Tag Archives: Filmografia

El laberinto del fauno, de Vicente del Toro

Heu vist El laberinto del fauno ? Ara que anem al Parc del Laberint podríem comentar quins referents clàssics recordem d’aquesta pel·lícula de Vicente del Toro? Quin paper hi juga el laberint? i quin el faune? S’acosta Halloween, a veure si agafarem por i no voldrem entrar al laberint d’Horta! Recordeu el vídeo terrorífic de la nostra exposició de Halloween del curs passat a l’IES Cristòfol Ferrer? Enguany la cosa va de laberints!…

“Harrii Potteri veneficia”

Ave amici et amicae!
Avui m’avorria i he començat a mirar-me Harry Potter. M’he  adonat que molts dels encanteris (veneficia) que fan servir estan en llatí, així que m’he posat a fer un petit article.
Tots coneixem la famosa saga de Harry Potter, el nen mag, una història en què un nen venç un gran mag de les forces del mal quan només era un petit nadó. La història d’en Harry és plena d’aventures, l’han de cuidar els seus oncles, els Dursley, que no se l’estimen, i quan en Harry ja te onze anys és acceptat a l’escola Hogwarts de màgia i bruixeria. A partir d’aquí coneix els seus dos amics, en Ron i l’Hermíone, i molts altres personatges, com en Dumbledore, l’Snape, en Sirius Black… Al llarg de la saga veiem com en Harry va creixent i passa de ser un nen a ser un adolescent amb totes les inquietuds d’un jove. Però el gran bruixot de les forces del mal torna a sorgir de la foscor, ja que vol acabar el que va començar i vol matar en Harry.

harry-potter-a

Més o menys tots coneixem la història d’en Harry, però ens en hem adonat del llatí que hi ha en aquesta saga?
Alguns exemples d’aquests encanteris són:

  • Aparecium: Del llatí appareo, “aparèixer, ser visible, mostrar-se”. S’utilitza per fer visible la tinta invisible.
  • Accio: Del llatí, “cridar, fer venir”. S’utilitza quan un bruixot vol un objecte en concret, utilitza l’encanteri i l’atrau cap a ell.
  • Deletrius: Del llatí deleo, “esborrar, destruir“. Desfà l’encanteri anterior (prior encanto).
  • Diffindo: Del llatí, “partir, dividir”. Trenca els objectes de forma parcial.
  • Expecto Patronum: Del llatí Patronus, “Guardià”. Aquest encanteri s’utlitza per protegir-te dels demèntors, quan fas servir aquest encanteri has d’estar pensant en alguna cosa feliç.
  • Incarcerus: En els jocs de cartes consta com Incarcifors. Incarcerate, en anglès “empresonar” + fors en llatí, “accident, event”. Lliga el contrari amb unes cordes.

[Font: eldiccionario.org]

Andrea Sala
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

Ai las Hipàtia!

Aforismes de blocmat. J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas.

Aforismes matemàtics de blocmat

 

Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?

HIPÀTIA

Ai las Hipàtia!

Devia ser una tarda fosca, callada.

No vas sentir el pas callat de les ombres?

La remor de la lluita aferrissada

Entre la llei del dogma i la ciència?

Ai las Hipàtia!

Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.

El món de la raó s’acaba i en el nou món,

El que tu representes ni hi té cabuda

Ai las Hipàtia!

El temps corre pels carrers de la ciutat.

La nit arriba, roja, implacable.

El riu espès i compacte de la sang

Arrossega el món clàssic, que mort amb tu

Les veus ronques del fonamentalisme

I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,

T’han mort, t’han mort.

Ai las Hipàtia!

Pepita Castellví

Tots cap a l’Àgora!

Divendres 9 d’octubre s’estrena l’esperada pel·lícula Ágora, del jove director espanyol Alejandro Amenábar!

He pensat, ja que és una pel·lícula ambientada en temps dels romans que tracta d’una dona sàvia, Hipàtia d’Alexandria, que mor per als seus estudis i per a la seva gran sabiduria, com ja ens apuntava la Margalida en el Dia de les Matemàtiques i aquest estiu la Teresa ens ressenyava el llibre  El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia, que seria una bona idea que el dia 14 d’octubre que cau en dimecres, dia de l’espectador, a la tarda podríem anar a veure-la tots plegats, com s’ha fet al Cristòfol Ferrer en altres ocasions fora d’horari lectiu.

Quan hàgiu vist la pel·lícula, m’agradaria que  féssiu un comentari aquí, a Aracne,  tot dient el que ens ha semblat i si ens portem bé la Margalida ens programarà el xat i la podrem fer petar.
Us convido a veure el tràiler definitiu!!!!!

Qui s’hi apunta?

