que un dia o altre no massa llunyà us ho puguem fer saber!
 

Maria & Xisco

Ses Illes

Converses amb Pepita Padrós, l’arqueòloga de Bètulo

En el programa Converses de Catalunya Ràdio abans d’ahir Jordi García Soler va entrevistar Pepita Padrós, l’arqueòloga per antonomàsia de les restes romanes de Badalona. En El Fil de les Clàssiques teniu un muntatge audiovisual d’ Un dia a l’antiga Baetulo (II), un text d’Anna Cabeza que gaudí de la col·laboració de Montse Comas i evidentment de Pepita Padrós, gran coneixedora de la vida quotidiana dels romans de fa dos mil anys.

Joan Ramírez