Carla Domingo Luengo

2n Batxillerat (grec i llatí)

IES Cristòfol Ferrer

P.D.: Vid. Ágora d’Amenábar a La cinta de Νίκη

Lectures d’estiu II: “El jardín de Hipatia” d’Olalla García

Des que es va desvetllar la notícia que Alejandro Amenábar estrenaria al setembre una pel·lícula sobre la filòsofa Hipàtia d’Alexandria, és evident que ha resorgit amb força aquesta figura i l’època convulsa que li va tocar viure. A El fil de les clàssiques, per exemple, podeu trobar un interessant article, profitós no només per la informació que conté en ell mateix, sinó també pels enllaços que es poden seguir tant des del redactat en si com en els enriquidors comentaris posteriors. Seguint aquest fil (i mai millor dit) podem trobar dues recomanacions bibliogràfiques sobre el tema: Hipatia: mujer y conocimiento de Dora Rusell o la biografia novel·lada La mujer que amó la ciencia de Pedro Gálvez.

Potser perquè aquesta oportunitat de posar el món clàssic en el punt de mira general també té el  perill de convertir-se en oportunisme, confesso que vaig comprar El jardín de Hipatia amb una certa prevenció i encara més per la imatge de la portada, que fa una clara referència al cartell de presentació del film.

portada_hipatia

Posteriorment m’he assabentat que a la segona edició del llibre, que està a punt de sortir, s’ha canviat el disseny de la portada. Us prometo que no hi tinc res a veure…

portada-hipatia-2

Però he de dir que la incertesa va durar ben poc ja que, tot just obrir-lo, l’acurat apèndix final, on es detallen les fonts documentals  en què es basa el relat, em va semblar garantia suficient del rigor científic de la historiadora madrilenya Olalla García.

Què hi trobareu en aquest jardí, si us decidiu a visitar-lo? Doncs comprovareu que la científica no n’és pas la protagonista, però el seu esperit plana per tota el llibre, des del principi al final de la història. La trama gira al voltant de la peripècia vital del cavaller Atanasi de Cirene, però l’autora aprofita per fer un retrat de l’etapa final de l’Imperi romà d’Orient: la bicefàlia de poder entre l’Església i l’Imperi genera tensions que repercuteixen en la persecució contra les minories cristianes dissidents, jueves i paganes. Tots sabem qui acabà guanyant aquesta lluita entre el fanatisme i el seny, oi? Repasseu, si no, què us diuen els llibres d’història sobre l’Edat Mitjana i veureu quants en van haver de passar, d’anys, fins arribar al Renaixement i amb ell el reconeixement del saber clàssic.

En fi, com en altres ressenyes que podeu trobar al bloc, sempre m’agrada fer parlar el text mateix i és per això que us he seleccionat alguns fragments especialment suggeridors.

  • La ciutat d’Alexandria és una de les grans protagonistes de l’obra, on podem trobar descripcions com la següent (op. cit. pàg. 35):

Desde la lejanía parece flotar sobre las olas; a medida que nos aproximamos se advierte que reposa sobre una isla, unida a tierra firme mediante una colosal calzada de siete estadios de longitud. […]

En el seno de ese abrumador himno a la grandiosidad, dos construcciones se destacan por sus proporciones ciclópeas: un immenso teatro y un templo digno de albergar el Olimpo, flanqueado por dos obeliscos elevados como torres. Sin embargo, un indicio revela que la metrópolis diseñada a escala de los dioses está ocupada por mortales: el humo de millares de hogares flota sobre los tejados antes de diluirse en el cielo vespertino.

O aquesta altra, més fosca (ibid. pàg. 185):

Sin embargo, la metrópolis de Alejandro también ha heredado las máculas más turbias de su predecesora. Hoy la Gran Ramera ya no reside en Babilonia, sino en estas calles turbulentas y sudorosas, entre el olor a salitre de los dos puertos.

  • El fragment que segueix pot donar-vos una idea de la imatge que ofereix el llibre del personatge d’Hipàtia (ibid. pàg. 43):

Sus pupilas desprenden una dignidad que desentona con la sobriedad de su atuendo. Los cercos oscuros que sombrean sus ojos hablan de noches sin sueño a la luz de los pabilos. Por primera vez veo más allá de su túnica austera, del sencillo recogido de sus cabellos oscuros, de su rostro sin afeites. Debe de contar con algo más de cuarenta años de edad, pero no puedo asegurarlo, pues hay algo en ella que da la impresión de desafiar el tiempo.

I de la seva escola (ibid. pàg. 193):

Del alba al crepúsculo, las puertas que dan acceso a la casa de la maestra Hipatia permanecen abiertas. Mientras las lecciones de su academia están reservadas a unos pocos iniciados, los anaqueles de su biblioteca reciben no sólo a sus discípulos, sino también a todos los amigos y estudiosos. Aunque la comunidad de visitantes no es numerosa, las salas rara vez se encuentran vacías.

Així com de les acusacions que la van portar a la mort (ibid. pàg. 341):

[…] no puede esperarse otra cosa de una impenitente que se obstina en actuar en contra de su condición femenina y que se entrega a prácticas corruptoras, entre las que se incluyen la taumaturgia y la astrología.

  • Arran d’una de les protagosnistes femenines, Aspolia, el món de l’espectacle, tan diferent als nostres temps, també queda retratat amb detall (ibid. pàg. 191):

Las mujeres del teatro no poseen libertad de movimiento. Se consideran una posesión personal del emperador, al igual que los aurigas o los caballos de carreras. […]

He comenzado a advertir que, en realidad, las actrices representan una de las mayores paradojas de nuestro régimen jurídico. Portan desde su nacimiento una tara de infamia que les niega ciertos derechos básios para cualquier ciudadano de la más ínfima condición plebeya. Mas el mismo sistema que las desprecia también las protege como un caudal de enorme valor.

La explicación posee raíces tan profundas como rancias. El poeta Juvenal lo expuso de forma magistral en sus “Sátiras”, hace cuatro siglos: “Ahora el pueblo ha reducido mucho sus pretensiones y no desea más que dos cosas: pan y circo”.

Per acabar, no us penseu que m’oblido de presentar-vos algunes referències clàssiques que voldria que desenvolupéssiu i comentéssiu, començant per la que apareix en la cita anterior de Juvenal:

  • Referència 2 (ibid. pàg. 178):

“Do ut des”. Aunque Cristo expulsara del templo a los mercaderes, hoy sus seguidores siguen negociando con los cielos, […]

  • Referència 3 (ibid. pàg. 179):

Ahora [el tiempo] me arrastra a una carrera desenfrenada, igual que los corceles de Helios bajo las inexpertas manos de Faetón.

  • Referència 4 (ibid. pàg. 182):

Al parecer, el ritual de acostar-lo desemboca casi a diario en una contienda, pues el pequeño rehúsa con testarudez rendirse a la llamada de Morfeo.

  • Referència 5 (ibid. pàg. 184):

Un hombre fuerte debe permanecer en su lugar, incluso al precio de su propia existencia. Así me lo exigía la sangre de mis antepasados espartanos.

  • Referència 6 (ibid. pàg. 196):

Tanasio es el apelativo que me dedica cuando carece de insultos más ocurrentes; es decir, a menudo. No se precisa un gran ingenio para transformar mi nombre [Atanasio] de “inmortal” en “mortal”.

  • Referència 7 (ibid. pàg. 199):

Eliana brota de entre las dunas, igual que Afrodita surge de la espuma del mar.

  • Referència 8 (ibid. pàg. 206):

Sin duda, un destino ideal para jóvenes sin demasiada experiencia política que necesitan darse a conocer ante la plebe para iniciar su “cursus honorum”.

  • Referència 9 (ibid. pàg. 414):

Protagonizará una versión satírica de varios episodios mitológicos sobre la diosa Afrodita […]. Nico acoge con especial entusiasmo la escena relativa a sus bodas con Hefesto y, sobre todo, aquélla en que éste sorprende a su esposa junto a Ares y encadena a los amantes desnudos sobre el lecho.

TERESA

La història de Roma a “Érase una vez el hombre”

Si us va agradar el capítol 6 de la sèrie Érase una vez el hombre, ara podeu visionar el següent Pax romana i fer-vos una idea del que eren els romans. Creieu que és una idea correcta? Quins temes es tracten?

[youtube]https://youtu.be/KSNt2y3Dgvg[/youtube]

Valèria, 3r Primària

La història de Grècia a “Érase una vez el hombre”

Aquestes vacances veig cada dia un capítol de la sèrie de televisió Érase una vez el hombre i llegeixo el capítol corresponent del llibre. Tinc tota la col·lecció! He pensat que vosaltres que sou uns experts en Grècia i Roma em podria ajudar a saber si aquests dibuixos estan ben documentats i si és correcta la definició de Pèricles del millor sistema de govern, la democràcia. Aquí us poso el vídeo del Youtube sobre Grècia “El siglo de Pericles” capítol 6:

[youtube]https://youtu.be/RTVjEX4q4nE[/youtube]

Valèria, 3r de primària

La caja de Pandora, de Yesim Ustaoglu

  • Títol: La caja de Pandora
  • Títol original: ‘Pandora’nin kutusu’

Any: 2008
Directora: Yesim Ustaoglu
Estrena: 12 de juny
Intèrprets: Tsilla Chelton, Derya Alabora, Onur Unsal, Osman Sonant
Nacionalitat: Turquia / França / Alemanya / Bèlgica
Durada: 112 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0BC_41zhSLo[/youtube]

Una pel·lícula turca que s’acaba d’estrenar és La caja de Pandora de Yesim Ustaoglu. Va obtenir la Concha d’Or de l’última edició del Festival de Sant Sebastià i té com a gran al·licient el fantàstic treball de la nonagenària actriu francesa Tsilla Chelton, a la pell d’una malalta d’Alzheimer que oblida les coses nímies però recorda les importants. La seva manca de memòria funciona com a reflex de la falta de memòria de tota una societat  en transició, encarnada per tres germans ja madurs que es veuen obligats a enfrontar-se als seus propis mals i a la desunió familiar: la necessitat de controlar-ho tot, la depressió, la falta d’autoestima o la irresponsabilitat. La caja de Pandora acaba sent el retrat homogeni de tres generacions diferents d’una mateixa família, ja que el nét de la dona malalta hi juga també un paper fonamental: ho té tot però també està tan perdut com la seva àvia.

Què té a veure aquest film amb la mitologia grega?

Isabel Carreras
IES Serra de Marina